Comunicat oficial per la defunció del pare del regidor SalvadorClavera El més sentit condol! Descansi en pau!

"El govern del PSC a Santa Coloma de Gramenet puja el sou fins a un un 26% de dues  assesories d'alcaldia en plena crisi de la COVID19" Un ple extraordinari i convocat d’urgència, dóna llum verda a l'augment de sous del 19,1% i el 26,5% de dues assessories d’alcaldia.  Assessor/a en la direcció de polítiques d’Alcaldia passa de 60.000€ a 71.489,02 € Assessor/a en la direcció de  de polítiques d’Igualtat i LGTBI passa de 48.000 a 65.368,90 € Des del Grup Municipal d’ERC Gramenet, ens hem mostrat contraris a aquest augment salarial per desproporcionat i més encara en l’actual context social i econòmic. En aquest sentit, el portaveu d’ERC Gramenet. La decisió de pujar el sou en 11.489,02 euros en el cas de l'assessora d’Alcaldia i de 17.368,90 en el cas de l'assessora de polítiques d’igualtat i LGTBI quan els seus sous ja eren de 60.000 euros a l'any i de 48.000 euros respectivament, xoca frontalment amb la imatge que aquest govern vol projectar a l’exterior amb un pacte local per la reconstrucció on es posen tots els esforços econòmics a sortir més forts de la situació que provoca la pandèmia de la COVID19. Considerem contractori que en el mateix ple que s’aprova el Pacte local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural per la situació de la pandèmia de la COVID19, en què es preveu una inversió de 15 milions d’euros, hi hagi aquest augment salarial de les dues assessories, sobretot tenint en compte que a l’ajuntament de Santa Coloma la ràtio de treballador municipal és de 23 treballadors per cada 1.000 habitants amb una inversió de 163 €/habitant mentre que a altres ajuntament similars, és de  39  amb una inversió de 67 €. Això indica la tendència a incloure molts caps i pocs treballadors, amb alguns dels serveis que ofereix l’ajuntament col·lapsats. Santa Coloma de Gramenet, 27 de juliol de 2020

La mort de George Floyd a mans de les forces de seguretat de la ciutat de Minneapolis, lamentablement, no és un fet aïllat. La manca d'interiorització democràtica dels governs a l'hora d'elaborar polítiques de seguretat i convivència, donen com a resultat fets tan tristos i dolorosos com la mort d'en Floyd, en aquest cas, per l'actuació sense escrúpols d'uns agents de policia. Són moltes les actuacions on les forces de seguretat sobrepassen els principis democràtics, en moltes ocasions en un marc generat i propiciat pels dirigents governants i en altres ocasions, per la passivitat intencionada d'aquests governants, on les actuacions realitzades per les mateixes forces de seguretat són permeses. En aquestes dues maneres de fer, en molts casos, hi ha un denominador comú; racisme. Hem d'estar molt atentes i atents, per veure que no és compatible la democràcia amb actituds i actuacions xenòfobes o racistes. En el marc democràtic, hi ha formacions polítiques de dretes, d'extrema i ultra dreta, que proclamen accions que vulneren els drets humans, la pau i la convivència. En societats democràtiques, no hi ha lloc pel racisme, però, són molts els països, inicialment amb estructures de govern demòcrates, que d'una manera o altra, en diferents formats, actituds i actuacions, es fan visibles la xenofòbia i el racisme. El racisme atempta contra la universalitat dels drets humans, ja que impedeix a certes persones i col·lectius gaudir dels seus drets. Sempre s'ha de considerar que el tracte igualitari no és una concessió, és un dret inalienable a cada persona, i és per això, que les autoritats públiques tenen l'obligació de garantir i protegir el dret de tota persona i col·lectiu de no ser discriminat. Recentment ERC, ha proposat al Parlament la creació d'una comissió per l'estudi sobre el racisme institucional i estructural en la gestió de la seguretat a Catalunya, així mateix, també, aquesta proposta, es portarà al Congrés dels Diputats; hem de ser valents a l'hora de treballar i fer propostes per erradicar el racisme, un bon exemple, és la proposta i paraules de la diputada d'ERC, Marta Rosique, quan diu: ".

Avui tots els grups municipals representats a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hem signat un pacte amb la voluntat de pal·liar les conseqüències devastadores que ha generat la pandèmia de la Covid-19. Tots coincidim en què ara més que mai és necessari unir esforços i crear respostes conjuntes per “sortir d’aquesta situació amb les millors garanties”. Us deixem el document complet aquí. Les mesures contingudes en el pacte estan pensades per cadascun dels membres, entitats socials o forces polítiques signants amb la voluntat d’atendre  les necessitats socials, econòmiques i culturals de la població colomenca a mig i llarg termini.  El pacte busca impulsar actuacions específiques per atendre i corregir les desigualtats socials que ja existien abans de la pandèmia, però que ara es troben agreujades per la mateixa: violència masclista, igualtat d’oportunitats, i emergència habitacional. Destaquem, entre d’altres: l’augment i el reforç de recursos per la prevenció de la violència de gènere i la bretxa digital; acceleració del procés per adquirir habitatges per tanteig i retracte i suport a l’alimentació de les famílies.  El document també preveu  donar resposta a la recessió econòmica, centrant-se en la preservació dels llocs de feina i el reforç del teixit econòmic. La congelació del tipus impositiu de l’IBI per l’exercici 2021 i la reducció del 50% de la quota de terrasses de bars i de la taxa de mercats no sedentaris i la reducció del 50% del preu públic per la recollida de residus comercials en són alguns exemples.  Santa Coloma també ha de ser una ciutat amb serveis esportius i culturals de proximitat i universals, accessibles a tota la ciutadania. La importància de l’esport és clara: hi ha molts clubs i entitats esportives de la ciutat que apleguen persones de totes les edats fomentant entre elles un estil de vida saludable. Per aquesta raó, es preveuen iniciatives per donar suport a la gestió de les entitats esportives i també ajudes i subvencions perquè aquells que vulguin practicar esport no deixin de fer-ho per no disposar dels recursos econòmics adients.

El Pla Especial de reforma interior (PERI) Santa Coloma Vella II és un projecte que fa anys que es troba aturat per diverses causes: fallida de la promotora, desacord entre propietàries i equip de govern, ocupacions, persones en risc d'exclusió social que hi malviuen... el projecte ha esdevingut un conflicte social i urbanístic al voltant d’uns edificis a mig construir, solars abandonats i un entorn d’habitatges degradats al cor de la nostra ciutat. Malgrat aquest escenari negatiu sembla que hi ha una oportunitat de recuperar el centre de la vila per als colomencs, la nostra voluntat més ferma és la de contribuir a la finalització del projecte, sempre intentant trobar una sortida individualitzada i digna per a les diferents persones afectades. Tenint en especial consideració tant a propietàries i llogateres com aquelles famílies amb menors o persones en risc d’exclusió social que viuen actualment a l'àmbit. Alhora, treballarem per a que la torre principal, que actualment és un esquelet, no es faci més alta. Però sobretot tenim l’oportunitat de transformar el centre de la vila i per això demanem la construcció d’un edifici singular i funcional integrat en un nou portal de ciutat situat entre la plaça de la vila i l’obertura del nou carrer. Un edifici que serveixi com a referent metropolità en eficiència i sostenibilitat, integrat a l’entorn mitjançant formes orgàniques i coberta verda en un entorn amb abundant verd i aigua. Un projecte que s’hauria de completar amb la pacificació de la totalitat de l’illa veïnal, tenint com a referent la priorització peatonal del passeig Mossèn Jaume Gordi i la humanització de tot el barri. Sam Nuñez i Amela  Regidor d' Esquerra Republicana 

Com si d’un videojoc es tractés seguim passant pantalles de manera virtual. El ple ordinari d’aquest mes va tornar a celebrar-se de manera telemàtica. Sistema que d’altra banda cada cop ens sembla menys estrany dins de la pròpia anormalitat de la situació. La mateixa setmana havíem de preparar un ple amb una pila de decrets i una junta de govern local amb 122 punts en l’espai de secretaria general. Demanem a la ciutadania que no hi hagi aglomeracions, però per aglomeració la quantitat de decrets que tenia acumulats els govern! En tot cas, podem sentir-nos orgulloses d’arribar als òrgans col·legiats amb la feina feta. A diferència d’altres, no comptem amb un aparell administratiu i tècnic gaire ampli. I això no és tot, la majoria d’aquests decrets l’oposició no els podem ni votar. Això sí, al grup municipal d’ERC no perdrem l’oportunitat d’expressar la nostra disconformitat amb alguns temes: contractes temporals que precaritzen les condicions laborals de les treballadores municipals, una web municipal obsoleta i un mercat de Singuerlin que es reforma donant més espai a les grans empreses en detriment del petit comerç, entre d’altres.  Després de passar-nos aquestes pantalles “senzilles” del videojoc, ens tornava a tocar enfrontar els monstres de final del món, les mocions. D’altra banda, els grups municipals vam acordar fa unes quantes sessions plenàries que les mocions les faríem arribar als altres grups el dijous abans del ple, deixant temps suficient per negociar qualsevol cosa el divendres. Però, quan van arribar les mocions dels altres grups que també s’havien compromès a fer-les arribar amb temps? Divendres al migdia, com era d’esperar. I després alguns ens diran que no tenim voluntat de negociar.  Nosaltres hem entrat a l’Ajuntament per demostrar que faríem polítiques per millorar Santa Coloma si governéssim. Estem aquí per treballar per millorar la vida dels colomencs i colomenques, objectius que s’emmarquen dintre de les dues mocions que vam presentar.

Des de fa unes dècades les ciutats han anat reduint i modificant el procés d’expansió continua que portava a un greu desequilibri ambiental i social, millorant l’hàbitat urbà i, d’aquesta manera, la qualitat de vida i la interacció entre les persones que conformen la ciutat. Els  últims anys, i degut a les conseqüències provocades pel canvi climàtic, s’està avançant més i es veu la necessitat d’integrar el verd com a infraestructura urbana, que ajudi a regular els processos i fluxos generats per les ciutats per tal de fer-les més resilients. Les ciutats són responsables del 78% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest fet fa que les ciutats generin disfuncions com la contaminació atmosfèrica, illes de calor, pèrdua de biodiversitat i de manera molt intensa incideixin en el canvi climàtic. Aquestes disfuncions generen, entre d’altres, afeccions en la salut de la seva població. Les ciutats grises són ciutats poc saludables i també ciutats desiguals. En aquest sentit es fa necessari un canvi en les polítiques d’urbanisme per situar les persones al centre d’aquestes, i fixar objectius per tal de millorar-ne la salut, proporcionar espais per gaudir i augmentar el benestar social i personal de la nostra societat urbana. A dia d’avui ningú pot discutir, els grans avantatges que aporten a les ciutats i els seus habitants el contacte directe amb la natura. Els estudis fets sobre aquesta relació  indiquen clares evidències sobre la influència positiva en la salut i en la mitigació del canvi climàtic. L’OMS en parla com una de les estratègies directes més importants en la lluita contra malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, respiratòries i també psicosocials. Una millora de la salut física amb espais per fer esport i prevenir l’obesitat. Una més alta qualitat de l’aire i per tant una millora en les malalties respiratòries. Un major confort ambiental, millorant els nivells d'estrès i de concentració.

Si una cosa ha caracteritzat la monarquia espanyola de les darreres dècades han estat els escàndols. Especialment aquells que envolten la figura de Joan Carles I. Ara, i en plena crisi sanitària i social que viu el país arran de l’emergència del coronavirus, la monarquia espanyola i el rei Felip VI admeten sense vergonya les possibles irregularitats en els comptes del rei emèrit. Les investigacions periodístiques apunten a un compte bancari suís del Rei Joan Carles en què hi hauria 100 milions de dòlars provinents de la monarquia saudita per a la construcció del TGV a la Meca i que mitjançant una fundació restaven suposadament com a herència per al rei Felipe VI. Una fortuna feta a base de negocis, com la venta d’armes entre d’altres a països com l’Aràbia Saudita, que segons fonts no oficials (ja que la llei franquista 9/1968 de secrets oficials ho impedeix), supera els 2.000 milions d’euros. La fortuna reial ha estat dipositada, segons les mateixes informacions, en bancs suïssos per evitar el control de qualsevol tipus. Ara, enmig de l’escàndol, lluny d’explicar la veritat i regularitzar aquesta situació, l’actual rei Felipe VI ha renunciat públicament a l’herència paterna, en un intent d’amagar la situació i netejar la seva imatge, malgrat l’evidència que ell era coneixedor de l’entramat que va crear el seu pare. El comunicat emès el passat 15 de març en què Felipe VI renuncia a l’herència del rei emèrit es va fer amb nocturnitat i traïdoria, aprofitant el context en què, lògicament, la ciutadania està preocupada per la crisi sanitària i humanitària que estem vivint. Tal és la maniobra, que ha estat precipitada i sense anàlisi prèvia, que queda per veure que la renúncia sigui possible, ja que segons l’article 991 del codi civil no és senzill renunciar a una sola part de l’herència. Cal clarificar aquest origen i arribar fins al fons de la qüestió al voltant d’una monarquia corrupta i hereva del franquisme.

ReVERDtim Gramenet  La crisi sanitària del COVID-19, ens ha fet prendre consciència dels efectes de la gran crisi ecològica que el canvi climàtic ens està portant. Ens urgeix posar sobre la taula, estratègies i accions  per tal de mitigar l’impacte i adaptar-nos de la millor forma possible. Reptes derivats o agreujats pel canvi climàtic per tal d’afrontar nous escenaris com ara l’estrès per la calor, pluges torrencials, contaminació atmosfèrica i les greus conseqüències per la salut en les nostres ciutats.   En aquest context, les àrees verdes, prenen un protagonisme important en la reducció de l’impacte provocat per l’efecte del clima. El verd urbà apropa la natura a la ciutadania, contribueix a disminuir la contaminació, és un regulador tèrmic i del cicle de l’aigua, entre d’altres beneficis ambientals, així com també fomenta les relacions socials, l’educació i l’estalvi econòmic. Les ciutats més verdes són més sostenibles, habitables, saludables i segures.   L’Organització Mundial de la Salut recomana que  les ciutats han de disposar com a mínim, d'entre 10 i 15 metres quadrats d'àrea verda per habitant. No obstant, s’aconsellen  valors entre 15 i 20 metres quadrats. Santa Coloma no arriba als mínims recomanats, tan sols 5.57 metres quadrats per habitant.   Necessitem augmentar en superfície verda. Necessitem avançar cap la renaturalització de l’espai públic i augmentar la quantitat d’espai verd a la ciutat. Revertir el disseny de places dures d’anys anteriors, augmentar el verd als carrers i dissenyar altres espais que permetin una distribució equilibrada entre barris. Hem de fer que la zona de Can Zam deixi de ser un solar erm sense cap benefici continu per la ciutat. Hem de poder connectar els espais naturals del nostre entorn.    Per tot això, ens cal pensar i planificar d’una manera transversal, marcant-nos objectius quantificables que ens permetin arribar a les recomanacions de l’OMS.