Encara recordo fa uns quants anys les corrues de gent amunt i avall pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer cada dissabte al matí. Les voreres no podien engolir les riuades de gent que des de la plaça del Rellotge fins a l'Avinguda de la Generalitat aprofitaven per anar a comprar a la variada quantitat de comerços que eren oberts a banda i banda. Tot eren petits comerços com els que podem trobar a les parades dels mercats. Un dels avantatges d'aquell tipus d'establiments era que els seus propietaris coneixien a les nostres mares, els seus costums i les possibilitats econòmiques de cada família. Quan ens enviaven a comprar ja sabien quines patates, mongetes cuites o qualitat de fruita ens havien de donar. Aquesta gran xarxa de petites botigues de sobte es va veure amenaçada per canvis en els nostres hàbits de consum. Primer van ser els supermercats els qui entren a formar part de les nostres vides; qui no recorda el SIMAGO de la Rambla de Sant Sebastià espaiós i ben il·luminat, per tot seguit aparèixer els hipermercats com el PRYCA de Sant Adrià i el Baricentro a Barberà del Vallès ja fora del centre urbà? Aquestes intromissions començaren a afectar seriosament al teixit comercial de la nostra ciutat, empobrint-la. L'estocada final al comerç de proximitat la protagonitza el Centre Comercial que a diferència de l'hipermercat es troba ubicat dins de la mateixa ciutat amb grans extensions de pàrquing per facilitar l'arribada en cotxe. Montigalà, La Maquinista o La Roca del Vallès són exemples propers. Resulta curiós que el Centre Comercial reprodueix a petita escala un poble o ciutat. Carrers a l'aire lliure, comerços de tota mena a banda i banda, bars i restaurants. Fins i tot s'ha endut els cinemes dels barris propers, concentrant tota la diversitat comercial i de lleure en un únic espai sense oblidar el supermercat. Si parlem de seguretat a l'hora de moure's pels nostres pobles i ciutats, sempre penso en carrers plens de gent entrant i sortint de comerços que amb els seus aparadors donen claror a les fosques tardes d'hivern.

En Rodolfo reflexiona i proposa algunes mesures per contenir la catàstrofe que viuran els escriptors i intel·lectuals. Aquest Sant Jordi no només editorials i llibres perdran els diners en la principal campanya de l'any. També autors com en Rodolfo es veuran afectats per la crisi.  Tothom dona per fet que la cultura serà una de les branques bàsiques de la nostra societat més colpejades per la crisi del Covid-19. Als mitjans veiem com sovint es parla de diversos sectors com ara la música, el teatre, el circ, el cinema o el mon del llibre. Però en tots aquests sectors, i especialment pel que fa al llibre, mai som presents els creadors, la baula més feble de la cadena i tot i així els que aportem la matèria primera sense la qual no pot funcionar la indústria. Quan els mitjans parlen del llibre i donen veu al sector acostumen a sortir editors i llibreters, però mai som presents els escriptors a qui justament la crisi ens ha agafat a la cresta de l’onada. Justament els mesos de març, abril i maig és quan tenim els nostres ingressos principals procedents de fòrums a escoles i instituts, de xerrades a biblioteques, clubs de lectura, conferències, tallers literaris, en definitiva totes les intervencions presencials. I tot això ha quedat estroncat de cop. Tot cancel·lat i sense possibilitat de retorn. Els escriptors catalans no volem ser, com durant el franquisme, aficionats que escrivíem els caps de setmana.  Actualment el sector del llibre és molt ampli. En canvi, la literatura catalana és molt específica i de creadors professionals no n'hi ha tants. Ha costat més de 40 anys que es consolidés, de forma feble i precària, la professió. O es preserva o serà fagocitada pel sistema.  Per tot això considerem  que cal “Protegir  la Literatura Catalana des de les Institucions". Cal distingir entre la protecció al LLIBRE i la protecció als CREADORS literaris, de Catalunya. Una protecció genèrica al LLIBRE ajuda monetàriament a les editorials i a les llibreries, però no repercuteix necessàriament en els creadors literaris autòctons, la baula primera de la cadena i la més desprotegida.

En moments tant excepcionals com els que estem vivint amb la propagació i extensió del Coronavirus (COVID-19) els governs de cada país estan fent el que poden, el que saben i en alguns casos, el que volen, atenent a les pressions dels diferents sistemes econòmics, en el nostre cas, sistema capitalista i neoliberal. El paper dels governs Davant aquesta tràgica situació, els governs europeus no dubten en magnificar i encoratjar als serveis públics i la ciutadania a posar remei a aquesta situació. Cal no oblidar que la imposició de contenció de dèficit dictada per la Comissió Europea, ha comportat una disminució important dels recursos disponibles a les administracions públiques. A l’Estat Espanyol, aquestes mesures es desenvolupen a través de lleis que cada any han significat restriccions econòmiques molt importants a les administracions.  Els governs  s’estranyen dels comportaments i actituds d’ algunes persones, que no fan cas a les seves orientacions i instruccions. Aquesta estranyesa fa pensar que els governs no reconeixen la seva ciutadania quan en realitat haurien de plantejar l’eficàcia dels nostres projectes educatius i com els hauríem de reflexionar perquè en moments com aquest  la comunicació i l’enteniment siguin més comprensibles. Davant questa situació, no hauríem de defallir en l’intent de reclamar als governs i institucions unes ciutats més educadores, on els valors cívics i la cultura ha de ser entesa com una eina de transformació social.  La inexcusable importància i necessitat dels serveis públics, es fa molt visible en moments de crisi com aquests. Els governants dels països europeus han de reconèixer públicament, que en el passat més recent s’han fet retallades de consideració en els serveis públics. Davant aquesta situació, sense excuses i urgentment, s'ha d’exigir als governs l’execució de polítiques per prioritzar i invertir els serveis públics per facilitar a les persones viure en plenitud, sense pors i lliurement.

Escric aquest article en el 40è dia de confinament. Dies excepcionals, complexos i amb escenaris que a dia d'avui només havíem vist en pel·lícules catastrofistes de ciència-ficció. Recordeu la mítica frase d'una conversa entre De Alfonso i el ministre Jorge Fernandez Diaz (PP) " les hemos destrozado el sistema sanitario" a la qual se sentia orgullós de les retallades en sanitat per combatre l'independentisme? Frase mítica, com mítica és posar el cap de les mútues al capdavant de la sanitat pública nomenant com a conseller de Salut a Boi Ruiz dins del govern dels millors que va fer el Sr. Mas. Des d'ERC portem anys revertint les conseqüències de les bèsties retallades que es van executar durant aquells anys. Dit això, ERC des del Govern, ha actuat sempre posant a la ciutadania al centre de totes les polítiques per donar resposta a les necessitats de tots els col·lectius i reduir la pressió. En paral·lel tenim un Estat en contra. Un Estat que treu les competències, un 155 encobert, i centralitza serveis que després no sap gestionar amb l'eficiència que requereix. Sense anar més lluny els test de COVID ens hauria permès contenir el virus al col·lectiu més vulnerable i evitar així gran perjudici a la ciutadania. Però aquest no ha estat l'únic entrebanc, perquè portar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya al Consell de Garanties, és una demostració que Ciudadanos posa per davant els seus interessos de partit al dels ciutadans. Una irresponsabilitat i error garrafal de CS en el context actual. Però no han estat els únics que no han estat a l'altura política que requeria el moment, altres han preferit els dobles discursos en funció de si s'estava al Govern de Madrid o a l'oposició a Catalunya. Segur que hi ha moltes coses a millorar i entre tots la podem fer, però ara tocava donar servei i ajudar a la gent en aquests moments tan complexos. El Govern, en un primer pla de xoc ha reforçat el sistema sanitari amb l'objectiu de salvar vides, curar a les persones afectades i acompanyar els col·lectius més vulnerables, així com preveure els subministraments bàsics i reduir l'impacte del virus.

«La creença que la ciutat és una entitat deslligada de la naturalesa o, fins i tot, contrària a aquesta,  ha dominat la manera de percebre-la i segueix afectant  la forma com la construïm. La ciutat, els suburbis  i el camp han d’entendre’s com un sistema desenvolupat dins de la mateixa naturalesa.»   Anne Whiston Spirn,  The Granite Garden, Urban Nature and Human Design , 1984 L’emergència sanitària derivada del COVID19 no arriba sola. Ve acompanyada també d’una enorme emergència social i sembla el preludi de la següent  crisi econòmica, social i ecològica que ens arribarà.   L’angoixa, la por i la incertesa per el nostre futur més immediat ens atenalla dia rere dia però alhora i de forma contradictoria ens ha fet reflexionar sobre la nostra petjada com a societat. Alguna cosa no hem fet bé. Ens ha permès reflexionar sobre la nostra escala de valors, sobre les nostres prioritats vitals. Què és allò important en les nostres vides; la solidaritat, la generositat, el formar part d’un tot, d’una comunitat i la necessitat de recolzar-nos. Segur que durant aquests dies, molts cops, quan hem sortit al carrer en algun petit moment, hem pogut sentir de nou cantar als ocells, hem caminat despreocupadament sense por al tràfic o potser hem vist com la natura ha tornat a ocupar espais on feia molt de temps que no hi era. Totes aquestes sensacions ens han transmès benestar en un període de moltes dificultats. Aquestes percepcions ens haurien de fer reflexionar sobre quin és el tipus de ciutat on volem viure i en si podem fer alguna cosa per fer-la possible.   Quan aquesta primera fase de confinament la poguem superar, ens tocarà enfrontar-nos a l’impacte econòmic i social que causarà la crisi. La prioritat passarà per intentar reduir el patiment que aquesta tindrà sobre les capes populars de la nostra societat. Aquesta prioritat necessitarà d’una ingent quantitat de recursos. Aquests recursos, hauran de sortir d'algun lloc i possiblement molts altres projectes quedaran posposats.

                                             LLUITEM CONTRA EL VIRUS AMB PROPOSTES REPUBLICANES El portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana repassa el paper que ERC està jugant a diferents institucions durant la gestió de la crisis. En temps de crisis com l’actual calen mesures valentes per fer front a la situació i no deixar-nos a ningú pel camí. Per això hem demanat al govern socialista que els ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet puguin disposar del superàvit i destinar-lo a la lluita contra el coronavirus i puguin disposar d’aquests recursos sense condicions per fer front als efectes.   A la vegada, hem instat el govern espanyol a suspendre de forma urgent, i mentre duri l’estat d’alarma, el pagament de les quotes de lloguer a les famílies que han vist reduïts els seus ingressos per la crisi de la Covid-19, establint compensacions per als petits tenidors d’habitatge. També que se suspengui el pagament dels subministres bàsics com la llum, l’aigua i el gas a les persones afectades per la crisi.   El departament de treball de la Generalitat de Catalunya ajudarà als treballadors autònoms que s’hagin vist afectats econòmicament. Concretament, destinarà 7,5 milions d’euros que es preveu puguin beneficiar a 4.500 treballadors, amb ajudes de fins a 2.000 euros per autònom.Paral·lelament, hem reclamat al govern espanyol que aprovi, “de forma immediata i amb efecte retroactiu”, la suspensió de les quotes d’autònoms, amb una duració que vagi més enllà de la situació de l’estat d’alerta i mentre duri l’impacte econòmic de la crisi sanitària.   Hem exigit que es posi en marxa una prestació remunerada per a totes aquelles famílies que es veuen obligades a anar a treballar durant l’estat d’alarma i que no saben “on ni amb qui” deixar els seus fills. Es tractaria d'una prestació per a poder-se quedar a casa tenint cura dels fills sense perdre el sou per no poder anar a treballar.

Una situació excepcional com la causada per la pandèmia de Covid-19 en el teixit econòmic i social de Santa Coloma de Gramenet exigeix una resposta política excepcional. Des d'Esquerra Republicana estem disposats a treballar perquè la sortida de la crisi es faci en una taula amb tots els partits i entitats. Una nova forma de governar per afrontar la sortida de la crisi i també per dissenyar la nova ciutat que volem després d'aquesta etapa, més resilient, més sostenible, més habitable, en definitiva una ciutat millor. Començar per treballar una taula (o unes taules) que aprofitin els actius (el talent, l'experiència i l'expertesa) de tothom per superar la pandèmia de l'única manera possible: aprofitant tots els recursos de la ciutat. No només del govern, no només de l'Ajuntament. En una situació excepcional, calen fets, gestos polítics excepcionals per part de tothom, caldrà una política més ambiciosa que compti amb tothom. És per això que hem estés la mà a l'alcaldessa de manera sincera per poder construir entre tots la ciutat post-Covid-19 sense renunciar als nostres ideals que són alhora perfectament plantejables, una ciutat amb valors republicans. Una ciutat que, tard o d'hora, haurà d'aixecar-se i guarir-se les ferides. I això no ho podem fer només des de la política. Per això és necessari que ens asseguem amb el conjunt d'actors socials i econòmics per pactar els principals eixos d'actuació municipal per a la nova era. Comencem al més aviat possible a treballar; a dibuixar, braç a braç, els fonaments de la ciutat que vindrà. Fem-ho. Fem-ho tots. Fem-ho ara. I fem-ho en la mateixa direcció. Només així ho farem bé. Sam Núñez Portaveu Esquerra Republicana

El passat dilluns vam celebrar dos plens extraordinaris. Ambdos es van dur a terme de manera virtual. El primer es va convocar amb caràcter extraordinari i urgent per nomenar el gerent de l’empresa municipal Gramepark. La setmana passada es manifestava la voluntat de dur a terme la contractació del gerent a la Comissió d’Administració de l’empresa, fet que va produir que el nostre grup municipal manifestés que la ratificació d’aquest càrrec hauria de passar pel Ple, que és el màxim òrgan de representació de la ciutadania; i no hauria de fer-se directament per part de l’alcaldessa com estava previst.  Així doncs el govern va decidir convocar un ple d’urgència per a ratificar l’adjudicació del càrrec. En coherència amb la nostra demanda vam votar a favor de la urgència i extraordinarietat del ple, tràmit que cal assumir per donar pas a la celebració del mateix. A més, després d’informar-nos sobre la trajectòria del candidat per exercir el càrrec vam votar afirmativament el seu nomenament. Tot i que pensem que les necessitats en matèria de polítiques socials no han aparegut amb la pandèmia, és important que es dugui a terme el nomenament perquè aquesta crisi augmentarà encara més les desigualtats socials i per tant tindrà especial afectació en matèria d’habitatge. (Podeu llegir més sobre aquest ple de nomenament fent clic aquí) El segon ple del dia es va convocar per tractar sobre l’emergència sanitària que estem vivint. Per una banda es va aprovar una declaració institucional per reafirmar el compromís i la unitat d’acció en la lluita contra la COVID 19. (Podeu veure el vídeo de la lectura fent clic aquí) El posicionament del nostre grup municipal va ser molt clar. Ens afegim a la unitat d’acció, no és moment de fer retrets, és moment de sumar esforços i remar en la mateixa direcció per implementar les mesures que calgui per frenar l’afectació d’aquesta nova crisi. Aquesta crisi social i econòmica no la poden tornar a pagar els de sempre, la classe treballadora.

Podeu veure el vídeo del posicionament fent clic aquí Ens sembla necessari començar recordant i manifestant el màxim respecte i el condol en nom del grup d’Esquerra Republicana als milers de famílies afectades per al COVID-19 a casa nostra i també arreu del món. Famílies que ni tan sols han pogut acompanyar els seus éssers estimats durant els seus últims dies de vida i les seves últimes hores i no han pogut realitzar una vetlla i gestionar el dol en circumstàncies normals per aquelles persones que estimen.  També voldríem desitjar una ràpida recuperació a totes les persones que estan patint la malaltia, en especial al company Joan Calzado, així com compartim l’alegria de totes aquelles persones que ja l’han superat. També ens agradaria transmetre el màxim agraïment a totes les persones que cada dia estan posant en risc la seva salut i fins i tot la seva vida per atendre els malalts, per atendre les persones que necessiten d’un major suport. Així doncs volem transmetre un infinit agraïment a tot el personal sanitari, a les persones que realitzen l’atenció domiciliària, al personal de residències i a totes les persones que formen aquesta enorme xarxa de seguretat que representa l'administració pública. A més volem manifestar el suport per a totes aquelles persones que han vist que la seva principal font d'ingressos ha quedat estroncada per aquesta crisis: treballadors i treballadores que van quedar a l’atur, treballadors i treballadores afectades pels ERTOS, autònoms, petits empresaris, botiguers, paradistes etc. Aquesta crisi com totes les crisis entén també de classes socials. Aquesta crisi està afectant i afectarà més als més vulnerables, a les persones migrades no regularitzades, als contractes temporals, al treball precari… Aquestes situacions fan més evident que mai la necessitat d’un impuls de polítiques econòmiques redistributives de les institucions públiques, tan des de les institucions europees com el darrer dels ajuntaments.