Gràcia

Notícia

Jordi Albert explica la Llei de contractes de serveis a les persones a La Sedeta

  • D'esquerra a dreta, Olga Hiraldo, Jordi Albert i Miquel Colomé. Jaume Martínez
  • Jordi Albert, durant la seva intervenció. Lluís M. Albert
  • Aspecte de l'auditori de La Sedeta durant l'acte. Lluís M. Albert

Jordi Albert, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya i ponent de la Llei de contractes de serveis a les persones, va ser dimecres passat, 15 de gener, al centre cívic de La Sedeta per explicar als assistents els detalls de la controvertida llei, coneguda popularment com ‘Llei Aragonès’. L’acte va ser fruit d’una decisió de la militància gracienca, que feia temps que valorava la necessitat d’organitzar un acte d’aquest tipus per aclarir aspectes de la Llei sovint mal interpretats per la gent o simplement desconeguts, tal com van destacar en la presentació la consellera portaveu d’ERC al districte, Olga Hiraldo, i el conseller de districte Miquel Colomé (que va publicar l'article "La Llei Aragonès" a l'Independent del passat 11-01-2020) .

L’exposició del Jordi Albert va girar al voltant de tres aspectes: la tramitació d’una llei parlamentària, els seus objectius i l’evolució del treball que s’ha fet i s’està fent. També va destacar el fet que les seves xerrades no només tenen l’objectiu de divulgar els continguts de la llei, sinó també d’anar recollint les opinions de la gent.

Albert va explicar que la Llei va néixer el 2016 de la mà del llavors conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a tots els implicats en les contractacions públiques. En els treballs previs hi van participar nombroses entitats. L’aplicació a Catalunya per part del Govern espanyol de l’article 155 va obligar a haver de començar de nou i a restringir l’aplicació de la Llei només als serveis a les persones, també com a efecte de l’entrada en vigor, el novembre de 2017, de la ‘Ley de contratos del sector público’, que delimitava el marc legal de les contractacions dels serveis públics en general.

Finalment, quan la tramitació de la Llei va entrar en la fase de ponència (Jordi Albert va ser el seu relator), es van obrir les compareixences dels diferents grups parlamentaris (n’hi van haver més de 50, principalment en els àmbits social i sanitari). Tot seguit es van redactar les esmenes parcials al text i se’n va obrir el debat, passes prèvies a la seva votació i al redactat de la normativa.

Un dels punts més destacats va ser que el preu de les contractacions només suposaria el 30% del pes total de les adjudicacions. Això vol dir que en el 70% restant prioritzaria la qualitat del servei, junt amb altres variables, per damunt de l’oferta econòmica. Un altre punt important era la vinculació de la vigència del contracte al compliment de les condicions acordades, i el seu control per part de l’Administració.

També són destacables altres aspectes de la Llei, com ara el compliment dels requisits de responsabilitat social per poder accedir als concursos, la seva exigència a l’empresa adjudicatària durant tota la vida del contracte, i que el 50% com a mínim del volum de negoci de l’empresa candidata ha d’estar enfocat a la tipologia específica de la licitació.

Pel que fa a les eines de control de les contractacions per part de l’Administració,  destaca el contracte reservat, que l’apodera per controlar aspectes com la proximitat, i ofereix mecanismes que li permeten rescindir contractes a les empreses que deixen de complir algun dels requisits  establerts, cosa que actualment és inviable. En conjunt, la Llei vol facilitar a l’Administració més possibilitats d’exercir la gestió directa.

Finalitzada l’exposició, es va obrir un torn de preguntes i comentaris entre l’audiència. Algunes intervencions -que més que preguntes van ser ponències- van ressaltar cert neguit a l’interpretar que la Llei es preocupa més de donar protecció jurídica a les empreses que d’afavorir la internalització, i van exposar dubtes sobre la dicotomia entre petites i grans empreses i els criteris de qualitat enfront dels econòmics. També van aparèixer, des d’una òptica purament política, els recolzaments parlamentaris a la Llei, que compta amb el suport de JxCat i Ciutadans, mentre que els Comuns i la CUP han manifestat el seu rebuig. La possibilitat que alguns serveis, ja que el preu no és determinant, els prestés la mateixa Administració  també es va plantejar, així com l’opinió favorable que, en conjunt, la Llei afavorirà les petites empreses de serveis arrelades al territori enfront les grans empreses que operen a nivell estatal.

Albert va destacar que la Llei intenta, entre altres coses, millorar l’escenari actual. Va reconèixer que la reversibilitat dels contractes no deixa de ser un escull, però que aspectes com la subrogació del personal afectat per l’extinció d’un contracte o el compliment dels convenis laborals sectorials per part de les empreses adjudicatàries estan contemplats dins dels criteris de continuïtat. Sobre l’assumpció de certs serveis per part de les administracions, va indicar que, per desgràcia, la majoria de municipis petits no tenen les estructures necessàries per assolir la continuïtat de serveis externalitzats que deixin de funcionar per qualsevol motiu.

La conclusió de Jordi Albert va ser que, tot i el debat sobre el límit entre les competències municipals i de la Generalitat, serien els municipis i els consells comarcals els principals beneficiaris, tenint ben clar, però, que malgrat que aquesta Llei és una clara possibilitat de millora que intenta posar límits a la normativa estatal, no significa haver d’aturar-se. En definitiva, que cal fer-la i tirar-la endavant, perquè és una necessitat.
 
Jaume Martínez
Secretari adjunt de Comunicació