Lleida

Totes les notícies


La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

Lleida recorda l'1-O amb una exposició al carrer de fotografies de gran format

La mostra "U: Per tretze fotògrafes i fotògrafs de Lleida", produïda per la UdL, es podrà veure al carrer Major, entorn de la Paeria, des d'avui i fins al 15 d'octubre La Comissió Especial de l'1 d'Octubre iniciarà les compareixences de ciutadans per relatar la seva experiència durant aquella jornada del 2017 dilluns que ve Una exposició de fotografies en lones de gran format situades al carrer Major, entorn de la Paeria, permetrà a la ciutadania de Lleida tornar a visibilitzar i recordar els fets de l'1 d'octubre de 2017 a la ciutat, ara fa tres anys. La mostra col·lectiva, sota el títol "U: Per tretze fotògrafes i fotògrafs de Lleida", recull les instantànies que van captar tretze professionals lleidatans de les votacions en el referèndum d'autodeterminació convocat pel Parlament de Catalunya i suspès pel Tribunal Constitucional, i de les càrregues que van fer la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir-lo. Les fotografies es col·locaran durant la jornada d'avui i estaran exposades fins al 15 d'octubre. L'exposició compta amb 26 imatges de gran format, obra de Tony Alcántara (La Mañana), Lleonard Delshams (Segre), Itmar Fabregat (Segre), Amado Forrolla (Segre), Núria Garcia (La Mañana), Selena Garcia (La Mañana), Santi Iglesias (Diari Ara), Jordi V. Pou, Toni Prim, Llorenç Melgosa, Adrià Ropero (Agència EFE), Lídia Sabaté (La Mañana) i Hermínia Sirvent. "Avui és 1 d'octubre i durant molts anys recordarem què va passar l'1 d'octubre de 2017 a Lleida, perquè, a més a més, determinarà el que passarà en els pròxims anys. Al carrer Major tindrem durant quinze dies penjades un seguit de fotografies de diferents fotògrafs i fotògrafes que recullen aspectes diversos d'aquella jornada històrica a Lleida, en la qual els lleidatans i lleidatanes van perdre la por i van sortir a votar", ha afirmat el paer en cap, Miquel Pueyo. "Hem volgut que aquesta exposició fos en un espai obert, molt cèntric i per on transita moltíssima gent perquè tingués un abast més ampli i arribés a tots els públics, no només aquells que ja poden tenir ganes de veure-la, sinó també totes aquelles persones que passen pel carrer Major habitualment o en un dia de festa quan van a comprar.

Les Festes de la Tardor més diferents de la història tanquen amb un balanç altament positiu

L’alcalde, Miquel Pueyo, fa un balanç altament positiu en registrar-se una ocupació del 90% de l’aforament de les activitats i espectacles programats El regidor de Festes, Ignasi Amor, afirma que ha estat tota una experiència molt positiva de la qual se'n poden extreure moltes lliçons de cara al futur Lleida va tancar ahir a la nit les Festes de la Tardor amb el Castell de Focs, que per primera vegada es va traslladar a la Llengua de Serp de la Seu Vella, perquè es pogués veure des de qualsevol indret de la ciutat, preservant les mesures de seguretat imposades per les restriccions de la Covid-19 i evitar les aglomeracions. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va aprofitar la passada de lluïment del Seguici de les Festes de la Tardor per fer un balanç altament positiu dels actes realitzats i de la previsió dels que quedaven durant la jornada. “Amb les Festes de la Tardor, hem intentat donar resposta a la necessitat psicològica de la nostra gent, la societat lleidatana, a gaudir d’una estona de distensió i satisfacció. Tenim l’obligació de mirar cap al futur, pensant en els nostres fills i filles, prenent totes les mesures de seguretat”, va dir. El paer en cap va assenyalar que la valoració personal de les festes no pot ser més que positiva. “Malgrat que encara resten per realitzar-se alguns actes de la jornada d’avui, el balanç és positiu perquè hem tingut una ocupació real al voltant del 90% de l’aforament previst. És cert que en gairebé tots els espectacles s’han exhaurit les entrades i que, en alguns, a l'hora de l’inici no s’han omplert les localitats per culpa del mal temps o l’amenaça de pluja. Cal dir, però, que en la majoria dels actes, s’ha acabat d’omplir l’aforament, deixant entrar altra gent previ registre de dades, un cop hi ha accedit tot el públic que venia amb la reserva online o telefònica”. Miquel Pueyo també va explicar que aquestes Festes de la Tardor han ajudat a recuperar l’activitat cultural i de les indústries auxiliars, així com indirectament l’hostaleria i la restauració, davant la crisi econòmica derivada de la sanitària.

Pueyo qualifica de “molt positiu” per a la ciutat que el Govern adjudiqui a FGC l'explotació de la línia de ferrocarril R12 entre Lleida i Manresa

L’alcalde, Miquel Pueyo, demana que s’agilitzi la transformació d’un servei “obsolet” i destaca la importància per a la ciutat de la nova central operativa i del baixador al polígon industrial. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha qualificat avui de “molt positiu” per a la ciutat que el Govern adjudiqui a FGC l'explotació de la línia de ferrocarril R12 entre Lleida i Manresa, ara gestionada per Renfe. El paer en cap ha expressat el desig que la transformació i millora anunciada d'una línia "obsoleta" sigui "més ràpida" que els quatre anys plantejats inicialment.  El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat avui a Lleida el nou projecte d'aquesta línia davant de representants polítics i econòmics del territori. Calvet ha informat que l'encàrrec a FGC es materialitzarà a l'octubre i espera que sigui una realitat el 2024, termini que l’alcalde demana que sigui inferior. Miquel Pueyo també ha celebrat que la iniciativa contempli “un taller de manteniment per a les unitats de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i un baixador al polígon industrial”. Aquesta proposta permetrà desenvolupar un espai industrial nou de tallers a l’àrea de Lleida amb la creació de llocs de treball qualificats, empreses auxiliars i futurs desenvolupaments. El paer en cap ha destacat que la situació actual del transport de rodalies a Lleida és un dèficit “que s’arrossega de fa molts anys”.  El projecte forma part del nou model de Rodalies de Lleida, basat en una oferta coordinada de tren i autobús, amb una inversió de 60 milions d’euros i una gestió integrada amb la línia Lleida-La Pobla. Es volen duplicar freqüències de trens de Lleida a Cervera –passaran de 6 a 12- i incrementar les de Manresa, de 3 a 5 . Per això es compraran quatre trens i es construirà la central operativa on es farà la gestió i manteniment tant dels dispositius d'aquesta línia com de les tres unitats de la Pobla.

La Paeria incorpora una nova tarifació progressiva per a les escoles bressol

Sandra Castro, tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, sobre les taxes de les Escoles Bressol: "Estem davant d’un nou model de quotes: introduïm la tarificació progressiva segons trams de renda, i tenim en compte el nombre de membres de la unitat familiar. El nou sistema farà que un 80% de les famílies paguin la meitat o menys del preu d'escolarització. Aquesta era una de les propostes que ERC-AM portava al programa electoral i que també consta al Pacte d'Entesa de govern. L'Ajuntament de Lleida ha presentat aquest matí la proposta d'ordenances fiscals per a l'any 2021, que regulen els impostos i taxes pels serveis municipals i que es votarà al pròxim ple municipal. Amb criteri general, ha explicat la tinent d'alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, el govern planteja un increment de l'1,05%, equivalent a la inflació de l'últim any (mitjana de l'IPC de Lleida i de Catalunya l'any 2019), seguint el criteri marcat els últims anys. Pifarré ha explicat que aquesta pujada és imprescindible per reequilibrar els grans contractes que donen servei a la ciutat i adequar els increments ordinaris del cost del servei, inclosos els salaris del personal. A banda d'aquest criteri general, s'incorporen també ajustos per millorar les diferents ordenances i dos canvis importants centrats en un nou model de quotes de les escoles bressol i en la taxa de tinença d'animals de companyia. La tinent d'alcalde d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha explicat la nova tarifa de les escoles bressol, que incorpora "un canvi de model absolut, que entrarà en vigor al curs 2021-22". "Introduïm per primera vegada la tarifació progressiva per trams de renda i segons el nombre de membres de la unitat familiar. Cada cop més ciutats catalanes incorporen aquest sistema del qual estàvem al marge fins ara i que és més just i equitatiu, ja que anivella a totes les persones en l'accés a les escoles", ha afirmat Castro. S'estableixen vuit llindars de renda, basats en la base imposable general de l'IRPF, que permetran accedir a bonificacions de fins al 90% en la nova quota, establerta en 230 euros al mes.

Comença a caminar la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat

Una taula per frenar, des de la diversitat i la representativitat, els efectes de la crisi de la Covid-19. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha qualificat d'"històrica" la constitució de la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat que s’ha formalitzat avui a la Seu Vella amb la participació de representants de més de 50 entitats i institucions de Lleida. "És realment històrica la creació d'aquesta taula de l'estat general de la ciutat ja que neix amb l'objectiu de treballar des de la diversitat i la representativitat en les pautes de la recuperació de Lleida", ha assenyalat. L’objectiu de la Mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19 i fer-ho de manera consensuada, amb la participació d’una àmplia representació ciutadana. Pueyo ha subratllat que els integrants de la taula han expressat de manera “força unànime” que ara “no és el moment de mirar enrere, de repassar i de rabejar-nos en el que va passar sinó cap a on hem d’anar i què és el que hem de fer”. El paer en cap ha afegit que una les demandes més significatives de la Mesa ha estat que “totes les institucions col·laborin en tot allò que puguin en aquest esforç de reconstrucció”. En aquesta primera reunió de treball, s'ha acordat l'elaboració d'un document que haurà de començar a ser debatut en el termini d'un mes a partir de les propostes fetes pels participants. El passat 31 de juliol, el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar per unanimitat crear una mesa transversal on es pogués decidir i debatre, juntament amb els diferents sectors de la ciutat, les mesures necessàries per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. En la reunió d’avui han estat representades entitats culturals, empresarials, esportives, d’inclusió social, plataformes socials, sindicats, col·legis professionals així com la Universitat de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià, la subdelegació del Govern de l’Estat, la Generalitat i la Diputació de Lleida, a més de tots els grups municipals de la Paeria, organisme que ha impulsat la creació de la taula.

La Paeria considera el canvi en la mobilitat urbana com un projecte de ciutat

La Paeria treballa amb la voluntat que la nova ordenança de mobilitat sigui un projecte de ciutat El regidor Jaume Rutllant hi veu un canvi positiu, en què tots guanyem, i possible, perquè Lleida és una ciutat modèlica per aquestes transformacions per les seves dimensions La Paeria considera un projecte de ciutat el canvi de model de la mobilitat urbana, que es vol implementar amb la declaració de Lleida com a Ciutat-30 i l’aprovació de la nova ordenança municipal sobre circulació. Rutllant, que diumenge va participar en la segona edició de l’Open Street Day, va recordar que el canvi en la mobilitat de la ciutat és una aposta que ha vingut per a quedar-se. L'Open Street Day, programat dins la Setmana de la Mobilitat, es va desenvolupar durant tot el dia a l’avinguda Rovira Roure, on es van instal·lar dos circuits tancats, un per a bicicletes i l’altre per a cadires de rodes. Jaume Rutllant va explicar que "quan parlem de model de ciutat ens referim a la transversalitat de totes les regidories”. També va posar en valor la jornada de diumenge i en va destacar l’aspecte divulgatiu. “No només necessitem una transformació de la ciutat, sinó també de les mentalitats, ja que tots hem d’entendre que tothom sortirà guanyant amb els canvis”, va dir, i va vaticinar que és possible fer-ho però que “caldrà trencar hàbits entre la ciutadania i convèncer-la que cal deixar el cotxe a casa i agafar uns altres mitjans de transports més sostenibles per desplaçar-se o fer-ho a peu, una cosa possible en una ciutat com Lleida, on majoritàriament els desplaçaments no estan a més de 15 minuts. Tenim l’avantatge que Lleida, per les seves dimensions, és una ciutat modèlica per fer aquestes transformacions". "L’aposta és clara i aquest ja és un camí sense retorn”, va concloure..

S'amplia amb dos habitatges més el projecte de masoveria urbana, un dels compromisos del Govern d'Entesa

El contracte signat amb l’associació Obrint Portes per l’Habitatge Social permetrà viure a 12 joves, que ajudaran a reformar-los i pagaran un lloguer assequible. L’Empresa Municipal d’Urbanisme i l’associació Obrint Portes per l’Habitatge Social han signat una addenda al contracte de masoveria urbana, subscrit el passat 27 de juliol, per la qual es posen a disposició de l’entitat dos habitatges més al barri de la Mariola, que seran reformats i habitats per joves menors de 30 anys, els quals compartiran l’ús un cop estigui rehabilitat. En total, ja són tres els habitatges destinats al projecte de masoveria urbana: un a la Bordeta, que és el resultat de la unió de dos habitatges, i els altres dos signats avui, que permetran residir a 12 joves. El tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i Transició Ecològica, Sergi Talamonte, i el regidor de Joventut, Ignasi Amor, han visitat aquest matí ambdós pisos a La Mariola, en companyia Enric Morros, un dels impulsors de l’associació Obrim Portes a l’Habitatge Social, per veure les condicions dels immobles i conèixer les reformes i rehabilitacions que hauran de realitzar els futurs inquilins a canvi d’un lloguer molt assequible. Ignasi Amor ha volgut remarcar el ferm compromís del govern de la Paeria en aquest projecte i ha subratllat el treball transversal que està fent l’EMU i la regidoria de Joventut amb l’associació Obrint Portes per l’Habitatge Social: "Creiem que és una de les solucions pels joves de la nostra ciutat per a poder accendir a un habitatge digne". L’EMU aporta al projecte els dos habitatges de la Mariola en les mateixes condicions que els de la Bordeta: usdefruit per 7 anys a l’Associació Obrint Portes per l’Habitatge Social, que els reformarà i gestionarà, ocupant-se de la selecció i seguiment dels joves que hi viuran, els quals pagaran un lloguer assequible, sempre inferior al preu de mercat. L'associació Obrint Portes té com a finalitat la rehabilitació d'habitatges en desús per tal de destinar-los a persones amb dificultats d'accés a l'habitatge a un preu inferior al de mercat.

"Seran unes Festes de la Tardor diferents, però amb una programació extraordinària”

Del 25 al 29 de setembre Lleida viurà les Festes de la Tardor, amb una trentena d’espectacles que conformen una programació femenina, de Km. 0 i amb artistes catalans reconeguts internacionalment La Paeria prendrà mesures per garantir la seguretat de tothom als espais lliures com la reserva prèvia per poder accedir als espectacles, així com l’ús obligatori de la mascareta El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, ha presentat aquest divendres la programació de les Festes de la Tardor. Del 25 al 29 de setembre s’han programat una trentena d’espectacles que conformen una programació femenina, de Km.0 i amb artistes catalans reconeguts internacionalment. Pueyo ha explicat que “Lleida està a les portes d’unes noves Festes de la Tardor que, de ben segur, seran diferents per la situació sanitària global que vivim en els darrers mesos. Tot i així, l’Ajuntament de Lleida ha preparat unes festes amb més il·lusió que mai, pensant en tots els detalls i que amb molt esforç per part de tothom seran extraordinàries”. Malgrat totes les circumstàncies sobrevingudes per la Covid, “hem de poder oferir a la ciutadania tota un sèrie d’espectacles, activitats, tradicions d’un dels sector més afectats per l’impacte de la crisi sanitària, com és la cultura”. Programació femenina, Km. 0 i artistes catalans reconeguts internacionalment El regidor Ignasi Amor ha posat de relleu que “en aquestes Festes de la Tardor hem apostat en gran mesura per grups i companyies de Km. 0, també per artistes catalans reconeguts internacionalment i, a més, posem de relleu el paper de la dona dins del món cultural”.  Divendres, 25 de setembre   19 h – Plaça de Sant Joan Pregó i concert de la Banda Municipal Entrada gratuïta amb reserva prèvia. Aforament limitat 22 h – Camps Elisis Stay Homas Ho organitza:  Midnight Group Entrada 25 € (+  despeses de gestió) Aforament limitat Dissabte, 26 de setembre, 11 h – Camps Elisis JAM.