El secretari d’Economia i Coneixement d’ERC va estar present en un col·loqui entre empresaris i comerç   Ahir, dimarts 19 de setembre, en el marc de la Campanya pel Sí que s’està duent a terme de la mà d’ERC Igualada i ERC Anoia conjuntament, el secretari d’Economia i Coneixement d’ERC, Pere Aragonés, va oferir un col·loqui davant un centenar d’empresaris i comerciants de la comarca, al restaurant Canaletes d’Igualada.   Aragonés, en un to distès i amè, va deixar palès que el proper 1 d’octubre “estan garantides les urnes, les paperetes i els locals, i l’únic que falta ara només és la mobilització de la gent”; el secretari d’Economia va fer un repàs de l’economia catalana, explicant al públic assistent que la Generalitat té els pagaments garantits, d’ara, fins l’1 d’octubre i més enllà. A més, el republicà va assegurar que “Catalunya té unes condicions idònies per a desenvolupar-se econòmicament com un estat independent”.   L’acte va començar amb la benvinguda per part dels tres regidors d’ERC Igualada, Josep M. Palau, Carolina Telechea i Enric Conill, juntament amb la diputada Alba Vergés; després, Aragonés va prendre la paraula i en acabar el col·loqui, va poder conversar de forma distesa, durant el piscolabis posterior, amb tots els empresaris i comerciants, més d’un centenar, aplegats a la sala Chill Out del Restaurant Canaletes. 

En el ple del mes de juliol, el grup municipal d’ERC ha posat en qüestió l’increment de 234.000 euros en el contracte de la recollida de deixalles i neteja viària. Segons els republicans, “és error ampliar un contracte respecte el qual el propi govern ha reconegut episodis d’opacitat i d’engany per part de l’empresa proveïdora (Fomento de Construcciones i Contratas, SA). Els serveis nous s’haurien de treure a concurs i facilitar que hi optin altres empreses”. I a més a més, per a ERC, en matèria de recollida deixalles “cal un canvi de model, cal implantar un sistema porta a porta o similar que ens permeti avançar molt ràpid cap a uns nivells de reciclatge del 80%. Des de juliol del 2014, l’Agència Catalana de Residus  va avisar que el cànon que es paga per dipositar a l’abocador les  deixalles no reciclades es multiplicaria per tres progressivament fins el 2020. Actualment continuem reciclant només un 25% i estem a la cua dels municipis de Catalunya. A causa de no haver afrontat aquest repte, ja hem tingut un sobre-cost de 352.000 euros durant el període 2015-2017 i, si continuem així, serà de 976.000 euros més durant els anys 2018-2020”. Segons el grup municipal d’ERC, “Aquests augments de cost que es van assumint en diversos grans contractes municipals (deixalles, aigua potable, complex esportiu Infinit, etc.), junt amb determinats esdeveniments d’entreteniment de cap de setmana que tenen un dubtós retorn econòmic i social, es transformen en una elevada càrrega econòmica que hem de pagar entre tots els igualadins. El problema no és el deute per inversions d’etapes anteriors. Ciutats com Vic, Tortosa, Esplugues o Figueres han fet una reducció de l’endeutament igual o superior a la d’Igualada, sense posar uns impostos tant alts. L’elevada pressió fiscal s’està destinant a despeses que ens les podríem estalviar. El govern municipal no ha fet un pla de revisió de la despesa que permeti gastar menys i millor”.

Esquerra Igualada va presentar aquesta setmana, aprofitant que s’ha cobrat l’IBI a tots els ciutadans, una campanya sobre aquest impost i d’altres taxes que paguen tots els igualadins. La campanya, centrada en reclamar una fiscalitat justa per a tots els igualadins, es basa en la comparativa del que paguen els igualadins amb el que es paga a altres ciutats similars com Vic, Vilafranca, Figueres, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Olot i Tortosa. Segons els republicans, durant el 2017, l’ajuntament d’Igualada ha recaptat a través d’impostos i taxes un total de 32,5 milions d’euros, en què la mitjana d’IBI per habitant correspon a 495€, una xifra que supera la mitjana de l’IBI de les vuit ciutats anomenades, en què se situa amb 328€. En aquest sentit, el portaveu d’ERC Igualada, Josep M. Palau assegura que “els ciutadans d’Igualada pateixen una injustícia pagant més impostos que en d’altres ciutats similars”. I aquesta afirmació es referma si posem la mirada en el conjunt d’impostos que els ciutadans paguen en cadascuna de les seves ciutats; ja que entre les set ciutats de l’estudi i Igualada hi ha una diferència de 633 euros més que paguen els ciutadans igualadins davant la resta de ciutats.  I és per aquest motiu que el grup republicà reclama una fiscalitat justa, assegurant que “falta equitat i justícia”, assegura Palau. I una altra de les reclamacions que fa Esquerra Igualada al govern de CiU és la revisió de la despesa, ja que “no hi ha cap criteri de progressivitat”, segons el cap de l’oposició. En aquest sentit, segons els republicans “no es pot parlar de bon govern”, ja que s’ha venut la reducció del deute a través de la bona gestió i realment s’ha fet a través d’una alta recaptació.  El també regidor republicà Enric Conill ha volgut deixar clar que “en cap cas la nostra posició és no pagar impostos. No és que no hi estiguem a favor, però és moment de reflexionar que l’alt nivell de recursos que recapten es converteix en mesures importants”.

Els republicans es consoliden com l’alternativa a la majoria absoluta de Castells i lamenten que el govern “no afronti” els reptes de ciutat   Després d’arribar a l’equador de l’actual mandat municipal, el principal grup a l’oposició Esquerra Igualada va oferir una roda de premsa de balanç de mig mandat, posant sobre la taula l’acció de govern duta a terme pel grup de CIU i valorant la tasca desenvolupada.   En aquest sentit, el portaveu del grup republicà, Josep M. Palau, va assegurar que “durant aquests dos anys veiem un estancament a la ciutat, sobretot comparativament amb altres ciutats del país”, i va mostrar el grup d’Esquerra “com l’alternativa de govern a Igualada, aportant solucions als problemes existents i afrontant els reptes de ciutat”, afirmava. Palau va plantejar una aposta ferma i decidida dels republicans per activar els sectors amb més futur econòmic, com les TIC i el disseny, “ajudant més i millor a les PIMES, autònoms i a les empreses en l’R+D, com a política imprescindible”, explicava Palau, sense deixar de banda el comerç igualadí, on el govern no ha fet els deures de revitalització. El cap de l’oposició concloïa la seva intervenció destacant que “hem de fer d’Igualada una ciutat en la qual les joves s’hi puguin quedar a viure i hi trobin bones oportunitats laborals”.   La intervenció de Palau va estar complementada per la seva número 2, la regidora Carolina Telechea, que va posar de relleu el projecte republicà d’una política educativa “que ens faci ser la ciutat amb menys fracàs i abandonament escolar de Catalunya, com a principal antídot davant les desigualtats i la pobresa en el futur”, afirmava Telechea; “hem de promoure un Projecte Educatiu de Ciutat on tots els agents educatius s’hi impliquin”, afegia. La regidora republicana també va fer referència a la necessitat de treballar en millors polítiques d’habitatge, “amb l’objectiu que cap persona hagi de pagar pel lloguer del seu habitatge més d’un terç dels seus ingressos”, reclamava Carolina Telechea.

En el context de la planificació de la temporada 2017-2018 per part de la majoria de clubs esportius igualadins, des del grup municipal d’ERC a l’ajuntament d’Igualada tornen a reclamar un tercer camp de gespa per als equips de futbol i de rugbi de la ciutat, per a la temporada del 2019-2020. En el debat dels pressupostos municipals del 2017, Esquerra va incloure aquesta inversió en la proposta de pressupost alternatiu. Segons Enric Conill, regidor d’ERC, “l´ús de les instal·lacions existents s’ha de mirar d’optimitzar, especialment les instal·lacions aquàtiques i les instal·lacions esportives escolars.” La reclamació, però, és molt concreta en l’àmbit del futbol i del rugbi: “Comparativament amb altres ciutats semblants, Igualada s’ha quedat enrere pel que fa als camps de de gespa disponibles. A més a més, els projectes d’esport de base del CF Fàtima, la UE Montserrat, l’Ateneu Igualada SEF i CF Igualada no podran progressar d’acord amb la capacitat que tenen si no es construeix ara aquest tercer camp. Si hi afegim l’excel·lent projecte de l’Anoia Rugby, que està treballant per doblar la seva plantilla de jugadors en només tres anys, tot plegat serà inviable”, afirma Conill. Els republicans han fet públics els imports pressupostaris que representa aquest projecte: “un camp de gespa es pot construir actualment amb un pressupost al voltant de 550mil euros. El pla de finançament quadriennal, aprovat per l’equip de govern municipal, preveu demanar nous préstecs per portar a terme noves inversions per un import de 4,1 milions d’euros l’any 2018 i per un import de 4 milions l’any 2019, quantitats equivalents a l’import d’endeutament que s’amortitzarà. És perfectament viable doncs, des d’un punt de vista econòmic, destinar 250.000 euros el 2018 i 300.000 euros el 2019 per a tenir operatiu, per a la temporada 2019-2020, aquest tercer camp de gespa a Igualada”. Per a Carolina Telechea, també regidora d’ERC, “El compromís social d’un govern es demostra donant resposta a necessitats com aquesta, en un termini adequat.

En el Ple del mes d’abril, ERC ha posat de relleu el feble compromís amb la promoció de la igualtat d’oportunitats de l’actual govern d’Igualada. D’una banda, en matèria d’igualtat d’oportunitats, la regidora republicana Carolina Telechea va posar en evidència les mancances del Pla d’igualtat de gènere intern, en el qual, va dir que “segons el mateix informe d’avaluació externa hi ha mancances de lideratge polític i de pressupost específic, que esperem que es resolguin ben aviat”.  Segons Telechea, “la decisió de prorrogar un Pla aprovat el 2011, que es preveia acabar el 2014, fins el 2018, és la constatació de que aquest assumpte no ha estat, fins ara, prou prioritari, ja que necessitarem vuit anys per implementar unes mesures que estava previst que es fessin en quatre anys.” En una línia semblant, el portaveu d’ERC Josep Maria Palau, en l’aprovació de les taxes en l’àmbit educatiu, cultural i esportiu, var argumentar la necessitat d’una tarifació progressiva dels preus dels serveis municipals, especialment aquells més rellevants que són utilitzats per la gran majoria de les famílies, com ara les llars d’infants o els serveis sociosanitaris: “Per fer una ciutat d’igualtat d’oportunitats cal tenir en compte les capacitats econòmiques de les unitats familiars, i sobretot, cal un compromís amb mesures redistributives que permetin que tothom tingui les mateixes oportunitats”. Pels republicans, segons la seva intervenció al Ple, són fonamentals mesures com les beques transport per l’accés als estudis universitaris i professionals pel 80% de les famílies, la fiscalitat i tarifació progressiva, l’augment de l’oferta d’habitatge de lloguer a preu assequible, un projecte educatiu de ciutat que tingui, entre d’altres, l’objectiu de ser la ciutat amb menys fracàs escolar de Catalunya o la millora dels espais i l’equipament per posar en condicions d’igualtat les escoles i instituts públics de la ciutat.

La secció local republicana va recollir més de 500 signatures en favor del referèndum   El passat diumenge 23 d’abril, aprofitant la Diada de Sant Jordi, la secció local d’ERC a Igualada va sortir al carrer amb una parada per apropar-se als veïns de la ciutat, a més dels ciutadans d’altres municipis que varen anar a Igualada a gaudir de la Diada literària.   Així, durant tot el dia, els republicans varen poder conversar amb els seus conciutadans, a més de recollir signatures per a l’adhesió al manifest i al pacte nacional pel referèndum, recollint en una sola jornada més de 500 signatures.   A la parada d’ERC doncs, a més de signar pel referèndum, també es podia participar del sorteig d’una panera literària amb els títols més coneguts del panorama literari català, informar-se de la campanya republicana “La República que farem” o conversar amb els regidors republicans a l’ajuntament. I pels més petits, o no tant, hi havia la possibilitat de fotografiar-se en un photocall amb el “Drac Rajoy” i el “Cavaller pel sí”.   Finalitzada la jornada a darrera hora de la tarda, la secció local d’ERC Igualada feia una valoració molt positiva i constructiva de la jornada viscuda durant la Diada de Sant Jordi. 

Per Alba Vergés Bosch   Aquests últims dies hem pogut veure en molts companys d’ERC els missatges de recolliment i dolor per la mort del Joan Torras. Només això ja demostra el què ha estat el Joan Torras per ERC a Igualada i a la comarca. No és possible acomiadar-nos del Joan sense fer un merescut reconeixement a la seva trajectòria personal vinculada a la seva trajectòria política. La dedicació del Joan al servei dels altres és indiscutible. Ell feia política perquè creia en la política. I era republicà perquè creia en la cosa pública. En allò que construïm entre tots i per a tots i que hem de defensar i lluitar tots. Ell no veia la política com una cosa que uns fan i els altres acaten o ignoren, sinó que volia compartir els projectes. I així, va voler encapçalar i liderar amb aquesta convicció 3 vegades la llista d’ERC a Igualada. Sabia que per fer bona política, el primer era ser-hi. Ell hi volia ser, li agradava molt i això es notava. Hi posava el seu bon fer i els seus valors. Política sense valors, sense els valors republicans que tan defensava, per ell, no tenia sentit. Així, el Joan ha personificat els ideals d’ERC a la nostra ciutat. El llegat del Joan a Igualada també inclou el deure que ens ha deixat als militants d’ERC de fer realitat la Igualada per a tothom, la ciutat que plegats sempre vam defensar i continuem defensant i per la que sempre va treballar. El Joan volia que la ciutat fos activa i emprenedora, a la vegada que sempre, i ho va poder demostrar com a tinent d’alcalde d’acció social, va creure en que era imprescindible una forta cohesió entre els veïns i veïnes, lluitant contra les desigualtats de tot tipus i les discriminacions per raó d’origen o condició social, abanderant la màxima de la igualtat d’oportunitats. Ell hi creia i amb aquestes conviccions va treballar per fer d’Igualada una ciutat millor. Tant des de l’oposició, com des del govern durant els 12 anys que va ser regidor i també els 4 anys al Consell Comarcal de l’Anoia.

Els republicans consideren que tant la proposta de TIC Anoia com l’emplaçament és una “bona decisió” que pot acabar “sumant altres i més sectors” al Rec. Alhora, reclamen un nou planejament urbanístic (POUM) que solucionaria les dificultats per trobar edificis al barri.   Esquerra Igualada considera “positiu” que TICAnoia vulgui crear un nou clúster tecnològic al barri del Rec, que veuen aquesta unió com “un binomi potent i singular”. També “comparteixen” la necessitat de l’aposta pel sector TIC, “sent un àmbit de creixement evident que pot repercutir molt positivament a la nostra ciutat”. La proposta de TICAnoia, pels republicans, suposa també “començar a definir el barri del Rec”, de manera real i amb projectes tangibles, malgrat que demanen al govern de la ciutat un “planejament urbanístic nou (l’actual data del 1986) per tal de facilitar i construir una idea definida de com i què ha de ser el Rec”.   Precisament, afirmen els republicans, que “TICAnoia es troba amb una dificultat evident, la necessitat de construir un nou edifici amb un cost molt elevat” i això “és, en part, perquè no tenim planejament urbanístic nou” i si hi hagués una idea, un projecte i un planejament definit seria pel barri del Rec i per Igualada “molt més fàcil trobar un edifici actual per acollir projectes com els de TICAnoia sense necessitat d’haver de construir res. Els espais hi són, però amb la falta de planejament posat al dia, la mobilització i per tant la posada a mercat o a disposició d’ús de les construccions existents és molt difícil” i això provoca “perpetuar l’immobilisme del barri”.   Resulta urgent, i ara es demostra, un nou planejament que doni resposta a una idea de ciutat i que ens doti d’eines, per a una bona gestió urbanística que permeti el desenvolupament del barri i la ciutat i la posada en ús de les edificacions existents.   Alhora lamenten el també “immobilisme” del govern “per fer un nou POUM”, fet que provoca que “bones idees que es plantegen a la ciutat no puguin tenir la necessària i millor implantació”.