La gran quantitat de famílies que han patit, pateixen i poden patir en el futur una de les xacres d’aquet segle, han dut a primera plana una realitat que ni els bancs ni els polítics han tingut la voluntat de resoldre,  bàsicament per la seva incompetència moral.  La conscienciació de la ciutadania ha arribat de la mà d’una plataforma que fa temps lluita i treballa per acompanyar els ciutadans afectats durant un camí difícil i desconegut, ple de paranys, on els grans dominadors són els bancs.

Mentre la Generalitat de Cata­lunya està asfixiada per falta de liquiditat i supeditada cada mes a la hisenda espanyola, qui disposa dels nostres recursos, el Gobierno de España ens vol obligar a acatar un sostre de dèficit que és absolutament in­admissible. Tot i representar el 35% de la despesa total el go­vern espanyol només ens deixa un 15% del dèficit. Un tracte im­moral sabent que la Generalitat destina gran part del pressu­post a sanitat, educació i serveis socials, pilars bàsics de l’estat del benestar.

Tothom és plenament conscient que els moments que vivim són esfereïdorament difícils, però si parlem dels joves aquesta dificultat s’agreuja fins a la depressió: L’atur juvenil a Espanya és del 57’6% (el més alt de la Unió Europea, que té una mitjana d’un 24’4%), el 70% dels joves estaria disposat a emigrar per trobar feina, Espanya és el país de la Unió Europea on els joves s’emancipen més tard (bé, quan ho fan ja no són tan ‘joves’).

En el passat Ple Ordinari Municipal de l’aprovació del Pressupost 2013, es van repetir (per part de tots els grups municipals) les mateixes queixes per la disminució de subvencions de la Generalitat. Uns i altres van clamar el cel per la situació límit en què situa els Ajuntaments, que en pocs anys han vist disminuir fortament les transferències per la prestació de serveis com són, per exemple, ensenyaments musicals o escoles bressol.

Des del passat octubre que Esquerra Republicana de Catalunya s’ha posat les piles més que mai. Sabíem que teníem molta feina per tornar a recuperar la confiança de la gent i estàvem més engrescats que mai. Fa uns mesos ja vam engegar la campanya “Prou Espoli”, i vam fer el que fem sempre, actes per tota la comarca, taules explicatives i parades al carrer per explicar a la gent les xifres d’un espoli que fa tants anys que arrosseguem i que des d’ERC denunciem.

El sistema d’atenció a les persones i famílies, des del municipi, té l’objectiu de prevenir el deteriorament de les situacions socials. En aquest sentit un repte dels Serveis Socials Bàsics municipals és evitar allunyar a les persones dels seus entorns familiars i socials de referència. En el marc de l’actual crisi econòmica, moltes de les situacions que ens arriben al servei ja no tenen entorn social de referència.

S’acosta novament la simbòlica data de l’Onze de setembre. Enguany un Onze marcat per una previsió d’assistència massiva. Algunes persones, com cada any, sortiran al carrer per reclamar un país lliure. D’altres sortiran al carrer per reclamar la independència per primer vegada. I això és bo. Després de molts anys de xifres d’assistència rodant les 15.000 o 20.000 persones a la mobilització independentista, aquest Onze de setembre és possible fer un pas endavant important.

La situació econòmica de la ciutat, no és la idònia i som conscients que treballar en aquestes condicions suposa més esforç i dedicació per poder respondre a les necessitats del moment. ERC-Rcat ha assumit les àrees per nosaltres més fonamentals que es poden tenir amb les persones en un Ajuntament, com són les de Benestar Social i la de Joventut i Cooperació. Amb el bon fer del Joan Torras i del Joan Requesens, aportem al govern la sensibilitat que des de l’esquerra es té amb l’atenció social i el servei a les persones, importantíssim en uns temps on certs col.

Sortir d'Espanya és urgent i ens convé. Potser mai tant com ara. Perquè ara, a diferència d'altres èpoques, correm el perill d'ensorrar-nos amb ells. Veient el senyor Rajoy i el seu govern com parlen i actuen t'adones que continuar formant part d'Espanya és el pitjor negoci que a dia d'avui pot fer un català. I com a bons negociants que hem estat sempre, des de temps antics amb tots els pobles de la Mediterrània i ara exportant a tot el món, no podem obviar aquesta situació.