Gràcia

Notícia

ORIOL JUNQUERAS: DE VICEPRESIDENT DEL GOVERN A PRES POLÍTIC

  • Luis Mª Albert
  • Luis Mª Albert

Oriol Junqueras porta 8 mesos injustament privat de la seva llibertat a la presó d’Estremera, d’ençà que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ordenés presó incondicional pels delictes inexistents de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics.

Per aquest motiu, Raül Múrcia, actualment coordinador de l’oficina de Pere Aragonés i vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i en el seu rol d’amic personal i assessor del President Junqueras ens ha visitat al casal Francesc Macià per informar-nos de la seva situació.

En Raül ens ha explicat diverses anècdotes i reflexions del la vida en la presó de l’Oriol. Des d’aquells primers moments d’incertesa, on ell sembla que tenia clar el que succeiria, “com a persona que veu més enllà, ell ja preveia que acabaria a la presó”.

Així després d’aprofitar al màxim un cap de setmana celebrant l’aniversari del Lluc, el seu fill gran, que just el dia que va ingressar a presó complia 5 anys, va anar cap a Madrid en cotxe, donant instruccions ja que “potser demà ja no podré fer-ho”, deia. Era un escenari que no semblava que pogués ser realitat però el 2 de novembre del 2017 entrava a presó amb aquells desplaçaments insegurs on en Carles Mundó va arribar ple de cops en caure del seient del vehicle, en dur-los sense el cinturó de seguretat i emmanillats al darrera.

En aquells darrers moments, estant encara al Tribunal Suprem, en Raül va rebre una trucada de la Consellera Bassa al telèfon de l’Oriol, era ell mateix, dient que al final es complia el que havia previst i demanava “cuideu tots el partit, a la Marta i sobretot a la meva família, parleu amb els vicentins i vicentines i cuideu dels meus fills, que sàpiguen que intentaré ser un bon pare més enllà d’on estigui. Comenceu a treballar ja perquè l’important no son les persones que ens quedem, sinó tot el projecte”.

Des del primer moment, l’administració no ho va posar fàcil. Aquests problemes són constants (acreditacions de periodistes, amics, retorn de cartes...), saben que és un ostatge. En Raül ens ha comentat algunes anècdotes com la cruesa que suposa veure només 8 vegades els seus fills en aquests mesos de captiveri. En un vis a vis, per exemple, la petita Joana va agafar del braç al pare i se’l volia endur “pare, marxem a casa, marxem”.

L’Oriol està molt fort, conscient, conseqüent, informat, però el punt dèbil és el familiar, com a pare, com a espòs, com a fill (no van permetre la visita del seu pare fins al cap de 5 mesos d’estar injustament empresonat a Estremera); penalitzen també a la seva família.

Però també ens ha comentat anècdotes que mostren la brillantor de l’Oriol enmig de tota aquesta foscor. A Estremera es va fer ràpidament amb la gent, ha passat de ser el professor Junqueras al Messi de la presó, per un parell d’escenes futbolístiques, com la darrera protagonitzada quan li van passar la pilota per la banda, avança i gol, just quan sonava la sirena per a tornar a la cel·la d’11 m2. S’ha fet amb tothom. Des d’un pres espanyol que li explica als seus familiars com li ha capgirat la seva visió de la vida d’ençà de conèixer l’Oriol, o com altre pres  que li diu a la seva parella que li fa pena sortir perquè ja no compartirà moments amb l’Oriol.

En Raül va cloure la seva xerrada recordant la humanitat de l’Oriol, “perdurarà l’Oriol, una persona que es guanya el cor i l’ànima de tothom”.

Oriol, t’estimem!


Olga Hiraldo
Secretària d'Organització