Article del Grup Municipal d'ERC amb Acord al butlletí municipal El Garric núm. 191 En una situació normal El Garric de juliol serveix per desitjar-nos una bona Festa Major. És la primera ocasió que tenim de fer arribar a totes les cases de la Garriga aquest desig tan sincer: després de tot un any de feina, arriba l’estiu i amb ell la nostra festa. És com un final i un inici alhora. Sortim al carrer i ens retrobem per celebrar que hi som i per recordar-nos el nostre sentit de pertinença a una comunitat, a un poble. I per això fem festa, i aquesta ens fa sentir vius i arrelats. Aquest any, però, arribem a aquest juliol amb una sacsejada col·lectiva brutal. L’epidèmia de la covid-19 ens ha posat a prova com a individus i com a societat. A la Garriga el seu pas també ha estat demolidor: hem perdut persones properes i estimades, moltes persones han perdut la feina o han deixat de treballar temporalment; altres han vist que no podien redreçar el seu negoci. I un munt de situacions ...

El nou equip de 10 regidors assegura l’estabilitat a l’ajuntament Les assemblees d’ERC i Acord Independentista de la Garriga han donat el vist i plau a un pacte de govern del grup municipal republicà amb els quatre regidors i regidora no adscrits del consistori de la Garriga. Segons l’alcaldessa Dolors Castellà, la suma de deu electes “donarà estabilitat a l’ajuntament de la Garriga”, que durant un any ha desenvolupat l’acció de govern a base de “negociacions complexes” per part del grup republicà, en minoria, amb la resta de grups del consistori.  El nou cartipàs, que es portarà al ple de juliol, permetrà desenvolupar un programa d’acció de Govern consensuat, en què les dues parts han trobat coincidències en els respectius programes. Per al grup republicà, el nou repartiment de responsabilitat també significa la descàrrega de treball per part d’alguns dels regidors “que durant un any han treballat molt dur però volem que segueixin treballant igual ...

Article del grup municipal republicà publicat al butlletí  'El Garric' número 190 del maig del 2020 Des d’aquell 13 de març que el govern espanyol va decidir imposar l’estat d’alarma, han passat ja dos mesos llargs. Han estat dos mesos que van començar pensant que durarien dues setmanes. De fet, la primera setmana molts ja dèiem que en serien quatre, però en portem nou i se’n pronostiquen encara quatre més, i tots parlem de torbar la “nova normalitat”. Hem hagut d’aprendre a fer moltes coses: conviure sempre en família, 24 hores diàries sense descans. O a patir una soledat aterradora, perquè quan hom va decidir viure sol o sola, no sabia el què li esperava. Algú haurà après a treballar des de casa –els que tenen la sort de poder-ho fer– i haurà sabut que té avantatges: desplaçaments, cues, benzina, flexibilitat horària, poder-se dedicar a la canalla... però també grans inconvenients: jornades flexibles, però molt llargues. I d’altres, han hagut ...