Gràcia

Notícia

País Valencià Hora 2011

Josep Roca, secretari de Política Parlamentària

Arrel d’una nova estada al País Valencià els passats dies 8 i 9 d’octubre i el poder enraonar amb gent diversa, em mou a redactar aquestes línies.

El País Valencià des de Catalunya estan s’interpreta de diverses maneres. Per altra banda l’estat espanyol sempre ha tingut molt clar que significa el seu poder centralitzat i projecció / absorció d’aquestes terres a l’est de Castella. País dinàmic i productiu el valencià, que li resulta molt vital per raons econòmiques, (espoli a l’entorn dels 12.000M€ / anuals,), i accés a la Mediterrània més rendible i propera a Madrid. A més, a l’estat espanyol li fa pànic una aproximació dels nostres territoris i en són més conscients del nostre potencial sumat, que no pas nosaltres els que en som habitants. Quan actuen contra TV3 o l’Escola Valenciana, saben els seus vassalls a l’orbita del “Reino de España”, l’abast de l’acció.

Des de Catalunya estant massa gent no ha pensat de manera significativa en sentit d’estat propi per a plantar cara a aquesta democràcia de baix perfil, (de mínims), que ens ofega cultural i econòmicament. Tant sols fins fa poc es plantejava quasi tot en clau autonomista i, això del País Valencià era secundari. Fins hi tot considerat estúpidament “llunyà” des de Catalunya estant i per part de molts. Ara sorgeixen per sorpresa d’alguns fets abans no considerats en ambdós territoris nostres d’aquest “Reino de “España, (nom oficial). Per exemple, amb la necessitat del corredor ferroviari d’alta velocitat, anomenat “de la Mediterrània”, (per a mercaderies); o el tema de la navegació aèria i qui l’administra, doncs Europa i el Món són determinants encara que algú potser no sabia, o no sap, ben bé encara com d’importants ho són I la importància de connectar-hi. Podem aportar altres exemples al que és la necessitat del control propi dels serveis amb concepte d’estat propi. La pèrdua o desplaçament de poder sobre les caixes d’estalvi, cas valencià molt més greu, n’és una mostra a títol d’exemple. De retruc,molts s’adonen lentament que signifiquen els Països Catalans com a potent punt econòmic geoestratègic i indivisible en perspectiva àmplia. En perspectiva de mercat europeu i global, per bé o per mal. En perspectiva de futur necessàriament més vinculats, més cohesionats. És exigència dels nous temps i cal tocar de peus a terra. Ser pragmàtics. Defugir d’antics conceptes certament encara latents però improductius envers el futur. La crisi ens té que fer més realistes i menys provincians manipulats. A Catalunya i al País Valencià ens agrada a força gent parlar de política per opinar o criticar alguna cosa o altra però, anar a trepitjar mútuament els terrenys veïns més enllà del fet professional, quan hi és, turístic quan hi és i/o familiar quan existeix, això no és tant freqüent, per no dir gens freqüent. Estem molt condicionats, quasi atemorits són alguns, per raons estrictament provincianes (insisteixo), que vol dir “de curta volada”. Ara els temps són altres i de tancs al carrer, res de res. Quedi clar. “Raons” forçades al decurs de tres-cents anys per part d’un poder central que s’ha adaptat als diversos temps, ha cercat comissionats locals que vetllessin pel sistema i n’ha tret, treu i vol seguir traient-ne de profit i derivant diner cap allà on hi té interès propi directe. Tot dit i fet amb el sacrosant nom d’Espanya. Pregonant que qui no pensi com ells som anti-tot i insolidaris. Evidentment a les elits i aduladors locals, o persones no motivades a grans preguntes se’ls considera segons el cas. Actualment qui ho vetlla molt tot això és la fundació FAES, del P.P. que ho aplica, on els Socialistes cerquen la seva part de poder i, des de Catalunya estant C.i U. I P.S.C. (existeix?), fan el seu seguici a aquesta via que no ens està portant per on tenim que evolucionar. Dit de passada,.pel que fa a I. C., no se’n pot esperar grans desafiaments transformadors de fons, avui per avui i més enllà d’una estratègia calculada.

Des d'Esquerra Republicana vam intentar una evolució amb els darrers governs de coalició a la Generalitat de Catalunya, però no hem estat encara força determinant i hem patit el desgast per ser agosarats. Malgrat tot el ideari nostre és potent i els fets donats no desmenteixen el que seguim dient. Ser amb poca representació no ens ha privat de posar al descobert temes nacionals i socials com mai abans havia estat. És per això que temes com la independència i altres són ja normals en les converses. Anar al País Valencià i relacionar-s’hi és necessari. Es té una percepció més exacte del que signifiquen P.P. i P.S.O.E. repertint -se poder, orientats des de Madrid. També sorprèn la gran quantitat de persones que creuen en la necessitat de millora de les relacions entre els respectius territoris. Això ho veu més clar la gent emprenedora.

Cert que actualment es disposa de les T.I.C. però l’estat de la situació de crisi requereix la proximitat. Estem en política dura. Cosa dita de pas que la dreta ho sap fer força bé en general. Per part de l’esquerra nacional massa vegades hi ha persones que es plantegen grans horitzons polítics i acaben embolcallats i presoners dels seus pensaments quedant-se a casa i no anant a votar a qui diuen tenir més afinitat general però que no els consideren prou “purs” i, quedant-se a casa renunciant a les urnes, engreixen el vot repescat per recàlcul de l’abstenció donada, als veritables seus/nostres rivals polítics. Error doble si s’és ciutadà conscienciat nacionalment del País Valencià, les Illes Balears o de Catalunya..

Una aproximació seriosa a les realitats dels nostres territoris nacionals segurament desvetllaria cap al realisme pragmàtic a aquest tipus de persones.

Octubre del 2011.