Illes Balears i Pitiüses

Totes les notícies

Guillem Morro

Guillem Morro: “El Ministre Montoro es pensa que som beneïts però no engana ni els seus.”

L'organisme creat pel mateix Montoro per vetllar pels comptes públics ha donat un toc d'atenció al govern espanyol: el president de l’entitat, José Luís Escrivà, ha fet una roda de premsa on ha manifestat que “el déficit del conjunto de las Administraciones Públicas en 2016, que se estima en torno a 4 puntos porcentuales, se registra prácticamente en su totalidad en la Administración Central y  en Los Fondos de la Seguridad Social, siendo el déficit agregado de los sectores subnacionales (comunidades autónomas y corporaciones locales) muy reducido”. L'Airef critica el Govern espanyol per no escoltar les seves recomanacions i preveu que el pròxim executiu haurà d'adoptar mesures per ajustar 10.000 milions. Segons prediu l'organisme, el dèficit estatal el 2016 arribarà més enllà del 4%, enfront del 2,8% previst. Davant les declaracions de Montoro, l’AIREF defensa les autonomies: diu que estan mal finançades, tenen moltes despeses i defensen un repartiment del dèficit més equitatiu. El responsable de l'Airef ha reiterat les seves friccions i problemes amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Diuen que no els facilita a temps tota la informació que li demanen ni els mitjans humans ni tècnics per complir amb la seva feina. Segons Guillem Morro, “la política fiscal i econòmica de l’Estat espanyol ha estat un fracàs estrepitós: no només no ha estat capaç de reduir el dèficit, si no que, a més, ha generat una tensió insuportable amb les comunitats autònomes, a qui el govern central menysté un cop i un altre de forma sistemàtica, oblidant que també són “estat”. Davant aquesta situació, Esquerra Republicana demana contundència al Govern Balear: l’actitud de l’executiu central ens referma en la convicció que el model autonòmic de la Constitució del 78 està esgotat i cal pensar en una nova forma de relació amb Madrid.” 

Lluís Segura, Isidre Mateu, Agnès Ambrós i Guillem Morro

Guillem Morro: "Avui conmemoram la mort d'un heroi mallorquí i celebram que fa 300 anys que resistim".

Guillem Riera fou el primer mallorquí que donà la vida per a les nostres llibertats com a poble aquí, a Mallorca. Altres mallorquins ho havien fet al continent al setge de Barcelona: els artillers mallorquins i els mariners que des de Mallorca aportaren queviures i pólvora a la ciutat assetjada . Guillem Riera. Un manacorí valent que no és deixà intimidar pels tres vaixells de guerra filipistes, sabia els que ens jugàvem: la nostra llibertat com a poble.  L’abril de 1715 hi va haver el primer intent de desembarcament  de les tropes borbòniques a Mallorca. Guillem Riera, des de la seva torre de defensa, dia 4 d’abril, albirà els tres vaixells més grans que havia vist mai. Va fer sonar el corn a la manera dels maulets i, a la correguda, acudiren trenta homes, amb trabucs i ballestes, a enfortir la resistència. Els filipistes, des dels sues vaixells, arriaren llanxes amb devers tres-cents soldats armats. Amb el petit canó de la torre, un falconet que disparava bales com una taronja, Guillem Riera va espantar les barcasses. Desconeixedors de les limitades forces que els disparaven, els atacants tornaren enfilar-se als vaixells i fugiren. Mentre, els milicians mallorquins, des de terra, no paraven de disparar els arcabussos i les ballestes. Guillem Riera, tampoc no s’aturà, però el petit canó, tan calent com estava, va rebentar i va matar l’heroi d’aquell dia. Les tropes borbòniques estarien més de dos mesos a tornar.  Amb ell començà el primer acte de resistència a Mallorca, el nostre petit país. El borbó es pensava que l'ocupació de Mallorca seria com un passeig militar, la realitat fou distinta. Les tropes borbòniques hagueren de fer un desembarcament en tota regla. Desembarcaren a Mallorca un contingent de tropes semblant al que van assetjar Barcelona. Els mallorquins no volíem perdre les nostres llibertats. Guillem Morro, juntament amb altres militants d'Esquerra Republicana, ha participat a l'acte d'homenatge celebrat avui a la Torre del Serral dels falcons, organitzat per l'Obra Cultural Balear de Manacor i la secció local de Manacor de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Homenatge a Guillem Riera, heroi de la resistència antiborbònica

Homenatge a Guillem Riera Diumenge 3 d'abril de 2016 a les 11:00 La Torre del Serral dels falcons Avinguda Joan Servera Camps Porto Cristo Et convidam a l'homenatge a un dels herois més injustament oblidats de la nostra història. L’abril de 1715 hi ha el primer intent de desembarcament  de les tropes borbòniques a Mallorca. Guillem Riera, des de la seva torre de defensa, dia 4 d’abril albirà els tres vaixells més grans que havia vist mai. Va fer sonar el corn a la manera dels maulets i, a la correguda, acudiren trenta homes, amb trabucs i ballestes, a enfortir la resistència. Els filipistes, des dels sues vaixells, arriaren llanxes amb devers tres-cents soldats armats. Amb el petit canó de la torre, un falconet que disparava bales com una taronja, Guillem Riera va espantar les barcasses. Desconeixedors de les limitades forces que els disparaven, els atacants tornaren enfilar-se als vaixells i fugiren. Mentre, els milicians mallorquins, des de terra, no paraven de disparar els arcabussos i les ballestes. Guillem Riera, tampoc no s’aturà, però el petit canó, tan calent com estava, va rebentar i va matar l’heroi d’aquell dia. Les tropes borbòniques estarien més de dos mesos a tornar. Guillem Riera fou el primer mallorquí que donà la vida per a les nostres llibertats com a poble aquí, a Mallorca. Altres mallorquins ho havien fet al continent al setge de Barcelona: els artillers mallorquins i els mariners que des de Mallorca aportaren queviures i pólvora a la ciutat assetjada . Guillem RieraUn manacorí valent que no és deixà intimidar pels tres vaixells de guerra filipistes, sabia els que ens jugàvem: la nostra llibertat com a poble.  Amb ell començà el primer acte de resistència a Mallorca, el nostre petit país. El borbó es pensava que l'ocupació de Mallorca seria com un passeig militar, la realitat fou distinta. Les tropes borbòniques hagueren de fer un desembarcament en tota regla. Desembarcaren a Mallorca un contingent de tropes semblant al que van assetjar Barcelona.

Esquerra Republicana de les Illes es mostra colpida pels atemptats de Brussel·les i transmet tota la solidaritat a les víctimes i al poble belga

Esquerra Republicana vol transmetre tota la solidaritat a les víctimes, familiars i el poble belga pels atemptats d'aquest dimarts a Brussel·les. El partit es mostra colpit i consternat per la cadena d'explosions. Un cop més el terrorisme protagonitza una tragèdia al cor d'Europa. 'Colpits pels atacs produïts a Brussel·les. La violència mai és cap sortida ni solució. Tot el nostre suport a les famílies i amics', ha manifestat el president d'Esquerra Republicana i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, des de Twitter.

Guillem Morro

Guillem Morro: “La tragèdia dels refugiats està agafant unes proporcions tan escandaloses que ningú no s’hi pot inhibir”.

Membres d’Esquerra Republicana han participat aquest dissabte a la manifestació 'Prou Racisme. Welcome Refugees', que ha reunit més de 3.000 persones a Barcelona per denunciar l’acord signat entre la Unió Europea i Turquia per a expulsar els refugiats que arriben a Grècia.   Paral·lelament, Esquerra Republicana ha organitzat un conjunt de debats oberts, a Barcelona, sota el títol Parlem de migracions i ciutadania, per tractar sobre la problemàtica dels refugiats que s'està vivint a Europa i les migracions.   Una de les primeres intervencions ha estat la del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern de la Generalitat, Oriol Amorós, que ha mostrat de manera contundent el seu rebuig a l'acord entre Turquia i la Unió Europea per fer deportacions massives a partir d'aquest mateix diumenge. 'L'Europa dels retorns massius no és la nostra Europa', ha afirmat Amorós, que ha afegit que aquests dies s'està morint la idea d'Europa que s'ha construït en els darrers anys.   'És una vergonya que els governs i les institucions europees es rentin les mans en la tragèdia dels refugiats. Som solidaris i reclamem que ens deixin ser-ho’, ha declarat el president d'Esquerra Republicana de les Illes Balears, Guillem Morro. 'No s'entén com, enmig d'aquesta crisi humanitària, el govern espanyol es limiti a frivolitzar’, ha lamentat, en clara referència a les declaracions de la vicepresidenta Sáez de Santamaria sobre l’oferiment que ha fet el President de la Generalitat.   Esquerra Republicana fa una crida, també, per tal que administracions, institucions i ciutadans ajudin els refugiats allà on fa més falta, a la frontera de Síria. 'S'hi ha d'anar, ho hem de fer; hem d'animar tothom a fer cooperació in situ perquè és allà on la tragèdia assoleix una major dimensió', ha recordat.   Morro ha reclamat que cal tenir memòria, perquè molts mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs també van haver de ser refugiats i emigrants.

Ferran Capella, president d'Esquerra Republicana d'Alcúdia

Esquerra Republicana demana a l’Ajuntament d’Alcúdia que es retiri la placa feixista de la carretera de Cap Pinar.

“Aniversario de la victoria. Batallón de ingenieros de Mallorca y 1º y 5º de Zapadores. 1939”. Així resa la inscripció que figura a una placa ubicada a la carretera de Cap Pinar. El president d’Esquerra Republicana d’Alcúdia, Ferran Capella, han presentat al registre de l’ajuntament una petició per tal que aquesta placa sigui retirada immediatament. Ferran Capella ha manifestat que, en el lloc d’aquesta placa, n’hi hauria d’haver una que recordés els presos republicans del “batallón de trabajadores 153” que varen construir la carretera, treballant en condicions infrahumanes en aquells anys d'humiliació i desfeta.

Aquest 2016 tenim un objectiu: ser 1000 nous companys i companyes!

    Benvolgut/benvolguda activista 2.0 d'Esquerra Republicana, avui iniciem una campanya per sumar molts més militants al projecte republicà. Som molts a Esquerra Republicana, però per fer realitat una nova República més neta i justa hem de ser molts més! Aquest 2016 tenim un objectiu: ser 1000 nous companys i companyes! Per aconseguir-ho necessitem la teva ajuda. Per això et demanem que convidis als teus amics, companys i familiars a www.esquerra.cat/fersemilitant i els demanis que omplin el formulari: Imatge dia Comparteix la nostra publicació a la teva pàgina de Facebook perquè arribi al màxim de gent possible: anar al vídeo del facebook »» Tuit del dia També et demanem que facis RT d’aquest tuit i piula amb l'etiqueta #SomNovaRepública: anar al twitter»» Canal de missatgeria instantània Telegram Telegram és una aplicació de missatgeria instantània, similar a Whatsapp, però amb l'avantatge que es pot fer servir tant des del PC com des del telèfon. Les comunicacions que fa el partit a travès del correu electrònic s'envien també, simultàniament, via Telegram. Pots descarregar-te l'aplicació, tant al teu PC o Mac com al teu telèfon mòbil, des de la pàgina Telegram.org. Un cop l'hagis instal·lada al teu dispositiu, busca el canal de notícies d'ER - Mallorca i afegeix-t'hi tot seguint-ne les instruccions. Moltes gràcies pel teu compromís i la teva col·laboració!     .confirmacio { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; line-height: normal; font-weight: normal; font-variant: normal; text-transform: none; color: #333333; letter-spacing: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; word-spacing: normal; } .textlila { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; font-style: normal; line-height: 16px; font-weight: normal; font-variant: normal; text-transform: none; color: #000000; letter-spacing: normal; text-align: left; vertical-align: baseline; word-spacing: normal; padding-right: 10px; } .

Esquerra Republicana condemna l'homicidi de la jove de Son Servera

Un cop més, davant el que sembla un homicidi d'una jove de 18 anys de Son Servera a mans de la seva parella, Esquerra Republicana manifesta la seva condemna més absoluta i contundent. Alguna cosa falla en els valors que hem desenvolupat com a societat quan, un cop i un altre, ens hem d'enfrontar a fets tan lamentables. Cal dedicar totes les energies a explicar que la violència mai no és una solució i, molt especialment, quan aquesta violència és exercida aprofintant-se d'una situació de superioritat física o econòmica envers la víctima.

Més-Esquerra Republicana reivindica que la senyera onegi sempre en el consistori de Manacor

El grup Més-Esquerra Republicana presentarà en el ple del proper dilluns dues mocions. Una d'elles reivindicarà la reposició de la senyera cuadribarrada, símbol oficial del municipi, a la balconada consistorial. La senyera va ser retirada fa unes setmanas pel govern municipal integrat pel PP, El Pi y l'Agrupació Independent de Porto Cristo-S'Illoters y Simpatizants. Més-Esquerra Republicana recorda que en el ple del 13 de gener de 2014, per 17 vots a favor i 3 en contra, l'ajuntament de Manacor va aprovar declarar la senyera com  a símbol oficial d'interès local. En asquesta línia, la senyera representa "la unitat i defensa de la llengua y cultura catalanes". A rel d'aquest acord, el llaç cuadribarrat ha presidit sempre la balconada consistorial, fins que a mitjans de gener de 2016 va ser retirat amb motiu de les festes de Sant Antoni i ja no ha estat restituit. Cal recordar que els regidors de Mes-Esquerra Republicana varen ser desallotjats del govern de Manacor mitjançant una moció de censura signada pels grups esmentats abans.