Lleida

Totes les notícies


Pueyo: "Lleida Ciutat 30 és un canvi de política en la mobilitat de la nostra ciutat"

Lleida es converteix aquest divendres 30 d'octubre en Ciutat 30. Lleida serà a partir d’aquest cap de setmana Ciutat 30. La Paeria dona un pas fonamental en el model de mobilitat a la ciutat amb la implantació de les zones 30 a partir del 30 d’octubre. Amb aquesta nova mesura, el 87 % de les vies de la ciutat passaran a tenir la velocitat de circulació limitada a 30 quilòmetres per hora. En quedaran excloses les vies principals, com el Passegi de Ronda, la rambla d’Aragó o les avingudes de Blondel i Prat de la Riba, entre altres, amb limitació a una velocitat superior, generalment de 50 km/h. La normativa ha de fer tendir Lleida capa una ciutat més saludable, segura i respectuosa amb el medi ambient. L'alcalde, Miquel Pueyo, ha presentat la nova regulació i la campanya de divulgació que l'acompanyarà aquest matí, juntament amb els tinents d'alcalde Toni Postius i Sergi Talamonte. Pueyo ha destacat que la nova regulació "és un canvi de política en la mobilitat de la ciutat", que donarà compliment a l'ordenança de circulació que es va aprovar el passat 26 de juny. "Som conscients que estem davant d'un període d'adaptació", ha continuat Pueyo, però ha destacat la necessitat d'implantar aquest nou model. D'aquesta manera "Lleida s’incorpora a una llista de ciutats cada vegada més dilatada i, a més a més, en alguns casos de ciutats més grans que la nostra, que han passat a ser ciutats 30". L’alcalde ha apuntat que avui es constituirà un grup de treball transversal per detectar el retorn de la implantació i per acabar de definir i treballar el model de circulació que es vol per a Lleida. La mesura de Lleida Ciutat 30 afecta unes 1.100 vies de la ciutat. Amb la implantació d'aquesta nova mesura, el govern de la Paeria - format per ERC-AM, JuntsxCAT i el Comú de Lleida - reforça el seu compromís amb una mobilitat sostenible.

Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida

L’escriptor lleidatà rep l’escut que simbolitza aquesta distinció en un acte celebrat a la Seu Vella El paer en cap, Miquel Pueyo, destaca els valors de “l’amistat, la lleialtat i la pau entre joves i infants i la seua condició d’home noucentista indignat i educat” en l’obra de l’escriptor Vallverdú s’ha definit com un escriptor compromès amb la seua tasca i enamorat de Lleida, que ha mantingut una presència civil mai defallent, sempre a punt i activa, fidel a l’esperit català i particularment ponentí _______________________________________________________________________________________ L’escriptor lleidatà Josep Vallverdú va rebre ahir al vespre a la Seu Vella, de la mà del paer en cap, Miquel Pueyo, l’escut que simbolitza el títol de Fill Predilecte de la ciutat de Lleida, que li va atorgar el ple de l’Ajuntament de Lleida al gener d’aquest any. Aquesta distinció no s’atorgava des de l’any 1927. L’alcalde ha afirmat que el compromís personal i polític, la seua longevitat fecunda i activa i la magnitud de la seua obra permeten afirmar que el catalanisme republicà de Josep Vallverdú basteix un pont entre la Segona República i potser la segona transició o la independència, tal com va citar el professor i geògraf Ignasi Aldomà. “No hi ha ningú a Catalunya, en aquests moments, que pugui simbolitzar millor aquest dilatat període històric. Vallverdú és qui més ha ajudat, a moltes generacions, a superar no només la mistificació històrica practicada pel franquisme, sinó també a posar-se en la pell dels nostres compatriotes i a compartir el seu imaginari, durant el breu període del somni republicà, la guerra i la dictadura subsegüent”, ha dit. El paer en cap ha recordat que vivim un període d’incertesa i de pors, però tots tenim el compromís a fer que Lleida progressi. “Reptes que s’han d’assumir des de la base de compromisos d’altura, incompatibles amb la improvisació”. I ha estat llavors quan ha recordat la vida i obra de Josep Vallverdú, que ens recorda “que no hem de témer res més que aquesta mateixa por, que no hem de deixar que ens emmetzini i ens descoratgi, i que necessitem recuperar actituds més tolerants, buscar informacions més objectives, organitzar-nos i recuperar l’esperança en el futur.

La ‘nova’ pista esportiva del Parc Santa Cecília ja és una realitat

Prop de 300 persones entre joves vinculats a LleidaJove, entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric han participat en el projecte artístic i comunitari 40x20 amb l’objectiu de fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. La 'nova' pista esportiva del Parc Santa Cecília ja és una realitat gràcies al projecte 40x20: art, esport, comunitat. La celebració ha comptat amb la presència del paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat dels regidors de Joventut, Festes i Tradicions i Persones, Comunitat i Agenda 2030, Ignasi Amor i Mariama Sall, respectivament, i una representació de totes les entitats i serveis participants, han assistit a la posada en marxa de la ‘nova’ pista esportiva del Parc de Santa Cecília. Pueyo ha destacat que aquest projecte artístic i comunitari ja és una realitat gràcies a la participació de prop de 300 persones entre joves vinculats a Lleida Jove, les entitats del tercer sector social i dels serveis municipals del Centre Històric que ha servit per fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. Per la seva banda, Amor ha explicat que el projecte 40x20: art, esport i comunitat, que ha estat impulsat des de Lleida Jove, el Departament de Joventut  i l'Àrea d'Infància i Família de l'Ajuntament de Lleida, s'havia de realitzar durant els mesos de març i abril, però va quedar aturat pel confinament. Així, del 5 al 9 d'octubre s’ha dut a terme la fase #preparalapista, on un grup de 10 joves vinculats a LleidaJove, van realitzar diverses reparacions a la pista esportiva per posar-la a punt per a la pintura horitzontal. Amor ha posat de relleu que “aquesta ha estat una bona manera que els i les joves s’involucrin en la cura i manteniment dels espais públics i alhora, adquireixin coneixements prelaborals i competències transversals”. Del 13 al 17 d'octubre es va fer la fase #pintalapista, amb la participació activa d'entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric.

La Paeria regula el teletreball per al seu personal

Freixanet destaca l’aportació de les treballadores i treballadors al nou reglament així com el consens dels sindicats de la corporació que ha permès validar-lo. L’Ajuntament de Lleida ha enllestit la Instrucció per la qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al seu personal. La tinenta d’alcalde, Jordina Freixanet, ha mostrat la seva satisfacció per l’acord que ha fet possible tancar el document, que ha estat “fruit de la negociació col·lectiva i validat definitivament pel conjunt de sindicats de la corporació municipal”. A més, ha subratllat que s’han tingut en compte els resultats de l'enquesta que es va fer arribar als treballadors i treballadores amb l’objectiu que poguessin valorar la seva experiència sobre el teletreball en els primers mesos de la pandèmia i així aportar propostes i suggeriments, alguns dels quals han estat incorporats. El document recull la redacció del nou article 47.bis de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, recentment aprovat.  El reglament contempla 3 opcions de teletreball: - Voluntari. - Ocasional. S'inclou l’opció de pares i mares amb fills menors que puntualment resultin confinats.  - Obligatori com a mesura de reorganització interna excepcional derivada de situacions d’emergència sanitària, confinament o altres situacions anàlogues. En els pròxims dies, es trametran els documents annexes a la instrucció i, a partir de l'1 de novembre, caldrà que tothom regularitzi la seva situació de teletreball documentalment d'acord amb la nova instrucció. Tot i que la instrucció té per objectiu regular el teletreball a l’Ajuntament de Lleida de forma permanent, Freixanet ha recordat que, amb l’actual situació sanitària i la normativa canviant, el teletreball està en aquests moments especialment indicat per als col·lectius vulnerables. “El teletreball es basa en la confiança i en la responsabilitat per part de tots i totes, en assolir objectius i capacitar-nos tecnològicament per treballar més en equip que mai, compartint projectes, idees, metodologies i aprenent-ne els uns dels altres”, ha ressaltat Freixanet.

Lliurament de la tretzena edició dels Premis Mila de Periodisme i de la Beca Cristina de Pizan

Els Premis Mila de promoció de la dona reconeixen els treballs de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga també tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes Lleida amb Veu de dona (Ser Catalunya) i Les dones i els dies (Catalunya Ràdio). La Beca Cristina de Pizan l’ha guanyat el projecte “ESCADOLL. Exposició a contaminants ambientals i el seu potencial efecte en la salut de les dones de Lleida”, liderat per la investigadora Anna Espart. La Sala Alfred Perenya de la regidoria de Cultura ha acollit aquest vespre el lliurament dels Premis Mila de Periodisme i de la Beca Cristina de Pizan, que convoca l’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets civils i Feminismes, i la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els premis Mila tenen com a objectiu fomentar les polítiques de promoció de la dona d’una manera transversal, per mitjà de la difusió dels treballs periodístics premiats. Pel que fa a la beca Cristina de Pizan, la finalitat és promoure el coneixement sobre la realitat de les dones de Lleida, en els diferents àmbits i èpoques històriques, des d'una perspectiva de gènere, que permetin l'elaboració de propostes per avançar en les polítiques d'igualtat de gènere a la ciutat.  Els Premis Mila han reconegut aquest any els treballs periodístics de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes ‘Lleida amb Veu de dona’ (Ser Catalunya) i ‘Les dones i els dies’ (Catalunya Ràdio).

El Ple de la Paeria aprova la moció presentada per Esquerra per aclarir les presumptes irregularitats comeses per la monarquia

La moció manifesta el rebuig al sistema monàrquic espanyol, que presenta sòlids indicis de corrupció i és hereu del franquisme. El Ple de la Paeria celebrat aquest divendres 9 d’octubre ha aprovat, amb 15 vots a favor (Esquerra Republicana – AM, JuntsXCat i Comú de Lleida) i 11 vots en contra (PSC, Ciutadans i PP) la moció presentada per Esquerra Republicana que demanava aclarir i investigar les presumptes irregularitats que envolten la monarquia espanyola i, en concret, la figura del rei emèrit Joan Carles I. El regidor d’Esquerra Republicana – Acord Municipal a la Paeria, Jaume Rutllant, ha recordat que “no parlem només de política i drets fonamentals, parlem també de l’engany que ha suposat el comportament presumptament corrupte del rei emèrit Joan Carles I”. És per això que Esquerra Republicana demanava en aquesta moció el rebuig al sistema monàrquic espanyol i fer efectiva la retirada dels reconeixements a Joan Carles de Borbó en tot allò que afecta a la ciutat de Lleida. Sobre aquest darrer punt, Rutllant a afirmat que “és just i necessari que es retirin aquests reconeixements, atès que si en algun moment va existir alguna mena de contracte social sobre el seu paper representatiu, aquest ha quedat resolt definitivament en el moment de la seva fugida, com també ho va quedar el de Felip VI el 3 d’octubre de 2017”. Al finalitzar el Ple, el Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha anunciat que la setmana vinent es procedirà a la retirada del bust de Joan Carles I que es troba al Saló de Plens de la Paeria, que es traslladarà a l’Arxiu Arqueològic d’Albarès. El regidor republicà, Jaume Rutllant, ha acabat la seva intervenció posant en dubte “la imparcialitat d’alguns tribunals de l’estat” a l’hora de jutjar al rei emèrit i ha defensat un referèndum per decidir el model d’estat: “Si l’estat espanyol volgués superar d’una forma definitiva aquesta etapa, seria obligat un referèndum sobre monarquia o república”.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

ERC firma un acord amb el Comú i el PSC per la gestió de l’aigua, marcat per la sensibilitat social i mediambiental

Freixanet ha posat de manifest la importància d’aquest acord, que ha qualificat d’exercici de responsabilitat política. L’augment del preu de la factura de l’aigua serà progressiu i amb criteris socials i mediambientals: pagaran més aquells que més consumeixin i es crearà un Fons Social de Solidaritat dotat amb 100.000€ per aquelles famílies més vulnerables. La portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana – Acord Municipal, Jordina Freixanet, el representant del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, i el portaveu del grup municipal del PSC, Jaume Sellés, han presentat aquesta tarda en roda de premsa l’acord de compromís en la gestió de l’aigua i el clavegueram. La tinenta d’alcalde de la Paeria i portaveu d’ERC – AM, Jordina Freixanet, s’ha mostrat contundent afirmant que la signatura d’aquest acord “és un exercici de responsabilitat política, resultat d’una negociació llarga i complexa”. Freixanet ha detallat les motivacions que han portat a les tres formacions polítiques a signar l’acord que s’ha presentat, ja que no només es tracta d’evitar un embat judicial amb resultat incert que li podria suposar a la Paeria 12 milions d’euros, sinó que també “busca resoldre la situació de pobresa energètica signant un Fons Social de Solidaritat dotat amb 100.000€ i rebaixar un 10% la tarifa a les famílies acollides al bo social”. A més, als acords també consta l’elaboració d’una campanya de conscienciació del consum responsable, a més de resoldre les inversions actuals i pendents. Freixanet ha volgut deixar clar que “som plenament conscients que és un any complex” però que “teníem dues opcions: resoldre-ho amb tots els requisits i afegint la tarificació o bé acabar als jutjats i enfrontar-nos a una condemna que hagués pogut suposar una pujada del cop del 15% de l’aigua”. La portaveu d’ERC-AM a la Paeria ha posat èmfasi en el fet que “el 90% de lleidatans tindran un augment en la seva factura de l’aigua de menys d’1 euro al mes”, i tan sols el 2,7% dels lleidatans i lleidatanes rebran l’augment més elevat, d’1,69€mes.

Comencen les compareixences ciutadanes a la comissió de l'1-O

Hi han participat dos lleidatans, Miquel Àngel Calderó i Adolf Martínez, que han relatat com van viure els fets d’aquella jornada a l’Institut de la Caparrella i a l’Escola Oficial d’Idiomes Segueix obert el tràmit perquè qualsevol persona que ho desitgi pugui demanar comparèixer-hi Dos ciutadans de Lleida, Miquel Àngel Calderó i Adolf Martínez, han iniciat les compareixences de la Comissió Especial de l'1 d'octubre, creada per l'Ajuntament de Lleida el setembre de 2019 per informar i estudiar els fets que van tenir lloc el dia 1 d'octubre de 2017 a Lleida, durant la votació del referèndum convocat pel Parlament de Catalunya i suspès pel Tribunal Constitucional. Tots dos van explicar les seves vivències durant aquell al dia als seus centres de votació, que van ser l’institut de la Caparrella i l’Escola Oficial d’Idiomes, i van respondre les preguntes dels membres de la comissió. “Vaig viure en primera persona els fets de l'1 d'octubre i els excessos policials que es van produir aquell dia. He vingut a aprofitar l'oportunitat que m'ha ofert l'Ajuntament de Lleida i la Comissió de l'1-O perquè quedi per sempre constància del que va passar, de quins són els sentiments que vam percebre aquell dia els veïns de la ciutat i que quedi en la memòria la vergonya d’aquells que van propiciar-ho”, ha explicat Calderó. “He relatat les meves vivències com a ciutadà el dia 1 d’octubre, quan vaig estar a l’Escola Oficial d’Idiomes des de les 5 del matí intentant exercir el meu dret a vot com qualsevol ciutadà. He relatat aquesta vivència, el neguit i la por que vam arribar a passar, la violència desmesurada de la Policia Nacional, el fet de poder votar al final i com va anar el recompte”, ha aportat Martínez, per la seva banda. La finalitat d'aquesta comissió és reconstruir què va passar i com es van viure els fets d'aquell dia a la ciutat per part tant de la ciutadania, com d'altres agents i institucions. En aquesta comissió també es recolliran testimonis dels fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem dictada el 14 d'octubre de 2019, va explicar el seu president, Josep Maria Currià, que va assenyalar que Lleida és pionera a disposar d’una comissió sobre aquell dia històric.