Illes Balears i Pitiüses

Totes les notícies

Esquerra Republicana demana fermesa i coherència al Consell per esbucar sa Feixina

Esquerra Republicana manté intacte el convenciment polític d’esbucar sa Feixina, per ser un monument feixista i vexatori per a tots els familiars i les víctimes de la guerra civil. Hem sabut que la ponència tècnica de Patrimoni del Consell ha aprovat aquest dimecres traslladar a la Comissió de Patrimoni la proposta de declarar sa Feixina Bé Catalogat, com un primer pas per a la protecció del monument. Sabem també que aquesta proposta haurà de ser debatuda i votada en la Comissió de Patrimoni que serà qui decideixi si elevar-ho o no al ple del Consell, òrgan que té la darrera paraula a l'hora de declarar aquesta protecció. Per tot això demanam a les forces polítiques que governen al Consell Insular que mantenguin el compromís polític d’esbucar el monolit fins a les darreres conseqüències, ja que de no fer-ho així incomplirien el seu programa electoral. La proposta tècnica es basa en l'informe jurídic de Patrimoni, el qual voldríem saber per qui ha estat sol·licitat. Entenem que els tècnics han de cercar la forma, subjecta sempre a llei, per poder executar les decisions polítiques, que legítimament prenen els nostres governants. En cap cas haurien de ser els tècnics els qui decidissin o condicionassin l’acció política. Mateu Xurí diu “hem d’exigir la coherència ideològica a qui governa, ja que una sense l’altra esdevé la perversió de la política”. I afegeix que “el PP va esbucar el pont del tren sense esperar cap criteri tècnic”. “No entenem que, en una qüestió política i de dignitat democràtica, no s’hagi actuat amb el convenciment necessari per dur a terme l’esbucament de sa Feixina”. Acaba dient que “és incongruent aprovar una llei de fosses, sortir a la foto de la fossa de Porreres i que, per manca de valentia política, encara no s’hagi tomat sa Feixina amb el que duim de legislatura”.

Esquerra reclama la restitució de la normalitat lingüística a les proves de Selectivitat

Esquerra Republicana considera intolerable que Llorenç Huguet, rector de la UIB, i Martí March, conseller d’Educació, acalin el cap davant el ministeri i els ultraespanyolistes de Ciudadanos i permetin que a les proves de selectivitat s’hagin d'oferir els exàmens en castellà - com si els alumnes no entenguessin el català - cosa que el relega a llengua secundària i prescindible. Mateu 'Xurí' ha explicat: "Com a formació política que defensa la llengua catalana en tots els àmbits d’ús, donam suport als vocals del tribunal de selectivitat, que han renunciat per fer front al retrocés que suposa per a la normalització lingüística, i animam l’assemblea de docents i tota la comunitat educativa a dignificar, com ja feren la pasada legislatura, una Educació pública, de qualitat i en català." "És inassumible que els partits polítics que formen el Govern de les illes siguin cómplices de tal humiliació." Mateu 'Xurí' es demana “si aquesta política lingüística i educativa també forma part dels ‘acords pel canvi’ signats el 2015 per MÉS, PSIB i Podemos”. Afegeix que “ens varen dir que podíem amagar les camisetes verdes als armaris, però pareix que els partits del pacte de govern no han entès encara qui els va donar la possibilitat de governar”. Demanam que el Govern intervengui per restituir la normalitat lingüística a les proves de selectivitat i que es comprometi a aplicar les polítiques necessàries per assolir la plena normalització de la llengua catalana.

Mateu Xurí, Bernat Picornell i el sec. gral. de l'STEI-i

El senador Picornell es reuneix a Palma amb els sindicats per tractar la problemàtica dels funcionaris interins

Davant de l'alarma generada entre els funcionaris interins per la intenció del Govern estatal de limitar a un màxim de tres anys els contractes temporals amb l'administració, el senador d'Esquerra Republicana Bernat Picornell s'ha traslladat avui a Palma i s'ha reunit amb els represententats de l'STEI-i i de l'UOB. L'article 19.2 de l'esborrany de lley dels Pressuposts Generals de l'Estat 2017 limita a un màxim de tres anys la durada de qualsevol contracte de treball temporal subscrit per les administracions públiques. Això afectaria a tots els funcionaris interins que, a les Illes Balears, representen gairebé el 40% de tots els treballadors públics. Tot i que algunes veus del PP ja han avisat que aquesta proposta seria modificada, el fet és que s'ha generat una profunda preocupació. Per això, el senador Picornell ha volgut informar de primera mà que el Grup de Diputats ja va presentar una esmena de supressió a aquest article i que, properament, en el treball de les comissions i, després, en el Senat, Esquerra Republicana farà tot el possible per tal que aquesta mesura no prosperi. El senador Picornell, acompanyat del president d'Esquerra Mallorca, Mateu Xurí, ha estat rebut per l'executiva de l'STEI-i i pels representants d'Unió Obrera Balear (UOB).

Esquerra Republicana reclama 1.987 milions d'euros dels Pressuposts de l'Estat per a les Illes Balears

Esquerra Republicana és, amb molta diferència, el partit que més partides dels Pressuposts Generals reclama a l'Estat espanyol per a les Illes Balears. En comparació amb els 400 milions d'euros que demana el PSIB-PSOE, les esmenes presentades pel grup de diputats d'Esquerra Republicana als Pressuposts Generals de l'Estat del 2017, en partides destinades a les Illes Balears, sumen un total de mil nou-cents vuitanta-sis milions sis-cents trenta mil euros (1.986.630.000 €), una xifra que gairebé representa la mitat de tot el pressupost de la Comunitat. Per àmbits d'actuació, les demandes presentades a la tramitacio dels Pressuposts es classifiquen en: Per millora de les infraestructures, 437 milions d'euros. Per educació, cultura i esports, 46 milions d'euros. Per medi ambient, 33 milions d'euros Per polítiques socials, 6 milions d'euros. Per altres conceptes, 1.377 milions d'euros. En aquest darrer apartat destaquen els 1.300 milions d'euros que Esquerra Republicana reclama a l'Estat espanyol en concepte de transferències per inversions estatutàries no executades. Per territoris: Mallorca, 65 milions d'euros. Palma, 55 milions d'euros. Menorca, 28 milions d'euros. Eivissa: 20 milions d'euros. Alcúdia: 15 milions d'euros. Llucmajor, 15 milions d'euros. Formentera, 14 milions d'euros. Pollença, 4,5 milions d'euros. Banyalbufar, 380 mil euros.

Mateu 'Xurí': "Esquerra Republicana defensarà les reivindicacions d'AMPEB al Congrés i al Senat."

Avui dilluns, el president d'Esquerra Mallorca, Mateu Xurí, ha rebut Dolors Sastre i Francisco J. Castillo, com a representants de l'Associació de majors aturats de Balears (AMPEB), qui han lluirat l'informe "Situació de les persones majors de 45 anys en el mercat laboral de les Illes Balears 2007-2016" que aquesta associació ha elaborat. AMPEB ha analitzat amb rigor les dades que demostren la insuficiència de les polítiques adrecades al col·lectiu dels aturats majors de 45 anys, tant les que s'han fet des del Govern Balear com les que depenen del Govern central de l'Estat. AMPEB demana: posar fí a qualsevol discriminació per raó d'edat a les contractacions, recuperar els subsidis retallats el 2013, dissenyar polítiques específiques per als majors, clàusules que facilitin l'accés dels aturats majors a les ofertes públiques d'ocupació i eliminar el requisit de les càrregues familiars per tenir dret a determinats subsidis i ajudes. Mateu Xurí s'ha compromés un cop més a fer arribar les reivindicacions d'aquest col·lectiu als diputats i senadors d'Esquerra Republicana.

Manifest del Primer de Maig de 2017. LA REPÚBLICA DEL TREBALL DIGNE

“En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.”  Paraules de Salvador Seguí “El Noi del Sucre” a l’Ateneu de Madrid, 4 d’octubre de 1919. Companyes, companys, Un altre any ens trobem al peu del monument d’en Francesc Layret, en una jornada que té dos vessants, d’una banda retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora, i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu. Continuem en una situació en què la fractura social es normalitza i no sembla que minvi, la pobresa ha arrelat de forma permanent en moltes llars, l’ocupació que es genera és molt precària, la precarització es va fent crònica i la manca d’oportunitats és l’eix que personifica el futur dels més joves i de moltes d’aquelles persones que amb més de 45 anys s’han quedat a l’atur. La permanent desigualtat entre homes i dones, a l’entorn laboral, es manifesta en una perdurable bretxa salarial i en una infravaloració de les feines realitzades principalment per les dones. És davant d’aquest escenari que el procés cap a la constitució d’un Estat propi se’ns presenta com l’única alternativa possibilista d’acció transformadora. Exercir la plena sobirania és l’eina imprescindible per poder revertir les situacions d’injustícies econòmiques, laborals i socials actuals. Assolir completament les competències legislatives permetran actuar sobre el present i futur de les relacions laborals i el món del treball. El govern de Catalunya ha de possibilitar, amb la seva acció i promovent un gran pacte d’Estat amb els representants dels treballadors i de l’empresariat, la construcció d’un mercat de treball més digne que permeti assolir un bon nivell de benestar, com per exemple hi ha als països del nord d’Europa. En aquest sentit demanen al Govern, si cal amb més contundència, continuar amb el camí iniciat en la lluita contra la precarietat laboral, implementar la renda garantida de ciutadania, la reforma horària i mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar car com hem dit abans, la bretxa salarial i les desigualtats afecten les dones cada vegada més.

Xurí: "El Govern espanyol presenta uns pressuposts ofensius per a les Illes Balears"

Hem tornat a veure, amb la proposta de Presupuestos Generales del Estado del 2017, com les Illes Balears tornen a ser, com sempre, a la cua de la inversió per càpita, rebaixant encara més la xifra respecte als altres anys. Hem passat de 159 milions d’euros a 148. Governi qui governi a l’Estat, ens espolien de la mateixa manera. Quan la mitjana espanyola se situa en 185€ per habitant, a les Illes ens hem de conformar amb 129€, tot i ser un dels territoris més productius. Esquerra Republicana ha denunciat sempre, i ho seguirà fent, el maltracte econòmic i l’espoliació fiscal a la qual ens sotmet l’Estat. Mateu Xurí, president d'esquerra Rwepublicana de Mallorca, diu que "aquests pressuposts han de servir per deixondir la societat illenca, ja que ens hi jugam el nostre benestar”. Afegeix que “sense sobirania fiscal i económica no podem garantir la qualitat de vida de tots els ciutadans”. "Com sempre - conclou Xurí - per Espanya som el darrer mot del credo i, ni al Govern espanyol ni als diputats que hi enviam, els preocupen els problemes que patim a les Illes Balears i Pitiüses”.

Mateu Xurí

Xurí: "Quan Espanya jutja la llibertat d'expressió, tot depèn més de l'expressió que de la llibertat"

Des d'Esquerra Republicana ja vàrem lamentar i condemnar la sentència a Valtònyc per cantar cançons. Que un Estat condemni un jove a 3 anys i mig de presó per cantar diu molt de la seva democràcia. El president d'Esquerra Republicana de Mallorca, Mateu Matas, Xurí, ha manifestat: "Quan Espanya jutja la llibertat d'expressió, tot depèn més de l'expressió que de la llibertat." Volem que Valtònyc sigui rebut al Parlament com el que és: una víctima de la més intolerable repressió a la llibertat d'expressió. Lamentam profundament que, mentre el Parlament de Catalunya dona un suport explícit a Valtònyc, les nostres institucions l'estigmatitzin encara més per mor d'una xerrada que ha fet a un institut, organitzada pels mateixos alumnes. Com sempre, la dreta espanyolista de PP i C's tenen por al debat i al foment de l'esperit crític. Les altres formacions polítiques del nostre Parlament pareix que tenen por de la dreta. Esquerra Republicana denuncia la involució de les institucions de l'Estat espanyol. Com exemples, les citacions per declarar davant l'Audiencia Nacional a dos joves de l'Esquerra Independentista de Mallorca, la condemna de presó per fer acudits a les xarxes socials sobre la mort del ministre franquista Carrero Blanco, les multes per parlar en català, etc. Tot plegat compon un mosaic vergonyós d'actuacions que limiten cada cop més les llibertats i que demostren que l'Estat espanyol circula en direcció contrària als signes del temps.

Clam per la unitat d'acció davant la negativa de Madrid

El Congrés dels Diputats espanyol, dimarts, va vetar la tramitació d’una iniciativa legislativa del Parlament Balear que pretenia facilitar el transport aeri entre les Illes. La iniciativa legislativa proposava una tarifa màxima de trenta euros per a tots els vols entre les illes, una necessitat imperativa, bàsica, per als ciutadans de les Balears i les Pitiüses. Tanmateix, la va vetar amb el vots del PP i de Ciutadans. Els avions i els vaixells, a les Illes, són el fil conductor de la gent. Malgrat això, contra tota lògica, la proposta balear, aprovada per tothom, es tramita i s’aprova a les institucions autonòmiques però, quan arriba a Madrid, ni tan sols ens deixen parlar-ne. Avui tots els partits de les Balears i les Pitiüses es reuniran per decidir què han de fer. Davant aquesta convocatòria, Esquerra Republicana encoratja tots els diputats i diputades, consellers i conselleres, regidors i regidores, de totes les institucions autonòmiques i municipals, sigui quin sigui el seu partit polític, a posicionar-se de forma unànime, clara i contundent contra la negativa de l'Estat espanyol a reconèixer el problema que patim els ciutadans de les illes. Davant fets com aquest, cal saber superar els posicionaments de partit i tenir l'alçada de mires suficient per fer un bloc comú en defensa de la ciutadania.