L'Ametlla del Vallès

Notícia

Violència de gènere i aspectes culturals

No és no
No és no
Les xifres i estadístiques ens fan palès un problema seriós i molt arrelat a la nostra societat: la violència de gènere.

És imperatiu incentivar dinàmiques des de diversos àmbits que portin a la sensibilització social contra la violència masclista. Fer arribar un missatge d’alerta que allunyi tant a joves com a adults de les conductes possessives, de la gelosia, del control, de l’agressivitat que apareixen en moltes relacions sentimentals o interpersonals.

La nostra és encara una cultura patriarcal que en molts casos segueix justificant com a inherent la superioritat de l’home i el dret a exercir un control sobre la dona, que és percebuda com un «instrument», que pot acabar en fets no desitjats com l’assetjament, l’abús verbal o físic, o la intimidació, entre d’altres.

Cal proporcionar eines i recursos al jovent, que representa el futur de la nostra societat, per tal que tinguin un marc de reflexió en el qual es promogui el respecte mutu entre sexes i permeti conscienciar en la prevenció de les relacions abusives.

Des d’un punt de vista educatiu, la nostra manera de pensar i actuar es basa en creences que ens ajuden a explicar el món i a donar sentit a les coses que ens passen. Aquest pensament i la manera que tenim d’expressar-nos estan influenciats pel nostre entorn. Tothom va adquirint creences sobre el que s’espera dels homes i les dones, i el pitjor és que les donem per bones sense plantejar-nos res, ja que sovint no tenim un altre model de «masculinitat» ni «creences» amb el qual poder-lo comparar.

En vídeo en teniu una prova més que clara, del que s’espera de les dones en un món dominat pels homes:   https://www.youtube.com/watch?v=4O-g9jXuJm0

Cal que tinguem clara la distinció entre gènere i sexe.

El sexe està determinat per les característiques genètiques, hormonals, fisiològiques i funcionals. El gènere, en canvi, és el conjunt de característiques socials i culturals assignades a les persones en funció del seu sexe. És en aquest moment, i només per motius biològics lligats a determinades creences, quan es designen determinades activitats, valors, rols i comportaments diferenciats entre homes i dones.
La transmissió d’aquestes normes i valors d’una societat concreta s’aconsegueix mitjançant el procés de socialització i aprenentatge en les institucions socials com són la família, l’escola, l’església, l’estat i els mitjans de comunicació. Davant d’un cert tipus d’educació, majoritàriament masclista, doncs, la societat no té les eines que calen per replantejar-se nous rols. 

La socialització de Ia dona sovint es basa en el fet que la seva vida se centra en Ia cura d’altres persones, la seva personalitat es relaciona amb l’afectivitat, l’expressivitat emocional i l’empatia; la relació sexual és un deure i una responsabilitat en el matrimoni i Ia
maternitat és una obligació.

Altrament, la socialització de l’home posa èmfasi en què la seva identitat s’orienta cap a l’assoliment i l’èxit públic, l’estatus social i el desenvolupament positiu en les relacions personals, i això implica la inhibició de les emocions. La ira pot veure’s com una font de poder o de força de l’home, com ser altiu, cridaner… Els homes controlen l’economia com a símbol de poder i autoritat.

Cal posar atenció en possibles senyals i amenaces subtils: la teva parella et limita el contacte amb les teves amigues?, no et deixa conduir?, la teva parella intenta decidir per tu la forma de vestir o de parlar? Reconèixer l’abús des del principi és bàsic per aturar el cicle de Ia violència. 

La violència contra la dona queda reflectida en la Resolució 48/104 de l’Assemblea General de l’ONU el 1993. En ella hi llegim diferents tipus de violència:
—Violència verbal:  insult puntual, humiliació pública, fer comentaris degradants sobre el seu aspecte físic, entre d’altres.
—Violència psicològica: mostrar amor i odi alternativament, generar dependència, canviar el sentit de les paraules, ignorar-la com a càstig...
—Violència econòmica: control dels recursos econòmics, només les despeses d’ell són vàlides.
—Violència social: humiliacions en comparació amb Ia gent, però davant de tercers comportar-se de forma excel·lent.
Abús/agressió sexual: violacions, obligar a mantenir relacions quan Ia víctima no vol, realitzar pràctiques que no es desitgen.

I en els darrers anys ha sorgit un nou concepte de violència no menys perillosa per a les dones: la digital. A través de les xarxes socials el maltractador aconsegueix controlar, intimidar i manipular la víctima. L’agressor, que s’amaga rere l’escut de l’anonimat, va seguint diferents perfils a les xarxes i escull la seva víctima.

Aquí ens apareix el concepte de gaslighting*, un abús de caire psicològic en el qual es pretén manipular els sentiments dels altres i la percepció de la realitat fent que la víctima arribi fins i tot a desconfiar del seu criteri i memòria. Davant d’una possible queixa de la víctima, l’agressor respon amb aquestes frases, per exemple: «això no va passar mai», «no tens el cap al seu lloc», «tens la pell massa fina», «la responsable ets tu, però no ho recordes, ara mateix», entre d’altres.

Davant d’aquests fets calen dinàmiques socials que aportin nous valors, una visió del món diferent, en el qual l'equitat sigui una realitat, no només paraules. Cal entendre la masculinitat d’una manera ben diferent. Proveir eines perquè això sigui possible i conscienciar com més aviat millor d’aquesta gran necessitat.

*Gaslighting: terme també utilitzat dins l’àmbit de les relacions de parella.

Autor del text: Geordie Hernàndez