Illes Balears i Pitiüses

Totes les opinions

Andreu Salom i Mir

DEMOCRATIA LIBERTAS EST

Aquests darrers mesos hem estat testimonis d’una farsa judicial que avergonyeix les consciències democràtiques. El judici als presos polítics catalans emmarca tot un muntatge dels aparells de l’Estat espanyol per escapçar el moviment polític i social independentista del Principat de Catalunya. La fiscalia del poder judicial, l’advocacia de l’Estat i l’acusació popular (representada per un partit neo-feixista, per si encara ens podia restar qualque dubte del ‘cambalatge’ barroer) ens han dibuixat clarament quina és la voluntat d’un Estat encastat en una mena de tarannà etern pseudo-democràtic molt poc fiable, en què els poders es confonen i, alhora, es retroalimenten.

Andreu Salom i Mir

DRET DE CONQUESTA

És un lloc comú albirar la visualització de manifestacions (visuals i verbals) per part dels Borbons espanyols, les quals ens informen, clarament, de llur pensament i vocació més genuïna.   “No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per damunt del dret”, és la darrera que ens ha llegut sentir. La frase és del Borbó actual i, atès la proverbial previsibilitat de caire familiar, no és gaire dificultós de fer-hi una lectura força plausible que ens acosti, d’una manera suficientment aproximada, al contingut intrínsec dels mots esmentats.

Andreu Salom i Mir

Camins cap a la llibertat

Les noves perspectives que s’albiren arran del(s) camí(ns) de llibertat encetats per aquesta realitat nacional inqüestionable que és Catalunya, palesen un fenomen que cal tenir molt en compte: quan els grans sistemes ideològics i els grans estats plurinacionals s’esfondren, el que roman és, sempre, la realitat d’uns pobles que pugnen per la seva llibertat nacional. Certament, els estats dominadors, amb el seu nacionalisme absorbent i opressor (com bé hem pogut comprovar amb Espanya), ofereixen gran resistències a concedir aqueixa llibertat.

Andreu Salom i Mir

Totalitarisme, repressió i altres cabòries

Deia Noam Chomsky que “el principi bàsic, rarament violat, és que tot allò que entra en conflicte amb les exigències del poder i el privilegi, no existeix”. Igualment, ens venia a dir, interpretant els seus mots, que ‘els mitjans de comunicació, i la comunitat intel·lectual, amaguen i tergiversen el que està passant, tot actuant en gran mesura a l’estil de l’Estat totalitari’. I encara, asseria també, que “un govern pot recórrer al terror, a la subversió, i altres formes de coacció, quan és empès pel seu enemic intern: la població del país”.

Amador Calafat i Albertí, Secretari d’organització d'Esquerra Mallorca

El miratge de les Illes Balears

Espanya posseeix dos arxipèlags que disposen de certa autonomia però sembla que no els estima tots dos igual. Concretament el tractament fiscal que rep Canàries és completament diferent, i molt millor, que el que rebem a les Illes Balears (IB) arrodonida, aquesta discriminació positiva envers els atlàntics, per la necessitat de la aquiescència expressada constitucionalment (Disp. addicional 3a), del govern canari qui podria impedir qualsevulla modificació, encara que tota Espanya hi estàs a favor, si algun  descarat volgués canviar els termes del contracte que el seu arxipèlag té amb l’Estat Espanyol (EE).

Andreu Salom i Mir

ESPANYA COM A PATOLOGIA

Això que en diuen Espanya, fa anys i panys que pateix una patologia que ha derivat en casos múltiples de catarsi col·lectiva abraonada a la corrupció, a l’enveja, a l’odi i a la concreció paorosa d’un projecte regit per la manca absoluta de principis democràctis, cosa que els impedeix servar el més mínim respecte per la llibertat, per la diversitat i pel progrés dels pobles. El mateix Valle-Inclán, a la seva obra Luces de Bohemia, deia el següent: “España es una deformación grotesca de la civilización europea (…).

Andreu Salom i Mir

Retorn (aparent) al passat

Sempre ho habíem sabut, per bé que sempre n’hi ha que fan mans i mànigues per a auto-enganyar-se, o pequen d’una incerta ingenuïtat. Hem arribat a pensar que potser vivíem en un democràcia de tall occidental, però els esdeveniments d’aquestes darreres setmanes al Principat de Catalunya han obert els ulls a molta gent. Des de l’època d’aquella Transició, els dirigents polítics espanyols, tots provinents dels franquisme, s’esforçaren a fer seva la dita lampedusiana, “tot ha de canviar perquè tot continuï igual”.

Andreu Salom i Mir

Del pensament polític de Guillem Forteza

Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 – 1943) fou un destacat intel·lectual, ideòleg i polític mallorquí del primer terç del segle XX. Les seves aportacions com a assagista i articulador del pensament nacional català a Mallorca foren, i són, considerables. El 1931 publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca, una miscel·lània amb els principals articles i conferències de caràcter nacionalista que havia publicat entre el 1916 i el 1926.

Andreu Salom i Mir

LA FORÇA DEL CATALANISME

El catalanisme està donant proves d’una gran força interior. El seu missatge polític, ara clarament independentista, ha deixat definitivament enrere el pactisme paralitzant amb Madrid, que durant tants i tants anys ha marcat l’agenda dels representants polítics catalans. L’escenari és completament nou, car mai no hi havia hagut una majoria parlamentària i un gruix tan important de la població decidits a tirar endavant un projecte de República catalana, cosa que suposa un repte de grans magnituds per a Madrid.