Llagostera

Totes les notícies

ERC convida al diàleg

ERC de Llagostera vol conèixer de primera mà allò que preocupa els llagosterencs i aclarir tots els dubtes que la població tingui sobre el grup que es presenta a les properes eleccions municipals. En la línia de transparència màxima que vol practicar Esquerra Republicana en la seva actuació, s’espera arribar al màxim de la població, obrint un espai de diàleg per formular les preguntes o suggeriments que es creguin convenients. S’hi pot accedir entrant al blog http://blocs.esquerra.cat/toninavarro. ERC es compromet a respondre, de manera oberta, totes les preguntes.

Toni Navarro

TONI NAVARRO, CAP DE LLISTA D'ESQUERRA A LLAGOSTERA

L’Assemblea Local d’Esquerra de Llagostera ha escollit Toni Navarro com a cap de llista per a les properes eleccions municipals. A Navarro, que havia estat regidor d’aquest grup del 2007 al 2011, li seguirà com a dos l’actual regidor, Àlex Puig. Tots dos encapçalen una llista que presenta una barreja d’experiència i joventut, amb cares noves, molt conegudes en el teixit associatiu del poble. El grup d’Esquerra de Llagostera considera imprescindible la presència de veus plurals en l’Ajuntament, i està disposat a aportar el màxim dels seus membres per a tal fi, a la recerca del diàleg, tant amb els companys de consistori com amb la població en general. Aquest diàleg es vol fer a través d’una política participativa que ajudi a visualitzar les necessitats i treballar pel poble de la manera més eficient possible.

MARXA DE TORXES PER LA INDEPENDÈNCIA

Les agrupacions locals d’ERC, CIU, IxLL, JNC, Rcat, SI, Colla Gegantera de Llagostera, Comissió de Festes i JPLT organitzen la primera Marxa de Torxes per la independència a Llagostera el proper 22 d’octubre en el marc del Correllengua 2011. Pretén ser un acte reivindicatiu, solemne, participatiu, però sobretot familiar i festiu, en el que es donarà protagonisme al foc de la Flama del Correllengua. Abans d’iniciar la marxa des de la Plaça del Castell i per diferents carrers del casc antic i del centre del poble es podrà gaudir d’un tast de cultura catalana en forma de poesia, música i dansa. En aquest aspecte, es comptarà amb la participació de Quim Aiguabella, Maria Àngels Rosselló, joves músics llagosterencs i els Bastoners del Casal Estel Roig de la Bisbal. Durant la marxa, comptarem amb amenització musical per part de la Colla Gegantera de Llagostera i del grup Gralla de Boix. En arribar a la plaça Catalunya, es llegirà el manifest del Correllengua i es cantarà Els Segadors. El recorregut començarà a les 8 del vespre amb sortida de la Pça Castell, Pça. Llibertat (ball bastoners), Processó, Fred, Sant Pere, Santa Anna, Pça. Bomba, Concepció, Passeig Pompeu Fabra, Alvarez de Castro i Pça. Catalunya (ball bastoners). En acabar, tindrà lloc un sopar popular al Casino Llagosterenc, organitzat pel col•lectiu Llagostera Decideix.

Moció contra el retorn de la bestreta de la participació en els tributs de l'estat

ERC Llagostera presenta una moció contra el retorn dels imports de la bestreta en els tributs de l'estat

El Ministeri d’Hisenda està reclamant als ajuntaments la devolució d’una part dels ingressos que vam rebre en concepte de bestreta de la seva participació en els tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009. L’Estat va calcular els imports de la bestretes als municipis d’acord amb els barems fixats en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, amb previsions massa optimistes sobre la recaptació dels tributs. Els ajuntaments van destinar els imports rebuts a la prestació de serveis bàsics per a la ciutadania continguts en els seus pressupostos ordinaris de despesa. En particular, s’ha destinat gran part d’aquests recursos a atendre directament necessitats socials i econòmiques que no paren d’agreujar-se en l’actual entorn de crisi. A més de la gestió que és competència de l’administració local, els ajuntaments estan fent front a despeses i serveis que no ens correspondrien atès que serien competències d’altres Administracions. Els estudis econòmics han xifrat en un 30% el volum que representen aquestes competències impròpies en el conjunt de les despeses municipals. Per contra, els Ajuntaments subsisteixen amb la part més reduïda dels ingressos públics, amb tributs regulats i limitats per la normativa estatal, amb impostos propis que s’han vist reduïts per decisions de l’Estat (el cas de l’IAE) que no s’han compensat mai de manera suficient i ara, a més, amb la pretensió d’eliminar la capacitat d’endeutament per a fer front a les inversions locals. Un dels pocs recursos econòmics de caràcter fix de què disposen els ajuntaments és la participació en els tributs de l’Estat, els quals s’han vist reduïts per la greu situació econòmica i, presumiblement, tardaran anys a tornar al nivell que es va aconseguir l’any 2007. Haver de fer front a la reclamació del Ministeri d’Hisenda per culpa d’un error de càlcul, demanant als ajuntaments que retornin unes quantitats que van percebre de la seva participació en els tributs estatals, agreujaria la difícil situació econòmica que estan vivint les finances locals i faria insostenible la viabilitat econòmica de molts ajuntaments.

L’estelada NO onejarà al balcó de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Llagostera no ha accedit a la petició del grup municipal i secció local d’Esquerra de Llagostera que proposava fer onejar al balcó la bandera estelada de Catalunya, representativa de la reivindicació que Catalunya esdevingui un Estat de la Unió Europea, independent i lliure. Altres ajuntaments del país sí que tindran present l’estelada als balcons, entre els que destaquen Vic, Tàrrega, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll i Maià de Montcal, tots ells governats per Convergència i Unió.

Ple extraordinari diumenge 11 de Setembre

Després de la petició per part d’Esquerra Llagostera de la celebració d’un ple extraordinari per aprovar la moció de suport al model d'escola catalana, aquest es celebrarà el proper diumenge dia 11 de Setembre a les 12 del migdia a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Llagostera

Esquerra Llagostera proposa que l'11 de setembre onegi al balcó la bandera estelada de Catalunya

La formació política Ciutadans ha denunciat vint ajuntaments de la demarcació de Girona, entre ells el de Llagostera. El motiu de la denúncia es basa en el fet que aquests ajuntaments no compleixen la legislació vigent perquè eludeixen l'obligació de penjar la bandera espanyola al balcó dels consistoris. Ciutadans ha presentat instàncies a tots aquests ajuntaments, inclòs el de Llagostera, per exigir-los que compleixin la llei i té previst portar tots aquests casos davant la fiscalia durant els pròxims dies. A més, el partit ha aprofitat per recordar, a tall d’amenaça, que segons marca la legislació vigent "s'estableixen penes d'inhabilitació especial per càrrec públic de fins a deu anys i multes". Esquerra Llagostera considera que la consulta sobre la independència realitzada a Llagostera el 13 de desembre del 2009 va deixar clar el sentiment dels llagosterencs: el 92,68% dels vots es van decantar pel sí i per tant segons això la no presència de la bandera espanyola al balcó del consistori respon a la realitat vigent de Llagostera i al desig i el sentiment de la majoria dels llagosterencs. Segons el nostre punt de vista, la posició bel•licosa de politicastres com els de Ciutadans s’empara en la interpretació radical de la llei amb l’únic objectiu de provocar la confrontació, la manca d’entesa i la tensió gratuïta. Els problemes reals de la gent de Llagostera no van en aquesta línia i polèmiques com aquesta només serveixen per enrarir l’ambient i afegir tensió a les relacions entre Catalunya i Espanya. Esquerra Llagostera es reafirma en la idea que la senyera sigui l’únic símbol distintiu present al balcó de l’Ajuntament de Llagostera, com ho ha estat en els darrers anys, i en aquest sentit dóna tot el seu suport al consistori perquè continuï essent així. De la mateixa manera, Esquerra Llagostera confia en el bon criteri, la persistència i la fermesa de principis de CiU i espera que aquesta formació es mantingui ferma en la decisió que la senyera sigui l’únic símbol oficial present al balcó de l’Ajuntament, sobretot ara que s’acosta la Diada Nacional del nostre país.

logo Esquerra

Esquerra Llagostera lamenta la pèrdua d'Heribert Barrera

Esquerra Llagostera lamenta la pèrdua d'Heribert Barrera, persona fidel i compromesa amb Catalunya i un gran referent de l'independentisme català. Amb la mort del president Barrera ens deixa un dels testimonis de la història recent d'aquest país. Tanmateix, ens queda la seva estela, la seva lluita i el seu exemple per seguir treballant per Catalunya i la seva independència. ––––––- Heribert Barrera i Costa va nèixer a Barcelona, l'any 1917. Fill del dirigent d'ERC, Martí Barrera i Maresma. Fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, havent d'exiliar-se a França, on es va doctorar en ciències físiques a la Sorbona, fins al 1952. A l'exili va emprendre la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual en va esdevenir secretari general (1976-1987) i president (1991-1995). Entre els anys 1977 i 1980 va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El 1980 es va convertir en el 7è president del Parlament de Catalunya, cambra de la qual en va ser diputat fins el 1988. També va ser diputat al Parlament Europeu entre 1991 i 1994. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

logo Esquerra

Esquerra Llagostera lamenta la pèrdua d'Heribert Barrera

Esquerra Llagostera lamenta la pèrdua d'Heribert Barrera, persona fidel i compromesa amb Catalunya i un gran referent de l'independentisme català. Amb la mort del president Barrera ens deixa un dels testimonis de la història recent d'aquest país. Tanmateix, ens queda la seva estela, la seva lluita i el seu exemple. ________ Heribert Barrera i Costa va nèixer a Barcelona, l'any 1917. Fill del dirigent d'ERC, Martí Barrera i Maresma. Fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, havent d'exiliar-se a França, on es va doctorar en ciències físiques a la Sorbona, fins al 1952. A l'exili va emprendre la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual en va esdevenir secretari general (1976-1987) i president (1991-1995). Entre els anys 1977 i 1980 va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El 1980 es va convertir en el 7è president del Parlament de Catalunya, cambra de la qual en va ser diputat fins el 1988. També va ser diputat al Parlament Europeu entre 1991 i 1994. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.