Illes Balears i Pitiüses

Totes les notícies

Guillem Morro

Esquerra Republicana denuncia que la Conselleria de Presidència de la CAIB dona suport a una conferència espanyolista sobre el Decret de Nova Planta quan ha ignorat tots els actes del Tricentenari.

Guillem Morro, doctor en història i president d’Esquerra Republicana, ha lamentat que el Govern de la Comunitat faci costat a uns actes organitzats per la Real Academia Mallorquina de Estudios Históricos y Heráldicos, una entitat clarament espanyolista presidida per Román Piña Homs que, el 2009, va canviar la seva denominació estatutària del català al castellà. La Real Academia Mallorquina de Estudios Históricos y Heráldicos és una associació creada l’any 1951 que que mai no s'ha posicionat en favor de la normalització de la nostra llengua catalana. Des de 1992 està presidida pel catedràtic de la UIB Dr. Piña Homs, ben conegut per les seves publicacions al diari conservador El Mundo. Guillem Morro ha declarat: “Després dels quatre anys de despropòsits espanyolistes del desgovern de l’inefable Bauzá, semblava impossible que certes coses no canviessin; Veritat? Idò no. Han canviat les persones, però el tarannà d’alguns dels nostres governants segueix essent d’absoluta submissió a aquest model d’estat caduc i podrit que anomenam Estat de les Autonomies. Cada cop és més evident que l’estratègia negociadora i pactista amb el govern central no ens aporta cap de les eines que necessitam per solucionar els problemes de la nostra societat: no tenim la capacitat per recaptar els impostos que generam i, en conseqüència, no tenim la capacitat per assignar aquests recursos a allò que veritablement és urgent i prioritari. Sense sobirania fiscal no hi pot haver política social. Però, a més, sense sobirania nacional no hi pot haver dignitat. I tan important és una com l’altra, per molt que pugui semblar petit burgès l’anhel de dignitat nacional quan hi ha tantes i tantes famílies que no tenen com arribar a final de mes. I no solament és per dignitat nacional que denunciam la incoherència de la Conselleria de Presidència sota la direcció dels socialistes, sinó perquè entenem que va en contra de l'esperit estatutari de les nostres Illes, el mandat del qual és la promoció i defensa del la llengua i cultura catalana, pròpies de les Illes Balears.

Lluc bauzá amb els regidors a l'oposició

L'oposició de Vilafranca proposa canviar la gespa del camp de futbol amb el Pla d'obres del Consell de Mallorca.

Els grups de l' oposició a l'Ajuntament de Vilafranca, MÉS per Vilafranca i Independents-Esquerra, han sol·licitat un ple extraordinari per demanar a l'equip de govern (PxP) que destini la partida de 240.000€, que ha habilitat el Consell de Mallorca dins el Pla especial d'obres i serveis 2016, al canvi de la gespa artificial del camp de futbol del Molí Nou, que data de l’any 2000. "El lamentable estat que presenta la gespa actual, que s'ha convertit en un perill per a tots els practicants d'aquest esport, és el motiu que fonamenta la convocatòria urgent i extraordinària del ple", expliquen els dos grups de l’oposició. La Federació Balear de Futbol també s'ha fet ressò en els darrers anys del lamentable estat del terreny de joc, a través de les queixes dels clubs visitants i dels àrbitres. Els clubs que fan servir el camp de futbol del poliesportiu municipal tenen unes 250 fitxes federatives. Per això, MÉS i Independents-Esquerra han demanat "que no s'endarrereixi més aquesta necessitat, que no posi més en perill la continuïtat del futbol local i que s’escolti més la directiva del club". El grup de govern (PxP) repeteix que el mal estat del camp no és recent  i que la manca de manteniment ha estat el que ha provocat el seu deteriorament. "Amb aquest tema hi ha molta responsabilitat de qui ara demanen solucions", respon el batle Montserrat Rossellóquan se li demana per la polèmica. Font: Ara Balears

Andreu Bujosa

Andreu Bujosa és el nou president de la Mancomunitat de la Serra de Tramuntana.

El batle de Bunyola, Andreu Bujosa, és el nou president de la Mancomunitat de la Serra de Tramuntana. El ple de l’organisme que es va celebrar a Sóller també va decidir que la seu de la institució s’instal·larà a la finca pública de Raixa, a Bunyola. La Mancomunitat de la Serra de Tramuntana agrupa els ajuntaments de Sóller, Fornalutx, Escorca, Valldemossa, Esporles, Puigpunyent, Andratx, Deià i Banyalbufar, a més de Bunyola. Bujosa pren el relleu a la presidència de Jaume Servera, batle de Sóller. La Mancomunitat recupera també la normalitat després de l’escissió patida durant la passada legislatura quan Banyalbufar, Estellencs, Puigpunyent, Valldemossa i Esporles abandonaren la institució per desavinences amb els municipis aleshores governats pel PP.

Guillem Morro

Guillem Morro: “El Ministre Montoro es pensa que som beneïts però no engana ni els seus.”

L'organisme creat pel mateix Montoro per vetllar pels comptes públics ha donat un toc d'atenció al govern espanyol: el president de l’entitat, José Luís Escrivà, ha fet una roda de premsa on ha manifestat que “el déficit del conjunto de las Administraciones Públicas en 2016, que se estima en torno a 4 puntos porcentuales, se registra prácticamente en su totalidad en la Administración Central y  en Los Fondos de la Seguridad Social, siendo el déficit agregado de los sectores subnacionales (comunidades autónomas y corporaciones locales) muy reducido”. L'Airef critica el Govern espanyol per no escoltar les seves recomanacions i preveu que el pròxim executiu haurà d'adoptar mesures per ajustar 10.000 milions. Segons prediu l'organisme, el dèficit estatal el 2016 arribarà més enllà del 4%, enfront del 2,8% previst. Davant les declaracions de Montoro, l’AIREF defensa les autonomies: diu que estan mal finançades, tenen moltes despeses i defensen un repartiment del dèficit més equitatiu. El responsable de l'Airef ha reiterat les seves friccions i problemes amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Diuen que no els facilita a temps tota la informació que li demanen ni els mitjans humans ni tècnics per complir amb la seva feina. Segons Guillem Morro, “la política fiscal i econòmica de l’Estat espanyol ha estat un fracàs estrepitós: no només no ha estat capaç de reduir el dèficit, si no que, a més, ha generat una tensió insuportable amb les comunitats autònomes, a qui el govern central menysté un cop i un altre de forma sistemàtica, oblidant que també són “estat”. Davant aquesta situació, Esquerra Republicana demana contundència al Govern Balear: l’actitud de l’executiu central ens referma en la convicció que el model autonòmic de la Constitució del 78 està esgotat i cal pensar en una nova forma de relació amb Madrid.” 

Lluís Segura, Isidre Mateu, Agnès Ambrós i Guillem Morro

Guillem Morro: "Avui conmemoram la mort d'un heroi mallorquí i celebram que fa 300 anys que resistim".

Guillem Riera fou el primer mallorquí que donà la vida per a les nostres llibertats com a poble aquí, a Mallorca. Altres mallorquins ho havien fet al continent al setge de Barcelona: els artillers mallorquins i els mariners que des de Mallorca aportaren queviures i pólvora a la ciutat assetjada . Guillem Riera. Un manacorí valent que no és deixà intimidar pels tres vaixells de guerra filipistes, sabia els que ens jugàvem: la nostra llibertat com a poble.  L’abril de 1715 hi va haver el primer intent de desembarcament  de les tropes borbòniques a Mallorca. Guillem Riera, des de la seva torre de defensa, dia 4 d’abril, albirà els tres vaixells més grans que havia vist mai. Va fer sonar el corn a la manera dels maulets i, a la correguda, acudiren trenta homes, amb trabucs i ballestes, a enfortir la resistència. Els filipistes, des dels sues vaixells, arriaren llanxes amb devers tres-cents soldats armats. Amb el petit canó de la torre, un falconet que disparava bales com una taronja, Guillem Riera va espantar les barcasses. Desconeixedors de les limitades forces que els disparaven, els atacants tornaren enfilar-se als vaixells i fugiren. Mentre, els milicians mallorquins, des de terra, no paraven de disparar els arcabussos i les ballestes. Guillem Riera, tampoc no s’aturà, però el petit canó, tan calent com estava, va rebentar i va matar l’heroi d’aquell dia. Les tropes borbòniques estarien més de dos mesos a tornar.  Amb ell començà el primer acte de resistència a Mallorca, el nostre petit país. El borbó es pensava que l'ocupació de Mallorca seria com un passeig militar, la realitat fou distinta. Les tropes borbòniques hagueren de fer un desembarcament en tota regla. Desembarcaren a Mallorca un contingent de tropes semblant al que van assetjar Barcelona. Els mallorquins no volíem perdre les nostres llibertats. Guillem Morro, juntament amb altres militants d'Esquerra Republicana, ha participat a l'acte d'homenatge celebrat avui a la Torre del Serral dels falcons, organitzat per l'Obra Cultural Balear de Manacor i la secció local de Manacor de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Homenatge a Guillem Riera, heroi de la resistència antiborbònica

Homenatge a Guillem Riera Diumenge 3 d'abril de 2016 a les 11:00 La Torre del Serral dels falcons Avinguda Joan Servera Camps Porto Cristo Et convidam a l'homenatge a un dels herois més injustament oblidats de la nostra història. L’abril de 1715 hi ha el primer intent de desembarcament  de les tropes borbòniques a Mallorca. Guillem Riera, des de la seva torre de defensa, dia 4 d’abril albirà els tres vaixells més grans que havia vist mai. Va fer sonar el corn a la manera dels maulets i, a la correguda, acudiren trenta homes, amb trabucs i ballestes, a enfortir la resistència. Els filipistes, des dels sues vaixells, arriaren llanxes amb devers tres-cents soldats armats. Amb el petit canó de la torre, un falconet que disparava bales com una taronja, Guillem Riera va espantar les barcasses. Desconeixedors de les limitades forces que els disparaven, els atacants tornaren enfilar-se als vaixells i fugiren. Mentre, els milicians mallorquins, des de terra, no paraven de disparar els arcabussos i les ballestes. Guillem Riera, tampoc no s’aturà, però el petit canó, tan calent com estava, va rebentar i va matar l’heroi d’aquell dia. Les tropes borbòniques estarien més de dos mesos a tornar. Guillem Riera fou el primer mallorquí que donà la vida per a les nostres llibertats com a poble aquí, a Mallorca. Altres mallorquins ho havien fet al continent al setge de Barcelona: els artillers mallorquins i els mariners que des de Mallorca aportaren queviures i pólvora a la ciutat assetjada . Guillem RieraUn manacorí valent que no és deixà intimidar pels tres vaixells de guerra filipistes, sabia els que ens jugàvem: la nostra llibertat com a poble.  Amb ell començà el primer acte de resistència a Mallorca, el nostre petit país. El borbó es pensava que l'ocupació de Mallorca seria com un passeig militar, la realitat fou distinta. Les tropes borbòniques hagueren de fer un desembarcament en tota regla. Desembarcaren a Mallorca un contingent de tropes semblant al que van assetjar Barcelona.

Esquerra Republicana de les Illes es mostra colpida pels atemptats de Brussel·les i transmet tota la solidaritat a les víctimes i al poble belga

Esquerra Republicana vol transmetre tota la solidaritat a les víctimes, familiars i el poble belga pels atemptats d'aquest dimarts a Brussel·les. El partit es mostra colpit i consternat per la cadena d'explosions. Un cop més el terrorisme protagonitza una tragèdia al cor d'Europa. 'Colpits pels atacs produïts a Brussel·les. La violència mai és cap sortida ni solució. Tot el nostre suport a les famílies i amics', ha manifestat el president d'Esquerra Republicana i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, des de Twitter.

Guillem Morro

Guillem Morro: “La tragèdia dels refugiats està agafant unes proporcions tan escandaloses que ningú no s’hi pot inhibir”.

Membres d’Esquerra Republicana han participat aquest dissabte a la manifestació 'Prou Racisme. Welcome Refugees', que ha reunit més de 3.000 persones a Barcelona per denunciar l’acord signat entre la Unió Europea i Turquia per a expulsar els refugiats que arriben a Grècia.   Paral·lelament, Esquerra Republicana ha organitzat un conjunt de debats oberts, a Barcelona, sota el títol Parlem de migracions i ciutadania, per tractar sobre la problemàtica dels refugiats que s'està vivint a Europa i les migracions.   Una de les primeres intervencions ha estat la del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern de la Generalitat, Oriol Amorós, que ha mostrat de manera contundent el seu rebuig a l'acord entre Turquia i la Unió Europea per fer deportacions massives a partir d'aquest mateix diumenge. 'L'Europa dels retorns massius no és la nostra Europa', ha afirmat Amorós, que ha afegit que aquests dies s'està morint la idea d'Europa que s'ha construït en els darrers anys.   'És una vergonya que els governs i les institucions europees es rentin les mans en la tragèdia dels refugiats. Som solidaris i reclamem que ens deixin ser-ho’, ha declarat el president d'Esquerra Republicana de les Illes Balears, Guillem Morro. 'No s'entén com, enmig d'aquesta crisi humanitària, el govern espanyol es limiti a frivolitzar’, ha lamentat, en clara referència a les declaracions de la vicepresidenta Sáez de Santamaria sobre l’oferiment que ha fet el President de la Generalitat.   Esquerra Republicana fa una crida, també, per tal que administracions, institucions i ciutadans ajudin els refugiats allà on fa més falta, a la frontera de Síria. 'S'hi ha d'anar, ho hem de fer; hem d'animar tothom a fer cooperació in situ perquè és allà on la tragèdia assoleix una major dimensió', ha recordat.   Morro ha reclamat que cal tenir memòria, perquè molts mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs també van haver de ser refugiats i emigrants.

Ferran Capella, president d'Esquerra Republicana d'Alcúdia

Esquerra Republicana demana a l’Ajuntament d’Alcúdia que es retiri la placa feixista de la carretera de Cap Pinar.

“Aniversario de la victoria. Batallón de ingenieros de Mallorca y 1º y 5º de Zapadores. 1939”. Així resa la inscripció que figura a una placa ubicada a la carretera de Cap Pinar. El president d’Esquerra Republicana d’Alcúdia, Ferran Capella, han presentat al registre de l’ajuntament una petició per tal que aquesta placa sigui retirada immediatament. Ferran Capella ha manifestat que, en el lloc d’aquesta placa, n’hi hauria d’haver una que recordés els presos republicans del “batallón de trabajadores 153” que varen construir la carretera, treballant en condicions infrahumanes en aquells anys d'humiliació i desfeta.