El Ple de la Paeria extraordinari, celebrat aquest dilluns 21 d'octubre, ha donat llum verda a les noves Ordenances Fiscals per a l'any 2020 amb els vots a favor dels tres equips de govern (Esquerra Republicana - AM, JuntsxCAT Lleida i el Comú de Lleida) i els vots en contra de l'oposició (PSC, Ciudadanos i PP). La regidora d'Economia, Montse Pifarré, ha explicat que aquestes Ordenances presentades "estan basades en l’acord d’aquest govern d’entesa per caminar cap els objectius que ens vam marcar entre tots a l’inici de la legislatura; Fer de Lleida una ciutat Segura, Valenta, Connectada, Justa, Compromesa, Saludable i Emprenedora". Aquestes noves ordenances, ha explicat Pifarré, estan centrades en quatre grans reptes a assolir durant la legislatura 2019-2023. Per una banda, reduir el deute de la Paeria (de 175 milions d'euros) i la regularització de les factures al calaix. "Ja vam explicar l’abast de l’endeutament d’aquest ajuntament i les hipoteques a curt i llarg termini que suposava amb conseqüències en la gestió municipal i la capacitat d’inversió", ha exposat Pifarré durant el Ple. El segon objectiu és aplicar una fiscalitat més justa, introduint elements de progressivitat, amb la finalitat de  que contribueixin més aquells que més tenen. Cal combatre, també, l’emergència climàtica amb mesures concretes que facilitin el canvi de model energètic, fent ús d’energies renovables i vehicles no contaminants. I, per últim, tal i com ha dit Pifarré: "afrontar un problema molt greu de la nostra societat, perquè afecta a un dret fonamental de les persones, que és el dret a l’habitatge". Amb aquestes ordenances, des de la Paeria "volem treballar en dues direccions; incrementar el parc d’habitatge de lloguer social i mobilitzar habitatge desocupat", ha afegit la regidora Pifarré. Com a mesura de caràcter general, el govern proposa una actualització de l’IPC que ha de permetre actualitzar els salaris dels empleats públics, els contractes de serveis públics i l’adquisició als proveïdors de bens i serveis, minimitzant la pèrdua de poder adquisitiu de l’Ajuntament.

El paer en cap ha condemnat els fets ocorreguts els dos darrers dies, ja que no representen els homes i les dones que estan a la presó, que han rebut una sentència de 100 anys. Ha assegurat que aquests fets “no tenen cap justificació i perjudiquen més que no beneficien la causa de les persones empresonades i exiliades”. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit aquest dijous una sessió extraordinària de la Comissió Informativa de Gestió de la Seguretat i Civisme, en què ha informat als grups municipals sobre els esdeveniments produïts els darrers dies a la ciutat i les converses mantingudes amb la delegació del Govern català i la subdelegació del Govern espanyol. Pueyo ha fet una crida a la societat lleidatana, a les famílies i a les persones demòcrates de la ciutat perquè continuïn expressant les seves opinions polítiques lliurement i pacífica, en un marc de llibertat d’un estat de dret. Alhora, els ha apel·lat perquè “aïllin, marquin i es distanciïn d’aquesta minoria violenta que té un impacte negatiu sobre la imatge de Lleida, de Catalunya i de la causa política del país”. L’alcalde ha assegurat que aquesta violència no representa els homes i les dones que estan a la presó, que han rebut una sentència de 100 anys, i pels qui, juntament a la defensa de les llibertats, s’estan produint mobilitzacions de gran envergadura els últims anys. Dilluns es van concentrar unes 6.000 persones a Lleida i ahir unes 2.000, amb manifestacions pacífiques en oposició a la sentència i amb un sentiment democràtic que s’ha de preservar i defensar. Tal com ahir ja es va expressar al ple, Pueyo ha reiterat la condemna als fets violents ocorreguts: “No tenen cap justificació i perjudiquen més que no beneficien la causa de les persones empresonades i exiliades”. Ha dit que històricament, quan s’ha pogut afirmar que la finalitat justifica els mitjans, s’ha caigut en conductes arbitràries, pel que “per a mi, els mitjans son tan important o més que les finalitats”, ha afegit.

Després de la sentència del Tribunal Suprem contra els nostres líders polítics i civils, després de la vulneració de drets civils, polítics i democràtics i - en els últims dies - també del dret de manifestació, el grup municipal d'Esquerra Republicana - Acord Municipal a la Paeria de Lleida comunica que s'adhereix a la vaga general d'aquest divendres 8 d'octubre. Aquestes condemnes són manifestament injustes i desproporcionades perquè han estat dictades més amb unànim de venjança de les estructures de l'Estat espanyol contra bona part del poble català per haver fet realitat l'1O de 2017 que no pas amb la voluntat d'impartir justícia.  Aquesta sentència no ens atura, ans al contrari, amb més força reivindiquem el dret d'autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per aconseguir un referèndum amb garanties, participatiu i vinculant per esdevenir República lliure, neta i justa que traballi per garantir l'igualtat d'oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Davant d'aquestes condemnes injustes i desproporcionades, entenem i defensem que el poble català té el dret a expressar el seu més enèrgic rebuig i contundent protesta, sempre dins el marc de les accions de desobediència civil pacífica que han caracteritzat, des dels seus inicis, el moviment independentista.

Així ho ha aprovat el Ple Extraordinari de la Paeria, en le marc de la moció presentada pels tres partits que estan a govern (ERC-AM, JuntsxCAT Lleida i Comú de Lleida) de resposta a la sentència del Tribunal Suprem. La moció ha estat aprovada per 15 vots a favor (d'Esquerra Republicana, JuntsxCAT i Comú) i 9 en contra (del Partit Socialista i el Partit Popular). El text presentat mostra el seu desacord amb la sentència feta pública el dilluns 14 d'octubre, qualificant-les "d'injustes" i "desproporcionades". Enten i comparteix el dret del poble de Catalunya a "expressar el seu més enèrgic rebuig i contundent protesta, sempre dins el marc d’accions de desobediència civil pacífica que caracteritzen d’antuvi el moviment independentista català". Així mateix, també posa sobre la taula el paper dels "representants legítims de la voluntat popuar", afirmant que "tenim el deure d’expressar el nostre més enèrgic rebuig i contundent protesta exigint a l’Estat espanyol que s’ha pronunciat de manera tant injusta i desproporcionada que revoqui les dites condemnes i dictamini la lliure absolució de tots els líders polítics i socials catalans, al temps que finalitzi la seva ofensiva judicial contra altres milers de persones contra les quals existeixen altres causes obertes sota el mateix concepte de venjança per haver fet realitat el referèndum de l’1-O de 2017". Els grups encarregats de presentar la moció han proposat un total de nou acords, que han estat aprovats pel Ple de l'Ajuntament de Lleida. Primer, manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem, constatant la repressió i la regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya; reclamar la llibertat immediata dels presos i preses polítiques i exigir l'amnistia com a reconeixement de l'absència de delicte; mostrar el compromís fer amb el dret d'autodeterminació; reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català; exigir al govern de l'Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament pels catalans i les catalanes; comprometre'ns a treballar conjuntament amb la resta d'institucions del país i convocar-nos a participar, com a representants legítims, en una assemblea de càrrecs electes a favor dels drets civils, polítics i de les llibertats; mostrar l'adhesió de l'Ajuntament a les mobilitzacions pacífiques que es duran a terme aquests dies; fer avinent la repressió política i la vulneració de drets fonamentals que estem vivint la ciutadania.

Així ho ha explicat el Paer en Cap, Miquel Pueyo en una declaració institucional amb tot l'equip de Govern de la Paeria en resposta a la sentència del procés. Aquest dilluns, 14 d'octubre, s'ha fet pública la sentència als líders polítics i civils del procés. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han estat condemnats per sedició i malversació a 13 anys de presó, 12 anys, 10 anys i 6 mesos i 9 anys de presó, en total, 99 anys de presó. En resposta a aquesta sentència, el Govern de la Paeria de Lleida ha llegit aquest dilluns al migdia una declaració institucional davant dels mitjans per condemnar al decisió del Tribunal Suprem. El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha llegit la declaració juntament amb els 15 regidors i regidores del Govern d'Entesa, format per Esquerra Republicana - AM, JuntsxCAT Lleida i el Comú de Lleida.  Pueyo ha qualificat de "molt severes" les penes de presó als líders independentistes, i ha afegit que el judici "no ha tingut només en compte els fets, sinó també i sobretot les idees dels encausats, i que s’assembla molt a una revenja política". Pueyo també ha alertat de les conseqüències que la sentència pot tenir a la vida quotidiana de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, afirmant que "a partir d’ara, qualsevol acte en defensa d’unes idees, qualsevol acte de protesta o qualsevol acte d’exercici de les llibertats d’expressió, reunió, participació o manifestació poden ser interpretats i jutjats com una acció sediciosa". "Exigim l’amnistia dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades, i la suspensió de les causes que afecten centenars de persones, per motius polítics", ha afirmat contundent el Paer en Cap, Miquel Pueyo. "Exigim una llei de claredat, d’amnistia i de llibertat. Els conflictes polítics només es poden resoldre amb diàleg i amb més política". Pueyo ha anunciat la suspensió de l'activitat insitucional de la Paeria durant aquesta setmana, com a mostra de protesta per la sentència.

L’Ajuntament de Lleida ha retirat aquest dimecres al matí la pancarta en suport a les persones preses i exiliades que es podia contemplar des de la façana de casa consistorial que dona a l’avinguda de Blondel així com el llaç groc ubicat en la plaça de la Paeria. El paer en cap Miquel Pueyo ha asseverat que els símbols es retiren de manera temporal, fins després del "període d'excepcionalitat" marcat per les eleccions espanyoles i ha indicat que, després, es tornaran a col·locar. L’alcalde ha assenyalat que la Paeria acata la resolució de la Junta Electoral Provincial sense entrar en "jocs simbòlics" perquè ara toca fer "política amb el cap fred" encara que sigui difícil a les portes de la sentència al judici del procés. L’Ajuntament ha retirat la pancarta i el llaç groc dins del termini establert per la Junta Electoral. Dimarts, aquest òrgan va enviar una resolució en desestimar les al·legacions formulades pel govern municipal a la denúncia interposada pel grup de Ciutadans. El paer en cap ha remarcat que el procediment era "insostenible fins i tot des del punt de vista jurídic". Per això, la Paeria va presentar un recurs al·legant indefensió. Va exposar que la pancarta i el llaç no són el símbol d'una candidatura ni el missatge d'un partit polític sinó "un sentiment compartit per una majoria de la societat lleidatana”, com altres vegades la institució ha donat suport a diferents reivindicacions. En declaracions als mitjans, el paer en cap ha dit que la retirada de la pancarta i el llaç té lloc quan està a punt de fer-se pública la sentència del procés, una resolució judicial que, d'alguna manera "sembla anterior al mateix judici i que, sens dubte, està influïda per un clima de venjança política força intens en el conjunt de l'Estat". L’alcalde ha assenyalat que a ell i al seu govern els correspon "posar pau i seny", estar al costat dels "condemnats i condemnades per endavant" -de manera incondicional, tant política com personalment i humanament- així com participar en les mobilitzacions pacífiques perquè surtin de la presó.

El president de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i tercer tinent d’alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte, ha anunciat al consell d’administració la decisió de no portar a l’aprovació de la Junta General els comptes de l’Empresa de l’any 2018, en aplicació del principi de prudència que fixa el Pla General Comptable. El motiu d’aquesta decisió excepcional són els dubtes sobre la possibilitat de repercutir efectivament les obres executades per l’EMU en l’àmbit del Pla de l’Estació al conjunt dels propietaris d’aquest sector, quan es dugui a terme el seu futur desenvolupament urbanístic. Es tracta d’un import total de 21.925.987,12 euros, que consten al balanç de l’empresa com a existències, corresponents a les obres de cobriment de les vies entre l’estació i Comtes d’Urgell i la construcció del pont de Príncep de Viana, fetes per encàrrec de la Paeria. El president de l’EMU ha assenyalat que l’existència de dos informes contradictoris sobre la viabilitat de la repercussió econòmica d’aquestes obres genera una controvèrsia. Això fa que, ara mateix, no es puguin aprovar els comptes tal com estan formulats. Tall de veu de Sergi Talamonte Així, per una banda un informe de febrer de 2016 signat pel director de planejament de la Paeria i una arquitecta municipal afirma que aquests diners “són repercutibles de manera viable i proporcionada al conjunt de propietaris” del Pla de l’Estació. D’altra banda, un informe de desembre de 2017 encarregat per l’EMU sobre la viabilitat econòmica i financera de l’operació urbanística de l’entorn de l’estació concloïa que el pla no és viable econòmicament si no es rebaixa la càrrega urbanística entre un 40 i un 50%. Per tant, segons aquest segon informe, l’EMU no podria comptabilitzar el cobrament futur d’aquests diners, tal com consta ara al seu balanç. El consell ha aprovat avui un únic acord, a proposta del president, que planteja demanar una convocatòria extraordinària de la Junta General de l’EMU –que està formada pel conjunt del ple de la Paeria– per tenir en compte les consideracions que pugui formular respecte a aquesta qüestió i encarregar un estudi econòmic i financer extern.

La tinent d’alcalde Montse Pifarré ha explicat que l’equip de govern treballa per disminuir el deute, millorar la vida de les persones i afavorir la transició ecològica. S’aplicarà un tipus diferenciat d’IBI més alt per als usos i valors cadastrals més elevats i un recàrrec del 50% pels immobles residencials desocupats amb caràcter permanent, quan siguin tres o més. S’actualitzaran les taxes d’acord amb l’IPC. Es bonificarà un 90% a les persones físiques que s’adscriguin al programa de mediació pel lloguer social que gestiona l’oficina municipal d’habitatge. L’Ajuntament de Lleida ha presentat les ordenances fiscals per a l’any 2020, que presentaran al Ple per a la seva aprovació, i que tenen com a prioritat disminuir el deute, que pot paralitzar accions de govern, ser socialment justes i que afavoreixin la transició ecològica. La tinent d’alcalde i regidora de Recursos Municipals i Hisenda, Montse Pifarré, acompanyada pels tinents d’alcalde Sergi Talamonte i Anna Campos, ha informat del plantejament que proposa l’equip de govern, que està marcat per la progressivitat fiscal, l’actualització de les taxes d’acord a l’IPC (que és d’un 1,4 interanual a Catalunya) i les bonificacions, perquè la pressió fiscal recaigui molt poc a les famílies i al petit i mitjà comerç. Segons ha indicat Pifarré, la voluntat és fer una gestió responsable dels recursos. IBI: La Paeria aplicarà un tipus diferenciat d’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) més alt per a usos i per als valors cadastrals més elevats, perquè d’aquesta manera no afecti a la petita i mitjana empresa. És a dir, s’aplicarà sobre els usos a: oficines (amb valors cadastrals de 350.000 euros), industrial (valor cadastral 470.000 euros), comercial (valor cadastral 350.000 euros), solars i terrenys sense edificar (valor cadastral 345.000 euros), sanitat (valor cadastral 950.000 euros), oci i hoteleria (valor cadastral 1,5 M euros) i espectacles (valor cadastral 1,5 M€).

Mocions a favor de la llei de pobresa energètica i de la declaració d'emergència climàtica El govern de l'Ajuntament de Lleida (ERC, JuntsxCat i el Comú) han donat suport durant el ple de setembre a la declaració del Parlament d'aquest dijous que denuncia la criminalització del moviment independentista -que és cívic i democràtic- i l'intent d'equiparar indeoendentisme i terrorisme. Així mateix, rebutja la violència i l'operació impulsada per l'Audiència Nacional i la Guàrdia Civil, les vulneracions contra els drets fonamentals de set ciutadans que han ingressat a la presó de forma incondicional i denúncia la deriva repressiva i autoritària de l'estat. També ha refermat el compromís amb la llibertat i la democràcia, ha exigit la fi de la repressió i la llibertat de les persones perseguides i preses per les seves idees polítiques. D'altra banda, el ple de la paeria ha aprovat la nostra moció a favor de la llei 24/2015 i contra el tall d'electricitat a les famílies amb deute. Tots els grups hi han votat a favor excepte C's, en el punt 3, en què s'exigia la condonació, per part d'Endesa i altres empreses, del deute de les famílies i protegides per la 24/2015. El ple també ha aprovat la nostra moció (amb l'abstenció de C's) per donar suport a la Declaració d'emergència climàtica i adhesió a la vaga mundial pel clima i la setmana de mobilitzacions. Per últim, el ple ha fet una Declaració institucional contra la segregació escolar a la ciutat de Lleida.