La Ràpita

Notícia

Després d’un procés llarg d’elaboració d’un nou Estatut per a Catalunya, Joan Ridao va elaborar un llibre en què explica tot el procediment que es va seguir. El divendres 2 de febrer va venir a la Ràpita per presentar-lo i comentar-lo

Al voltant de 70 persones van assistir a la presentació del llibre del diputat al Parlament Joan Ridao Així es va fer l’Estatut, a càrrec del mateix autor i presentat pel candidat a l’alcaldia de la Ràpita per Esquerra Republicana, Josep Caparrós.

Ridao va explicar que la primera part del llibre és una breu història de la situació política que presideix l'elaboració de l'Estatut actual. Va fer referència a les negociacions i retallades dels estatuts anteriors i als resultats d'Esquerra en les eleccions al Parlament de l’any 2003, amb el pacte estratègic del Tinell.

La segona part del llibre, va dir, ja entra amb més detall en l'elaboració de l'actual Estatut. Va remarcar que aquest llibre no explica "batalletes" partidistes com fa el de Duran i Lleida però que, evidentment, està fet des d’un punt de vista propi. Va explicar que l'acord Mas-Zapatero del 21 de gener es va començar a gestar a l'estiu. Segons Ridao, “allí ja van vendre tot el peix: van acordar carregar-se a Maragall i que el PSC, amb Montilla, donés suport al govern de CiU (Mas), com a mínim quedant-se a l'oposició”.

Ridao va reconèixer que Esquerra “ens havíem equivocat en confiar que, si es continuava amb les negociacions podíem augmentar el nivell de l'Estatut”. El fet d'anar a Madrid a negociar per separat va ser un suïcidi, ja que “quan jo arribava a la Moncloa, per l'altra porta sortia Duran i Lleida. Preguntava què havien acordat amb CiU, i el PSOE em deia que ja m’ho explicarien més endavant. Preguntava què opinava el PSC, i el PSOE em deia que aquests no tenien res a dir. Un desastre”.

Va dir que anar a Madrid era molt dur, que havia de sentir moltes bestieses tant al Congrés com al Senat, però que encara era molt pitjor al carrer. Ridao va concloure dient que “aquest Estatut és un instrument insuficient per a Catalunya, però amb Espanya no es pot fer res”. Contestant a una pregunta del públic, Ridao va reconèixer que “el marge que té Catalunya dins d'Espanya és nul, és a dir, que governi qui governi a Madrid tots són iguals i que els espanyols ja no en saben més. Necessitem un suport majoritari de la societat catalana per poder aconseguir allò que volem”.