Illes Balears i Pitiüses

Totes les notícies

Mateu Xurí

Esquerra Republicana es reafirma: autogestió en lloc d’autonomisme

Aquests darrers dies hem pogut tocar amb les mans i de forma molt seguida la realitat que ens espera si els nostres governants continuen fent polítiques de caire autonòmic. Per una banda, els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes hem vist com l’Estat espanyol ens ha negat la proposta del nou sistema de finançament autonòmic, més ben conegut com a REB. No tan sols ens han tancat la porta a qualsevol tipus de negociació, sinó que probablement hi sortirem perdent uns cent milions d’euros que és el que es preveu de rebaixa respecte de l’any passat si comparem aquests doblers amb el que Madrid ens tornarà enguany. Per altra banda, les recents declaracions del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, deixen clar que cap govern autonòmic, sigui del color que sigui, co-gestionarà l’aeroport de Son Sant Joan ni cap altre de les Illes. És per aquest motiu que Mateu Xurí, president d’Esquerra Mallorca “demana coratge als governants que aspiren a la construcció d’un nou estat per dur a terme les polítiques no autonomistes i de confrontació amb l’estat espanyol necessàries”, amb la finalitat de demostrar a la nostra societat que, fora d’aquest estat, la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes milloraria considerablement. Xurí també respon a les declaracions de Biel Barceló, que es mostrava decebut amb Rajoy, “només pot estar decebut qui espera qualque cosa. Esquerra Republicana no espera res de Rajoy”. Hem sentit massa vegades que la societat illenca no està encara preparada per fer aquesta passa, però la veritat és que ha tingut molt poques oportunitats per demostrar el contrari. De fet, tots encara recordam la implicació de la gent contra la implantació del decret llei del TIL en temps de José Ramón Bauzá. Per tant, conclou Xurí, “ja és hora que els polítics agafem la davantera en qüestions de país, perquè estam segurs que la societat civil ens seguirà”  

Homenatge a Macià Manera

Aquest dissabte 22 de juliol, a partir de les 22 h., tindrà lloc l'acte d'homenatge a Macià Manera, a l'esplanada del Museu de Son Fornés de Montuïri. Intervindran Biel Majora, Al-Mayurqa, Pau Alabajos, Titot i David, Pere Figueres, Toni Nicolau, Marcel Pich, Vers Endins, Pep Toni Rubio, Xeremiers Pau i Càndid, Maribel Servera i Macià Noto, Laura i Francesc, Anna Gabriel, Joan Collet, Agustí Cerdà, Mateu Xurí i Xesc Manera. Hi haurà concert amb Brams, Destroyers, Indigests i Fonoi.

Esquerra Republicana demana al Congrés que reconsideri la no tramitació de la Proposició de Llei presentada pel Parlament IB sobre la protecció de la Mediterrània

Avui, els diputats d'Esquerra Republicana han demanat a la mesa del Congrés que reconsideri la seva negativa a prendre en consideració la Proposició de Llei elaborada pel Parlament de les Illes Balears i que demanava al Govern de l'Estat la protecció de la Mediterrània i la paralització de qualsevol projecte de prospecció d'hidrocarburs i altres substàncies minerals. Esquerra Republicana argumenta, en la seva petició, que no està provat que la dita supressió provocaria un augment de crèdits per fer front a una suposada responsabilitat patrimonial davant dels titulars de les actuals explotacions, donat que el que demana la proposició del Parlament és que no s'atorgui cap nova concessió d'explotació. Podeu llegir el text íntegre de la petició al document adjunt.

Esquerra Republicana demana fermesa i coherència al Consell per esbucar sa Feixina

Esquerra Republicana manté intacte el convenciment polític d’esbucar sa Feixina, per ser un monument feixista i vexatori per a tots els familiars i les víctimes de la guerra civil. Hem sabut que la ponència tècnica de Patrimoni del Consell ha aprovat aquest dimecres traslladar a la Comissió de Patrimoni la proposta de declarar sa Feixina Bé Catalogat, com un primer pas per a la protecció del monument. Sabem també que aquesta proposta haurà de ser debatuda i votada en la Comissió de Patrimoni que serà qui decideixi si elevar-ho o no al ple del Consell, òrgan que té la darrera paraula a l'hora de declarar aquesta protecció. Per tot això demanam a les forces polítiques que governen al Consell Insular que mantenguin el compromís polític d’esbucar el monolit fins a les darreres conseqüències, ja que de no fer-ho així incomplirien el seu programa electoral. La proposta tècnica es basa en l'informe jurídic de Patrimoni, el qual voldríem saber per qui ha estat sol·licitat. Entenem que els tècnics han de cercar la forma, subjecta sempre a llei, per poder executar les decisions polítiques, que legítimament prenen els nostres governants. En cap cas haurien de ser els tècnics els qui decidissin o condicionassin l’acció política. Mateu Xurí diu “hem d’exigir la coherència ideològica a qui governa, ja que una sense l’altra esdevé la perversió de la política”. I afegeix que “el PP va esbucar el pont del tren sense esperar cap criteri tècnic”. “No entenem que, en una qüestió política i de dignitat democràtica, no s’hagi actuat amb el convenciment necessari per dur a terme l’esbucament de sa Feixina”. Acaba dient que “és incongruent aprovar una llei de fosses, sortir a la foto de la fossa de Porreres i que, per manca de valentia política, encara no s’hagi tomat sa Feixina amb el que duim de legislatura”.

Esquerra reclama la restitució de la normalitat lingüística a les proves de Selectivitat

Esquerra Republicana considera intolerable que Llorenç Huguet, rector de la UIB, i Martí March, conseller d’Educació, acalin el cap davant el ministeri i els ultraespanyolistes de Ciudadanos i permetin que a les proves de selectivitat s’hagin d'oferir els exàmens en castellà - com si els alumnes no entenguessin el català - cosa que el relega a llengua secundària i prescindible. Mateu 'Xurí' ha explicat: "Com a formació política que defensa la llengua catalana en tots els àmbits d’ús, donam suport als vocals del tribunal de selectivitat, que han renunciat per fer front al retrocés que suposa per a la normalització lingüística, i animam l’assemblea de docents i tota la comunitat educativa a dignificar, com ja feren la pasada legislatura, una Educació pública, de qualitat i en català." "És inassumible que els partits polítics que formen el Govern de les illes siguin cómplices de tal humiliació." Mateu 'Xurí' es demana “si aquesta política lingüística i educativa també forma part dels ‘acords pel canvi’ signats el 2015 per MÉS, PSIB i Podemos”. Afegeix que “ens varen dir que podíem amagar les camisetes verdes als armaris, però pareix que els partits del pacte de govern no han entès encara qui els va donar la possibilitat de governar”. Demanam que el Govern intervengui per restituir la normalitat lingüística a les proves de selectivitat i que es comprometi a aplicar les polítiques necessàries per assolir la plena normalització de la llengua catalana.

Mateu Xurí, Bernat Picornell i el sec. gral. de l'STEI-i

El senador Picornell es reuneix a Palma amb els sindicats per tractar la problemàtica dels funcionaris interins

Davant de l'alarma generada entre els funcionaris interins per la intenció del Govern estatal de limitar a un màxim de tres anys els contractes temporals amb l'administració, el senador d'Esquerra Republicana Bernat Picornell s'ha traslladat avui a Palma i s'ha reunit amb els represententats de l'STEI-i i de l'UOB. L'article 19.2 de l'esborrany de lley dels Pressuposts Generals de l'Estat 2017 limita a un màxim de tres anys la durada de qualsevol contracte de treball temporal subscrit per les administracions públiques. Això afectaria a tots els funcionaris interins que, a les Illes Balears, representen gairebé el 40% de tots els treballadors públics. Tot i que algunes veus del PP ja han avisat que aquesta proposta seria modificada, el fet és que s'ha generat una profunda preocupació. Per això, el senador Picornell ha volgut informar de primera mà que el Grup de Diputats ja va presentar una esmena de supressió a aquest article i que, properament, en el treball de les comissions i, després, en el Senat, Esquerra Republicana farà tot el possible per tal que aquesta mesura no prosperi. El senador Picornell, acompanyat del president d'Esquerra Mallorca, Mateu Xurí, ha estat rebut per l'executiva de l'STEI-i i pels representants d'Unió Obrera Balear (UOB).

Esquerra Republicana reclama 1.987 milions d'euros dels Pressuposts de l'Estat per a les Illes Balears

Esquerra Republicana és, amb molta diferència, el partit que més partides dels Pressuposts Generals reclama a l'Estat espanyol per a les Illes Balears. En comparació amb els 400 milions d'euros que demana el PSIB-PSOE, les esmenes presentades pel grup de diputats d'Esquerra Republicana als Pressuposts Generals de l'Estat del 2017, en partides destinades a les Illes Balears, sumen un total de mil nou-cents vuitanta-sis milions sis-cents trenta mil euros (1.986.630.000 €), una xifra que gairebé representa la mitat de tot el pressupost de la Comunitat. Per àmbits d'actuació, les demandes presentades a la tramitacio dels Pressuposts es classifiquen en: Per millora de les infraestructures, 437 milions d'euros. Per educació, cultura i esports, 46 milions d'euros. Per medi ambient, 33 milions d'euros Per polítiques socials, 6 milions d'euros. Per altres conceptes, 1.377 milions d'euros. En aquest darrer apartat destaquen els 1.300 milions d'euros que Esquerra Republicana reclama a l'Estat espanyol en concepte de transferències per inversions estatutàries no executades. Per territoris: Mallorca, 65 milions d'euros. Palma, 55 milions d'euros. Menorca, 28 milions d'euros. Eivissa: 20 milions d'euros. Alcúdia: 15 milions d'euros. Llucmajor, 15 milions d'euros. Formentera, 14 milions d'euros. Pollença, 4,5 milions d'euros. Banyalbufar, 380 mil euros.

Mateu 'Xurí': "Esquerra Republicana defensarà les reivindicacions d'AMPEB al Congrés i al Senat."

Avui dilluns, el president d'Esquerra Mallorca, Mateu Xurí, ha rebut Dolors Sastre i Francisco J. Castillo, com a representants de l'Associació de majors aturats de Balears (AMPEB), qui han lluirat l'informe "Situació de les persones majors de 45 anys en el mercat laboral de les Illes Balears 2007-2016" que aquesta associació ha elaborat. AMPEB ha analitzat amb rigor les dades que demostren la insuficiència de les polítiques adrecades al col·lectiu dels aturats majors de 45 anys, tant les que s'han fet des del Govern Balear com les que depenen del Govern central de l'Estat. AMPEB demana: posar fí a qualsevol discriminació per raó d'edat a les contractacions, recuperar els subsidis retallats el 2013, dissenyar polítiques específiques per als majors, clàusules que facilitin l'accés dels aturats majors a les ofertes públiques d'ocupació i eliminar el requisit de les càrregues familiars per tenir dret a determinats subsidis i ajudes. Mateu Xurí s'ha compromés un cop més a fer arribar les reivindicacions d'aquest col·lectiu als diputats i senadors d'Esquerra Republicana.

Manifest del Primer de Maig de 2017. LA REPÚBLICA DEL TREBALL DIGNE

“En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.”  Paraules de Salvador Seguí “El Noi del Sucre” a l’Ateneu de Madrid, 4 d’octubre de 1919. Companyes, companys, Un altre any ens trobem al peu del monument d’en Francesc Layret, en una jornada que té dos vessants, d’una banda retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora, i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu. Continuem en una situació en què la fractura social es normalitza i no sembla que minvi, la pobresa ha arrelat de forma permanent en moltes llars, l’ocupació que es genera és molt precària, la precarització es va fent crònica i la manca d’oportunitats és l’eix que personifica el futur dels més joves i de moltes d’aquelles persones que amb més de 45 anys s’han quedat a l’atur. La permanent desigualtat entre homes i dones, a l’entorn laboral, es manifesta en una perdurable bretxa salarial i en una infravaloració de les feines realitzades principalment per les dones. És davant d’aquest escenari que el procés cap a la constitució d’un Estat propi se’ns presenta com l’única alternativa possibilista d’acció transformadora. Exercir la plena sobirania és l’eina imprescindible per poder revertir les situacions d’injustícies econòmiques, laborals i socials actuals. Assolir completament les competències legislatives permetran actuar sobre el present i futur de les relacions laborals i el món del treball. El govern de Catalunya ha de possibilitar, amb la seva acció i promovent un gran pacte d’Estat amb els representants dels treballadors i de l’empresariat, la construcció d’un mercat de treball més digne que permeti assolir un bon nivell de benestar, com per exemple hi ha als països del nord d’Europa. En aquest sentit demanen al Govern, si cal amb més contundència, continuar amb el camí iniciat en la lluita contra la precarietat laboral, implementar la renda garantida de ciutadania, la reforma horària i mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar car com hem dit abans, la bretxa salarial i les desigualtats afecten les dones cada vegada més.