L'Hospitalet de Llobregat

Notícia

Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 a l’Hospitalet

Roser Piñol
  • Roser Piñol
  • 1934
La contesa electoral del 14 de gener de 1934, d’abast general a tota Catalunya, va significar la consolidació d’ERC com la gran força d’esquerres després que en les legislatives del 19 de novembre de 1933 la dreta s’hagués imposat a Espanya i la Lliga hagués sortit guanyadora en molts municipis aprofitant la desunió de les esquerres. La mort del President Macià el 25 de desembre i l’ascens de Lluís Companys van afavorir les coalicions.

La importància d’aquests comicis va molt més enllà de l’assoliment del govern local. La Constitució de 1931 i l’Estatut de 1932 van atorgar plenes competències a la Generalitat per poder articular un marc legislatiu municipal propi, de  manera que als alcaldes se’ls reservà el paper de ser els representants locals de la Generalitat, esdevenint unes eleccions de ressò plebiscitari.

El nou sistema electoral, per sufragi universal directe i secret, permetia participar al conjunt de la població, amb igualtat de drets per a homes i dones, majors de 23 anys i 2 anys d’empadronament. La legislació afavoria un sistema dual, en el qual la llista guanyadora aconseguia la majoria del 67% i la segona llista el 33%. A l’Hospitalet, les llistes eren de 24 candidats en llistes úniques. Tot i que es van presentar sis candidatures, la lluita va ser  entre ERC -que es presentava en coalició amb el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i el Partit Republicà Democràtic-, i la Lliga, encapçalada per Just Oliveras.

Gran part dels candidats d’ERC procedien del món obrer i la petita indústria. El cap de llista era Ramon Frontera, obrer mecànic. Cal destacar també al pedagog Miquel Romeu, el metge Carles Martí Feced i Justa Goicoechea, primera dona que va accedir al consistori. Amb una participació del 42%, la victòria va ser aclaparadora: ERC va aconseguir 5.214 vots, enfront la Lliga que n’aconseguí 3.540. 

Els punts forts del programa electoral eren la llibertat sindical, el dret de vaga, el salari mínim, l’escurçament de la jornada laboral i la prohibició del treball infantil, l’educació i la promoció de la cultura, així com la incorporació de la dona en tots els àmbits de la societat amb la legitimació dels drets fonamentals i la seva participació en la política activa.

L’Ajuntament republicà va haver d’afrontar una greu crisi econòmica, revoltes obreres, problemes d’habitatge, sanitaris i higiènics, manca d’escolarització, endeutament i els fets d’Octubre, que va significar l’empresonament de Ramon Frontera. No obstant això, la lluita per la desigualtat palesa en millores en sanitat i la creació de centres escolars i biblioteques, entre altres aspectes, va deixar fortes petjades.

Roser Piñol
Historiadora i professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona