Santa Coloma de Gramenet

Gestionem els recursos des de la proximitat

Des d’Esquerra Republicana volem donar eines a L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en la gestió dels ajuts per fer front a la COVID-19. Per això, demanem al govern espanyol el traspàs a Catalunya de 31.765 milions d’euros provinents del fons europeu de reconstrucció i que la Generalitat de Catalunya els gestioni amb la participació del món local. Defensem una gestió des de la proximitat i donant veu als ajuntaments per tal de poder aplicar els plans locals de reconstrucció amb els màxims recursos possibles. Volem que aquests ajuts es gestionin amb col·laboració de les entitats locals, que som les primeres coneixedores del territori i no amb imposicions des del govern de l’estat espanyol. A la vegada, exigim a l’executiu espanyol que obri una negociació amb les entitats municipalistes catalanes, per aprovar el repartiment dels 5.000 milions d’euros del fons extraordinari previst per l’Estat per als municipis. Aquest fons hauria de beneficiar tots els ajuntaments, també el de Santa Coloma. Aquests recursos sumats a la suspensió de la regla de la despesa el 2020 i el 2021, el lliure ús dels superàvits i romanents i la capacitat d’endeutament per part dels ajuntaments, qüestions molt reclamades els últims mesos per ERC a totes les institucions i finalment aconseguides, dotaran de més recursos per afrontar la crisis amb més garanties. El govern espanyol va pretendre que els ajuntaments lliuressin els seus estalvis a l’Estat i que aquest els retornés en forma de préstec al llarg de 15 anys. Una idea que va tenir la nostra oposició frontal i finalment no ha prosperat.

Comunicat en defensa del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha de vetllar per la conservació del patrimoni històric, arquitectònic i natural de la ciutat, que forma part del llegat històric i cultural de la nostra ciutat, un llegat que volem i hem de transmetre a les futures generacions. Preservar aquest llegat hauria de ser una prioritat per les administracions, i per això és necessari rehabilitar, mantenir, restaurar i donar ús al patrimoni arquitectònic de la ciutat. Santa Coloma va passar de ser un poble a una gran ciutat en un petit interval de temps. Una de les conseqüències d'aquest creixement, fou la destrucció de patrimoni històric per culpa de l'especulació immobiliària. Amb l'objectiu de conservar, recuperar i revitalitzar el patrimoni arqueològic, històric, urbanístic i ambiental, l'any 1987 es va aprovar el que seria el primer catàleg de béns a protegir, ampliat posteriorment l'any 2009 l'actual Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic que inclou el catàleg de béns a protegir. El catàleg preveu la protecció i conservació dels edificis, i marca els objectius tant patrimonials com també dels traçats urbans. La realitat però, és que la ciutadania ha continuat perdent més patrimoni històric com Can Calvet, Can Bachs, Can Pedragosa, Can Peixauet i aquesta ultima setmana Can Serra. A la nostra ciutat li queden pocs vestigis del seu passat de poble agricultor i posteriorment industrial. La manca de sensibilitat dels diferents governs municipals ha provocat que Santa Coloma perdés un altre dels edificis històrics: Can Serra situat al numero 3 del carrer Santa Gemma. La preservació del patrimoni històric i arquitectònic hauria de formar part de les prioritats d'actuació dels ajuntaments "progressistes" i republicans per promoure i conèixer la història i preservar el seu llegat. Un patrimoni històric que ha de ser conegut i reconegut pel conjunt de la societat colomenca i valorat com un actiu indispensable vinculat a la nostra història.

El català i els joves, un matx complicat

El català no està de moda entre les joves. Com pot ser que Santa Coloma, ciutat bressol de la immersió lingüística, sigui una en les que menys s’utilitza el català a la vida diària? Doncs té una explicació: No hi ha cap motivació per parlar-lo. Antigament existia el 3XL, un canal de televisió on feien sèries exclusives doblades al català. Això servia per normalitzar una llengua que molts joves no utilitzàvem més que a l’escola. Però el 3XL va morir i tota una generació i les següents van quedar orfes de continguts en català. Què tenim actualment que s’assembli a aquell canal? Desenes de plataformes de sèries (Netflix, HBO, Disney+, etc.) que únicament tenen el doblatge en castellà. Per què no incloure el català? Perquè no els hi és rentable.  Però apropem-nos més a la vida diària de les joves. Quants youtubers o influencers catalans coneixeu? Hi ha centenars i a sobre que parlen de temes diversos com maquillatge, videojocs, música...  I quants ho fan en català? Un? Dos? No és cap sorpresa. La majoria de creadors de contingut a Instagram, Tiktok, Youtube es passen al castellà per tenir més seguidors, perquè fer-ho en català, no els hi és rentable. Sense referents a la nostra vida diària que ens facin tenir relació amb el català, aquesta llengua està destinada a morir. És per això que necessitem creadors de contingut que facin un producte propi en català que sigui capaç d’atreure el públic catalanoparlant però també el castellanoparlant. Bola de Drac no va ser un èxit per passar-se al castellà, ho va ser perquè era un producte exclusiu que tot i estar doblat en català, atreia els joves independentment de la seva llengua. És per això també que cal que es deixi de criminalitzar el català juvenil. Quan La Rosalía va cantar “cumpleanys” va fer més pel català entre el jovent que no els defensors del català més tradicional. Perquè les joves ens volem diferenciar dels adults. Busquem crear una identitat pròpia.

Dipòsit municipal de vehicles, Parc Urbà

Demanem al Govern Municipal del PSC el trasllat del dipòsit municipal de vehicles al nou edifici de la policia local i que facin el parc urbà als terrenys de la CIBA tal com estava plantejat inicialment. La ciutadania ha de conèixer tota la informació no només del que volen fer sinó també del que van prometre i no faran després de l’anunci per part de l’equip de govern de la construcció de la nova comissaria de la policia local. El Periódico, 11 desembre de 2018, deia: “Santa Coloma de Gramenet tendrá el año 2022 un nuevo complejo policial de cerca de 10.000 m2 en la fachada fluvial. El espacio acogerá la comisaría de la Policía Local y el depósito municipal de vehículos para sustituir unas instalaciones totalmente obsoletas.”  L'ajuntament Informa el dia 14 del mateix mes deia: Les dimensions i la ubicació del solar permetran [...] traslladar el servei de Dipòsit de vehicles (actualment dins de l'espai de l'antiga Ciba) [...] La ciutadania també podrà apreciar una millora en els tràmits, ja que el pagament per la retirada de vehicles per infracció i recollir el vehicle que s'ha emportat la grua es podrà fer en el mateix espai. El nou dipòsit hauria de disposar d'unes 190 places, mentre que l'actual dipòsit, en té 110. Si es manté el dipòsit en la seva ubicació actual què faran ara amb les 190 places del nou equipament? Tenim 190 cotxes de policia? Com sempre, fan un anunci i després ja farem el que vulguem que per això tenim la confiança de la ciutadania. On ha quedat el trasllat del dipòsit de vehicles? On ha quedat la recuperació del solar de l'actual dipòsit per fer una zona “6b. Parc i jardí urbà” de nova creació? On ha quedat la millora en els tràmits que veurà la ciutadania en la gestió del pagament de les retirades de vehicles? Mirin, em sap greu, tenien l'oportunitat de millorar molt la qualitat de vida dels veïns del barri del riu nord amb aquest nou espai verd i s'ha esfumat, un espai que podria servir d'enllaç amb el parc fluvial, un altre espai més pendent de recuperar com el de Can Zam i no anem sobrats d'espais verds com per no tenir un compromís clar per la seva recuperació.

Comunicat d'Esquerra Republicana de Santa Coloma de Gramenet en Solidaritat amb la República Nagorno Karabakh

La República de Nagorno Karabakh, és un territori compost per un 95% de població de cultura armènia, que per vicissituds de la història i interessos geoestratègics diferents de la seva població, va quedar enclavat dins de la República de l'Azerbaidjan, de cultura turcmana. Això va provocar un llarg conflicte entre Nagorno-Karabakh i Azerbaidjan que ha perdurat al llarg de tot el segle XX. No volem oblidar que el poble armeni va patir a l'inici del Segle XX un genocidi per part de Turquia amb la finalitat d'eliminar el poble armeni als territoris turcs. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats. Amb la fi de l'URSS i la creació de les Repúbliques d'Armènia i Azerbaidjan, el conflicte es va tornar en una guerra que va durar entre 1988 i 1994, causant milers de morts i desplaçats. Ja l'abril del 2016 l’Azerbaidjan va trencar aquesta tensa calma durant quatre dies. Des d'aleshores els enfrontaments de petita escala a la frontera han estat constants. Però el passat 27 de setembre de 2020, l'Azerbaidjan va iniciar un atac unilateral sense precedents al llarg de tot el perímetre de la línia de contacte amb Nagorno-Karabakh. Aquest atac ha causat morts i ferits de diversa consideració. Davant aquesta ruptura de la treva, la secció local d'Esquerra Republicana i el grup Municipal d'Esquerra Republicana a Santa Coloma de Gramenet volem mostrar la nostra profunda preocupació per la ruptura de l'alto el foc, per part de l'Azerbaidjan, en vigor des de 2016 a Nagorno Karabakh i expressa el seu dolor per les víctimes que aquest atac ha causat en les dues parts en conflicte. Sol·licitem que es desbloquegi el mecanisme internacional de detecció de violacions de l'alto al foc proposat repetidament pels copresidents del grup de Minsk des del 2012. A la vegada, rebutgem la utilització de la força per a la resolució de qualsevol conflicte territorial, que han de ser resolts mitjançant el respecte a la voluntat majoritària de les poblacions afectades i el diàleg en el marc del Dret a l'Autodeterminació dels Pobles, que s'ha d'expressar de manera democràtica i sense coaccions de cap mena.

Crònica del Ple Ordinari del 28 de setembre de 2020 - El ple que no tocava

Quan alguna cosa no toca, no s’ha de fer. Nosaltres sabem que dur a terme un ple municipal significa moltes coses, com ara exercir un deure envers la ciutadania i la democràcia. Al ple d’ahir no es podia exercir el deure amb la ciutadania perquè justament unes hores abans s’havia consumat una vulneració flagrant contra la democràcia; la inhabilitació venjativa del MHP Quim Torra.  Així nosaltres vam demanar la suspensió del ple a l’alcaldessa després de manifestar aquest neguit. Núria Parlón va desestimar la nostra petició. Sembla que els regidors d’altres grups municipals no tenien inconvenient en celebrar el ple en aquesta situació anòmala. Alguns tenien tanta necessitat de celebrar el ple i en normalitzar l’atac a la Democràcia que van adoptar una actitud impertinent davant del consistori. Com l’alcaldessa va considerar que el ple havia de continuar, nosaltres el vam començar. En el breu temps que vam poder estar al ple, vam poder marcar els nostres posicionaments a diferents qüestions. Vam posicionar-nos contràries a la subvenció d’enguany per restablir l’equilibri econòmic del Centre Esportiu Raval, ja que considerem que les empreses privades no s’han de finançar amb diners públics i és una exageració que es financi amb diners públics per un valor més alt que tota l’activitat esportiva associativa que es duu a terme a la nostra ciutat. També vam demanar a l’ajuntament transparència en els processos de selecció de l’estructura administrativa, vam celebrar el retorn de competències a la Junta de Govern Local - tot i que sabem que això és insuficient en el camí a l’obertura de la política municipal- , vam denunciar la manca de transparència en una contractació de personal per a la CIBA i per últim vam celebrar la cooperació existent entre l’ajuntament i la Generalitat per aconseguir evitar un brot pandèmic a la ciutat. A les set vam abandonar la sessió com havíem anunciat a l’inici del ple.

Esquerra Gramenet útil en l'àmbit d'habitatge

El passat mes de Gener el grup municipal d'Esquerra Republicana va presentar una moció al ple pel retorn social del rescat bancari i per garantir l’accés a l’habitatge social. (Podeu llegir-la aquí) En aquesta moció, entre altres coses, demanàvem que el govern municipal tractés amb la SAREB (conegut com a banc dolent) per a que cedissin immobles al lloguer social segons les necessitats del municipi i l’estoc total de l’entitat. Demanàvem la creació d’un fons social d’habitatge. Així doncs, ens va sorprendre gratament quan a finals de juliol el govern municipal va informar que la SAREB cedirà 220 habitatges per a fins socials al consistori. En aquesta mateixa iniciativa del mes de gener volíem instar al Govern central a modificar la Llei 2/2012, per tal de treure la limitació de l’ús dels estalvis municipals per fer front a les necessitats d'habitatge social de la ciutat. Després d’aquesta reclamació que hem fet Esquerra Republicana a totes les institucions des del nivell municipal fins al Parlament i el Congreso, el govern central va decidir el dia 14 de setembre suspendre la regla de despesa per a que els ajuntaments puguin fer-lo servir per a afrontar la situació de la crisi de la COVID19 a casa nostra. Com veieu des d'Esquerra Gramenet fa temps que reclamem mesures al govern de la ciutat per a garantir l'accés a un habitatge digne. Des d’ERC tenim el convenciment de la importància d’aprofitar totes les eines de que disposen els municipis per ampliar el parc públic, sense necessitat de construir i posar més totxo a la ciutat que ja ha pagat prou l’afany especulatiu del sól. Així doncs, en l’exposició de la moció i en els acords que proposavem inicialment i que van ser retallats en les negociacions per aprovar-la vam insistir al govern municipal per a que fes servir el dret a comprar mitjançant el mecanisme de tanteig i retracte una quantitat important pisos per tal d’augmentar aquest parc públic d’habitatge que tan necessari és.

L'Ajuntament sempre obert - Gemma Español

L’ajuntament és la casa del poble i l’administració més propera a la ciutadania. En aquest moments, la principal porta d’entrada és l’Oficina d’informació i Atenció Ciutadana (OIAC), donant els serveis d’informació general de la ciutat, de gestions i tramitacions, tan necessàries i importants com les relacionades amb el padró, accés a ajuts de serveis socials, recursos administratius, sol·licituds de llicències, permisos, autoritzacions… Actualment, l’OIAC està col·lapsada. Per ser atesa, cal demanar cita prèvia. Una mesura que hauria d’agilitzar i oferir més comoditat a la ciutadania, el cert és que quan aconsegueixes contactar-hi et donen cita d’entre 20 i 30 dies vista. Una situació que genera la desesperació de la ciutadania, pel circuit tant lent i tortuós que han de passar per a ser ateses, molt d’elles amb terminis administratius que han de complir i que veuen com la manca de resposta de l’administració se’ls caduquen els tràmits. La situació també té conseqüències als empleats públics, ja que són els que pateixen en primera persona, la desesperació de la ciutadania. Demanem al govern de la ciutat, noves contractacions per dotar de més recursos humans i telemàtics a l’OIAC, i així poder ampliar l’horari d’atenció totes les tardes, i adaptar-se millor als horaris de la ciutadania. També serà necessari, la implantació real de la finestreta única per a comerç i empreses, una aposta real i decidida a la digitalització de l’administració, per la implantació de tràmits telemàtics que no requereixin necessàriament la presencialitat, entre altres. Treballarem perquè l’ajuntament estigui sempre obert. Gemma Español i Cornet  Regidora d' ERC Gramenet  Link de la publicació de l' Ajuntament Informa aquí.   

Per una solució que tingui continuïtat - Oriol Cuñe Varela, treballador de Nissan.

Nissan-Renault-Mitsubishi, el conglomerat empresarial al que hi treballen unes 3000 persones de forma directa (20.000 de forma indirecta) va decidir, el mes de maig d’aquest any, tancar la seves plantes a Catalunya. Un tancament anunciat a través d’una filtració a la premsa i sense comptar amb cap negociació ni comunicació prèvia amb els representants dels treballadors. Obscurantisme i opacitat enmig d’un context ja de per sí molt incert i complex, agreujat per la pandèmia del coronavirus i la crisi que comporta.   A Santa Coloma hi haurà famílies senceres afectades per aquest tancament. Famílies que han construït cotxes de Nissan durant generacions. Pares i fills han ocupat línies de producció a les plantes d’aquesta corporació. Sovint penso en que serà de la vida dels companys amb els que tantes hores i vivències hem compartit Ara, moltes d’aquestes persones que ja tenen una edat complicada per anar a buscar una altra feina es pregunten pel futur, un futur  que veuen negre.  A la Nissan, malgrat tot, hi tenien una feina amb unes condicions relativament dignes. L’acomiadament anunciat des del Japó, l’únic que fa és garantir més precarietat. L’últim acord assolit entre la direcció i els sindicats permet guanyar un temps preciós,  però igualment cal seguir treballant per a trobar una solució perquè tota aquest gent, els seus somnis de vida i  la seva feina, pugui tenir continuïtat.  Som una ciutat obrera, que malauradament, te la renta per capita mes baixa de Catalunya. Formem una comunitat especialment vulnerable als vaivens del sistema econòmic i sobre la qual se solen acarnissar amb especial cruesa les crisis del capital. És per això que també hem d’exigir a les administracions que s’hi impliquin. Donar més de 120 milions de fons públics a l’empresa perquè acabin fent fora els treballadors no té cap sentit, calen contrapartides clares i, si cal, que aquestes mateixes administracions tinguin veu en els consells d’administració.