Sant Feliu de Guíxols

Notícia

“L’educació de qualitat és un dret dels ciutadans i ciutadanes, i l’administració local ha de treballar en aquest sentit”

Josep Ramon Llobet
Josep Ramon Llobet
Entrevista a Josep Ramon Llobet, Regidor d’Educació a Sant Feliu de Guíxols (maig 2015 - maig 2019)

Ja ens hem avisat de que no serà una entrevista curta. En Josep Ramon Llobet, és un home reflexiu que cal escoltar i llegir amb pausa. Després d’unes setmanes allunyat del frenètic ritme que comporta encapçalar una regidoria com la d’Educació, fem una mirada panoràmica a la seva tasca i a com veu l’educació i el país.
Republicà i d’esquerres, es defineix igual que fa quatre anys: persona, educador i músic. Però primer, persona.

Durant  4 anys regidor d’educació? Quin és el primer pensament que et ve al cap quan penses en aquests 4 anys?

Emoció, agraïment, i molta feina. Molta. Molt picar pedra. Molt treballar per intentar canviar esquemes. Quan un arriba de nou a un lloc vol aportar-hi moltes idees i engrescar la gent del teu voltant, i això implica molta feina, perquè en general a la vida tenim la tendència a fer les coses com sempre, el que a la llarga, i sota el meu punt de vista comporta estancament.

I tu tens ànima disruptiva.

Sí, per mi la disrupció és un procés clau per avançar. Quan era petit ja ho era una mica així, m’encantava desmuntar les coses i tornar-les a muntar, de la mateixa manera o no! (riu) No és ben bé un procés disruptiu però sí que em va servir per cultivar aquesta curiositat per saber com funcionen les coses per dins i intentar-les arreglar.

I amb aquesta especialitat teva per veure les coses com són per dins ... com veus l’educació per dins?

Ara mateix, a nivell local, crec que amb molt esforç hem aconseguit teixir una base molt potent, que si es desenvolupa correctament pot ser fantàstic. Però  aquesta base s’ha de treballar, i sobretot, s’ha de creure en ella.
A més, la pregunta és molt més complexa ja que l’educació inclou molts àmbits. La pregunta podria ser, com està l’educació del país? Hi ha sintonia entre l’educació de país i la xarxa educativa de la ciutat? Cal millorar molt l’educació del país? En la meva opinió sí. Ho he explicat moltes vegades, però com que avui m’has dit que tenim tot el temps del món ho tornaré a explicar...(somriu)

Endavant

L’educació catalana i els educadors tenim la gran sort de la magnífica herència que vam rebre de la II República, amb la sort que hi ha fils conductors que continuen aquesta tasca, com per exemple la renovació pedagògica del model d’Escola Rosa Sensat. I molts d’altres, molts.
Per contra, hem rebut un llegat lamentable per part de la classe política. A cada govern que ha entrat s’han anat canviant les lleis educatives, i ningú s’ha preocupat massa per la qualitat de l’educació. Molts canvis a nivell administratiu, sempre amb objectius resultadistes... És cert que a Catalunya hem tingut una mica més d’estabilitat amb la LEC (Llei d'Educació de Catalunya), però sempre amb moltes dificultats per a desplegar-la, i amb dificultats polítiques internes, tingues en compte que fa tres anys que no hi ha pressupostos. Però també dificultats provinents de l’infrafinançament estructural que patim per part de l’Estat Espanyol, i que no podem deixar de dir-ho mai, perquè és un escàndol que no podem normalitzar. Tots aquests factors afecten i molt, perquè llavors és quan es retallen grups de vetlladora, aules d’acollida o línies educatives quan les ràtios baixen.
Com veus, és extremadament complex, perquè l’educació és extremadament transversal i multifactorial.
La qüestió és que la bona educació pública catalana que tenim s’ha aguantat i s’aguanta gràcies als esforços i les iniciatives personals de la gent. Els educadors i també les famílies. Unes famílies que són fonamentals en aquest procés educatiu i que el sistema ha desempoderat. El percentatge de famílies implicades és molt baix, i aquest fet és legítim perquè estan desil·lusionades. És molt difícil implicar a les famílies si el sistema només les vol per a posar xocolata calenta el dia del festival. Si no les incardinem dins del procés educatiu, si no tenen capacitat de decisió sobre la qualitat educativa dels seus fills, les acaba alienant.
I al final ens preguntem: bé, i la qualitat educativa on queda? la innovació on queda? La capacitat de decidir sobirana d’una escola on queda?

Ostres, l’escenari dibuixat no invita precisament a l’optimisme...

Sempre hi ha espai per l’optimisme. Però cal que fem l’exercici de posar-nos davant el mirall, hi ha molts aspectes a resoldre, molts. També crec que tenim la millor eina possible: el talent i l’entrega extraordinària dels nostres educadors i educadores.

I des de la Regidoria d’Educació de Sant Feliu de Guíxols què s’ha fet en aquests 4 anys?

Bé, el que em vaig trobar quan vaig arribar va ser un treball molt administratiu de l’àrea. En cap cas vull dir que no s’hagués treballat, però eren bàsicament obres de manteniment i molt poca visió política.
Sabem que a nivell competencial a nivell d’Ajuntament, malauradament, tenim poca capacitat de decisió. I crec que això és un error, això no passa en altres països on l’educació és capdavantera, ja que qui coneix millor el territori i les persones del territori som les administracions locals. Mai defensaré un model on les decisions ens vinguin imposades des de dalt perquè cada realitat social és diferent.
Ara bé, sabent això, el que hem fet és aplicar visió política a la regidoria. Per exemple, des de que vaig arribar a la regidoria vaig tenir com a objectiu prioritari obtenir el Pla Educatiu d’Entorn, i vam fer una ofensiva bestial per a que ens el donessin. I no vam parar fins que el vam aconseguir. El fet de tenir aquest pla educatiu d’entorn va ser un primer pas, el nucli, per a construir quelcom que no existia i que vaig considerar imprescindible, una xarxa educativa dins d’un ecosistema educatiu com el nostre. Aquest punt és clau, entendre el nostre entorn com a un ecosistema educatiu. Si no ho fem així, només prendrem mesures aïllades que no serviran per a traçar una estratègia educativa de ciutat. I això és una mica el que passava, hi havia un cúmul d’accions basades en l’esforç individual de cada centre o de cada educador i que provocava que aquestes tinguessin molta menys força.
La possibilitat d’ajuntar tots els agents educatius i fer-los treballar conjuntament, per exemple a través de comissions on hem posat més focus en aspectes concrets d’aquest ecosistema, crec que ha sigut un gran avenç i una de les aportacions de les que em sento més satisfet.
I ha passat una cosa màgica, molta gent s’hi ha sentit atreta i interpel·lada, i s’ha adherit de manera voluntària a la xarxa. Això ha generat canals de comunicació molt importants entre els diferents centres, entre l’Escola de Música i l’Escola Bressol, l’Escola d’Adults i l’Escola d’Idiomes... Hem creat sinergies i dinàmiques positives per a l’ecosistema educatiu de la ciutat, d’on sorgeixen noves propostes molt xules, més informació i coordinació, més i millors dades de Oficina Municipal d'Escolarització (OME) ...
Ara em venen projectes i iniciatives que hem anat tirant endavant, com el TEI, la tutoria entre iguals. Un programa que fa que cada nen gran sigui el tutor d’un nen petit, convertint-se en una eina de convivència, de responsabilitat, de resolució de conflictes, de prevenció...essent un programa nou, i per tant estàvem en fase d’aplicar-lo i mirar quines coses funcionen i quines no, però amb l’esforç col·lectiu de molts agents estem creant ciutadania i democràcia des de les escoles, és magnífic, convivència restaurativa. Tant de bo en el futur continuem insistint en aquesta visió de l’educació i no s’abandonin iniciatives com aquesta.

Se’t veu entusiasmat

I cal estar-ho, perquè aquest és un embrió que cal mimar i cuidar per a que creixi correctament. Perquè això també genera riscos que cal valorar per a minimitzar-los. Correm el risc que el fet de que existeixi aquest entorn educatiu sigui entès com a un lloc on descarregar feina que correspon a altres administracions, i aquí hem de saber-nos plantar, perquè sinó ho saturarem.
Per exemple, ara ha sorgit un projecte del Departament que considera l’ ”Aprenentatge servei” com la metodologia més adient per dur a terme el servei comunitari. Es tracta d’una proposta educativa on els estudiants d’ESO hauran de fer unes hores de voluntariat. Aquest projecte, si tenim la xarxa educativa de ciutat ben reeixida és una oportunitat sensacional, ara bé, si aquesta xarxa l’assumeix sense dotació econòmica que la doti d’estructura no funcionarà.
Aquest exemple crec que és molt clarificador del que vull dir.

Correm el risc de que l’Àrea d’Educació Municipal es converteixi en una simple gestoria administrativa educativa

Exacte. L’Àrea d’Educació de l’Ajuntament s’ha de bolcar per fer que la ciutat cada vegada estigui més consolidada com a xarxa educativa, per oferir serveis de més qualitat als seus ciutadans, per oferir projectes més integradors, més creatius, més vinculats a l’art en totes les seves expressions...
L’educació de qualitat és un dret dels ciutadans i ciutadanes, i l’administració local ha de treballar en aquest sentit. L’excel·lència aplicada al territori, on cada territori té un peculiaritat que cal potenciar i reforçar.

Què vols dir amb això?

Fixa’t, si vas al Ripollés, veuràs que es dediquen molts esforços a l’esport de neu. Si mires a Sant Feliu de Guíxols, doncs no estem fent el mateix, per exemple, amb els esports de mar. Aquesta també ha estat una de les meves obsessions on hi hem treballat molt i on hem preparat projectes que estan molt bé, activitats centrades en dos eixos importants: el procés creatiu (arts escèniques, plàstiques i pictòriques) i les activitats nàutiques. Des de tercer de primària fins a segon de batxillerat, i llavors la ciutat fer una aposta potent dins d’un projecte educatiu de ciutat.
Hem engegat molts projectes que estan molt bé, i que mostren com hem aconseguit entrar l’art a les escoles, com el Projecte Planters, on hem treballat amb l’Escola Baldiri per crear una orquestra de corda, i amb l’Institut Sant Elm per iniciar un projecte de dansa amb els alumnes de 1er i 2on d’ESO. O també el Projecte Cobla amb l’Escola Gaziel. O amb l’Escola Ardenya on hem treballat la dansa. També hem recollit i participat de bones iniciatives ja existents, com el projecte instrumental ORFF de l’Escola Estació. Com pots veure, ja hem treballat, i molt, en la línia d’aconseguir que dins l’aprenentatge de la ciutat hi hagi un procés creatiu inclusiu.
Amb tot, hi ha molt treball fet que encara no ha vist la llum perquè està en estat embrionari, sobretot en la fase de la potenciació nàutica, però pinta molt bé...(somriu), m’ha faltat temps. Quatre anys donen per molt menys del que un es pot pensar al arribar!

No has parat

Certament no. Sempre en busca de l’excel·lència educativa a la ciutat. Però no des d’un punt de vista elitista. Per mi, l’excel·lència educativa és portar al màxim de les seves possibilitats a cadascun dels individus que formen part de la societat, i que després escullin lliurement a què es volen dedicar.

S’ha implicat la comunitat educativa?

Fonamentalment sí. Les àrees municipals, els centres educatius, el Departament...crec que hem creat una xarxa potent. El que manca una mica encara a la xarxa són les famílies. En cap cas les culpo! Ja ho hem parlat abans, cal que trobem els mecanismes per a que cada cop més es sentin implicades amb el projecte educatiu de la ciutat, i no sobrecarregar aquelles que ja ho estan. Són reptes que encara cal afrontar, i que personalment afronto amb il·lusió, ara des de la visió de pare i educador.

Creus que deixes un bon record a la comunitat educativa?

Molts em diuen que em trobaran a faltar, i això és molt bonic des del punt de vista de la relació que hem creat, hem passat moltes hores junts, hem discutit, i això és molt bo, perquè discutir des del respecte i la dignitat és constructiu, perquè ajuda a veure altres punts de vista, sempre necessaris. Mira, des de que vaig assumir la responsabilitat de ser regidor d’educació, per mi un privilegi, una de les meves fites va ser la de tractar tothom amb excel·lència. Hi crec que ho he fet. Tots som imperfectes i segur que he comès errors, però me n’enduc la gratitud i el respecte de molta i molta gent.
Amb tot, me’n vaig amb una mica trist per tot el que ha passat amb l’escola Gaziel, perquè m’hi he implicat, m’he discutit amb el gabinet del Conseller, amb el Director Territorial... i no he deixat ni hi deixaré de lluitar. L’estimo molt el Gaziel. És on van estudiar els meus tres fills i tinc molt respecte i molta estima per tots els professionals del centre.
Amb això vull dir que crec que és molt la feina feta, però almenys jo, sempre tinc aquella sensació de que sempre es podria haver fet més.

I ara no continuaràs

No. A nivell de feina feta i la que falta per fer em sap greu, crec que quatre anys més haguessin servit per donar continuïtat a molta de la bona feina que hem endegat. Però aquí no hi podem fer més.
Tinc un sentiment agredolç. Crec que la ciutadania ha valorat positivament allò que hem fet. També crec que aquest reconeixement l’ha capitalitzat l’alcalde Motas. Ell ha guanyat les eleccions i ha decidit pactar amb el PSC i no amb ERC.
Res a dir, més enllà de reconèixer que m’hagués agradat un major pes d’ERC Guíxols al consistori perquè crec que hem fet molt bona feina a les àrees que hem encapçalat.

I tampoc estaràs al consistori com a regidor a l’oposició

No, tampoc. No és difícil comprendre la situació. Jo soc professor a l’Escola de Música. Per llei he de decidir entre exercir de regidor o ser un treballador del mateix Ajuntament. La legislatura passada estant a govern vaig decidir exercir de regidor cobrant un pèl menys del que percebia com a professor. Aquesta legislatura a l’oposició, i no podent-ho comptabilitzar, doncs ha estat una decisió que sabent-me molt greu, entenc comprensible per a tothom. Tinc tres fills i tots tres a la uni! (riu)
Estic segur que des d’ERC sabrem fer una bona oposició. Ferma, constructiva, propositiva i creativa.
Me n’enduc moltes vivències i molts aprenentatges. Ara em ve el cap l’1 d’octubre, el 3 d’octubre...pell de gallina. Estem en el camí de construir República de manera pacífica. Treballar, treballar i treballar, de manera generosa i intel·ligent.

Estàs satisfet de la tasca feta?

No soc jo qui ho ha de valorar. Crec, això sí, que hem endreçat, reorganitzat i hem preparat una base sobre la que poden créixer projectes i iniciatives interessants. Repeteixo, 4 anys és molt poc temps, però s’ha arribat a un bon punt, amb molta feina que sovint no es veu, però crec que és bonic percebre que hem il·lusionat a la comunitat educativa.
Personalment sí que tinc la tranquil·litat d’esperit d’haver fet tot el possible i d’haver-me entregat en cos i ànima al projecte educatiu de la ciutat.
I no voldria acabar sense expressar la meva immensa gratitud amb els i les professionals de la comunitat educativa, persones excel·lents, compromeses i pencaires, i amb els i les  treballadores de l’Ajuntament. Ha sigut un plaer veure tanta gent tant vàlida i tant compromesa amb la ciutat. Amb molt poques, de debò, poquíssimes excepcions. Verdaders i verdaderes servidores públiques. A tots ells i elles, mil gràcies.

Per acabar, quin consell li donaries al teu successor a la Regidoria d’Educació?

(riu) Ja hem parlat amb en Salvador. Que segueixi el seu cor i que treballi molt. Que no perdi mai de vista que l’educació és un dret, i que si guanya l’educació hi guanya la ciutat, hi hagi qui hi hagi.