Gràcia

Notícia

Parlem sobre la mobilitat del districte de Gràcia amb el regidor Max Zañartu

La reunió de casal de dimarts passat va consistir en una trobada amb el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Max Zañartu. Una xerrada telemàtica sobre la mobilitat del nostre districte  i més enllà,superant els límits de l'àmbit municipal, i que va acabar amb un animat debat entre els assistents.

El conseller del districte de Gràcia Miquel Colomé va fer la introducció exposant els principals àmbits d’actuació política en temes de mobilitat, com la regulació de l’aparcament de cotxes i motos, la pacificació de l’entorn de les escoles, la implantació de superilles, l’amplada de les voreres dels carrers i les freqüències dels semàfors.

Tot seguit, el Max va començar la seva intervenció recordant que la mobilitat és una competència dels ajuntaments que, tot i no ser per a la gent un dels principals problemes, sempre surt a totes les enquestes com un dels temes a resoldre. Malgrat que les maneres de desplaçar-se han variat molt, fins fa poc la mobilitat sempre havia estat pensada al voltant del cotxe. Per això -diu- prefereix parlar més de «dret a l’accessibilitat» que de mobilitat. Els efectes d’aquest «dret a l’accessibilitat» es mourien, segons va exposar, en tres terrenys: la contaminació, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’espai públic.

La contaminació (que pot ser lumínica, acústica o d’altres tipus), en aquest cas, seria l’atmosfèrica, produïda principalment pel diòxid de nitrogen procedent dels motors de combustió, i pels aerosols o partícules en suspensió, procedents de les obres i la indústria. Un dels efectes positius més notables del confinament per la COVID-19 va ser la gran davallada dels nivells de contaminació a tota la ciutat i l’àrea metropolitana.

L’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid de dinitrogen, principals responsables del canvi climàtic, prové principalment del transport (amb un 27% de les emissions de CO2), l’activitat portuària i aeroportuària, els serveis i també de la indústria. Pel que fa a l’espai públic, com ja va dir abans el Max, és evident que la seva actual distribució no s’ajusta a la realitat, ja que el vehicle privat comença a ocupar més espai del que li hauria de correspondre.

Tots aquests aspectes es van posar en evidència des de l'inici de la pandèmia, quan es va començar a donar més espai al vianant tallant carrers i més tard ampliant les voreres. Altres actuacions van ser l’increment dels carrils bici, la instal·lació d’esquenes d’ase i coixins berlinesos, i l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a l’àrea metropolitana, prevista ja abans del confinament. Malgrat totes aquestes actuacions i les restriccions de mobilitat a la Zona de Baixes Emissions (ZBE)  a un gruix molt important de vehicles no es descarten noves mesures d'enduriment de la mobilitat si en un futur pròxim no s'assoleixen els objectius de rebaixa dels índexs de contaminació.

Encara que globalment s’està d’acord amb aquestes mesures, va continuar el Max, hi ha fortes discrepàncies municipals sobre la seva continuïtat i la manera de dur-les a terme, ja que s’han detectat problemes en els carrils d’accés dels serveis, en el transport públic i en la seguretat dels vianants. També hi ha hagut crítiques pel procediment de concessió d’ampliacions de terrasses a les calçades, a l’abús de pintura als carrers i la indefinició de la seva funció, a la instal·lació de certs elements com els bancs de formigó i obstacles a la calçada per la seva perillositat, i al manteniment de terrasses i motos aparcades damunt la vorera en lloc d’ubicar-les al terreny guanyat als cotxes.
 
Per acabar, el Max va parlar del tema de la regulació dels semàfors, indicant que des dels anys 90 no s’ha fet cap estudi de la seva durada i sincronització. Així com hi ha carrers que permeten passar tots els semàfors en verd a una velocitat constant, una modificació dels límits de velocitat trencaria aquesta inèrcia. Per altra banda, una alteració en la durada dels llums vermells en un sol carrer podria tenir conseqüències imprevisibles a tota la ciutat.

Un cop obert els torn de paraules, els assistents van començar a plantejar diferents opinions i suggeriments relacionats amb temes com la concessió de les etiquetes d’emissions als cotxes, la centrifugació del trànsit rodat, l’aparcament de vehicles al carrer i les zones verdes i blaves, la superilla projectada, i no realitzada, al Camp d’en Grassot, i el tramvia per la diagonal i les seves conseqüències en la mobilitat i la contaminació. El debat va ser tan animat que hauria pogut durar fins a la nit. Per això es va suggerir fer més endavant una altra trobada sobre la qüestió per veure com evoluciona i aportar nous elements. Allà hi serem.

Jaume Martínez
Secretaria adjunta a comunicació