L’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) posa tots els esforços en reduir la càrrega financera que suporta l’empresa i obre un període de negociació amb els bancs per refinançar durant el 2020 el deute actual en condicions més avantatjoses. El pressupost que es presentarà el dilluns al consell convocat pretén sortir de la situació de bloqueig de càrrega financera a la què l’EMU ha estat sotmesa l’última dècada. En aquest període, els anteriors equips de governs han dilatat l’amortització dels deutes de l’EMU contrets amb les obres de construcció, sobretot el Pla de l’Estació, el cobriment de les vies i el Pont de Príncep de Viana i altres obres que va fer l’EMU encarregades per l’Ajuntament, el que va suposar una càrrega financera d’uns 70 milions d’euros, dels quals se’n deuen més de 60. És a dir, el que ha fet l’EMU en aquest temps és pagar interessos mitjançant productes bancaris que allargat el deute i no han encarat les polítiques endegades pel PSC, deixant la càrrega pels que vinguessin. El president de l’EMU ha afirmat que la voluntat d’aquest govern és la contrària: entomar aquesta situació i fer un procés de refinançament per a una viabilitat econòmica de l’empresa i que pugui desenvolupar les polítiques encomanades de polítiques d’habitatge i fer viable el desenvolupament del Pla de l’Estació. Aquest procés de renegociació preveu reduir a la meitat els 6,57 milions de quotes de crèdits que es paguen actualment. El refinançament dels 3 principals crèdits permetrà reduir la càrrega financera anual que suporta l’EMU a la meitat. La negociació amb els bancs, en definitiva, permetrà reduir la injecció econòmica de l’Ajuntament a l’EMU. Des del 2010 no s’ha assumit la responsabilitat de les amortitzacions dels deutes generats per la política d’endeutament del govern anterior i s’ha arribat a l’actualitat amb 60 milions d’euros de deute en préstecs i una despesa per pagar aquests crèdits de 7 milions d’euros anuals.

L'Ajuntament de Lleida ha celebrat avui un ple extraordinari amb un únic punt de l'ordre del dia: la proposta per desestimar el recurs de reposició presentat pel grup municipal del PSC contra l'aixecament de la suspensió de les llicències urbanístiques. El recurs qüestionava una decisió adoptada pel ple municipal del passat 27 de setembre, per deixar temporalment sense efecte la suspensió de llicències d'edificació i altres autoritzacions municipals, fruit de la decisió del govern de paralitzar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El recurs ha quedat rebutjat per 15 vots a favor (ERC, Junts per Lleida i Comú), 7 en contra (PSC) i 5 abstencions (Cs i PP). Durant el ple, l'equip de govern ha assenyalat que la decisió està avalada per diversos informes tècnics i jurídics, que recullen jurisprudència en aquest àmbit. En particular, s'ha fet referència a un informe encarregat per la Paeria a un urbanista de prestigi –i responsable de l'elaboració del Pla General vigent– com és el Josep Maria Llop, actual director de la Càtedra Unesco de Ciutats Intermèdies, Urbanització i Desenvolupament de la UdL. Aquest document constata que la tramitació de la revisió del planejament urbanístic es va iniciar sense que es donessin les condicions de revisió anticipada previstes al Pla General. Per aquest motiu recomana que se sol·liciti l'autorització oficial de la Generalitat per abordar la revisió anticipada del PGL. També aconsella que s'aprofiti la feina feta fins ara, corregint les deficiències tècniques i jurídiques que es detectin i incorporant els canvis derivats dels processos participatius, d'informes sectorials i d'altres administracions i de l'aplicació del model de ciutat del nou govern. En aquest sentit, s'ha afegit que es parlarà amb totes les persones i col·lectius que van presentar al·legacions per buscar nous consensosper bastir un nou POUM, aprofitant la feina feta i donant seguretat jurídica. També s'ha fet referència a un altre informe, elaborat per la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya que constata que la revisió anticipada del Pla requereix autorització del conseller sempre que no es compleixin les circumstàncies fixades per la seva revisió ordinària i que la Paeria no la va demanar.

L’Ajuntament de Lleida garanteix la continuïtat del servei a infants de 0 a 3 anys a l’Escola Bressol Municipal de Raimat. La tinenta d’alcalde Jordina Freixanet i la regidora d’Educació, Sandra Castro, s’han reunit aquesta tarda a Raimat amb l’alcaldessa de l’EMD, Ainhoa Casabón, i la responsable de l’àrea educativa, Belén Manchón, en la trobada mensual de l’equip de govern a les EMD de Lleida per mantenir una comunicació fluida i atendre les seves demandes i/o suggeriments per millorar l’atenció als seus ciutadans/es. En aquesta ocasió, s’ha parlat de la planificació educativa a Raimat els pròxims anys. Castro ha assegurat que se seguirà prestant el servei de 0 a 3 anys. Ha explicat que s’ha de fer un estudi del funcionament del servei de les Escola Bressol Municipals (EBM) a la ciutat i que s’atendran els interessos i les necessitats de la població de Raimat. Castro ha remarcat la qualitat del projecte educatiu de la xarxa d’escoles bressol a Lleida i ha tramès a la comunitat educativa i a les famílies de Raimat la voluntat de continuar-lo. En aquest marc, s’ha visitat l’EBM amb Anna Gairí (directora) i Eva Horcajada, i entre altres qüestions, s’ha abordat si cal repensar com es porta a terme a Raimat el projecte Estiu de Petits, per adaptar-se a la demanda, o la possibilitat d’implantar el servei de ludoteca.

L’ Associació Slow Shop Lleida convoca per quart any consecutiu el Dia per a la Reforma Horària amb l’objectiu de visualitzar i sensibilitzar sobre la necessitat de la conciliació a la nostra societat. Tindrà lloc aquest dimecres, 20 de novembre, i es fa una crida a tots els comerços a que s’ adhereixin a la iniciativa de tancar a les set de la tarda amb el lema "Canviem el nostre horari per un dia. En favor de la reforma horària". La regidora Sandra Castro, responsable d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, ha recordat que el Pacte de Sant Joan de l’Ajuntament de Lleida contemplava desenvolupar diferents punts programàtics de la reforma horària, i que l’alcaldia s’ha compromès a promoure’n el seu desplegament. Castro ha declarat que “tot el que sigui treballar per la conciliació ha de ser una prioritat perquè la reforma horària promou una distribució més racional del temps en la vida quotidiana i assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal”. Castro també ha recordat que canvis en aquest sentit van en la línia d’assolir objectius de coresponsabilitat i equitat de gènere i també suposa millores en el rendiment escolar. La presidenta d’ Slow- Shop Lleida, Anna Costa, ha agraït per la seva banda el suport dels prop de 100 establiments que ja han anunciat que se sumen a la iniciativa i ha recordat que el que és vol és “visualitzar una nova cultura del temps, una qualitat de vida que ha d’arribar també darrere del mostrador que permeti l’equilibri entre la vida familiar i laboral”. Ha recordat que l’associació lleidatana fou capdavantera, l’any 2016, en posar en marxa aquesta acció. "Hem de ser més europeus i necessitem molta sensibilització”. Costa ha recordat que la voluntat “no és fer menys hores, sinó compactar-les”. Des de Pimec, Maria Rosa Eritja ha reclamat canvis legislatius i Manel Llaràs, de FECOM, ha admès la dificultat d’arribar a aquesta reforma horària perquè hi ha la tendència d’allargar horaris i per això s’ha sumat a Pimec Comerç a demanar un canvi legislatiu.

L’alcalde Miquel Pueyo ha animat a “gaudir del plaer de la lectura”, durant la seva intervenció en l’acte de lliurament dels Premis Literaris Lleida 2019, que s’ha celebrat aquest vespre en l’Auditori Enric Granados i que ha estat presidit per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. El paer en cap, que ha fet referència a l’assaig de Daniel Pennac en què incentiva la lectura entre els joves, ha afirmat que “la lectura ens salva, ens commou i ens permet viure més i més intensament”. L’alcalde ha iniciat el seu parlament reconeixent una certa emotivitat personal, ja que la seva relació amb els premis literaris de Lleida ve de lluny. Una trajectòria en la qual ha estat jurat del Premi Josep Vallverdú d’Assaig, en els seus inicis; guanyador en la 29a edició, conjuntament amb Ernest Benach, i ara té la responsabilitat de continuar-los, des de la primera institució de la ciutat. “La nit literària de Lleida aplega raó i sentiment. L’assaig i la poesia són dos gèneres que ens predisposen a ‘escoltar’ de manera reflexiva i a descobrir significats amagats sota la virtuositat en la construcció literària de la nostra llengua”, ha dit Miquel Pueyo, que ha tingut un record per Josep Vallverdú, absent per primera vegada a la gala del premi d’assaig que du el seu nom des de fa 36 anys; i per dos persones traspassades, Víctor Torres, el germà del poeta amb qui van compartir tantes nits literàries, i Jaume Magre, l’exregidor de Cultura i impulsor dels premis, de qui enguany es compleix el 20è aniversari de la seva mort. Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Talarn, ha dit que cal fer dels premis literaris uns referents de país, perquè tinguin més identitat en el panorama literari dels Països Catalans. “La Paeria i la Diputació ens conjurem a fer-ho possible”, ha dit. “Si tenim en compte que la literatura pertany a la llengua que és escrita, més enllà de les adscripcions territorials.

En el marc de l’allotjament hivernal d’urgència, l’Ajuntament ha activat la nit de dijous 14 de novembre el Pla Iglú per prevenir les conseqüències del fred en la població més vulnerable. El projecte ofereix atenció social durant tot el dia, de dilluns a diumenge. A més de Jericó s’habilitarà un espai al Centre Cívic de Balàfia per atendre les persones que ho necessitin i es continua treballant per trobar l’emplaçament més adequat per oferir aquest servei. L’Ajuntament de Lleida activa aquest dijous el Pla Iglú en el marc del programa d’allotjament hivernal d’urgència, que pretén prevenir les conseqüències del fred en la població més vulnerable. L’equipament de la Fundació Jericó és l’espai on s’ofereixen places dins d’aquest pla, que complementen l’atenció de les persones que s’atenen des dels Serveis Socials i l’Àrea d’Inclusió. A més, s’habilitarà un espai al Centre Cívic de Balàfia, com a espai refugi per donar resposta a les necessitats que puguin sorgir arran de la baixada de les temperatures i es continua treballant per trobar l’emplaçament més adequat per oferir aquest servei. S’ha de tenir en compte que fa una setmana es va iniciar l’allotjament hivernal d’urgència i des del 7 de novembre s’ha atès una mitjana de 78 persones. A partir d’aquest divendres, les places disponibles per al Pla Iglú són 20 places a Jericó, de les 70 contractades per la Paeria en aquest equipament per atendre també casos d’inclusió i de seguiment de zones; 10 places més a Jericó que cedeix la fundació i les 40 hamaques al Centre Cívic de Balàfia fins que es trobi un espai més adequat. El projecte té un procediment i criteris d’admissió que responen a dues situacions: -quan les temperatures baixen de 2 graus o les condicions meteorològiques són adverses o representen risc per a la salut de les persones -tot i no assolir els 2ºC- es notifica l’activació de la situació 1 del Pla Iglú.

La regidora de barri, Montse Pifarré, acompanyada per les també regidores Regina Cairol i Elena Ferre, s’ha reunit amb la plataforma Som Veïns per escoltar les seves demandes i explicar les primeres actuacions que s’han dut a terme. La Paeria presentarà d’aquí a tres mesos un pla de treball per la millora del Centre Històric. Aquest ha estat el compromís que han expressat la regidora del barri i tinenta d’alcalde Montse Pifarré i les regidores de les Polítiques per als Drets Socials, Regina Cairol, i la de Transparència i Lluita contra la corrupció, Elena Ferre, amb els representants de la plataforma Som Veïns en una reunió que han mantingut aquest dimecres a l’Ajuntament. Les regidores han escoltat les demandes dels membres de la plataforma, que agrupa a diferents col·lectius del Centre Històric, que han anat en la línia de demanar una dignificació del barri, un objectiu que també comparteix el govern municipal. A més, se’ls hi ha explicat les primeres actuacions que s’han dut a terme, principalment en l’àmbit dels Serveis Socials. En una pròxima reunió, passat el termini fixat, es concretarà la presentació d’aquest pla de treball i es farà un repàs de les actuacions que ja s’hagin endegat. Una d’aquestes primeres actuacions serà la constitució d’una taula institucional interdepartamental amb la Generalitat per abordar la situació de les famílies més desfavorides. 

Abans d’acabar l’any es tornarà a convocar la taula institucional per debatre les propostes sorgides a les comissions i decidir com s’incorporen al pla d’actuació. L’Ajuntament de Lleida ha constituït les tres comissions tècniques de treball que permetran avançar en el pla d’actuació de la campanya de temporers 2020. La regidora de Polítiques per als Drets Socials, Regina Cairol, ha presidit la reunió interadministrativa d’aquest dimecres, a la qual han assistit representats de les administracions implicades i dels agents locals que participen en la campanya, com sindicats, entitats socials, associacions agràries, etc. Les tres comissions que s’han creat han estat de contractació, d’allotjament i de persones vulnerables. Cada espai ha de servir per generar debat i propostes que després s’elevaran a la taula institucional, on es decidirà quines i de quina manera s’incorporen al pla d’actuació final per implementar-lo en l’àmbit municipal. S’ha fet una proposta de cronograma i de reglament intern de funcionament. Així, les comissions es reuniran les pròximes setmanes i abans d’acabar l’any es convocarà la reunió amb les persones representants. La regidora ha explicat que s’han d’anar marcant fites a curt termini per adaptar-les i fer canvis si és necessari per ajustar-les millor. La campanya de la fruita 2020 per a les Terres de Lleida té com a objectiu prioritari l’atenció social i humanitària de garantia de cobertura de les necessitats bàsiques a les persones acabades d’arribar a Lleida sense recursos, que es troben cercant feina a la campanya agrària i en diferents situacions, sense contracte laboral, que no se’ls garanteix el dret a disposar d’allotjament, etc. La resposta a aquest tema s’hauria de donar de manera transversal, salvaguardant els drets laborals i socials de les persones i garantint les seves necessitats bàsiques. A més, s’ha de vetllar per un acompanyament més enllà de l’atenció d’urgència, amb el suport de les entitats i les administracions vinculades a la campanya.

Miquel Pueyo participa a l'acte institucional a la Seu Vella de commemoració del 312 aniversari de la caiguda de la ciutat a la Guerra de Successió, amb una conferència de l'historiador Antoni Passola. La ciutat de Lleida ha recordat avui amb un acte commemoratiu a la Seu Vella la caiguda de la ciutat a les mans de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió, fa avui justament 312 anys. L'acte, que ha estat presidit per l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el president de la Diputació, Joan Talarn, i el delegat del Govern, Ramon Farré, ha comptat amb una conferència a càrrec de l'historiador Antoni Passola, professor titular d'Història Moderna a la UdL, titulada "Lleida a les acaballes del règim foral: segle XVII". La conferència ha dibuixat el mapa de la Lleida de l'època moderna, prèvia a les transformacions que provocaren la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta. Passola ha destacat en el seu discurs com el segle XVII a Lleida està marcat, després de l'esplendor del segle anterior, per una clara decadència, a causa de la crisi econòmica, demogràfica, social i política que arrenca ja a l'última dècada del segle XVI, i que es veu agreujada pels efectes de la Guerra dels Segadors i la pesta, fins a tocar fons entre el 1640 i el 1660. En l'últim terç del segle, la ciutat viu una certa recuperació fruit de la millora de les collites, sense arribar als nivells anteriors, que es veu estroncada per la Guerra de Successió i el decret de Nova Planta, que agreujà les tendències cap a l'oligarquització que ja vivien les elits de la ciutat i que trencà amb la seva tradició foral. Per la seva part, el paer en cap ha volgut destacar la importància de "recordar i posar en valor els fets històrics que més han marcat la ciutat, de protegir la memòria com una part de la cultura pròpia", per tal "d'inspirar un present i un futur basat en la cultura de la concòrdia i la convivència". "Vivim en un moment crític i difícil. El nostre compromís des del govern de la ciutat ha de ser pel diàleg, per parlar i escoltar tothom.