L'Ametlla del Vallès

Notícia

Carta oberta

Bona tarda, companyes i companys.

Us escric aquest missatge per donar-nos ànims i convenciment de qui som i què fem, perquè últimament sembla que dubtem, tot i que estem en el camí irreversible cap a l'èxit de l’exercici de l’autodeterminació.

Avui a Lledoners ens hem amarat de republicanisme. Algú pot dir que en època electoral els discursos poden tenir poc valor si els veiem només com a eina per obtenir vots, però tenen un potencial més elevat si realment ens els creiem i els fem possibles. O és que no és cert que el nostre vot representa una societat més lliure enfront de la deriva totalitària dels partits espanyols? Va de repressió o de democràcia. Contra la seva venjança, la nostra victòria. Perquè podem, estigueu-ne segurs.

Avui ningú s'ha mossegat la llengua. Tothom ha estat molt incisiu (enllaç). Montserrat Bassa ens ha fet esclatar en crits de suport i ànims quan ha preguntat on eren l'esquerra espanyola, els sindicats i els comuns per denunciar aquesta aberració de sentència. I ens ha fet arribar la indignació de la seva germana Dolors envers la resposta rebuda des del sector “progressista” espanyol que ha avalat la desproporció d’aquesta sentència, però ni ens rendirem ni desapareixerem. “No ens guanyaran ni amb el codi penal ni amb la fiscalia” diu Pere Aragonès. “Guanyarem a les urnes”.

Em sento molt orgullós de pertànyer a aquest partit i vull subratllar que ERC té un paper cabdal a l’hora de consolidar les majories a favor de la República Catalana. Tot i l'aparent desunió independentista i que els republicans rebem crítiques pel nostre discurs, crec que per realista, hem de mantenir l'autoestima. No podem oblidar d'on venim ni qui ens ha precedit, ni per què som aquí. Tots tenim orígens i motius diferents, però ara ens hem de conjurar i persistir per obtenir el resultat que ens hem marcat: la independència, que ens garantirà els nostres drets i que ens donarà veu per decidir quin país volem.

Ha estat molt dur veure i sentir el pare de l'Oriol, l’Artur Junqueras, de 80 anys, que no sap si veurà altre cop lliure el seu fill a causa d'una sentència venjativa i una voluntat repressiva. Ha recitat una poesia d'Apel·les Mestres sobre la Guerra Civil: «No passareu! I si passeu, serà damunt d'un clap de cendra: les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre. Més no serà! Per més que feu, no passareu!». Amb moments com aquests, quan se't fa un nus a l'estómac i les llàgrimes volen sortir, no podem tenir dubtes: hem de seguir forts defensant els nostres ideals i no ens hem de rendir mai fins a tenir sobre una taula de negociació l'amnistia i l'autodeterminació primer, i, segon, la proclamació de la República Catalana.

La tenim a tocar. Es nota en l'ambient, però no podem posar-hi terminis. Si volem una confrontació directa, perdrem, segur, davant d'aquest Estat encegat que veu trontollar el seu règim hereu d'un dictador. «Ens tanquen a la presó perquè només entenen les amenaces i perquè saben que podem cosir consensos i majories; ens tanquen a la presó perquè és el que han fet tota la vida, i perquè saben que guanyarem», Oriol Junqueras a l’entrevista publicada avui al diari Ara.

Siguem pacients i treballem per ser més.

Artur Baró i Tort
President de la secció local d’Esquerra Republicana a l’Ametlla del Vallès