Granollers

Totes les notícies

Pep Mur

ERC s’abstè al ple en l’aprovació del 2on Pla Estratègic

El Grup Municipal d’ERC es va abstenir ahir al Ple en la votació del Segon Pla Estratègic (PE) de Granollers, tal i com ho va fer el passat 1 de juny al Consell Directiu del PE. Malgrat que ERC ha participat de forma activa durant tot el procés d’elaboració del PE, fent arribar de forma continua propostes tant metodològiques com de contingut a l’equip de govern, finalment no ha donat el seu recolzament al document propositiu. Entenem que s’ha perdut l’oportunitat per dibuixar una estratègia que ens apropi a un model de ciutat diferent. El principal motiu que ha portat a Esquerra ha abstenir-se respecte aquest projecte té la seva arrel en la metodologia emprada per l’equip de govern, tal i com el grup municipal ha reiterat en diverses ocasions. Ja des del l’inici del procès d’elaboració, ERC va manifestar el seu desacord amb la metodologia que l’equip de govern volia portar a terme, ja que el plantejament no propiciava la participació de la ciutadania menys organitzada, i potser menys motivada. D’altra banda, ERC ha trobat a faltar algunes referències més externes en el debat. El resultat de la manca de reflexió entre els experts ha estat que els projectes que estableix el nou Pla Estratègic no ens posicionen de forma clara al mapa. Des del punt de vista d’Esquerra, el PE manté una línia continuista amb el que ja s’està fent a la ciutat i fins i tot molts dels projectes que contempla el nou Pla Estratègic ja formen part del Pla d’Actuació Municipal 2007-2011 de l’actual equip de govern. En els moments de canvi que estem vivint, en un context on no hi ha certeses sinó inquietuds, davant la seguretat que ja no ens serveixen les velles estructures econòmiques i de relació, aquest PE no pot ser un punt i seguit sinó que ha de ser un punt i apart en la construcció de la ciutat. I si bé es cert que l’equip de govern ha incorporat en la metodologia algunes de les propostes d’ERC, i que s’han materialitzat a partir de la Segona Conferència Estratègica, aquests esforços han arribat tard, ja que aquesta voluntat hauria d’haver acompanyat tot el procés de redacció del Segon Pla Estratègic i no només el moment final.

El Ple rebutja la moció d’ERC en suport al dret a decidir

El consitori va rebutjar ahir, en sessió plenària, la moció presentada per Esquerra en suport a la Iniciativa Popular presentada al Parlament de Catalunya, i admesa a tràmit per la Mesa, amb la finalitat que es convoqui un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, d’acord amb la recent aprovada Llei de Consultes. Aquesta moció, a la que tant el PSC com el PP hi van votar en contra, volia reafirmar el compromís del món local amb el dret a decidir del poble català, i com a mostra d’aquest compromís facilitar la recollida de signatures que s’iniciarà en les properes setmanes. També comprometeria a l’Ajuntament de Granollers, en cas d’aprovar-se, a reclamar la màxima unitat d’acció entre organitzacions que treballin amb la finalitat d’enfortir les condicions per millorar l’exercici del dret a decidir.

Quin és el futur de Granollers?

El passat dimarts al Ple, el Grup Municipal d’ ERC ens varem abstenir en la votació del document propositiu del Segon Pla Estratègic de Granollers. Un document d’objectius i actuacions que es va iniciar fa gairebé dos anys i que, si tenim en compte la seva missió, ens ha de marcar les línies a seguir per assolir la ciutat que volem. El primer que volem dir és que el Grup Municipal d’Esquerra hem seguit molt de prop tot el procés d’elaboració del PE. Som representants d’una part de la ciutadania i per això mateix ens en sentim responsables. Però també, perquè la participació activa en els projectes de la ciutat forma part del nostre tarannà. Des de bon començament, ja des del moment del planteig de la tasca que es pensava portar a terme, varem manifestar el nostre desacord amb la metodologia que l’equip de govern volia portar a terme. Consideràvem que el plantejament no propiciava la participació de la ciutadania menys organitzada, i potser menys motivada, alhora que trobàvem a faltar algunes referències més externes en el debat. Esquerra partia de la hipòtesi que el projecte havia de tenir dosis internes i dosis externes i que entre uns i altres havíem de ser capaços de definir els objectius de futur de forma col·lectiva i tenint en compte les diferents sensibilitats que conviuen a Granollers. Aquetes inquietuds varen ser manifestades a l’equip de govern per tal de fer més amplia la visió que en sortís, però varen tenir ben poc ressò. És cert que finalment alguns dels nostres suggeriments varen ser tinguts en compte i finalment es va fer un recull d’opinió una mica més ampli a través d’enquestes que destaquen els projectes que els granollerins i granollerines consideren prioritaris per la ciutat. Però aquests esforços de l’equip de govern, des del nostre punt de vista, han arribat tard. Aquesta voluntat hauria d’haver acompanyat tot el procés de redacció del Segon Pla Estratègic i no només el moment final.

ERC dona suport a la declaració institucional de l’Ajuntament de Granollers en referència a la sentència sobre l'Estatut

A continuació us transcribim el document aprovat ahir per la junta de portaveus del consistori: Declaració de la junta de portaveus amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb el suport dels grups municipals del PSC, de CiU i d’ERC Davant la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat pels parlaments català i espanyol i sancionat en referèndum per la ciutadania de Catalunya, volem expressar el nostre ple suport al sentiment majoritari del poble català i dels seus representants polítics favorable al procés de millora de l’autogovern desenvolupat en els últims anys. A falta de conèixer amb detall el text de la sentència del Tribunal Constitucional, que es farà públic d’aquí a uns dies, creiem que el sentit de responsabilitat cívica ens convida a rebre aquesta sentència amb prudència i respecte a les institucions, però amb fermesa en les nostres conviccions. Al llarg d’aquests anys el món local ha expressat reiteradament el seu suport a l’Estatut, convençut que es tracta d’una eina de govern que respon a la norma constitucional i que està destinada a afavorir el desenvolupament del país. Aquesta actitud concorda amb el ferm compromís dels governs locals de Catalunya amb l’autogovern, un compromís que ve des del principi de la democràcia local al nostre país i que ha fet que els governs locals hagin estat, de fet, coresponsables d’aquest nou Estatut profundament municipalista i que ara ha estat qüestionat. Catalunya ha estat, sempre, un poble de diàleg i d’entesa, i és aquesta condició la que avui volem subratllar i proposar com a guia de la nostra resposta a la sentència del Tribunal Constitucional. Per això, entenem que en aquest moment hem de propiciar la unitat del conjunt d’institucions públiques catalanes per donar aquesta resposta a la sentència. Per això, d’acord amb el sentiment d’afirmació nacional i la voluntat de governar-se del poble de Catalunya, fem una crida a la ciutadania i a les forces socials i polítiques per expressar cívicament i democràticament la confiança en l’autogovern, proclamant que som una nació i que formem un sol poble.

I ara què?

Aviat marxarem de vacances, i ho farem amb la perspectiva d’un estatut encara més retallat que el que van aprovar les Corts Espanyoles. I ara què, ens preguntem? La sentència emesa pel Tribunal Constitucional suposa una retallada molt significativa d'aspectes essencials per Catalunya i modifica aspectes fonamentals de l'Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar. Aquesta sentència no fa res més, ni rés menys, que declarar la incompatibilitat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la Constitució Espanyola. Tot plegat faria riure si no fos que ens hi juguem el futur del nostre país. Amb aquesta decisió, s'exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurídic i constitucional espanyol. Aquest fet situa les institucions catalanes en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble, doncs del poble emana el poder i la representació polítiques que tenen. Aquest fet obliga al conjunt d'institucions, societat i forces polítiques catalanes a plantejar un nou horitzó basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre límit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democràtica i pacífica. La sentència d'un Tribunal Constitucional que deixa les aspiracions d'una part cada vegada més gran del poble de Catalunya fora del marc constitucional espanyol necessita una resposta clara i contundent. Més d'un milió i mig de catalans, més dels que volen i diuen, hem expressat, mitjançant la mobilització popular del passat dissabte 10 de juliol, la necessitat d'assolir aquest nou horitzó d'independència nacional. El passat 25 d'abril, en la consulta popular sobre la independència de Catalunya, el suport a la independència va ser aclaparador. Tot plegat ens empeny a manifestar el nostre rebuig a la vulneració de la voluntat popular i a treballar per tal que el Parlament de Catalunya inicii un procés democràtic perquè Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d'un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a la decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya.