L'Escala

Notícia

Fer el que creus, creure't el que fas (l'Empordà 03/04/18)

Xavier B, Etna E i Carles C

L'hora és greu, diria Companys. Catalunya està vivint un dels episodis més negres de la seva història i fa setmanes que sembla que l'actualitat ens atropella, ens passa per sobre, ens arrossega. La política del dia a dia, també en l'àmbit municipal, està marcada per tot allò que passa al país; manifestacions, empresonaments, concentracions, repressió, 155, exilis, més empresonaments... tot, tot, ha canviat de ritme i es troba, en certa mesura, supeditat a la situació dels nostres representants a la Generalitat.
Tenim els Jordis empresonats per dissoldre una manifestació sobre un cotxe de la Guàrdia Civil (on van pujar amb permís, no ho oblidem). Tenim més de mig govern a la presó i la resta exiliat. Tenim querelles amb penes de presó de més de 20 anys per a desenes de persones que van organitzar un referèndum que, des del carrer, des de baix, els vam demanar.
El govern del Partit Popular, partit més corrupte d'Europa, ajudat i esperonat per la seva marca blanca, Ciutadans, ha tirat endavant una ofensiva brutal cap als nostres polítics que no hauria estat possible, de cap manera, sense l'inestimable i incondicional suport del PSC/PSOE. La pinça anticatalana que han dut a terme, i segueixen mantenint, aquestes tres formacions, ens ha portat a la situació actual i manté als nostres legítims representants a milers de quilòmetres de casa i, el més greu, entre reixes. Com si fossin criminals, assassins o violadors.
Una de les coses que més valorem dels polítics és la seva coherència. Si recupereu les hemeroteques, articles i entrevistes que hem fet des del nostre grup municipal durant tots aquests anys trobareu, diverses vegades, referències a la importància de creure'ns els que defensem. La tranquil·litat de pregonar amb allò que realment penses és un dels valors que mai podem perdre.
Quan ens manifestem al costat de la resta d'escalencs i escalenques en rebuig al 155 o favor del model d'escola catalana, quan cridem "llibertat presos polítics" davant l'Ajuntament, quan ens pengem el llaç groc a la solapa i cantem els segadors, ho fem, només, perquè ens ho creiem. Perquè la indignació que sentim no es pot canalitzar de cap altra forma, perquè no se'ns acudeix cap altre lloc on hàgim d'estar i perquè, encara que no fóssim càrrecs electes, hi seríem. Però tothom ho fa pel mateix? És possible caminar sota les sigles d'un partit que està provocant tant dolor i fer el mateix que fem nosaltres? És compatible regalar poder institucional a un partit com el PSC (alcaldies, representació en consells comarcals i diputacions, subvencions...) i anar a totes les concentracions de rebuig que s'esdevenen les últimes setmanes? Es pot tenir la consciència tranquil·la pensant que la repressió que l'estat espanyol ens propugna és una repressió instada per la complicitat de les sigles a qui representem? Es poden fer declaracions constantment oposades als actes objectius del partit a qui oferim els nostres noms?
No ho sabem, però a nosaltres se'ns faria impossible anar sota les sigles d'Esquerra Republicana de Catalunya si fos còmplice i un terç responsable de l'hora que vivim. L'hora és greu, com diria Companys; estiguem a l'altura.
 
Xavier Ballesta, Etna Estrems i Carles Carlà
Regidors d'ERC l'Escala