Granollers

Notícia

Pau Llobet, nou regidor d'ERC-AG: "La meva pàtria és la meva ciutat"

La meva pàtria és la meva ciutat

(La meva pàtria és la meva ciutat perquè té límits i els toco,
perquè la camino i la visc, perquè la pateixo i la ploro.
La meva pàtria és la meva ciutat perquè la ciutat ets tu; l’amor.)

Maquiavel vivia a la Florència del segle XV. La clàssica, la culte, la bella. Va conèixer els Medici, va pensar i repensar la seva ciutat i va deixar escrites algunes de les pagines més sensacionals de l’estratègia política de tots els temps. Ara bé, no podia beure’s una orxata del Jijoneru ni fer el xafarder des de la terrassa de les Olles. Nosaltres, en canvi, sí que podem. Fer això i tantes coses també és fer ciutat. El lloc on hem de viure. És molt senzill: digueu-li Granollers.

Em diuen que seré regidor; honor, responsabilitat, goig i agraïment. I ho seré per culpa de 3 noms. El primer, Hble. Sr. Chakir El Homrani, avui conseller de Treball. Pencaire, solvent, imprescindible. Ho farà bé i el país hi guanyarà, segur. Que tinguis sort, company! El segon; Mariona Serra. Ella hagués estat una fantàstica regidora, també. Tercer (i el més important per mi): Jordi Vericat. Devia ser l’any 90 o 91 quan en Jordi em va donar un pamflet on hi deia ‘’Cap a la Independència!’’. Propaganda electoral de la ERC d’Àngel Colom de llavors. D’ençà d’aquell moment em vaig submergir en tot allò que feia olor a política, justícia i llibertat. Desgraciadament, avui en Jordi no pot veure l’evolució de tot plegat. Ens va deixar massa jove. Per ell, i tants i tantes com ell, cal seguir.

Seguir portant l’estàndard del projecte d’ERC. Esquerra, República, País. Llibertat, igualtat i fraternitat. Perquè venim de lluny i molta gent ha patit per defensar aquestes sigles: mort, exili i por. I avui, al 2018, seguim igual, amb el president del nostre partit a la presó i la Secretària General a l’exili. Bona gent que pateix. Tenim, doncs, el deure moral de donar la cara per ells i elles, pel projecte. Des de la humilitat, sempre, però amb la convicció que cal combatre totes les injustícies.

Fer de regidor? (I això per què serveix?) Per intentar-ho, per posar el dit a la llaga, per portar la veu del projecte republicà i d’esquerres a l’ajuntament. Per despertar una ciutat que ara viu d’esma (perquè té un govern cansat, ves). Fer de regidor per ajudar a fer possible una ciutat alegre (amb una alternativa d’esquerres independentista), verda, de mida justa. Culturalment activa i potent. Tranquil·la, de comarques i molt mediterrània. Tornar al carrer, ballar a plaça, al bar, amb la gent i fer-la petar de tot. Perquè la República és conflicte i diàleg, coi. Entesa de l’altre, comprensió del seu patiment. Bastir junts espais de futur compartit.

La llibertat que jo vull, la república que somio, no la vull només per a mi. La vull pels meus fills i amigues, família i veïns. Pel lampista, per la fornera, pel bomber i el pensionista. Per la senyora que pateix de fibromiàlgia, per aquell que està a l’atur o pel jove que l’ha deixat la novia. La vull per tots i totes, però, sobretot, la vull per aquells que encara no la volen. Perquè ells també són dels meus i perquè quan siguem lliures, ells i elles també gaudiran dels beneficis d’haver construït una república millor en contra d’un Estat nació antic que només sap defensar el seu model caduc amb policies que trenquen el nas a periodistes o amb cotxes que destrossen creus grogues a la plaça major de Vic.

Acabo. El Futur són identitats variades i llibertat per ‘’tutti quanti’’; vinguem d’on vinguem, parlem la llengua que parlem. Així doncs, mirem-nos als ulls, donem-nos la mà i sapiguem construir junts la ciutat que volem. Alguns hi portarem la dignitat de l’esquerra, l’amor per l’escola pública i les seves AMPES i l’aprenentatge fet a base de xuts de pilota al barri. Indesinenter!