La Garriga

Notícia

Tribut a les companyes i companys treballadors de l'ajuntament

Article del grup municipal republicà publicat al butlletí  'El Garric' número 190 del maig del 2020
Des d’aquell 13 de març que el govern espanyol va decidir imposar l’estat d’alarma, han passat ja dos mesos llargs. Han estat dos mesos que van començar pensant que durarien dues setmanes. De fet, la primera setmana molts ja dèiem que en serien quatre, però en portem nou i se’n pronostiquen encara quatre més, i tots parlem de torbar la “nova normalitat”.
Hem hagut d’aprendre a fer moltes coses: conviure sempre en família, 24 hores diàries sense descans. O a patir una soledat aterradora, perquè quan hom va decidir viure sol o sola, no sabia el què li esperava. Algú haurà après a treballar des de casa –els que tenen la sort de poder-ho fer– i haurà sabut que té avantatges: desplaçaments, cues, benzina, flexibilitat horària, poder-se dedicar a la canalla... però també grans inconvenients: jornades flexibles, però molt llargues. I d’altres, han hagut d’aprendre a viure amb molt menys, perquè no ingressen el sou, perquè els han fet un ERTO o, simplement no han pogut apujar la persiana de la botiga.
I d’altres hauran hagut d’aprendre a viure sense algú que els ha deixat, sense poder acomiadar-se com haurien volgut i, després de tota una vida, com es mereixia. Trobarem la manera d’homenatjar tota aquesta gent la que ens ha deixat i la que està patint tant amb la seva mancança, que és molta gent.
Aquest article l’escrivim ara, que sembla que tot comença a tornar al seu lloc. Si res no canvia, podem sortir una estona cada dia, veure cares diferents, alguna petita conversa, tornar al lloc de treball, i potser ben aviat, prendre un cafè al bar de sempre, asseure'ns a la terrassa o potser algun dia dins del local i comprar a les nostres botigues.
Durant tot aquest temps, l’Ajuntament de la Garriga ha mantingut els serveis essencials ben amunt. Parlem d’allò que és imprescindible: la policia local, protecció civil, els bombers, els serveis socials, l’oficina d’atenció a la ciutadania... Tots aquests serveis s’han fet presencialment i a distància i a més hem hagut d’anar resolent la problemàtica que anava apareixent dia a dia, com no pot ser d’altra manera.
Aquest article també va dedicat als nostres companys i companyes anònims que han vingut a treballar cada dia a l’Ajuntament, malgrat el risc de contraure la malaltia. Gràcies.
I ara, poc a poc tothom anirà recuperant el seu lloc de treball habitual. Salut a tothom i
cuidem-nos.