L'Escala

Notícia

Construir, escoltar, sumar (l'Empordà - 13/11/2018)

Etna Estrems

L’assemblea del 30 d’octubre va refermar la seva confiança en mi per encapçalar la candidatura d’ERC a l’Escala a les municipals de 2019. Potser s’ha d’estar boig per embarcar-se en certes naus però com deia Steve Jobs, que “aquells que estan suficientment bojos per creure que poden canviar el món, són aquells que aconsegueixen canviar-lo”.
A l’Escala li falta escoltar. Li falta parar l’orella als problemes del dia a dia dels escalencs i les escalenques. Li falta empatia amb la gent i les seves vides quotidianes. Li falta escoltar més per construir millor. Li falta creure’s els petits projectes de totes les seves entitats i potenciar-los per fer-los grans atractius turístics. Li falta construir des de baix i no a base de grans obres i grans plans estratègics. Li falta construir a poc a poc, per sumar més i més i fer-se gran amb sensibilitat.
A ERC tenim un projecte sòlid i treballat en aquest sentit. Un projecte que es construeix de valorar-nos de baix cap a dalt i d’intentar potenciar tot allò ens dóna caràcter, identitat. Tenim experiència municipal i unes bases socials i republicanes molt definides. I tenim, sobretot, un capital humà incomparable. Un capital humà que aglutina visions tradicionals i noves, que combina la pertinència històrica a ERC i l’arribada d’aire nou i fresc al projecte municipal.
Però també som conscients d’on venim. Tradicionalment a l’Escala, ERC ha estat un espai amb poca representativitat, amb complex de germà petit i de crossa d’aquells partits més grans que sempre s’han repartit les alcaldies. Però en els últims anys hem fet molta feina per a canviar-ho, des de l’oposició, però aprenent des de dins l’Ajuntament les dinàmiques i els llenguatges institucionals, i hem aconseguit convertir-nos en un interlocutor sòlid i coherent. En una alternativa real.
La secció local m’ha encarregat una feina dura però bonica; la tasca de cuidar i mimar les bases i de modernitzar i esperonar els objectius. Una tasca que sé que no és fàcil i que requereix temps i dedicació. Un encàrrec que agafo amb moltíssima il·lusió i ganes però no sense la consciència de la importància que té. Molta feina per endavant. Feina que, com vaig prometre en aquella assemblea, intentaré fer el millor possible, però sobretot i de segur, la faré de cor.
És cert que potser és difícil canviar el món però l’únic fracàs possible seria no disposar-se del tot a intentar-ho.