L'Escala

Notícia

La força de les set branques

Etna Estrems

Diu la història que en una casa una dona molt malalta vivia les seves últimes hores de vida al llit. En veure que les forces començaven a flaquejar, i que el final era pròxim, va fer cridar els seus set fills.
 Un cop reunits, els va dir que volia llegar-los el seu bé més preuat. Els set germans varen quedar bocabadats per aquelles paraules, perquè la casa era humil, i sabien que la seva mare no tenia res de gaire valor, de manera que esperaven impacients que els revelés quina era aquesta possessió tan valuosa.
 - Vull que aneu cada un de vosaltres a buscar dues branques al bosc, i que les porteu aquí - els va dir amb rostre seriós.
 Els germans, absolutament sorpresos i descol·locats, varen mirar-se els uns als altres, estranyats, però, després d'uns segons de dubtes, varen obeir a la mare.
 Al cap de pocs minuts, tots havien tornat amb les dues branques que els havien demanat. La mare va dirigir-se al germà més petit, un nen de poc més sis anys, i li va dir:
 - Agafa una de les branques de cada un dels teus germans, i trenca-la.
 El nen va agafar una de les branques de cada germà i sense problema les va anar trencant una per una, apretant-les amb força contra el seu genoll. A continuació, la mare va dirigir-se al germà més gran, un noi que rondava la trentena, alt com un Sant Pau i fort com un roure:
 - Ara, tu, agafa les set branques restants, uneix-les amb un farcell, i trenca-les també.
 Així mateix ho va fer el germà major. Va unir les set branques restants, i va apretar-les contra el seu genoll, com havia fet instants abans el seu germà petit. En aquest cas, però, el farcell amb les set branques era massa gruixut, i per més que feia tota la força que podia, la fusta no es va trencar. En veure-ho, la mare es va incorporar i va dirigir-se als set germans:
 - Aquestes branques, simbolitzen la força de cada un de vosaltres. Per separat, sou febles, per forts que us sembli que sou. Fins i tot el vostre gremà més petit ha pogut trencar totes les branques per separat. Però junts, sumant la força d'un, l'experiència d'un altre, l'empenta d'un tercer i així amb el millor que tingui cadascú, sou una massa robusta, com el farcell de set branques, que ni el més fort de vosaltres no ha pogut doblegar. Aquest valor, el valor de la unitat, i la força que representa, és el més valuós dels llegats que us puc deixar, perquè és el que sempre, per dures que siguin les circumstàncies que vindran, us permetrà superar-les. No el perdeu mai i res us podrà doblegar.