Miquel Pueyo participa a l'acte institucional a la Seu Vella de commemoració del 312 aniversari de la caiguda de la ciutat a la Guerra de Successió, amb una conferència de l'historiador Antoni Passola. La ciutat de Lleida ha recordat avui amb un acte commemoratiu a la Seu Vella la caiguda de la ciutat a les mans de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió, fa avui justament 312 anys. L'acte, que ha estat presidit per l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el president de la Diputació, Joan Talarn, i el delegat del Govern, Ramon Farré, ha comptat amb una conferència a càrrec de l'historiador Antoni Passola, professor titular d'Història Moderna a la UdL, titulada "Lleida a les acaballes del règim foral: segle XVII". La conferència ha dibuixat el mapa de la Lleida de l'època moderna, prèvia a les transformacions que provocaren la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta. Passola ha destacat en el seu discurs com el segle XVII a Lleida està marcat, després de l'esplendor del segle anterior, per una clara decadència, a causa de la crisi econòmica, demogràfica, social i política que arrenca ja a l'última dècada del segle XVI, i que es veu agreujada pels efectes de la Guerra dels Segadors i la pesta, fins a tocar fons entre el 1640 i el 1660. En l'últim terç del segle, la ciutat viu una certa recuperació fruit de la millora de les collites, sense arribar als nivells anteriors, que es veu estroncada per la Guerra de Successió i el decret de Nova Planta, que agreujà les tendències cap a l'oligarquització que ja vivien les elits de la ciutat i que trencà amb la seva tradició foral. Per la seva part, el paer en cap ha volgut destacar la importància de "recordar i posar en valor els fets històrics que més han marcat la ciutat, de protegir la memòria com una part de la cultura pròpia", per tal "d'inspirar un present i un futur basat en la cultura de la concòrdia i la convivència". "Vivim en un moment crític i difícil. El nostre compromís des del govern de la ciutat ha de ser pel diàleg, per parlar i escoltar tothom.

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, s'han reunit aquest divendres amb l'Agrupació d'Entitats Gitanes dels Països Catalans per conèixer de primera mà els projectes que desenvolupa l’entitat a Lleida i Catalunya. La responsable d’Educació de la Paeria ha definit la trobada com a “molt positiva” i ha explicat que “el consistori està obert a estudiar noves vies de col·laboració amb l’entitat, especialment des de la perspectiva dels referents positius i la interculturalitat”. En la trobada d’avui s’han tractat principalment temes relacionats amb habitatge, cultura i educació, entre altres. Per la seva banda, el coordinador general de projectes d’AGIPCAT, Manel Carbonell, ha agraït la trobada i la bona predisposició de l’equip de govern d’explorar noves vies de col·laboració i suport en la promoció de la cultura gitana.

La Paeria referma el seu ple suport institucional, acordat per unanimitat a l'últim ple municipal, cap als treballadors de Sada, una empresa estratègica del sector agroalimentari que dona feina a 260 famílies de Lleida, davant l'amenaça d'Expedient de Regulació d'Ocupació que ha iniciat la direcció d'aquesta l'empresa. La segona tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal, Jordina Freixanet, ha participat aquesta tarda en una reunió al departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb els representants del Comitè d'Empresa i la Comissió Negociadora de l'ERO, que ha estat presidida pel secretari general del departament, Josep Ginesta. "Des de l'aprovació de la moció al ple el passat dia 30, hem iniciat la ronda de contactes amb els departaments de la Generalitat per intentar que aquesta empresa es mantingui i els treballadors conservin les mateixes condicions. Seguim pensant que l'empresa és viable i que no té pèrdues reals. Els treballadors ens han traslladat el seu neguit per la situació i volem ajudar-los en tot el possible", ha assenyalat la regidora. A més, ha afegit que es treballa amb la màxima celeritat possible, ja que el període de tramitació de l'ERO, que és d'un mes, ja està en marxa des del dia 30. Freixanet ha expressat també l'agraïment per la celeritat del departament de Treball en asseure's amb els treballadors en menys d'una setmana i ha garantit que la Paeria serà present en les pròximes reunions tant amb Treball com amb la resta de departaments implicats, com són els d'Empresa, Agricultura i Vicepresidència, per treballar amb la màxima coordinació possible i total transparència per garantir els drets dels treballadors.

L'Ajuntament de Lleida, amb l'alcalde Miquel Pueyo al capdavant, acompanyat de la regidora d'Educació i Drets Civils, Sandra Castro, ha recordat aquest dilluns dia 4 de novembre amb un nou homenatge les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar el 2 de novembre de l'any 1937, durant la Guerra Civil, quan avions feixistes italians van matar més de 250 persones a la ciutat i van acabar amb una institució pionera en l'educació, inscrita en el moviment de l'Escola Nova Catalana. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit l'acte institucional d'ofrena floral davant l'escultura "Memòria, dignitat i vida" de l'avinguda de Blondel, situada davant d'on hi havia l'escola. L'historiador de l'art Oriol Bosch ha fet un relat històric sobre els fets succeïts el 1937 i el fort impacte que va suposar aquell cruel atac sobre tots els lleidatans i lleidatanes. Pueyo ha destacat la importància de la memòria d'uns fets històrics que han marcat la ciutat, i també la transcendència d'aquella escola pionera, que van impulsar Frederic Godàs i Victorina Vila. "Lamentem uns fets, els recordem, els situem en el seu marc i context, homenatgem una tasca pedagògica esplendorosa com la del Liceu Escolar i recordem aquells i aquelles que van perdre la vida en tràgiques circumstàncies. Però, sobretot, som aquí per dir que de cara al futur estem compromesos per treballar per un món pacífic, solidari, de respecte mutu i també per un país i per una ciutat on l'educació sigui, com ho va ser en l'ideal del Liceu Escolar, una eina de concòrdia, per reduir les desigualtats", ha afirmat el paer en cap, qui ha instat a aprendre la lliçó dels anys 30 per tal de resoldre els conflictes i tensions de l'actualitat a base de diàleg. La commemoració ha comptat amb la participació de diversos supervivents dels bombardejos de fa 82 anys i de representants de la família del pedagog Frederic Godàs, fundador del centre. El paer en cap els hi ha volgut agrair el seu testimoni vital, mentre que la regidora de Drets Civils, Sandra Castro, ha assenyalat que "l'atrocitat feixista no la podrem oblidar mai".

Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde Anna Campos, s’ha reunit avui amb l’equip directiu de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) per conèixer els programes de formació professional i d’inserció laboral en què treballa aquest curs. L’alcalde de Lleida ha comprovat sobre el terreny l’aprenentatge que l’alumnat duu a terme en els diferents tallers ocupacionals i cursos de formació: administració, electricitat, pintura, comerç i perruqueria i maquillatge, entre altres. L’alcalde també ha visitat les dependències del programa SEFED, una empresa simulada on els participants poden practicar totes les funcions d’una oficina (recursos humans, comptabilitat, comerç...). Així mateix, Miquel Pueyo s’ha interessat per la col·laboració que la Paeria i la Universitat de Lleida mantenen, a través de l’IMO, per donar suport a iniciatives d’emprenedoria. 68 ofertes d’ocupació obertes L’equip de professionals de l’IMO dona el suport necessari perquè persones de totes les edats i nivells socioeconòmics puguin accedir al món laboral. L’Institut funciona com a agència de col·locació i en l’actualitat té obertes 68 convocatòries vehiculades per diferents empreses. Altres 86 ofertes de treball estan pendents de resolució. El 2018, l’IMO va aconseguir 1.878 insercions laborals. Els serveis d’aquest institut també inclouen l’Escola Municipal de Jardineria, un centre creat el 1988 on s’imparteix ESO adaptada de l’especialitat de jardineria. Compta amb 34 alumnes. Així mateix, el Centre Especial de Treball, que ocupa 52 treballadores i treballadors, dona feina a les persones que acaben la seva formació a l’Escola de Jardineria.

Aquest dimecres, 30 d'octubre, s'ha autoconvocat i s'ha constituït l'Assemblea de Càrrecs Electes al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. L'alcalde Miquel Pueyo ha format part de la taula de consistució de l'Assemblea, i els sis regidors del grup municipal d'ERC-AM (Jordina Freixanet, Jaume Rutllant, Montse Pifarré, Regina Cairol, Sandra Castro i Ignasi Amor) també hi han assistit i n'han format part. La constitució i el posicionament de l'Assemblea de Càrrecs Electes ha estat aprovat per unanimitat. El posicionament d'aquesta consisteix en rebutjar la sentència del Tribunal Suprem que condemna a gairebé 100 anys de presó als líders independentistes i socials del nostre país; demanar l'amnistia i exigir la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i la fi de la repressió; donar suport a la mobilització popular; exigir diàleg a l'Estat i la mediació internacional; seguir treballar per l'autodeterminació. També s'ha aprovat per unanimitat els compromisos que, de cara al futur, afronta aquesta Assemblea: a crear un grup motor per seguir la feina de l'Assemblea; defensar dels drets socials i les llibertats; posar en marxa l' #SpainSitAndTalk per denunciar la repressió i la regressió democràtica que viu l'Estat.  

Aquest dimecres, 30 d'octubre, s'ha celebrat el ple ordinari del mes d'octubre on, entre d'altres assumptes, s'ha debatut la moció presentada pel comitè d'empresa de SADA. La moció dona suport als treballadors i treballadores de l'escorxador, afectats per un expedient de regulació d'ocupació (ERO). Els treballadors de les Terres de Lleida inclosos en l'ERO ascendeixen a 260. Entre els acords recollits en la moció, destaca declarar el sector industrial agroalimentari com a estratègic per a les comarques lleidatanes i reconèixer el paper determinant que la continuïtat de SADA té per a Lleida ciutat. La regidora d'ERC Sandra Castro ha transmès, a l'exposar el sentit de vot del grup d'ERC-AM, el suport del grup a les famílies afectades i especialment al centenar que tenen més de 50 anys perquè "l'afectació cap a ells i elles serà encara més gran per la dificultat de trobar feina". Així mateix, ha indicat que promouran que el recolzament institucional públic es concreti "fent interlocució amb la central de l'empresa i fent tot allò que estigui a les nostres mans per mirar de revertir la decisió de l'ERO". El Ple ha aprovat la moció per unanimitat. La tinenta d'alcalde Jordina Freixanet ha intervingut en el punt de l'expedient de modificació de crèdits al pressupost del Consorci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL). Freixanet ha indicat que el Parc és "una aposta estratègica i ambiciosa per a Lleida, que fixa els seus valors en la innovació, la qualitat, l'especialització, el dinamisme, el prestigi científic i acadèmic i, clarament, en una vocació de lideratge". Sobre la situació del PCiTAL, la tinenta d'alcalde s'ha mostrat sorpresa que des del setembre del 2018 fins al maig del 2019 no s'hagi pogut emprendre cap acció concreta i, dirigint-se al grup del PSC, li ha recriminat que "en lloc d'assumir la responsabilitat dels darrers vuit anys", s'amagui rere l'excusa que "tot és culpa de la Generalitat". "És el moment de passar de la protesta a la proposta", ha reblat.

Aquest dimecres, 30 d'octubre, se celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya l'Assemblea de Càrrecs Electes de tota Catalunya per donar una resposta conjunta i contudent a la sentència del Tribunal Constitucional contra els presos i preses polítiques. L'alcalde, Miquel Pueyo, ha explicat avui al programa Tot es mou de TV3 que l'objectiu d'Esquerra Republicana - representat per tots els càrrecs electes que assistiran a l'Assemblea - és estar "a tots els llocs on puguem defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania. I l’assemblea de càrrecs electes, sens dubte, n’és un". Pueyo ha afirmat que s'ha estat treballant en la convocatòria d'aquesta Assemblea "perquè aquest espai sigui el màxim transversal, plural, útil i potent possible, ja que el repte principal és aglutinar aquest 80 per cent de la població que està a favor del dret a l'autodeterminació i de resoldre els problemes polítics a la política". Pel que fa a l'objectiu de l'Assemblea, l'alcalde de Lleida ha explicat que "ens trobarem per debatre, per parlar i per aprovar resolucions compartides. Ens trobarem totes aquelles sensibilitats polítiques que estan per la defensa de la democràcia". Pueyo ha remarcat la importància dels Ajuntaments a l'hora de resoldre el conflicte polític que viu Catalunya: "L'àmbit local es l'àmbit que està més en contacte directe amb la població i amb la realitat catalana, també amb les seves contradiccions. El fet que s'hagi convocat aquesta assemblea ja és una aposta pel diàleg i per la política". Respecte a la sentència del Tribunal Suprem que condemna els presos i preses polítiques i a les eleccions espanyoles que se celebraran el proper 10 de novembre, Pueyo s'ha mostrat preocupat per "la situació global de les nostres llibertats i dels nostres drets". Recupera l'entrevista al programa Tot es mou aquí.

L’Ajuntament de Lleida té intenció d’adherir-se al procés per tal d’obtenir el Distintiu per la Igualtat de Gènere, un segell de qualitat que acredita la tasca que duen a terme els municipis més igualitaris. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme, Sandra Castro, s’ha interessat avui per aquest projecte en una trobada que ha mantingut amb representants de l’Associació Forgender Seal, una entitat sense ànim de lucre, que ofereix a les administracions posar en marxa aquest procés de certificació a través de la norma SG CITY 50-50. Aquesta norma posa a disposició dels municipis eines que afavoreixen la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració local. Amb la posada en marxa d’aquesta iniciativa, la Paeria vol visibilitzar el seu compromís polític i estratègic a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Distintiu per la igualtat de gènere s’ha dissenyat d’acord amb les competències municipals, la normativa nacional i els mandats i tractats internacionals, en relació amb els drets humans de les dones, el desenvolupament humà, les ciutats i el canvi climàtic (Agenda 2030, Nova Agenda Urbana i Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides). Forgender Seal té com a propòsit impulsar la creació de sistemes de gestió de gènere que afavoreixin la construcció de societats més justes i igualitàries, proposin democràcies més participatives i paritàries i generin una convicció i determinació política a favor de la igualtat.