Guissona

Notícia

28 de juny: Orgull en la diversitat

Un any més celebrem la setmana de l’alliberament o l’orgull LGTBI+ commemorant l’inici de la lluita per la igualtat de drets a partir dels fets d’Stonewall que van tenir lloc el 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York. Però també recordant que enguany fa 50 anys de l'inici del moviment LGTBI+ a l'estat espanyol, amb la creació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) que impulsà l’Armand de Fluvià amb d’altres activistes, i 43 anys que Barcelona va acollir la primera manifestació de lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals dels Països Catalans, que va ser durament reprimida per la policia.

Degut a la situació derivada de la COVID19, aquest serà un Orgull diferent. Les darreres setmanes, amb el decret de l'estat d'alarma i les mesures de confinament amb motiu de la pandèmia, la situació de moltes persones LGTBI+ s'ha vist agreujada, especialment els col·lectius més vulnerables, com menors, persones trans* o també migrades. La desprotecció, la marginalitat, o el doble confinament d'haver de conviure en entorns familiars hostils, demostren que les discriminacions i la fragilitat dels drets de les persones LGTBI+ són una realitat ben present a la nostra societat

Però malgrat no ens podrem trobar en actes i manifestacions com d’altres anys, des d’Esquerra Republicana animem a tothom a seguir les diferents iniciatives i activitats online que aquests dies les associacions estan organitzant arreu dels Països Catalans i a fer visible l’orgull en la diversitat.

Una diversitat sexual i de gènere que malauradament és perseguida i castigada a molts estats, fins i tot amb la pena de mort, mentre que molts d’altres no disposen de cap mena de legislació que garanteixi els drets de les persones LGTBI+.

Després de molts anys d'activisme polític hem aconseguit avançar en l'equiparació legal de les persones homosexuals a partir del dret al matrimoni entre persones del mateix sexe (del que enguany es compleixen 15 anys), el dret dels infants a ser adoptats per famílies homoparentals i l'impuls de polítiques adreçades específicament a les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals. Catalunya va ser pionera amb l'aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A les Illes Balears també es va aprovar la Llei 8/2016 per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l'LGTBI fòbia,i al País Valencià la Llei 8/2017 pel dret a la identitat i l'expressió de gènere o la Llei 23/2018 d'igualtat de les persones LGTBI.

En el cas de les persones trans* i intersexuals encara estem més lluny d'una equiparació legal plena. Malgrat algunes passes que s'han donat, com la posada en marxa del model de salut trans* a Catalunya, encara queda molt de camí. No es protegeix la identitat de gènere sentit de les persones intersexuals, a les que encara se les continua practicant cirurgies, i és l'administració qui n’acaba determinant el sexe; l'Organització Mundial per la Salut, tot i deixar de considerar-la com un trastorn mental, segueix considerant la transsexualitat com una 'incongruència de gènere'; i a l'Estat espanyol, tot i l'avenç que suposa la llei d'identitat de gènere aprovada l'any 2007 que avançava en la lluita contra les discriminacions que pateixen les persones trans*, aquestes no han quedat eradicades totalment, ja que encara avui les persones trans* es troben sotmeses a un procés de medicalització per aconseguir el reconeixement de la seva identitat de gènere, esdevenint una llei que encara és patologitzant, i no es reconeix encara plenament els drets de les persones menors d'edat.

Per tot això, malgrat que en els darrers anys s'ha avançat molt en la normalització i assumpció de la realitat LGTBI+ per la societat, encara estem lluny d’assegurar els drets fonamentals de les persones LGTBI+ i d'erradicar definitivament la LGTBIfòbia. Cal continuar implementant aquestes polítiques, especialment en aquells col·lectius més vulnerables com les persones grans, les persones migrades, els i les adolescents i infants, o les persones trans*. Per tal d'assolir la igualtat real, es fa inevitable qüestionar de manera transversal la cisheteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal pressuposant una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de gènere úniques.

El nostre objectiu és construir un país de drets, on es garanteixin la dignitat de totes les persones i on la diversitat sigui un dels pilars fonamentals. Perquè lluitem per un nou país on cap persona hagi de patir discriminacions de cap tipus, i pugui desenvolupar-se en lliberat en totes les etapes de la seva vida.

Volem una República catalana que tingui la diversitat per bandera. Perquè estem orgullosos de la diversitat.