Joan Fuster, Els valencians davant la qüestió nacional (1983)
Ací, i entre nosaltres, només és “nacional” allò que abraça tots els Països Catalans. Que cada “regionalisme” haja de passar per les baquetes del seu entorn particularista és una altra cosa, i cadascú farem el que podrem. Però per a tots els catalans, per a tots els catalanoparlants, només hi ha una resolució clara: facen versos o novel·les, quadres o escultures, música o història, economia o urbanisme, política o política, la disjuntiva final és aquesta: o Països Catalans o “regionalisme” en el mal sentit de la paraula. És la conclusió a què he aplegat després d’una llarga i complicada experiència personal. A aquest punt és on volia arribar
