Prop de 300 persones entre joves vinculats a LleidaJove, entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric han participat en el projecte artístic i comunitari 40x20 amb l’objectiu de fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. La 'nova' pista esportiva del Parc Santa Cecília ja és una realitat gràcies al projecte 40x20: art, esport, comunitat. La celebració ha comptat amb la presència del paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat dels regidors de Joventut, Festes i Tradicions i Persones, Comunitat i Agenda 2030, Ignasi Amor i Mariama Sall, respectivament, i una representació de totes les entitats i serveis participants, han assistit a la posada en marxa de la ‘nova’ pista esportiva del Parc de Santa Cecília. Pueyo ha destacat que aquest projecte artístic i comunitari ja és una realitat gràcies a la participació de prop de 300 persones entre joves vinculats a Lleida Jove, les entitats del tercer sector social i dels serveis municipals del Centre Històric que ha servit per fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. Per la seva banda, Amor ha explicat que el projecte 40x20: art, esport i comunitat, que ha estat impulsat des de Lleida Jove, el Departament de Joventut  i l'Àrea d'Infància i Família de l'Ajuntament de Lleida, s'havia de realitzar durant els mesos de març i abril, però va quedar aturat pel confinament. Així, del 5 al 9 d'octubre s’ha dut a terme la fase #preparalapista, on un grup de 10 joves vinculats a LleidaJove, van realitzar diverses reparacions a la pista esportiva per posar-la a punt per a la pintura horitzontal. Amor ha posat de relleu que “aquesta ha estat una bona manera que els i les joves s’involucrin en la cura i manteniment dels espais públics i alhora, adquireixin coneixements prelaborals i competències transversals”. Del 13 al 17 d'octubre es va fer la fase #pintalapista, amb la participació activa d'entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric.

Freixanet destaca l’aportació de les treballadores i treballadors al nou reglament així com el consens dels sindicats de la corporació que ha permès validar-lo. L’Ajuntament de Lleida ha enllestit la Instrucció per la qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al seu personal. La tinenta d’alcalde, Jordina Freixanet, ha mostrat la seva satisfacció per l’acord que ha fet possible tancar el document, que ha estat “fruit de la negociació col·lectiva i validat definitivament pel conjunt de sindicats de la corporació municipal”. A més, ha subratllat que s’han tingut en compte els resultats de l'enquesta que es va fer arribar als treballadors i treballadores amb l’objectiu que poguessin valorar la seva experiència sobre el teletreball en els primers mesos de la pandèmia i així aportar propostes i suggeriments, alguns dels quals han estat incorporats. El document recull la redacció del nou article 47.bis de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, recentment aprovat.  El reglament contempla 3 opcions de teletreball: - Voluntari. - Ocasional. S'inclou l’opció de pares i mares amb fills menors que puntualment resultin confinats.  - Obligatori com a mesura de reorganització interna excepcional derivada de situacions d’emergència sanitària, confinament o altres situacions anàlogues. En els pròxims dies, es trametran els documents annexes a la instrucció i, a partir de l'1 de novembre, caldrà que tothom regularitzi la seva situació de teletreball documentalment d'acord amb la nova instrucció. Tot i que la instrucció té per objectiu regular el teletreball a l’Ajuntament de Lleida de forma permanent, Freixanet ha recordat que, amb l’actual situació sanitària i la normativa canviant, el teletreball està en aquests moments especialment indicat per als col·lectius vulnerables. “El teletreball es basa en la confiança i en la responsabilitat per part de tots i totes, en assolir objectius i capacitar-nos tecnològicament per treballar més en equip que mai, compartint projectes, idees, metodologies i aprenent-ne els uns dels altres”, ha ressaltat Freixanet.

Els Premis Mila de promoció de la dona reconeixen els treballs de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga també tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes Lleida amb Veu de dona (Ser Catalunya) i Les dones i els dies (Catalunya Ràdio). La Beca Cristina de Pizan l’ha guanyat el projecte “ESCADOLL. Exposició a contaminants ambientals i el seu potencial efecte en la salut de les dones de Lleida”, liderat per la investigadora Anna Espart. La Sala Alfred Perenya de la regidoria de Cultura ha acollit aquest vespre el lliurament dels Premis Mila de Periodisme i de la Beca Cristina de Pizan, que convoca l’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets civils i Feminismes, i la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els premis Mila tenen com a objectiu fomentar les polítiques de promoció de la dona d’una manera transversal, per mitjà de la difusió dels treballs periodístics premiats. Pel que fa a la beca Cristina de Pizan, la finalitat és promoure el coneixement sobre la realitat de les dones de Lleida, en els diferents àmbits i èpoques històriques, des d'una perspectiva de gènere, que permetin l'elaboració de propostes per avançar en les polítiques d'igualtat de gènere a la ciutat.  Els Premis Mila han reconegut aquest any els treballs periodístics de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes ‘Lleida amb Veu de dona’ (Ser Catalunya) i ‘Les dones i els dies’ (Catalunya Ràdio).

La moció manifesta el rebuig al sistema monàrquic espanyol, que presenta sòlids indicis de corrupció i és hereu del franquisme. El Ple de la Paeria celebrat aquest divendres 9 d’octubre ha aprovat, amb 15 vots a favor (Esquerra Republicana – AM, JuntsXCat i Comú de Lleida) i 11 vots en contra (PSC, Ciutadans i PP) la moció presentada per Esquerra Republicana que demanava aclarir i investigar les presumptes irregularitats que envolten la monarquia espanyola i, en concret, la figura del rei emèrit Joan Carles I. El regidor d’Esquerra Republicana – Acord Municipal a la Paeria, Jaume Rutllant, ha recordat que “no parlem només de política i drets fonamentals, parlem també de l’engany que ha suposat el comportament presumptament corrupte del rei emèrit Joan Carles I”. És per això que Esquerra Republicana demanava en aquesta moció el rebuig al sistema monàrquic espanyol i fer efectiva la retirada dels reconeixements a Joan Carles de Borbó en tot allò que afecta a la ciutat de Lleida. Sobre aquest darrer punt, Rutllant a afirmat que “és just i necessari que es retirin aquests reconeixements, atès que si en algun moment va existir alguna mena de contracte social sobre el seu paper representatiu, aquest ha quedat resolt definitivament en el moment de la seva fugida, com també ho va quedar el de Felip VI el 3 d’octubre de 2017”. Al finalitzar el Ple, el Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha anunciat que la setmana vinent es procedirà a la retirada del bust de Joan Carles I que es troba al Saló de Plens de la Paeria, que es traslladarà a l’Arxiu Arqueològic d’Albarès. El regidor republicà, Jaume Rutllant, ha acabat la seva intervenció posant en dubte “la imparcialitat d’alguns tribunals de l’estat” a l’hora de jutjar al rei emèrit i ha defensat un referèndum per decidir el model d’estat: “Si l’estat espanyol volgués superar d’una forma definitiva aquesta etapa, seria obligat un referèndum sobre monarquia o república”.

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

Freixanet ha posat de manifest la importància d’aquest acord, que ha qualificat d’exercici de responsabilitat política. L’augment del preu de la factura de l’aigua serà progressiu i amb criteris socials i mediambientals: pagaran més aquells que més consumeixin i es crearà un Fons Social de Solidaritat dotat amb 100.000€ per aquelles famílies més vulnerables. La portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana – Acord Municipal, Jordina Freixanet, el representant del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, i el portaveu del grup municipal del PSC, Jaume Sellés, han presentat aquesta tarda en roda de premsa l’acord de compromís en la gestió de l’aigua i el clavegueram. La tinenta d’alcalde de la Paeria i portaveu d’ERC – AM, Jordina Freixanet, s’ha mostrat contundent afirmant que la signatura d’aquest acord “és un exercici de responsabilitat política, resultat d’una negociació llarga i complexa”. Freixanet ha detallat les motivacions que han portat a les tres formacions polítiques a signar l’acord que s’ha presentat, ja que no només es tracta d’evitar un embat judicial amb resultat incert que li podria suposar a la Paeria 12 milions d’euros, sinó que també “busca resoldre la situació de pobresa energètica signant un Fons Social de Solidaritat dotat amb 100.000€ i rebaixar un 10% la tarifa a les famílies acollides al bo social”. A més, als acords també consta l’elaboració d’una campanya de conscienciació del consum responsable, a més de resoldre les inversions actuals i pendents. Freixanet ha volgut deixar clar que “som plenament conscients que és un any complex” però que “teníem dues opcions: resoldre-ho amb tots els requisits i afegint la tarificació o bé acabar als jutjats i enfrontar-nos a una condemna que hagués pogut suposar una pujada del cop del 15% de l’aigua”. La portaveu d’ERC-AM a la Paeria ha posat èmfasi en el fet que “el 90% de lleidatans tindran un augment en la seva factura de l’aigua de menys d’1 euro al mes”, i tan sols el 2,7% dels lleidatans i lleidatanes rebran l’augment més elevat, d’1,69€mes.

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

L’alcalde, Miquel Pueyo, demana que s’agilitzi la transformació d’un servei “obsolet” i destaca la importància per a la ciutat de la nova central operativa i del baixador al polígon industrial. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha qualificat avui de “molt positiu” per a la ciutat que el Govern adjudiqui a FGC l'explotació de la línia de ferrocarril R12 entre Lleida i Manresa, ara gestionada per Renfe. El paer en cap ha expressat el desig que la transformació i millora anunciada d'una línia "obsoleta" sigui "més ràpida" que els quatre anys plantejats inicialment.  El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat avui a Lleida el nou projecte d'aquesta línia davant de representants polítics i econòmics del territori. Calvet ha informat que l'encàrrec a FGC es materialitzarà a l'octubre i espera que sigui una realitat el 2024, termini que l’alcalde demana que sigui inferior. Miquel Pueyo també ha celebrat que la iniciativa contempli “un taller de manteniment per a les unitats de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i un baixador al polígon industrial”. Aquesta proposta permetrà desenvolupar un espai industrial nou de tallers a l’àrea de Lleida amb la creació de llocs de treball qualificats, empreses auxiliars i futurs desenvolupaments. El paer en cap ha destacat que la situació actual del transport de rodalies a Lleida és un dèficit “que s’arrossega de fa molts anys”.  El projecte forma part del nou model de Rodalies de Lleida, basat en una oferta coordinada de tren i autobús, amb una inversió de 60 milions d’euros i una gestió integrada amb la línia Lleida-La Pobla. Es volen duplicar freqüències de trens de Lleida a Cervera –passaran de 6 a 12- i incrementar les de Manresa, de 3 a 5 . Per això es compraran quatre trens i es construirà la central operativa on es farà la gestió i manteniment tant dels dispositius d'aquesta línia com de les tres unitats de la Pobla.

Sandra Castro, tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, sobre les taxes de les Escoles Bressol: "Estem davant d’un nou model de quotes: introduïm la tarificació progressiva segons trams de renda, i tenim en compte el nombre de membres de la unitat familiar. El nou sistema farà que un 80% de les famílies paguin la meitat o menys del preu d'escolarització. Aquesta era una de les propostes que ERC-AM portava al programa electoral i que també consta al Pacte d'Entesa de govern. L'Ajuntament de Lleida ha presentat aquest matí la proposta d'ordenances fiscals per a l'any 2021, que regulen els impostos i taxes pels serveis municipals i que es votarà al pròxim ple municipal. Amb criteri general, ha explicat la tinent d'alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, el govern planteja un increment de l'1,05%, equivalent a la inflació de l'últim any (mitjana de l'IPC de Lleida i de Catalunya l'any 2019), seguint el criteri marcat els últims anys. Pifarré ha explicat que aquesta pujada és imprescindible per reequilibrar els grans contractes que donen servei a la ciutat i adequar els increments ordinaris del cost del servei, inclosos els salaris del personal. A banda d'aquest criteri general, s'incorporen també ajustos per millorar les diferents ordenances i dos canvis importants centrats en un nou model de quotes de les escoles bressol i en la taxa de tinença d'animals de companyia. La tinent d'alcalde d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha explicat la nova tarifa de les escoles bressol, que incorpora "un canvi de model absolut, que entrarà en vigor al curs 2021-22". "Introduïm per primera vegada la tarifació progressiva per trams de renda i segons el nombre de membres de la unitat familiar. Cada cop més ciutats catalanes incorporen aquest sistema del qual estàvem al marge fins ara i que és més just i equitatiu, ja que anivella a totes les persones en l'accés a les escoles", ha afirmat Castro. S'estableixen vuit llindars de renda, basats en la base imposable general de l'IRPF, que permetran accedir a bonificacions de fins al 90% en la nova quota, establerta en 230 euros al mes.