La Seu d'Urgell

Totes les notícies

Xavier Munt Santacruz, candidat número 5 a la llista d'ERC la Seu

En primer lloc, soc pare de dos infants, l’Ariadna i el Miquel i també Tècnic de Transport Sanitari i Auxiliar d’infermeria d’Urgències.  Treballo a la Fundació Sant Hospital i aquests darrers quatre anys he estat regidor de l’Ajuntament. El meu objectiu per aquests propers quatre anys segueix sent: treballar pel benestar de tota la ciutadania, aconseguint una Seu a favor dels drets i de les llibertats de les persones.    

Núria Tomàs i Gimó

Núria Tomàs i Gimó. Candidata número 4 a la llista d'ERC la Seu.

Soc llicenciada en Biologia i Especialista en Educació i Comunicació Nutricional. Treballo al Col·legi La Salle com a Professora de Ciències i Emprenedoria a l’ESO. He estat durant vuit anys vicepresidenta d’Òmnium Cultural de l’Alt Urgell.  Les meves tres passions són la natura, la fotografia i la meva feina. El món dels adolescents m’enriqueix igual o més que jo a ells. Què vull fer? Treballar perquè La Seu sigui el motor econòmic del Pirineu, un lloc on els joves hi trobin el seu espai formatiu i laboral. Per això necessitem, també, millores en els mitjans de transport públic que facilitin la comunicació entre la resta de comarques i capitals.

“La transformació dels Serveis Socials”, xerrada a càrrec de Meritxell Benedí, Directora General de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya

La secció local d’ERC a la Seu d’Urgell, organitza el proper dimarts 26 de març, una xerrada amb la Directora General de Serveis Socials, Meritxell Benedí. Sota el títol “La transformació dels Serveis Socials”, Benedí exposarà els principals reptes que encara el Departament de Treball, Acció Social i Ciutadania per als Serveis Socials. El nou paradigma, promou una nova forma de treball posant al centre a les persones, fomentant les capacitats i autonomia, promovent l’acció comunitària i el caràcter preventiu dels serveis. La presentació, pública i oberta a tothom, serà dimarts 26 de març, a les 19h al Centre Cívic El Passeig

Carlos Guàrdia Carbonell

Carlos Guàrdia Carbonell. Candidat número 3 a la llista d'ERC a la Seu d'Urgell

36 anys, geògraf. Soc llicenciat en Geografia, màster en Planificació Territorial i estudiant de doctorat. Combino la feina entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, com a tècnic de camins, amb la de pèrit geògraf. He aconseguit convertir la meva passió (els camins) en la meva professió i, a més, en el territori que m’estimo, el Pirineu.  Un repte? Treballar perquè la Seu sigui un lloc atractiu per viure-hi i treballar-hi. Tenim un entorn privilegiat i unes tecnologies de la informació i la comunicació que ofereixen possibilitats laborals en diversos àmbits. Cal aprofitar això, aconseguir fixar població i atreure talent.

Marian Lamolla

Marian Lamolla Miret. Candidata número 2 a la llista d'ERC la Seu d'Urgell

Tinc 53 i en fa 25 que visc a la Seu. Soc infermera, treballo a Urgències de l’Hospital de la Seu i m’agrada molt la meva feina. Soc una enamorada de la Seu i del seu entorn. M’agrada caminar per la muntanya i descobrir nous racons. Em presento a la candidatura d’ERC perquè crec que és una manera d’agrair a la ciutat tot el que m’ha donat de bo durant els meus darrers 25 anys.  

Els professionals dels Serveis Socials - Article de Xavier Munt

Estant ja a les darreres setmanes de legislatura és l'hora de fer balanç. Per sort les meves responsabilitats com a regidor a l’Ajuntament de la Seu, han estat dins del meu àmbit laboral, és a dir, l'atenció a les persones, sent el representant d’ERC a la comissió d’atenció a les persones i al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell. Un dels primers aprenentatges que em va tocar fer va ser esbrinar i memoritzar tot un seguit d’abreviatures i noms estranyíssims que tothom utilitzava constantment: CDIAP, SIE, EAIA, CRAE, SSB... realment n'hi havia per parar boig, però això m’ha permès conèixer un món que desconeixia, el dels serveis socials i tot el que se’n deriva. Els professionals dels serveis socials són aquells que actuen en els moments més dificultosos i més desesperants de les persones. Tant sigui per ajudar en moments econòmicament deficients, com a nivell de crisis personals o familiars, així com en aspectes de cura. Sovint atenent situacions sobrevingudes, que cal afrontar i resoldre. Coneguda és la figura del treballador social, qui encara l’esmenta erròniament assistent social, però els serveis socials compten amb un ampli ventall de perfils professionals coordinats i complementats, persones de l’àmbit de l’educació social, la psicologia, la pedagogia, la logopèdia, la fisioteràpia, la integració social, així com també el personal tècnic administratiu, són entre altres, totes elles, figures indispensables per tal de fer rutllar tot l’engranatge. És molt dur haver d’anar a demanar ajuda a l´administració. Estan encara molt estigmatitzats els serveis socials, cal seguir treballant per arribar a la seva universalització, i potenciar el treball comunitari. Cal ser conscients que tothom ens podem trobar en una situació no desitjada, però ser conscients també, que és una feina molt difícil escoltar i fer-se càrrec dels problemes de la població més vulnerable. La professionalitat i responsabilitat de les nostres treballadores i treballadors està fora de tot dubte, carreguen una motxilla emocional que s’enduen a casa cada vespre, que poca és la gent que els hi sap reconèixer.

Presentació del llibre “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures” de Sergi Sol

La secció local d’ERC a la Seu d’Urgell, organitza aquest proper dijous, 31 de gener, la presentació del llibre de Sergi Sol “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures”. La presentació anirà a càrrec de: Sergi Sol, autor del llibre i cap del gabinet de comunicació del Vicepresident Junqueras.  Marta Vilalta, portaveu d'ERC. Francesc Viaplana, Diputat al Parlament de Catalunya i alcaldable per ERC a la Seu d'Urgell. Maxi Calero, amic personal de Junqueras i impulsor de #FREJUNQUERAS. I actuació musical de Pep Picas. “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures” narra, analitza i contextualitza, des de la perspectiva del nucli de col·laboradors més íntim del vicepresident Oriol Junqueras, el rerefons que va determinar les dures decisions de la tardor catalana: la precipitació del 20-S, la celebració del referèndum, el desconcert posterior a la proclamació de la República, l’ingrés en centres penitenciaris dels presos polítics, l’aplicació del 155, l’estratègia d’ERC per eixamplar la base de l’independentisme, la celebració de les eleccions del 21-D i els entrebancs per configurar un nou Govern. Però, més enllà del relat apassionat i de la informació inèdita d’aquest període transcendental, hi ha la voluntat manifesta de reivindicar i fer justícia a la figura i el treball d’Oriol Junqueras. Un llibre que vol ser també un homenatge i un nou clam per exigir el seu alliberament. La presentació està prevista per dijous 31 de gener, a les 20h a la Sala de la Immaculada de la Seu d’Urgell.                        

Xerrada Ruben Wagesberg sobre la situació de les persones refugiades - "A la Seu volem acollir"

Ruben Wagensberg, portaveu de la campanya "Casa nostra, casa vostra" i Diputat al Parlament de Catalunya, oferirà divendres vinent a la Seu una xerrada sobre la situació de les persones refugiades que porta per títol "A la Seu volem acollir". L'acte està previst per al proper divendres 18 de gener, a les 20h al Centre Cívic El Passeig de la Seu d'Urgell.  

Decidir com vivim fins al final de la nostra vida - Article de Berta Vidal i Núria Marín

No podem més que reconèixer i agrair la tasca que porta fent l’associació de defensa del Dret a Morir Dignament-Catalunya (DMD-CAT). Agrair-los el compromís, la sensibilització i la difusió que han fet i continuen fent sobre una qüestió dura d’abordar; és cert, dura i difícil perquè s’hi barregen sentiments i raó, perquè és una de les qüestions que ens afecten en el nucli més íntim de la nostra persona, però que apel·la directament a la llibertat de les persones a decidir com volen viure i com volen morir. La persona té dret a viure el procés que s’esdevingui fins al final de la vida segons la seva concepció de dignitat. Podríem afirmar que és l’exercici més radical de llibertat. Certament, qualsevol iniciativa per endolcir el trànsit dels malalts sense esperança de curació implica responsabilitzar més a la ciutadania i enfrontar el ciutadà amb la dificultat que resulta morir-se. “M’indigna haver de fer-ho en la clandestinitat, sol. La falta d'una llei d'eutanàsia m'obliga a avançar-ho”. Aquestes van ser les darreres paraules de José Antonio Arrabal, un malalt d’ELA abocat al suïcidi per no haver trobat resposta a la seva demanda d’una mort digna.  Catalunya ha desenvolupat una legislació pròpia sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort, la Llei 21/2000 de 29 de desembre, però és cert que estem a anys llum encara de les legislacions més avançades en aquest aspecte, com poden ser les de Bèlgica o dels Països Baixos. Hi ha molta feina per fer a nivell del Parlament, i no diguem a nivell estatal. Però, què podem fer des dels ajuntaments, des del municipalisme? El passat mes de novembre va tenir lloc al Parlament Europeu la jornada ‘El Dret a morir a Europa’, organitzada per DMD-CAT, l’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras del grup Verds/Aliança Lliure Europea i ALDE. Allí es van posar en comú les necessitats, legislacions, experiències i aportacions des dels diferents nivells de l’administració.