Illes Balears i Pitiüses

Totes les notícies

Mateu Xurí, nou president d'Esquerra Illes

Mateu Xurí i Maite Pons, nous capdavanters d’Esquerra Republicana a les Balears

Després de quatre anys d’exercir com a president de la insular de Mallorca, Xurí substitueix Joan Llodrà a la presidència de la Federació Territorial d’Illes Balears i Pitiüses i fa tàndem amb la regidora de Ferreries en la direcció del partit a les Illes Balears. Durant el matí d’avui dissabte s’han celebrat, de forma telemàtica, els congressos insulars de les federacions insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa – Formentera i la jornada electoral per elegir el president i l’executiva de la Federació territorial d’Illes Balears i Pitiüses. A cada illa s’ha presentat una única candidatura, que ha estat ratificada per unanimitat pels militants que hi han participat. D’aquesta manera, Joan Gaià és el nou president d’Esquerra – Mallorca, Joan Albert Pons ho és de Menorca i Francesc Xavier Prats d’Eivissa i Formentera. L’executiva territorial d’Esquerra – Illes Balears i Pitiüses ha quedat configurada per Mateu Matas Xurí, president; Maite Pons, secretària general; Lluís Segura, secretari d’organització; Nofre Munar, secretari de finances i administració; Anna Marí, secretària d’imatge i comunicació; Carme Gomila, secretària de les dones; Pep Castells, secretari d’acció política; Agustina Vilaret i Catalina Munar, secretàries de política municipal; Josep Antoni Prats, secretari de ciutadania i Pau Arranz, secretari de transició ecològica.

Joan Llodrà pren possessió de l’acta de conseller electe del Consell de Mallorca

Joan Llodrà Gayà (Manacor, 1972) s'ha convertit en el nou conseller electe del Consell de Mallorca pel grup de MÉS per Mallorca. Durant la sessió plenària de dijous passat, el nou conseller ha pres possessió del càrrec i ha promès “per imperatiu legal” lleialtat al rei i servar la Constitució. Joan Llodrà substitueix Caterina Mas, qui es va acomiadar l’últim ple, a principis de mes. A l’acte de presa de possessió hi han assistit, entre d’altres, el coordinador general de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera; el batle de Manacor, Miquel Oliver; i la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret. Com sabreu, Joan Llodrà era el vuitè candidat a la llista i, abans que ell, hi havia dos companys més: Joan Verge r i Kika Coll. Això no obstant, Joan Verger ha decidit prioritzar la seva tasca com a batle en benefici de la ciutadania de Montuïri i ha renunciat a assumir el càrrec de conseller. De la mateixa manera, Kika Coll ha optat per dedicar-se plenament a la seva labor com a directora insular de Patrimoni al mateix Consell.  Així doncs, la propera persona a la llista era Joan Llodrà, qui finalment recollí la seva acta i ja s'ha integrat al grup de consellers i conselleres de MÉS per Mallorca.

Dinar popular de Més per Mallorca i Esquerra Republicana

Quan: Dilluns 30 de desembre Hora: 13.30 Lloc: Restaurant de l'Hipòdrom de son Pardo Un any més, tots els militants i amics d'Esquerra Republicana estau convidats al dinar que farem abans d'anar a la manifestació de la Diada de Mallorca. Enguany, com a novetat, la convocatòria és conjunta per a tots els amics, simpatitzants i militants de Més per Mallorca. Vos esperam a les 13.30 al restaurant de l'Hipòdrom de son Pardo, on Artur Junqueras (pare de n'Oriol), Sergi Sol, Pep Picas i Joan Tardà presentaran els llibres Contes des de la presó, de n'Oriol Junqueras i Fins que siguem lliures den Sergi Sol. Fes la teva reserva a info@mespermallorca.cat o al telèfon 971 775 252 abans del 27 de desembre. I després, a partir de les 18.00, tots al Born de Ciutat, a manifestar-nos per cridar que "volem decidir el nostre futur"!

Amb la condemna dels presos polítics l’Estat espanyol ha escrit la seva sentència

 Amb la condemna dels presos polítics l’Estat espanyol ha escrit la seva sentència No és justícia, és venjança. Amb la causa general contra l’independentisme, l’Estat comet un nou error històric que provocarà un nou terratrèmol polític i social que accelerarà el procés d’alliberament de Catalunya. Condemnen onze persones perquè no poden condemnar tot un poble. No es busca una solució sinó l’escarment. Aquesta sentència no resol res; la repressió només agreuja el conflicte polític. L’única solució possible serà de base democràtica, no judicial. No volen fer política, sinó imposar. Condemnant l’independentisme, l’Estat fa de la repressió una eina política per perseguir la dissidència i silenciar la voluntat democràtica dels catalans i les catalanes. La independència és l’única solució possible per preservar la democràcia, els drets civils i polítics. La independència és una necessitat per poder viure en una societat més lliure, més justa i més democràtica.  Avui, més que mai, la independència és inevitable. AMNISTIA. AUTODETERMINACIÓ. REPÚBLICA.

Presentació de la candidatura 'Compromís Republicà' al Congrés Nacional

Estam a les portes de la Jornada Electoral del 28è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana, que tendrà lloc dia 15 de setembre, i en la qual es votaran les candidatures a l'Executiva Nacional. En aquesta ocasió, s'ha presentat i s'ha proclamat una sola candidatura, "Compromís Republicà", encapçalada per Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès i Marta Vilalta. Per poder-la conèixer i tractar també temes d'actualitat política, es presentarà la candidatura per a la militància de la Federació Regional de les Illes Balears i Pitiuses a una trobada amb militants del partit que es farà aquest DIJOUS dia 5 de setembre a les 19 h al Casal Pere Capellà d'Algaida (carrer dels cavallers, 22). Comptarem amb la intervenció de Marta Rovira (per vídeo-conferència des de Suïssa) i, de manera presencial, amb Pere Aragonès, Marta Vilalta i altres membres de la candidatura.  

Bernat Picornell

El Senador Bernat Picornell, d’Esquerra Republicana, presenta una pregunta al Senat espanyol sobre l’amenaça de sanció de l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea a una treballadora de l’aeroport de Palma

El Senador Bernat Picornell, del grup parlamentari Esquerra Republicana-EH Bildu, ha presentat una bateria de preguntes escrites en relació a l’amenaça de sanció de l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea a una treballadora de l’aeroport, com a represàlia de la Guardia Civil per haver-se adreçat en català a un agent. Amb aquesta interpel·lació, Esquerra Republicana fa costat a la víctima de la discriminació i denuncia la constant vulneració, per part de les forces i cossos de seguretat espanyols, dels drets lingüístics dels catalanoparlants, uns drets recollits explícitament en l'ordenament constitucional de l'Estat i en la legislació dels mateixos cossos de seguretat. En l’escrit registrat el 31 de juliol, el senador planteja les següents preguntes: - Ha iniciat el Ministeri de l'Interior una investigació interna per aclarir els fets? - Té el Govern constància d'altres casos de discriminació lingüística perpetrats pels cossos i forces de seguretat de l'Estat? Quins són els casos detectats des del 2018? - S'ha posat en contacte, la delegació del govern, amb els afectats, per tal d’aclarir els fets? - Quines mesures pren i ha pres el Ministeri de l'Interior per garantir que els cossos i forces de seguretat de l'Estat que operen en l'àmbit territorial balear coneguin la llengua catalana i puguin donar compliment a l'Estatut de les Illes Balears, que exigeix ​​que cap ciutadà pot ser discriminat per l'ús de la llengua? - Creu el govern que és possible donar compliment a l'Estatut de les Illes Balears per part dels servidors públics sense conèixer la llengua catalana? - Segons la Llei Orgànica 11/2007, de 22 d'octubre, reguladora dels drets i deures de la Guàrdia Civil, els membres del cos policial han d'actuar "amb absoluta neutralitat, respectant els principis d'imparcialitat i sense discriminar ningú. Quines conseqüències té l'incompliment d'aquest precepte? - Creu el govern que els cossos i forces de seguretat de l'Estat han de conèixer les llengües oficials de les comunitats autònomes on exerceixen funcions? Què es fa per garantir aquest coneixement? - Considera el Govern que els ciutadans han de tenir dret a dirigir-se a l'Administració en qualsevol de les llengües oficials de la seva comunitat autònoma?

Sobre l'acord de Govern entre el PSOE i Més per Mallorca

Ahir, dijous 20 de juny, en virtut de l’acord electoral entre Més per Mallorca i Esquerra Republicana, vàrem assistir a l’assemblea extraordinària en motiu del preacord al qual havien arribat els negociadors de les tres formacions polítiques (PSIB-PSOE, Podemos i Més per Mallorca) per tal de ratificar-lo o rebutjar-lo. Dimarts, dos dies abans, l’assemblea havia rebutjat la proposta socialista de forma contundent (148 vots en contra i 8 abstencions) i havia encoratjat l’equip negociador a millorar-la substancialment, ja que va ser considerada inacceptable i humiliant. La nova proposta que es presentava ahir era una mica millor que la de dimarts; gairebé la de dimarts, però un poc més ben adornada. Molts no entenguérem la frissor, però es veu que el PSOE ha marcat el ritme de les negociacions. Vaig intervenir en el torn obert de paraula per dir que votaria que no al preacord de govern que ens exposaven, i que aquest ‘no’ volia ser valent i encoratjador, sense por a quedar a l’oposició, perquè val més una bona oposició que no un mal govern; però sobretot, val més mostrar la cara que els peus. De totes maneres, el problema amb aquest acord de govern és el poc pes polític i la nul•la capacitat de marcar perfil propi davant el partit socialista. Qualsevol persona mínimament preocupada per la política deu veure que aquesta legislatura passada el PSOE ho ha capitalitzat tot i MÉS s’hi ha diluït, fins al punt de perdre els seus eixos referencials. Ara, amb un acord de feblesa, veig molt més difícil poder-ho capgirar i dur a terme polítiques en clau sobiranista. El panorama a l’Estat ens obliga a posar peu fiter i crec que el sí sorgit de l’assemblea d’ahir és una errada, ja que dona més ales a un PSOE que ja anava inflat de pit. Tenc ànsia que caldrà reflexionar, redefinir i/o configurar de bell nou l’espai sobiranista. Mateu 'Xurí', president d'Esquerra Mallorca

Joan Tardà, Diana Riba, Marian Beitialarrangoitia, Carlos Badío i Mateu 'Xurí'

Es presenta a Palma la candidatura europea Ara Repúbliques

Es presenta a Palma la candidatura europea Ara Repúbliques Hi han intervingut dirigents d’EH Bildu, BNG i Esquerra Republicana   El vespre d’aquest dilluns s’ha celebrat a Palma l’acte de presentació d’Ara Repúbliques, la candidatura sobiranista i progressista encapçalada per Oriol Junqueras a les eleccions europees. Un centenar de persones han assistit a l’Estudi General Lul·lià i han escoltat els parlaments de diversos dirigents dels partits que integren la coalició.   L’acte ha començat amb la presentació de Mateu Matas ‘Xurí’, president d’Esquerra Republicana a Mallorca i candidat. Xurí ha dit que “no fa falta ser independentista per veure què està fent l’estat espanyol en qüestió de drets fonamentals”. Carlos Badío, qui ha intervingut en nom del BNG, ha denunciat que “la democràcia no són una sèrie de lleis que poden quartar la llibertat”. Per la seva banda Maria Beitialarrangoitia, diputada al Congrés per EH Bildu, ha expressat que “per plantar cara a l’autoritarisme i la imposició: més drets, més llibertats, més democràcia i més repúbliques”.   Diana Riba, número 2 de llista de la candidatura i companya de Raül Romeva, ha rebut una gran ovació quan ha pujat a l’escenari. Riba ha explicat que Ara Repúbliques “vol apel·lar a tots els republicans, a totes les persones d’esquerres que volen fer front comú al retrocés i a l’extrema dreta”. La candidata ha recordat la situació dels presos polítics i ha impugnat el fet que el número 1 de la llista, Oriol Junqueras, no pogués ser a l’acte.   El darrer en intervenir ha estat Joan Tardà que ha apel·lat a la unitat del progressisme: “és un moment d’articular, d’anar a fronts amplis. Les esquerres estem obligades a caminar plegades, superar partidismes, dogmatismes i sectarismes” i de defensar “democràcies on no hi càpiga la corrupció i no dominades pels poders financers”. El diputat al Congrés també ha denunciat el judici del procés dient que “la sentència si bé no està redactada, ja està inspirada”.