Lleida

Totes les notícies


Sandra Castro a la presentació de la campanya AMB ORGULL: "Hem de convertir Lleida en un referent en la lluita contra la lgtbifòbia"

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Pueyo a la manifestació unitària de la pagesia a Lleida: "Som aquí per dir que ja n’hi ha prou"

Més de 500 tractors, 120 pobles implicats, entitats agràries i totes les administracions s'han unit aquest divendres sota un mateix lema: Salvem la pagesia, defensem el món rural L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, els tinents d'alcalde Jordina Freixanet, Jaume Rutllant i Montse Pifarré i els regidors Regina Cairol i Ignasi Amor hi han assistit La capital del Segrià ha viscut aquest divendres al matí una mobilització històrica. Per primer cop, el sector de la pagesia s'ha unit en una manifestació per reclamar uns preus justos pels productes agraris. Més de 500 tractors i pagesos i pageses de 120 pobles de la Plana de Lleida, han omplert la plaça Sant Joan i han paralitzat els ponts de la ciutat amb els seus tractors. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha dirigit unes paraules als pagesos i pageses assistents a la manifestació, així com a la ciutadania que es trobava a la plaça de Sant Joan. Pueyo ha començat agraint la presència dels manifestants, afirmant que "és una gran satisfacció acollir-vos avui aquí, Lleida és i vol ser el motor d'un dels clústers agroalimentaris més importants del sud d'Europa". Pueyo ha manifestat la clara alineació entre les diferents institucions per donar suport al sector de la pagesia: "No podem fer una altra cosa que ser al vostre costat". Una declaració d'intencions que van acompanyades de les propostes que el govern de la Paeria ja va presentar aquesta setmana en roda de premsa per a l'Horta de Lleida. Per acabar, Pueyo ha remarcat que "necessitem un mínim de sobirania alimentària, necessitem un país sostenible, que ens protegeixi davant del canvi climàtic. Necessitem salut i necessitem aliments saludables".   

L’equip de govern presenta un pla d’accions per a l’Horta més ambiciós que el del PSC

Li retreu la convocatòria d’un ple, quan hi ha espais i òrgans de debat més efectius per tractar-ho El govern de la Paeria ha defensat avui la seva proposta d’actuacions per a l’Horta de Lleida, que, segons ha destacat el regidor Joan Ramon Castro, millora clarament els acords plantejats pel grup del PSC, que ha forçat la celebració demà d’un ple monogràfic. El regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta ha criticat el menysteniment que suposa per la Comissió de l’Horta el fet de no dur a terme el debat en aquest fòrum, o en altres espais participatius, i ha incidit en què “les demandes que han proposat els socialistes es queden curtes, són insuficients. Demanen que fem en set mesos el que no han fet en quaranta anys”. I ha afirmat que l’Horta no ha de servir per treure rèdit polític, sinó per destacar aquesta zona diferencial i singular de Catalunya perquè les persones que hi viuen i hi treballen decideixin sobre els seus usos i futur. Castro ha estat acompanyat per la segona tinent d’alcalde i portaveu del govern, Jordina Freixanet, i pel tercer tinent d’alcalde i regidor de Transició Ecològica, Sergi Talamonte. El tinent d’alcalde ha recordat que “qui porta no fent cas durant 40 anys l’Horta és qui ara demana una vareta màgica i el que demana qui viu a l’Horta són solucions, no postureig polític”. Talamonte ha coincidit en què no caldria el ple de demà, ja que les propostes s’haurien d’haver debatut a la Comissió específica de l’Horta. En la mateixa línia, Freixanet ha matisat que el Ple pot debatre el model de l’Horta per als pròxims anys, però que moltes de les propostes són competència de l’alcalde i no del Ple. Reconeixent el dret legal de celebrar-ho, no considera que sigui la millor forma d’arribar a un consens, donat que hi ha diversos òrgans de participació als quals s’haurien pogut remetre, com fòrums, comissions, tallers, consells de zona... i no el ple. Castro ha fet un repàs a algunes les mesures que preveu el govern municipal per l’Horta i que contrasten amb la proposta “clarament insuficient” del PSC.

La Paeria posa en marxa el web Pressupostos Oberts

La gestió del pressupost municipal des del 2017 i més de 60.000 factures tramitades els darrers tres anys, en un nou web més usable i que permet treballar les dades L’Ajuntament de Lleida posa avui en marxa un nou portal, Pressupostos Oberts, que permet consultar la gestió dels comptes municipals des del 2017 i el llistat de les factures tramitades des de llavors. La tinent d'alcalde i regidora de Govern Obert, Qualitat Democràtica i Institucional, Jordina Freixanet, ha explicat que en el nou web el contingut es mostra d’una manera molt més usable i entenedora respecte a la publicació de les dades que es realitzava anteriorment: "permet fer cerques, treballar la informació i exportar-la en altres formats com l'Excel. A més, es posa a l’abast de tothom de manera immediata la relació de factures, que s’aniran carregant diàriament tan bon punt s’hagi completat la seva gestió". L'edil ha remarcat que es fa una aposta clara perquè la informació sigui més comprensible per a la ciutadania. Ha assenyalat que, a l'hora de publicar els continguts, es té en compte la protecció de les dades personals i la reserva que requereixen certs àmbits de gestió, com ara serveis socials.  La regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, ha manifestat que el nou web forma part de les polítiques de govern obert i transparència que està implementat la Paeria amb l’objectiu de reforçar els vincles que l'uneixen amb la ciutadania per establir una major transparència, participació, diàleg, col·laboració i retiment de comptes. "La pàgina amplia la funció de fiscalització de l’acció de govern que s’ha d’exercir per part de la societat civil. Així mateix, el lloc web, a banda de la ciutadania en general, pot útil per a experts i estudiosos de diferents matèries que precisin dades sobre gestió pressupostària en l’administració local o bé la informació específica de l’Ajuntament de Lleida", ha indicat Ferre.

La Paeria treballarà amb la Direcció General de Política Lingüística en la implantació de noves activitats per promoure el català a Lleida

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha reunit avui amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, i amb el gerent del Consorci, Josep Madorell L’Ajuntament de Lleida treballarà amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat la implementació de noves activitats per promoure l’ús i el coneixement de la llengua catalana entre la població. Així ho han tractat avui en la reunió que ha mantingut l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, amb la amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, amb el gerent del Consorci, Josep Madorell, i amb el tinent d'alcalde i regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant.  L’Ajuntament de Lleida és membre fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va néixer l’any 1989. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar els Estatuts del Consorci de per a la Normalització Lingüística l’any 1988. L’ alcalde ha explicat que en la trobada s’ha parlat de col·laborar conjuntament “si com a Ajuntament detectem algun àmbit d’activitat, campanya o proposta en cooperació amb Política Lingüística o en el marc del Consorci”. Miquel Pueyo ha afegit, com a exemple, una iniciativa que en algunes ciutats s’ha fet que són “Cursos per a mares, mares que porten canalla petita a l’escola. A través del mateix Consorci, a l’escola se'ls ofereix un curs de català. Ha estat una presa de contacte, i confirmem la voluntat de la Paeria de continuar jugant el paper que tradicionalment ha jugat en el consorci”. A Lleida hi ha la seu del consorci, que arriba arreu de les comarques lleidatanes: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonés i l’Urgell. Cal destacar que l’alcalde Pueyo ha estat director de Planificació lingüística de la Generalitat de Catalunya (2004) i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2005-2006/ 2006-2007).

L'escriptor Josep Vallverdú, Fill predilecte de la ciutat de Lleida

Els grups aproven el compte general de l’any 2018 El ple de l’Ajuntament demana per unanimitat que el tren d’alta velocitat low cost AVLO pari a l'estació de Lleida-Pirineus   El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat avui, amb el suport unànime de tot el consistori, el nomenament de l’escriptor Josep Vallverdú com a fill predilecte de la ciutat. L’alcalde, Miquel Pueyo, ha glossat la figura de l’intel·lectual ponentí, de 96 anys, del qual ha destacat la seva tasca en diferents àmbits, com un dels escriptors més prolífics en llengua catalana, amb una especial dedicació a la literatura infantil i juvenil; com intel·lectual, amb una gran producció en forma d’articles, assajos i conferències; com a docent; i com a ambaixador de Lleida, la seva ciutat natal, i de la literatura catalana en general.  “En totes i cadascuna d’aquestes facetes no només ha fet una defensa del català com a llengua de prestigi sinó que l’ha situada amb la seva obra en un nivell molt alt. Per a tots aquells que l’hagin llegit, resulta obvi que és una persona que reuneix uns alts valors personals, cívics i ètics”, ha assenyalat el paer en cap. Aprovació del compte general de l’Ajuntament de Lleida de l’any 2018 El ple ha aprovat definitivament el compte general de l’Ajuntament de Lleida corresponent a l’any 2018. Es tracta d’un conjunt de documents que recullen la situació patrimonial, financera i pressupostària de l’Ajuntament i de tots els ens públics que en depenen. Ha estat aprovat amb el vot favorable de tots els grups excepte el PP, que s’ha abstingut. La tinent d’alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, ha justificat que no s’hagi portat a aprovació fins ara per la necessitat d’aclarir l’estat comptable de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, ja que el Compte General ha de mostra una imatge fidel de la situació real. “Quan vam entrar al govern, inexplicablement no s’havia aprovat el Compte General perquè no estaven aprovats els comptes de l’EMU.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

L’alcalde Miquel Pueyo anuncia que Lleida dedicarà un carrer a Neus Català abans que finalitzi l’hivern

El paer en cap participa en la commemoració del Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust per fer una crida a recordar i perpetuar aquests fets perquè no puguin tornar a succeir Pueyo assenyala que des de la Paeria s’han fet i es continuaran fent accions de recuperació de la Memòria Històrica i, davant la demanda del Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista, agafa el compromís d’eliminar, subratllar i contextualitzar els vestigis vinculats a la llarga nit del franquisme Representants dels col·lectius víctimes de l’Holocaust encenen espelmes i llegeixen missatges entorn de l’escultura FITA, on hi ha gravats els noms dels 45 lleidatans víctimes d’aquesta barbàrie  L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que abans que finalitzi l’hivern la ciutat dedicarà un carrer a Neus Català, símbol de les persones que van fer cap als camps de concentració nazis i que van dedicar la resta de la seva vida “a reforçar la memòria, explicar l’experiència i donar un bri d’esperança, ja que cal estar sempre amatent perquè la barbàrie de l’holocaust no retorni”. El paer en cap ha fet aquest anunci en el decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que ha tingut lloc aquest migdia davant de l’escultura Feta, erigida en memòria dels lleidatans deportats als camps de concentració, el nom de 45 dels quals està inscrit al peu del monument. Miquel Pueyo ha assenyalat la simbologia d’actes com el d’avui. “Som aquí per recordar”, ha dit. “Volem preservar la memòria, per aprendre de l’experiència, per a fer un acte de reparació amb les víctimes que, massa sovint, visualitzem per efectes de les fotografies o del cinema, com a vestides amb l’uniforme de ratlles i desproveïdes d’identitat”. Ha estat llavors quan ha dit que “hem de fer un esforç per recordar la memòria d’aquestes víctimes en la seva condició humana plena.

Pueyo reclama a Renfe que el nou tren AVLO tingui parada a Lleida

L'alcalde ha enviat una carta al president de l’empresa pública per demanar que el nou servei d’alta velocitat a baix cost no passi de llarg de la ciutat Acordada una declaració institucional al proper Ple Municipal de l’Ajuntament de Lleida amb el suport unànime de tots els grups L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha enviat una carta al president de Renfe, Isaías Táboas, en la qual reclama que el nou servei d’alta velocitat a baix cost que impulsa la companyia, l’AVLO, tingui també parada a l’estació de Lleida quan es posi en marxa el pròxim mes d’abril. Aquest dimarts va transcendir la decisió d’aquesta empresa pública d’oferir inicialment el servei només amb parada a Madrid, Saragossa i Barcelona. Pueyo recorda al màxim responsable de Renfe que hi ha més de 18.000 desplaçaments diaris entre la província de Lleida i Barcelona, fet que ofereix un gran potencial pel transport ferroviari de passatgers que justifica que la ciutat disposi d’aquest nou servei amb un nombre adequat de freqüències. Cal tenir en compte a més, argumenta el paer en cap, la necessitat de promoure el transport públic en l’actual situació d’emergència climàtica. Pueyo reitera també que seguirà la tasca que ja s’està duent a terme en els últims anys des de les diferents administracions per reclamar la millora del servei ferroviari a Lleida. Declaració institucional unànime En el marc de la Comissió Informativa de les Polítiques de Gestió Urbanística i Mobilitat celebrada avui s’ha tractat també aquesta qüestió i s’ha acordat per part de tots els grups municipals d’impulsar una declaració institucional al proper Ple Municipal de l’Ajuntament de Lleida amb el suport unànime de tots els grups per fer aquesta petició a la companyia ferroviària. El primer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme, Toni Postius, ha explicat que “cal fer un front comú per garantir que tots els ciutadans i ciutadanes de Lleida puguin accedir a l’alta velocitat en igualtat de condicions que altres zones del país i per vetllar per la competitivitat del territori lleidatà”.