Granollers

Notícia

Núria Maynou: "Ara ens toca estar a l’altura davant de la crisi que patim i plantejar-nos que probablement hem d’aprendre a fer les coses d’una altra manera. Construïm tots junts les bases per reactivar Granollers i no deixar ningú enrere"

La Portaveu Núria Maynou al Ple de l'Estat de la Ciutat
La Portaveu Núria Maynou al Ple de l'Estat de la Ciutat
Intervenció de la Portaveu Núria Maynou al Ple de l'Estat de la Ciutat.
També la pots escoltar fent clic aquí.

Bona tarda a totes i moltes gràcies al públic present a la sala i a totes aquelles persones que ens seguiu en directe per internet o que recuperareu aquest Ple posteriorment. Moltes gràcies pel vostre interès i les ganes de conèixer el que debatem avui en aquest Ple monogràfic on s’analitza l’estat de la nostra ciutat.

Avui, però DE NOU, no fem el Ple de forma habitual, no el fem el consistori: les nostres vides han canviat i en un Ple com el d’avui la sacsejada que ha suposat la pandèmia centrarà tots els debats.

Des del mes de març, estem vivint una crisi humanitària molt greu, que ens toca en allò més essencial de tots nosaltres: la salut i la vida. Un virus que ens afecta en tots els àmbits: en allò social, emocional, econòmic, cultural, sanitari, en definitiva, en tot allò que està al centre en la nostra vida com a persones.

No volem tampoc oblidar que la situació que avui vivim es veu agreujada per la indiferència que hem tingut davant de situacions prèvies de desigualtat. És evident que si ve el covid-19 ens amenaça a tots per igual, les possibilitats per fer front a la crisi no són iguals per a tothom. Fa un any, pensar en una societat que posés la vida i les tasques de cura al centre era vist com una utopia. Ara es veu més necessari que mai, perquè només des de la defensa del que és més essencial i de la solidaritat entre tots i totes, només des d’això, ens en sortirem.

Com ja s’ha dit, és evident que la pandèmia ha sacsejat greument la nostra ciutat, Granollers. A la nostra ciutat més de 1400 persones han patit la malaltia, i a la nostra comarca prop de 626 persones ens han deixat a causa del coronavirus. A tots ells i als seus familiars, el nostre més sentit escalf en uns moments tant cruels i difícils. I als qui estant patint la malaltia avui, els hi desitgem, des d’aquí, tota la força del món i una ràpida recuperació.

Però a banda de l’impacte en la salut, la pandèmia també ha deixat la ciutat molt tocada en molts altres àmbits. Segons dades d’agost, l’atur respecte l’any passat ha augmentat gairebé un 30%, el que suposa que avui a la ciutat, tenim 1000 persones aturades més que ara fa un any, el que suposa una taxa d’atur del 14% i una conjuntura econòmica molt complicada.

A nivell econòmic tots els petits comerciants, els restauradors, la població que treballa de forma autònoma i cada dia ha d’aixecar la persiana per poder treballar i mantenir-se ha hagut de fer un esforç importantíssim per tirar endavant, reinventant-se i adaptant-se als nous temps, si és que finalment han pogut fer-ho. I sobretot, la pandèmia ha fet mal aquells que ja treballaven en els sectors més vulnerables, i sovint vinculats a l’economia submergida: tasques de cura de la nostra gent gran, personal de neteja domèstica, entre molts d’altres.

Ens trobem també que el nombre de treballadors i treballadores inclosos en expedients de regulació temporal d’ocupació a Granollers és molt elevat i preocupant, amb perill real de que es converteixin molts en pèrdues definitives de llocs de treball. I en això, la gestió que està fent el govern de l’Estat espanyol no ens augura gaire optimisme.

Permeteu-me un breu incís: Des de l’inici d’aquesta crisi, el govern de l’estat, liderat pel PSOE, ha acumulat un seguit d’errors, ineficiències i retards injustificats en la tramitació de les prestacions vinculades als ERTO. En comptes de respondre amb diligència i al costat de les persones treballadores, l’estat espanyol està deixant desateses milers de persones que han vist caure els seus ingressos de forma fulminant, i provocant que s’accentuï la vulnerabilitat de les seves vides.

Alhora, el govern espanyol ha retallat el 55% dels fons destinats a Catalunya per implementar les polítiques actives d’ocupació, el que representa una retallada de més de 215 milions d’euros. Això comportarà, evidentment, que la Generalitat de Catalunya tindrà serioses dificultats per recuperar el nostre teixit productiu en la situació posterior a l’emergència sanitària i en limitarà la seva capacitat de resposta davant de les demandes dels ajuntaments i altres administracions locals. L’Estat va retallar aquests diners per suposadament dedicar-los al pagament dels ERTOS i, malauradament, constatem que aquesta finalitat no s’està veient satisfeta.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, liderat pel granollerí i company Chakir El Homrani, ha estat exigint a la Ministra Yolanda Díaz el pagament d’aquestes prestacions, i ha posat a la seva disposició, de forma excepcional, els professionals, la infraestructura tecnològica, l’atenció telefònica i suport general en la tramitació dels expedients. Però no han volgut aquesta ajuda, pel que ens consta.

Des de la proximitat amb els nostres veïns i veïnes, i, per tant, amb coneixement directe de les difícils realitats que estan vivint molts d’ells, sentim la màxima preocupació envers aquesta injusta i injustificada situació. Ens cal doncs, treballar molt per sostenir els ERTOS de manera eficient i per evitar que aquests s’acabin convertint en acomiadaments.

Amb tot això, ja han passat 6 mesos des de l’inici de la pandèmia. Conscients de la crisi i la situació que vivim, sembla que la pandèmia es va estabilitzant o com a mínim es disposa de més eines i coneixements per fer-hi front. Però ens cal seguir molt atents, per la salut de tots no puc seguir sense, un cop més, dedicar unes paraules d’agraïment i homenatge a totes les professionals que s’han jugat la vida a primera línia:

- els sanitaris i tot el personal dels hospitals des del primer a l’últim, que han cuidat dels nostres i han estat el primer front de lluita contra el virus. I alhora, han acompanyat també emocionalment als nostres en uns moments molt durs i difícils en els que no els podien acompanyar.

- però també ens cal homenatjar a molta altra gent: a tots aquells qui treballen en alimentació, als forners, als cossos de seguretat, els mestres, el personal de neteja i escombriaires, en definitiva, a tots aquells treballadors i treballadores que s’aixequen cada dia per fer funcionar la nostra ciutat.

- també m’agradaria fer una menció especial pels treballadors municipals que s’han adaptat a les noves circumstancies i han fet una feina excel·lent, de la mateixa manera que ho han fet altres sectors.

Dit això, insistim Aquesta crisi ens afecta i afectarà a tots, afecta a persones amb noms i cognoms. No són només les estadístiques amb les que començava aquesta intervenció o les que apareixen a la televisió; són el nostre veí, els nostres pares, els nostres fills, els autònoms que no ingressen res o les famílies monoparentals.

I sobretot, són també aquells que mai surten a les estadístiques perquè sempre els hem volgut invisibles: les immigrants sense papers que sovint fan tasques que ara s’han posat de relleu i hem vist que són essencials, com és la cura de la gent gran, dels nostres avis i avies. I per això, hem de tenir molt clar que l’única manera de tirar endavant és posar, des de l’administració i des de tots els àmbits, totes les eines necessàries perquè d’aquesta crisi ens en sortim tots i totes.

De fet, tots aquests mesos han ocupat gran part de primer any de mandat, en el que el nostre grup municipal estrenava una nova responsabilitat: ser la primera força de la oposició i, alhora, ser l’única força nítidament d’esquerres a la oposició. Per tot això, en Pau, la Lorena, l’Enric i jo mateixa hem assumit el repte de treballar molt per fer una oposició incisiva i constructiva, reivindicant valors d’esquerres, ecologistes, feministes i republicans. I això en un context especialment complicat per a tots.

La pandèmia del coronavirus fa que el nostre Grup Municipal, com tots els grups aquí presents, hagi treballat, des del primer moment i sense parar, per traslladar propostes constructives per tal de pal·liar els efectes que l’emergència sanitària ha tingut en tots els àmbits de la nostra vida. Per tant, seguim reivindicant aquesta manera de fer: la de la lleialtat institucional en temps de crisi, la oposició útil i constructiva, amb l’única voluntat de contribuir, de sumar, de fer millor la vida de les granollerines i els granollerins.

Com a grup, Hem fet nombroses propostes que ja hem anat explicant en altres Plens i ocasions, propostes ambicioses en la línia de repensar les polítiques de la ciutat de dalt a baix. Polítiques noves, diferents i atrevides per posar els ciments per reactivar la ciutat.

Com per exemple, vam proposar un gran eix cívic que pacifiques la ciutat perquè la gent pugues passejar amb tranquil·litat i seguretat, així com posar en valor els espais de vida de cada barri, generant noves centralitats.

A vegades, però, i durant la crisis de la COVID no ha estat una excepció, ens trobem amb un govern municipal que no escolta o no ens vol escoltar prou. Un govern que a vegades sembla escudar-se en la seva majoria absoluta (totalment legitima, evidentment) per evitar fer política.

I es que una cosa han de tenir clara: nosaltres, i tots els regidors aquí presents, també coneixem la ciutat, també la trepitgem, la vivim, la gaudim i la patim. És clar que el govern municipal te la legitimitat de tirar endavant les polítiques municipals que cregui convenients, però pensem que, a vegades, i més tenint en compte el to serè i constructiu que tenim tots els grups de la oposició, se’ns podria tenir més en compte i ser una mica més empàtics amb tots nosaltres, que en definitiva, l’únic que fem es treballar per millorar la vida de les granollerines i els granollerins.

També lamentem que haguem tardat tant a posar-nos d’acord en fer un gest polític de solidaritat renunciant a les aportacions que percebem els grups municipals. Des del nostre grup fa temps que ho proposem i per nosaltres era imprescindible l’acord, fer-ho plegats fugint de personalismes i de qui surt primer a la premsa. Fa temps que tenim pressa, pressa per un acord que es materialitzarà, deslluït i pel que sembla que ningú estigui gaire motivat. N’haurem de parlar molt d’aquestes dedicacions, ja que com a representants electes hem de ser els primers en donar exemple.

Però hi ha excepcions. I una excepció, que almenys especialment al grup municipal que jo represento ens satisfà molt, és l’aprovació del Pacte de Ciutat (nosaltres en dèiem Taula de Ciutat). Un Pacte de Ciutat que haurà de servir per posar les bases per a la reactivació social i econòmica de la ciutat i que caldrà que es faci d’una manera realment participada.

Ho saben, però hi insistim: tenim MOLTES expectatives amb aquest pacte, i sobretot, tenim les expectatives posades en el seu desplegament i concreció, aspectes que des d’aquest grup vam reclamar i que considerem IMPRESCINDIBLES, perquè sinó aquest Pacte serà paper mullat. I això no ens ho podem permetre

Tenim moltes esperances en que l’èxit dels grups de treball sectorials conduiran a actuacions concretes i amb pressupost que orientaran les polítiques (i EL PRESSUPOST) del proper any i els que vindran. De fet, d’aquest pressupost per a l’any 2021 n’hem de començar a parlar ja!

Així, aquest Pacte de Ciutat, si realment és participatiu i compta amb la implicació d’entitats i ciutadania, cal aprofitar-lo i enfortir-lo, posant-lo en valor i aprofitar-lo per fer uns autèntics pressupostos participatius com sempre hem reclamat. Creiem-nos aquesta manera de treballar des de la participació més directa per construir d’una manera amplia, diversa i compartida les bases per sortir d’aquesta crisi. Hem d’arribar al màxim de veus, sectors i opinions possibles.

A ningú no se li escapa, espero, que la pandèmia ho ha canviat i ho canviarà tot, que no té res a veure amb la crisi del 2008 o crisis financeres anteriors i que per tant no ens serveixen receptes passades.. I aquesta experiència ha de servir per canviar la manera en com fem política, en com gestionem la ciutat per adaptar-nos a una nova realitat.


Els programes electorals de tots els qui avui estem aquí representats, el PAM de l’equip de govern i fins i tot potser l’organització de les dedicacions del cartipàs municipal han de ser objecte d’estudi i revisió. Tots aquests documents van quedar obsolets en el moment en que la pandèmia ens va començar a sacsejar. També haurem de ser valents a l’hora d’utilitzar el romanent de l’Ajuntament, que es situa al voltant dels 25 milions d’euros, i que gràcies als canvis legislatius (després de la derrota del govern de l’Estat per sostraure els estalvis municipals) estarà molt menys limitat i a disposició dels Ajuntaments per fer polítiques valentes i ambicioses.

Perquè conceptes com vulnerabilitat, responsabilitat, cura dels altres, desigualtats, accés als recursos, ecologisme o feminisme, etc; prenen ara més sentit que mai. Són conceptes que sempre han estat importants, es cert, però potser se’ls hi havia donat importància encara de tot el que SIGNIFIQUEN I IMPLIQUEN.

Intentaré posar exemples concrets
  • D’una banda, ens cal una nova política de reacció molt més ràpida i que s’adapti al context. Un exemple: les propostes de mobilitat per adaptar-se al COVID han arribat MASSA, MOLT tard i han resultat insuficients. I de fet són mesures que abans de la Covid ja hagués anat bé proposar-les i plantejar-les. Per això creiem que no s’ha estat valent en aquest sentit, i ara, amb plena pandèmia, no hem sabut aprofitar la oportunitat o l’obligació de repensar l’espai públic i com ens movem dins la nostra ciutat. Hem tallat un Passeig Fluvial els diumenges quan ja no hi passa ningú i hem reprès un carril bici que continua en alguns trams en un estat lamentable i sense cap tipus de continuïtat o projecció de futur. Però més enllà d’aquests “parxes” la necessitat de repensar la ciutat, de fer una aposta clara per una mobilitat molt més sostenible i alternativa al cotxe privat encara no es fa de forma prou seriosa.
  • També ens cal una nova política que no es basi constantment en el discurs d’espolsar les culpes cap a la Generalitat. I mirin, ja ho hem dit moltes vegades, tant en públic com en privat, al nostre grup ens trobaran sempre disposats a reclamar el que faci falta als Departaments del Govern del nostre color polític o allà on faci falta. Som regidors i regidores de Granollers, la ciutat on vivim. I aquesta és la nostra responsabilitat i la nostra prioritat, treballar per la ciutat. No volem ara defensar la gestió dels altres, segurament no la coneixem prou. Som responsables i exigents amb allò que és directament responsabilitat nostra i ens comprometem a picar a totes les portes on faci falta per resoldre els problemes del nostre municipi o dels nostres veïns i veïnes. Suposem que l’equip de govern i l’alcalde en particular també ho veu així, per això ens dol quan moltes de les seves respostes són espolsar les culpes i atribuir-se els mèrits.
Un exemple potser petit però que ha suposat un malestar important: creiem que situacions com les del mercat municipal l’última setmana d’agost no es poden tornar a repetir, no s’hi val al·legar a un suposat inexistent fonament legal que ha d’arribar de la Generalitat, calia prendre accions, era difícil i hi havia poc temps per fer-ho, però es podia fer i finalment es va optar per NO FER RES.

Aquesta regidora i aquest grup no tenim cap tipus de problema amb el mercat setmanal, al contrari som gent de mercat de fa molts anys però el que no ens podem permetre com a administració és que la nostra gent, les entitats, els nostres ciutadans i ciutadanes NO ENTENGUIN RES. No van entendre res després de l’anul·lació de la programació cultural del Parèntesi el mateix dilluns d’aquella setmana. No es va entendre res i va semblar que es poses en dubte que la cultura és segura. Quan ara i sempre, la cultura esdevé un servei essencial.

Per això nosaltres, el republicanisme d’esquerres que defensem, el reivindiquem com una nova manera de fer, una nova forma de fer política. El futur ha de ser una altra cosa, molt més ràpida en l’acció i innovadora en els plantejaments. Baixant la política al carrer, amb molta més interlocució social, escoltant a tothom i abandonant la política del copet a l’esquena o d’escudar-se en donar la culpa als altres. Una política municipal basada en la diversitat i apostant per la inclusió i la cohesió social.

Vostès, però, són lents, una estructura de poder (legitima, per suposat) que fa molts anys que governa i gestiona la ciutat i a la que li costa adaptar-se als nous temps. Una gestió que acaba aplicant solucions velles a problemes nous. No es pot seguir gestionant la ciutat des de la inèrcia.

Sense innovació, sense polítiques valentes, no aconseguirem que la nostra ciutat tiri endavant, surti de l’estancament i aconsegueixi combatre totes les conseqüències que ens depararà la crisi que vivim. Jo reivindico que ens cal més senzillesa i proximitat per arribar a tothom i escoltar de debò.

Perquè se’ns dubte, a la nostra ciutat tenim la sort de veure com hi ha vitalitat, energia i innovació per part de la ciutadania, per part de la gent de Granollers. Del seu teixit associatiu, social, esportiu, comercial. Les entitats i els agents socials i econòmics de la ciutat són forts, es regeneren, es reinventen i són patrimoni indiscutible de la nostra ciutat i de la seva cultura.

Són les entitats, i la seva gent, les que posen una mica de llum i color en aquesta ciutat, que si no fos per totes elles, seria sovint grisa, apagada i avorrida. Hem d’estar eternament agraïts a la gent que tant fa per un Granollers millor. Hem d’estar al seu costat, ens cal més lideratge des de l’administració per coordinar i impulsar tots els projectes que preparen per tal d’assolir objectius comuns i millorar la ciutat.

Aquesta nova manera de fer política ens portarà a repensar molts temes de l’agenda pública. Amb tot el que ha passat és indiscutible i hem de tenir clar que haurem de parlar (i molt!) de salut, de la salut a la nostra ciutat.

Malgrat les competències municipals en aquest àmbit siguin limitades, la importància de la salut a la nostra ciutat ens hauria de conduir a llargs debats sobre la gestió d’aquesta. Els moments de tensió que hem viscut han fet aflorar les mancances i les dificultats que pateixen els nostres hospitals, també el de Granollers.

Si bé cal reclamar (i com ja els hi he dit abans, al nostre grup sempre ens hi trobaran) a la Generalitat els recursos necessaris, també caldria repensar el Patronat que gestiona l’hospital. Un organisme que fa masses anys que no es qüestiona, que es poc transparent, poc participatiu, i que finalment acaba decidint sobre qüestions molt importants pel dia a dia de l’hospital i els seus treballadors, sense que aquests no hi estiguin ni representats.

La gestió de l’hospital i del seu patronat fa que no hi hagi una línia clara entre allò públic i privat. I hem pregunto: essent com és l’Hospital de Granollers l’empresa més gran de la ciutat, perquè no en parlem d’ella a cap Comissió Informativa, a cap Ple? Perquè aquesta poca informació del seu funcionament tenint en compte que l’alcalde exerceix les funcions de President del Patronat? Ja s’ha plantejat diverses vegades aquest tema, en la legislatura anterior també la CUP va insistir en això...per tant, aprofito avui per reclamar si com a regidors i regidores de la ciutat podem tenir un major coneixement de la situació del nostre Hospital.

Repensem el patronat, i també atrevim-nos a repensar la gestió del nostre hospital, atrevint-nos a plantejar i estudiar una transició cap a una gestió 100% pública. Experiències d’altres hospitals comarcals com el de Berga ens podrien obrir camí per construir un circuit sanitari (sumat al nou hospital lleuger que s’està construint a l’antiga policlínica i el nou centre de radioteràpia) totalment públic i que facin de Granollers un referent sanitari i ajudin als nostres professionals a no haver de marxar de la ciutat. Apostar per que l’hospital sigui referent ajudaria a frenar aquesta fuga de talent que avui en dia succeeix. I que els professionals que hi treballin se sentint recolzats i escoltats

Alhora, ens cal aprofitar el moment de creació del nou consorci sociosanitari per a la nova residència a la nostra ciutat per tal de teixir aliances entre la sanitat i allò social per construir un circuit sociosanitari innovador que ajudi i generi benestar per aquelles persones que ho necessitin.

La concertació, l’externalització o la gestió privada són eines que han servit i serveixen per complementar el sector públic en tot allò on no arriba o on no ha pogut arribar per falta de recursos. Però des d’aquest grup, pensem que hem de creure molt més en ALLÒ PÚBLIC, sobretot quan es tracta de serveis essencials. Per això, pensem que no hem de tenir por, tampoc, a plantejar-nos la remunicipalització d’alguns serveis bàsics, algun de finalització recent com el contracte de gestió del’aigua o fins i tot el tanatori. Perquè no pensar en un Tanatori municipal??? O de gestió mancomunada amb els municipis veïns?

Com deia abans, ni la pandèmia del coronavirus ha servit per fer polítiques valentes de mobilitat. Les poques coses que hem fet, les hem fet a mitges i tard. Celebrem que Granollers sigui ciutat a 30 km/h però això no té cap sentit si no va acompanyada de moltes més mesures.

Hem de repensar les polítiques de mobilitat de dalt abaix per fer una ciutat més verda, sostenible i sana. Siguem valentes i apliquem la teoria de «la ciutat de quinze minuts», iniciativa que s’ha aplicat a ciutats més grans i que creiem que com a mínim és interessant estudiar. La ciutat en quinze minuts suposa un concepte de transformació real, de tal manera que es pensi en mesures i accions per apropar la ciutadania als seus espais de treball, centres d’oci i necessitats bàsiques reduint dràsticament les emissions de diòxid de carboni. Modificant la relació dels ciutadans amb el temps i l’espai, milloraria també la seva qualitat de vida en atorgar els seus desplaçaments diaris un temps inferior de 15 minuts.

Granollers té una mida que permetria apostar per aquest concepte, però ens ho hem de creure. Ens ho hem de creure apostant de veritat per polítiques de mobilitat valentes, per xarxes pedalables que assegurin un continu a tot el municipi, més enllà de pedaços a diferents punts de la ciutat, alguns d’ells en molt mal estat. Alhora, caldria apostar més per el transport públic, per les connexions amb la conurbació per mica en mica, anar expulsant els cotxes i que els carrers els recuperin les persones. Pensem també en la ciutat i el seu contínuum urbà, amb les relacions amb Canovelles, les Franqueses i la Roca pel que fa a la mobilitat o els espais verds, per exemple.

Creure en les polítiques de mobilitat verdes i sostenibles també passa per tenir posicionaments clars en els grans projectes de país. Aquest últim any hem debatut el Pla Especific de Mobilitat del Vallès, el PEMV, un pla que planifica la connexió entre els dos vallesos i que actualment es totalment deficitària.

Des d’ERC ho vam deixar molt clar i ho volem tornar a dir avui: NO AL QUART CINTURÓ, i no també a qualsevol succedani o via similar es digui quart cinturó o ronda del Vallés. I SI, SI ROTUND, a la línia orbital ferroviària, una infraestructura que fa anys que hauríem de tenir i que serviria per connectar el Vallès amb tota la seva extensió i també amb el Maresme. I SI també a potenciar les vies ja existents i una aposta decidida pel transport públic col·lectiu que sigui prou atractiu i eficient com perquè la majoria de la població vegi positiu traslladar-se amb aquest tipus de transport. Ens cal una major connexió amb les comarques veïnes i també amb els pobles de dins la pròpia comarca, fem que sigui fàcil moure’s amb transport públic o altres mitjans més enllà del vehicle privat pels municipis veïns.

Avancem. Un altre gran repte de ciutat que ens hem de plantejar és l’accés a l’habitatge. Un repte que ja tenim aquí i que empitjorarà molt més si no el treballem immediatament i amb perspectiva de futur. Unes polítiques d’habitatge valentes són imprescindibles per la cohesió social a la nostra ciutat.

A Granollers tenim un parc públic d’habitatge protegit o de lloguer social totalment insuficient i encara ens trobem lluny dels potencials 2000 habitatges que preveu el Pla Local d’Habitatge aprovat ara fa uns anys. Ampliar aquest parc és una emergència de ciutat i no entenem com el govern municipal va decidir aturar una de les dues promocions d’habitatge públic que s’estava apunt de construir.

Ampliar el parc públic ha de ser una prioritat de ciutat. En aquests sentit, tornem a deixar clar que ens trobaran al seu costat a l’hora de reclamar més recursos o més agilitat en la gestió del parc que depèn de la Generalitat. No podem esperar més. Alhora, hem de ser innovadors i valents en les polítiques d’habitatge que fem, apostant, per exemple, per nous models d’accés com la masoveria urbana o el cohousing. O plantejar-nos ja iniciatives innovadores perquè els joves tinguin més facilitats per emancipar-se i les persones grans trobin solucions alternatives a viure en una Residència per a gent gran, com les cooperatives d’habitatge.

L’aprovació de la nova llei de regulació del lloguer al Parlament és una bona noticia per la ciutat, que a més s’inclou en una de les primeres 60 ciutats a les que es podrà aplicar directament. Criem que aquesta és una molt bona llei, no només pel que a nivell legislatiu suposa sinó també pel consens i la suma que s’ha buscat i que ha aconseguit que finalment tirés endavant. Se’ns dubte, és una llei altament demandada per la ciutadania i les entitats socials del nostre país, tenint en compte que en la última dècada els preus del lloguer pujaven exponencialment mentre els sous romanen congelats o fins i tot cada cop sigui més complicat accedir a un sou, no només digne sinó també estable.

En definitiva, esperem que tot i que els seus companys del PSC al Parlament hi votessin en contra i en el seu moment la portessin al Consell de Garanties Estatutaries, vostès sàpiguen aprofitar una eina que permetrà posar pau social en un mercat d’habitatge totalment desbocat i injust.

I tot i que m’agradaria parlar de molts més temes que afecten a la ciutat, vaig acabant i per últim, m’agradaria parlar de país, ja que país i ciutat van junts, són indestriables i en un Ple com el d’avui parlar de ciutat és parlar de país.

Hem de tenir molt clar tots els qui avui som presents aquí, que mentre tot això passa la Carme, la Dolors, la Marta, la Clara, la Meritxell, l’Anna, l’Oriol, en Raül, els Jordis, en Josep, en Joaquim, en Carles, en Toni i en Lluís. Tots ells, segueixen a la presó o a l’exili, patint la repressió de l’Estat espanyol en unes condicions d'injustícia intolerables.

Una venjança salvatge que fa que s’hagin de passar la major part del dia a la cel·la i que faci més de 40 dies que no veuen les seves famílies. També un record especial al Dani Gallardo i de fet, a les 2.850 persones que Òmnium ens recordava el passat 11 de setembre, 2850 represaliades per la Justícia espanyola en aquests darrers temps.

Fa 3 anys ja del 20 de setembre de 2017, gairebé 3 anys de l’1 d’octubre i des d’aquelles dates que el context polític només es mou en l’àmbit de la repressió judicial. De fet, la repressió davant del poble català és molt més antiga i ve de lluny. Malgrat això, som molts els que seguim pensant i defensem amb fermesa que les reivindicacions, la mobilització i les concentracions, són més necessàries que mai perquè la repressió no s’atura.

Ho hem dit en molts àmbits però és evident que ens cal seguir defensant que la Republicà catalana ens ha de servir per construir un país més just i lliure. La nostra ciutat, Granollers, ha de ser una peça clau dins la construcció de la república catalana, i malgrat les forces independentistes no siguem majoria a l’Ajuntament hem de seguir treballant plegats. En aquest sentit, des del nostre grup seguim també treballant per la unitat estratègica de l’independentisme, per sumar sense retrets, sense entrar en lluites ni en discussions simbòliques o de postureig. Per nosaltres el republicanisme és l’eina bàsica des de la qual lluitar conta la desigualtat estructural i a favor de la democràcia.

I per això, insistim sempre que estem convençudes que el nostre projecte no va contra ningú, sinó que vol sumar per aplegar el màxim de gent i assolir l’objectiu. No ens podem permetre que ningú que cregui en el dret a l’autodeterminació o la democràcia se senti allunyat del procés que vivim. Ens necessitem a totes, i ens cal persistir per avançar cap a la llibertat del nostre poble i per reclamar l’amnistia de les nostres preses i presos!

Per això, m’agafo també a les paraules que l’alcalde ens adreçava mitjançant el BAN de la Diada, on deia que no hi havia futur ni es podran restablir ponts mentre líders socials i polítics segueixin a la presó. Compartim plenament aquestes paraules. Unes paraules que el diferencien i ens sorprenen dins d’un món socialista que es especialment dur amb la situació d'injustícia que pateixen els presos i el nostre poble.

El problema, és que les veiem com això, només això: paraules. No entenem aquest discurs quan després es nega a posar el llaç groc al balcó, un símbol, insistim, de llibertat i democràcia i que l’únic que reivindica són les mateixes paraules que vostè escrivia al BAN: la llibertat de les preses i els presos polítics. Tampoc entenem que l’equip de govern que vostè lidera tombés la moció de rebuig a la sentència, malgrat sempre se’ls sent dir que la solució ha de ser política i no judicial.

Ens agradaria, doncs, trobar-nos un PSC més fidel al seus orígens, el PSC de la lluita contra la repressió i que apostava per l’autodeterminació. I sobretot, ens agradaria trobar un PSC que defensa tot això no només en paraules, sinó també en fets, en passos valents i clars que mostrin el rebuig d’aquest consistori que vostès lideren contra la situació d’injustícia i de repressió.

I acabo. Aquest vespre hem compartit molts debats, moltes opinions contraposades, alguns punts de consens i molts temes a discutir on segurament difícilment mai ens posarem d’acord.

PERÒ el que hem de tenir molt clar és que ara ens tocar estar a l’altura davant de la crisi que patim i les adversitats que estan per venir, i plantejar-nos que probablement hem d’aprendre a fer les coses d’una altra manera, per poder avançar plegats, escoltant-nos els uns als altres molt més del que ho hem fet fins ara. Construïm plegats, amb la ciutadania, amb les entitats, amb tothom les bases per reactivar Granollers i no deixar ningú enrere.

Moltes gràcies.