L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.  Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendària i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.  La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.

L’espai públic dins de les ciutats és un bé escàs que gairebé ha quedat reduït a l’ús del vehicle privat que actualment ocupa un 75% de l’espai. La recuperació de l’espai enfront del vehicle és cabdal per tal d’assegurar la seguretat i comoditat del vianant, així com per tal de garantir la sostenibilitat ambiental de la ciutat. No hauríem de passar per alt que amb la recuperació de l’espai públic, el que es pretén és assolir un protagonisme més gran de les persones que habiten l’àmbit urbà. Afavorint uns usos més encaminats a la relació veïnal i de les persones, més que no pas a la mobilitat del vehicle privat. Els vianants són una part essencial del sistema de mobilitat. Els desplaçaments a peu són, entre d’altres, saludables i contribueixen a la sostenibilitat ambiental i a la interacció social. Unes instal·lacions per als vianants ben dissenyades i mantingudes fomenten un nombre més elevat de desplaçaments a peu. Els vianants volen instal·lacions segures, atractives, còmodes i fàcils d'utilitzar. Segons el codi de circulació, els carrers de convivència són aquelles zones de circulació especialment condicionades que són destinades en primer lloc als vianants i en les quals s’apliquen les normes especials de circulació següents: la velocitat màxima dels vehicles està fixada en 20 quilòmetres per hora i els conductors han de concedir prioritat als vianants. Els vehicles només poden estacionar-se als llocs designats per senyals o per marques. Els vianants poden utilitzar tota la zona de circulació i els jocs i els esports hi estan autoritzats. El disseny d’un carrer de convivència ha de mostrar clarament que, al carrer, els vehicles en moviment ocupen un lloc secundari respecte als vianants, ciclistes i altres vehicles sostenibles de mobilitat personal. Per això es recomana:   Limitar la velocitat màxima a 20km/h. Utilitzar elements de geometria vertical i horitzontal per a moderar la velocitat dels vehicles.

Santa Coloma de Gramenet conjuntament amb les ciutats de Badalona i Sant Adrià del Besòs formen part d’una de les subcomarques amb més població de Catalunya, gairebé 400.000 habitants. El Barcelonès Nord és per tant un entramat urbà continu amb una gran interacció entre els veïns i veïnes dels 3 municipis. Actualment s’està tramitant el Pla director urbanístic del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies (PDU) , que afecta directament als municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona. La zona constructiva de Nau de Turbines i Tres Xemeneies s’ha identificat com una ubicació idònia per crear el projecte funcional del “HUB INTERNACIONAL DE CONEIXEMENT PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I LA PAU”, projecte que ha de contribuir a la reactivació econòmica i la cohesió social, així com de la reindustrialització del Baix Besòs amb activitats relacionades amb la transició ecològica i la transformació digital. El projecte té com a objectiu, per un costat, el disseny i la potenciació d’un espai (ecosistema de coneixement) centrat en la promoció de la pau, els drets humans, el dret internacional, el diàleg intercultural i la col·laboració en la promoció del benestar socioeconòmic dels pobles, i de l’altre, potenciar-hi activitats científiques i tecnològiques en el camp de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic. Aquests objectius s’han dissenyat a través dels reptes i objectius de desenvolupament sostenible en base als principis de la Societat del Coneixement (formació, recerca, innovació-transferència-difusió). La Comissió Europea en el Pla Next Generation EU per a reconstruir l’economia europea després de l’impacte generat per la COVID-19 ha identificat com a prioritaris aquests àmbits de transició ecològica i transformació digital que es recullen en el projecte funcional en l'àmbit de les Tres Xemeneies fent d’unió entre els diferents pols de coneixement existents en el territori: Campus d’Enginyeries i de l’Energia (UPC) Diagonal Besòs a Sant Adrià del Besòs-Barcelona.

Des de fa unes dècades les ciutats han anat reduint i modificant el procés d’expansió continua que portava a un greu desequilibri ambiental i social, millorant l’hàbitat urbà i, d’aquesta manera, la qualitat de vida i la interacció entre les persones que conformen la ciutat. Els  últims anys, i degut a les conseqüències provocades pel canvi climàtic, s’està avançant més i es veu la necessitat d’integrar el verd com a infraestructura urbana, que ajudi a regular els processos i fluxos generats per les ciutats per tal de fer-les més resilients. Les ciutats són responsables del 78% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest fet fa que les ciutats generin disfuncions com la contaminació atmosfèrica, illes de calor, pèrdua de biodiversitat i de manera molt intensa incideixin en el canvi climàtic. Aquestes disfuncions generen, entre d’altres, afeccions en la salut de la seva població. Les ciutats grises són ciutats poc saludables i també ciutats desiguals. En aquest sentit es fa necessari un canvi en les polítiques d’urbanisme per situar les persones al centre d’aquestes, i fixar objectius per tal de millorar-ne la salut, proporcionar espais per gaudir i augmentar el benestar social i personal de la nostra societat urbana. A dia d’avui ningú pot discutir, els grans avantatges que aporten a les ciutats i els seus habitants el contacte directe amb la natura. Els estudis fets sobre aquesta relació  indiquen clares evidències sobre la influència positiva en la salut i en la mitigació del canvi climàtic. L’OMS en parla com una de les estratègies directes més importants en la lluita contra malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, respiratòries i també psicosocials. Una millora de la salut física amb espais per fer esport i prevenir l’obesitat. Una més alta qualitat de l’aire i per tant una millora en les malalties respiratòries. Un major confort ambiental, millorant els nivells d'estrès i de concentració.

Si una cosa ha caracteritzat la monarquia espanyola de les darreres dècades han estat els escàndols. Especialment aquells que envolten la figura de Joan Carles I. Ara, i en plena crisi sanitària i social que viu el país arran de l’emergència del coronavirus, la monarquia espanyola i el rei Felip VI admeten sense vergonya les possibles irregularitats en els comptes del rei emèrit. Les investigacions periodístiques apunten a un compte bancari suís del Rei Joan Carles en què hi hauria 100 milions de dòlars provinents de la monarquia saudita per a la construcció del TGV a la Meca i que mitjançant una fundació restaven suposadament com a herència per al rei Felipe VI. Una fortuna feta a base de negocis, com la venta d’armes entre d’altres a països com l’Aràbia Saudita, que segons fonts no oficials (ja que la llei franquista 9/1968 de secrets oficials ho impedeix), supera els 2.000 milions d’euros. La fortuna reial ha estat dipositada, segons les mateixes informacions, en bancs suïssos per evitar el control de qualsevol tipus. Ara, enmig de l’escàndol, lluny d’explicar la veritat i regularitzar aquesta situació, l’actual rei Felipe VI ha renunciat públicament a l’herència paterna, en un intent d’amagar la situació i netejar la seva imatge, malgrat l’evidència que ell era coneixedor de l’entramat que va crear el seu pare. El comunicat emès el passat 15 de març en què Felipe VI renuncia a l’herència del rei emèrit es va fer amb nocturnitat i traïdoria, aprofitant el context en què, lògicament, la ciutadania està preocupada per la crisi sanitària i humanitària que estem vivint. Tal és la maniobra, que ha estat precipitada i sense anàlisi prèvia, que queda per veure que la renúncia sigui possible, ja que segons l’article 991 del codi civil no és senzill renunciar a una sola part de l’herència. Cal clarificar aquest origen i arribar fins al fons de la qüestió al voltant d’una monarquia corrupta i hereva del franquisme.

El passat 10 d’abril de 2020 ens comunicaven la defunció d’en Ramón Rodríguez Delgado,  veí de la ciutat. En Ramón va néixer i créixer a Santa Coloma de Gramenet i va desenvolupar una part important de la seva vida acadèmica a la nostra ciutat (Manent Rambla, IFP La Bastida i Escola Universtiària Tomas i Cerdà). Era un gran esportista conegut per la seva participació en diversos clubs de futbol i bàsquet de la ciutat. En concret, va jugar a l’U.D.A Gramenet, Calaf, Ciutadella i, actualment, formava part de l’equip de veterans Guitart. També va ser entrenador de nens i joves al C.F Singuerlin. En la seva vida com a esportista també va destacar pel seu recolzament d’iniciatives esportives solidàries de la ciutat. La seva vida professional també estava vinculada a la ciutat. Va treballar a la Biblioteca Can Peixauet durant 16 anys, on va contribuir a la difusió de la cultura en el barri del Raval caracteritzant-se especialment pel seu tracte servicial a l’usuari i la seva amabilitat sempre disposat a ajudar a tothom i no deixant mai de somriure. En Ramón era també una persona molt estimada per la gent del barri, aixì es va fer palès quan es va conèixer la seva mort amb el reconeixement espontani que es va produir a la porta de la biblioteca municipal malgrat l’estat d’alarma ocasionat per la crisis del COVID19. Era conegut pels nens, els joves i els més grans. Sabia transmetre els seus valors i humanitat a la gent del seu voltant i això el feia ser una persona molt especial per tothom.  Per tot això proposem els acords següents: Primer.- Establir un espai amb el nom Ramón Rodríguez Delgado a la biblioteca Can Peixauet. Segon.- Col·locar un panell en memòria de la seva figura Tercer.- Comunicar els acords d’aquesta moció a la xarxa de biblioteques i a les entitats esportives de la ciutat. Santa Coloma de Gramenet, 5 de juny de 2020   Descarrega en PDF  

Podéis descargar la moció en castellano en este enlace El pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat. La presència de noves expressions religioses en l'espai públic genera un seguit de reptes per a l'Administració local. L'encaix social del pluralisme religiós en l'àmbit de la gestió de la mort suposa la facilitació d'una sèrie de serveis específics, o el reconeixement de les sensibilitats expressades pels difunts de col·lectius minoritaris per tal de garantir que la seva singularitat pugui ser respectada. Aquesta qüestió reposa inevitablement sobre la defensa de la garantia del dret a ser enterrat segons les seves pròpies conviccions, ja siguin aquestes ètiques o espirituals. La importància de la comunitat musulmana de la nostra ciutat denota la necessitat de donar solució a l’enterrament dels colomencs i colomenques. Bona part de la comunitat musulmana catalana i colomenca és migrada, la qual cosa ha fet que durant anys hagin optat majoritàriament per la repatriació dels difunts als països d’origen. La pràctica sistemàtica de la repatriació ha contribuït a invisibilitzar la mort dels musulmans al nostre país. Si els cementiris poden ser considerats llocs on s’escenifica i es preserva la memòria dels difunts, aquesta escassetat d’espais dedicats als difunts musulmans i la no-presència dels seus cossos és una forma manifesta d’invisibilització i exclusió de l’islam dels nostres llocs de memòria. La preferència per la repatriació apareix en debats sobre la diversitat religiosa com un argument per a no donar prioritat a la qüestió sobre el ritus fúnebre musulmà a Catalunya malgrat la seva gran importància simbòlica. Contribueix, a més a més, a perpetuar l’associació de l’islam i la mort dels musulmans amb la immigració més que situar-la dins els debats sobre els drets cívics i la pluralitat religiosa. Donar opció a enterrar els difunts a la nostra ciutat segons els ritus propis dels diversos ritus religiosos, tant si aquest dret és usat com si no, és una manera de manifestar la inclusió d’aquestes opcions religioses i rituals en un dels moments més transcendents de la vida d’un individu.

MOCIÓ EN DEFENSA DELS DRETS I LLIBERTATS. DESPENALITZACIÓ DEL TOPLESS Atès que la normativa d’utilització de les instal·lacions públiques de Can Zam en el seu apartat núm. 7 referent a la piscina d’estiu estableix textualment la prohibició del banys en topless: “És obligatori l'ús del casquet de bany i banyador d'una sola peça per als homes i d'una o dues peces, o roba destinada al bany respectant que sempre sigui exclusivament per l'ús de la piscina per a les dones. Queda expressament prohibit banyar-se amb roba no específica de bany com pantalons llargs, mallots ciclistes, tops o roba no específica de bany. No està permès el bany en “topless”. https://canzam.duetsports.com/es/seccion/ver/24 Atès que el règim sancionador de la mateixa normativa considera en el seu apartat de faltes lleus, lletra a: “Usar les instal·lacions esportives sense la indumentària apropiada” i lletra b:  “No respectar les normes indicades que regeixen en cada àrea”.  Per tant, es considera que la pràctica del topless pot ser constituïda com a falta lleu.  Atès la resolució emesa pel Síndic de Greuges el 6 de juliol de 2018, que considerava que la prohibició del topless és una limitació d’expressió de les dones i una discriminació de gènere i instava els ajuntaments que disposen de piscines de caràcter municipal a dictar i modificar les ordenances amb perspectiva de gènere per tal que les dones lliurament decideixin com prenen el sol i com es banyen. Atès el decret 95/2000 de 22 de febrer, atorga a les administracions locals la potestat per expedir l'autorització de les piscines que s'ubiquen en els termes municipals respectius, l'establiment de certes restriccions d'ús, i l'exercici de les competències de vigilància i control en aquesta matèria. Per tant, cada municipi pot regular reglamentàriament aquest assumpte, però ho ha de fer garantint el dret a la igualtat de gènere. En aquest sentit, el fet d'imposar unes normes de vestimenta específiques per a les dones que suposin una restricció de la seva llibertat és un element clarament discriminatori per motius de gènere.

MOCIÓ PER HUMANITZAR L'ESPAI PÚBLIC DE SANTA COLOMA DE GRAMENET Santa Coloma de Gramenet és una ciutat petita en extensió i amb una gran densitat d'habitants. Els nostres carrers i places viuen un ús intensiu per part dels veïns i veïnes i també dels visitants habituals, aquells que desenvolupen activitats a la ciutat per motius de treball o acadèmics, i visitants esporàdics, aquells que accedeixen a la nostra ciutat per gaudir de la seva extensa oferta gastronòmica entre altres motius. Una ciutat més humana és aquella que té molt present les persones de la tercera edat, els infants, les famílies amb cotxets, les persones amb mobilitat reduïda, etc. i que entén les necessitats de la seva vida quotidiana: pacificació dels voltants de les escoles, supressió de barreres, seguretat... així com el seu dret a la participació en les decisions en relació a l’ús dels carrers. Des d'Esquerra Republicana creiem que el veïnat de Santa Coloma té el dret democràtic de gaudir amb plenitud de l'espai públic, el que és de tothom. Per tal de gaudir-lo, l’espai públic ha de tenir una sèrie de valors que s’expressin en la realitat física. Valors que anomenem de les ciutats republicanes, pensades per a la majoria: més espai per als vianants; jerarquització de carrers; més verd; més aigua; menys fums; amb la llum adient i sempre amb una mirada feminista de l’urbanisme. Com a administració competent l'Ajuntament ha de tenir l'objectiu de preservar el bon ús de l'espai públic, per fer-ho, disposa de diferents mecanismes, tant de planificació com normatius: aplicació de lleis, ordenances i reglaments que prioritzin els usos cívics i penalitzin els comportaments incívics, facilitar als ciutadans les eines necessàries per al bon ús i a la vegada la realització de campanyes d'impacte per a conscienciar i millorar certes conductes dels ciutadans. En el marc d’una campanya per posar en valor el nostre espai públic, en aquesta ocasió ens centrarem en l’ús de places i carrers, de manera que se’n faci un ús cívic, respectuós i convivencial.