L’alcalde Miquel Pueyo ha mantingut una trobada avui amb Ernest Maragall, cap de l’ oposició a l’Ajuntament de Barcelona, que ha destacat la capacitat capdavantera de Lleida en l’àmbit de la transparència i el bon govern Pueyo i Maragall han tractat de les oportunitats de cooperació i intercanvi entre Lleida i Barcelona L’Ajuntament de Lleida posarà en marxa en breu una Bústia Ètica on la ciutadania podrà realitzar denúncies anònimes de males pràctiques. L’alcalde, que avui s’ha reunit amb el cap de l’ oposició a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha destacat els passos decidits en matèria de transparència i bon govern que ha realitzat el govern d’entesa de Lleida: “Amb la posada en marxa de la web de pressupostos de la Paeria hem posat a l’abast del ciutadà més de 60.000 factures. En els propers dies posarem en marxa aquesta bústia ètica i de bon govern. Crec sincerament que si sumem aquesta pàgina web, la bústia ètica i bon govern i altres gestos que el govern ha realitzat en aquests mesos crec que el govern d’entesa, en aquests 8 mesos, ha fet molt més per la transparència i la gestió municipal a l’Ajuntament de Lleida que el ha fet el partit socialista en els darrers 40 anys”.  El cap de l’ oposició a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha destacat la capacitat capdavantera de la ciutat en l’àmbit de la transparència i ha assegurat que és un “element d’estímul i d’experiència per compartir”. Maragall també ha posat en valor el model de la xarxa d’Escoles Bressol de Lleida i ha explicat que s’analitzarà des de Barcelona “veurem com s’hi ha arribat i molt especialment quin valor té en termes de cohesió social i de la incorporació a la plena ciutadania educativa dels infants”.  Maragall també ha apostat per establir aliances urbanes entre Lleida i Barcelona que “tingui efectes tangibles en l’equilibri territorial del país, en la qualitat de vida, en les perspectives demogràfiques, en les d’assentament poblacional, en les de qualitat de serveis, en les de mirada ambiciosa.

El document estableix les pautes de conducta a seguir per la institució, basades en els valors de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. La trobada dels patrons també ha servit per aprovar les Normes Generals de Participació en els esdeveniments que organitza la Fira i les específiques de la fira F&T, que es comença a comercialitzar aquest dilluns i que tindrà lloc els dies 16 i 17 d'abril. El patronat de la Fundació Fira de Lleida ha aprovat per unanimitat en la seva reunió del 19 de febrer un nou Codi Ètic, així com les Normes Generals de Participació en els esdeveniments que organitza i en particular en la fira Formació i Treball F&T, que tindrà lloc els dies 16 i 17 d'abril i que comença a comercialitzar-se dilluns vinent. La sessió ha estat presidida pel president de la Fundació, el paer en cap, Miquel Pueyo, i ha comptat amb la presència de representants de la resta d'institucions patrones. El Codi Ètic de Fira de Lleida és un compromís basat en un conjunt de principis i valors ètics que estableix les pautes de conducta a tenir en compte en tota l'activitat firal. La finalitat principal d'aquest codi ètic serà, doncs, garantir i potenciar els principis i valors basats en la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans. "Disposar del codi ètic és un pas endavant important. Totes les fires de Catalunya estan intentant dotar-se d'una eina com aquesta, que permetrà posar per sobre de tot els valors que ha de respectar una institució com Fira de Lleida i que defensem tots els patrons. El codi no és per una fira en concret, sinó per totes i ve a dir que defensem els valors democràtics, de la pau i de la no-violència", ha explicat Jordina Freixanet, segona tinenta d'alcalde de la Paeria i tresorera de Fira de Lleida. Valors i principis ètics Els valors que inspiren aquest document són els de la responsabilitat, el respecte als drets humans, la defensa del medi ambient, la igualtat i no discriminació, l'esperit de servei i professionalitat, la transparència, l'eficàcia i la recerca de l'excel·lència en el treball.

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Més de 500 tractors, 120 pobles implicats, entitats agràries i totes les administracions s'han unit aquest divendres sota un mateix lema: Salvem la pagesia, defensem el món rural L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, els tinents d'alcalde Jordina Freixanet, Jaume Rutllant i Montse Pifarré i els regidors Regina Cairol i Ignasi Amor hi han assistit La capital del Segrià ha viscut aquest divendres al matí una mobilització històrica. Per primer cop, el sector de la pagesia s'ha unit en una manifestació per reclamar uns preus justos pels productes agraris. Més de 500 tractors i pagesos i pageses de 120 pobles de la Plana de Lleida, han omplert la plaça Sant Joan i han paralitzat els ponts de la ciutat amb els seus tractors. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha dirigit unes paraules als pagesos i pageses assistents a la manifestació, així com a la ciutadania que es trobava a la plaça de Sant Joan. Pueyo ha començat agraint la presència dels manifestants, afirmant que "és una gran satisfacció acollir-vos avui aquí, Lleida és i vol ser el motor d'un dels clústers agroalimentaris més importants del sud d'Europa". Pueyo ha manifestat la clara alineació entre les diferents institucions per donar suport al sector de la pagesia: "No podem fer una altra cosa que ser al vostre costat". Una declaració d'intencions que van acompanyades de les propostes que el govern de la Paeria ja va presentar aquesta setmana en roda de premsa per a l'Horta de Lleida. Per acabar, Pueyo ha remarcat que "necessitem un mínim de sobirania alimentària, necessitem un país sostenible, que ens protegeixi davant del canvi climàtic. Necessitem salut i necessitem aliments saludables".   

Li retreu la convocatòria d’un ple, quan hi ha espais i òrgans de debat més efectius per tractar-ho El govern de la Paeria ha defensat avui la seva proposta d’actuacions per a l’Horta de Lleida, que, segons ha destacat el regidor Joan Ramon Castro, millora clarament els acords plantejats pel grup del PSC, que ha forçat la celebració demà d’un ple monogràfic. El regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta ha criticat el menysteniment que suposa per la Comissió de l’Horta el fet de no dur a terme el debat en aquest fòrum, o en altres espais participatius, i ha incidit en què “les demandes que han proposat els socialistes es queden curtes, són insuficients. Demanen que fem en set mesos el que no han fet en quaranta anys”. I ha afirmat que l’Horta no ha de servir per treure rèdit polític, sinó per destacar aquesta zona diferencial i singular de Catalunya perquè les persones que hi viuen i hi treballen decideixin sobre els seus usos i futur. Castro ha estat acompanyat per la segona tinent d’alcalde i portaveu del govern, Jordina Freixanet, i pel tercer tinent d’alcalde i regidor de Transició Ecològica, Sergi Talamonte. El tinent d’alcalde ha recordat que “qui porta no fent cas durant 40 anys l’Horta és qui ara demana una vareta màgica i el que demana qui viu a l’Horta són solucions, no postureig polític”. Talamonte ha coincidit en què no caldria el ple de demà, ja que les propostes s’haurien d’haver debatut a la Comissió específica de l’Horta. En la mateixa línia, Freixanet ha matisat que el Ple pot debatre el model de l’Horta per als pròxims anys, però que moltes de les propostes són competència de l’alcalde i no del Ple. Reconeixent el dret legal de celebrar-ho, no considera que sigui la millor forma d’arribar a un consens, donat que hi ha diversos òrgans de participació als quals s’haurien pogut remetre, com fòrums, comissions, tallers, consells de zona... i no el ple. Castro ha fet un repàs a algunes les mesures que preveu el govern municipal per l’Horta i que contrasten amb la proposta “clarament insuficient” del PSC.

La gestió del pressupost municipal des del 2017 i més de 60.000 factures tramitades els darrers tres anys, en un nou web més usable i que permet treballar les dades L’Ajuntament de Lleida posa avui en marxa un nou portal, Pressupostos Oberts, que permet consultar la gestió dels comptes municipals des del 2017 i el llistat de les factures tramitades des de llavors. La tinent d'alcalde i regidora de Govern Obert, Qualitat Democràtica i Institucional, Jordina Freixanet, ha explicat que en el nou web el contingut es mostra d’una manera molt més usable i entenedora respecte a la publicació de les dades que es realitzava anteriorment: "permet fer cerques, treballar la informació i exportar-la en altres formats com l'Excel. A més, es posa a l’abast de tothom de manera immediata la relació de factures, que s’aniran carregant diàriament tan bon punt s’hagi completat la seva gestió". L'edil ha remarcat que es fa una aposta clara perquè la informació sigui més comprensible per a la ciutadania. Ha assenyalat que, a l'hora de publicar els continguts, es té en compte la protecció de les dades personals i la reserva que requereixen certs àmbits de gestió, com ara serveis socials.  La regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, ha manifestat que el nou web forma part de les polítiques de govern obert i transparència que està implementat la Paeria amb l’objectiu de reforçar els vincles que l'uneixen amb la ciutadania per establir una major transparència, participació, diàleg, col·laboració i retiment de comptes. "La pàgina amplia la funció de fiscalització de l’acció de govern que s’ha d’exercir per part de la societat civil. Així mateix, el lloc web, a banda de la ciutadania en general, pot útil per a experts i estudiosos de diferents matèries que precisin dades sobre gestió pressupostària en l’administració local o bé la informació específica de l’Ajuntament de Lleida", ha indicat Ferre.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha reunit avui amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, i amb el gerent del Consorci, Josep Madorell L’Ajuntament de Lleida treballarà amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat la implementació de noves activitats per promoure l’ús i el coneixement de la llengua catalana entre la població. Així ho han tractat avui en la reunió que ha mantingut l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, amb la amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, amb el gerent del Consorci, Josep Madorell, i amb el tinent d'alcalde i regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant.  L’Ajuntament de Lleida és membre fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va néixer l’any 1989. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar els Estatuts del Consorci de per a la Normalització Lingüística l’any 1988. L’ alcalde ha explicat que en la trobada s’ha parlat de col·laborar conjuntament “si com a Ajuntament detectem algun àmbit d’activitat, campanya o proposta en cooperació amb Política Lingüística o en el marc del Consorci”. Miquel Pueyo ha afegit, com a exemple, una iniciativa que en algunes ciutats s’ha fet que són “Cursos per a mares, mares que porten canalla petita a l’escola. A través del mateix Consorci, a l’escola se'ls ofereix un curs de català. Ha estat una presa de contacte, i confirmem la voluntat de la Paeria de continuar jugant el paper que tradicionalment ha jugat en el consorci”. A Lleida hi ha la seu del consorci, que arriba arreu de les comarques lleidatanes: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonés i l’Urgell. Cal destacar que l’alcalde Pueyo ha estat director de Planificació lingüística de la Generalitat de Catalunya (2004) i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2005-2006/ 2006-2007).

Els grups aproven el compte general de l’any 2018 El ple de l’Ajuntament demana per unanimitat que el tren d’alta velocitat low cost AVLO pari a l'estació de Lleida-Pirineus   El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat avui, amb el suport unànime de tot el consistori, el nomenament de l’escriptor Josep Vallverdú com a fill predilecte de la ciutat. L’alcalde, Miquel Pueyo, ha glossat la figura de l’intel·lectual ponentí, de 96 anys, del qual ha destacat la seva tasca en diferents àmbits, com un dels escriptors més prolífics en llengua catalana, amb una especial dedicació a la literatura infantil i juvenil; com intel·lectual, amb una gran producció en forma d’articles, assajos i conferències; com a docent; i com a ambaixador de Lleida, la seva ciutat natal, i de la literatura catalana en general.  “En totes i cadascuna d’aquestes facetes no només ha fet una defensa del català com a llengua de prestigi sinó que l’ha situada amb la seva obra en un nivell molt alt. Per a tots aquells que l’hagin llegit, resulta obvi que és una persona que reuneix uns alts valors personals, cívics i ètics”, ha assenyalat el paer en cap. Aprovació del compte general de l’Ajuntament de Lleida de l’any 2018 El ple ha aprovat definitivament el compte general de l’Ajuntament de Lleida corresponent a l’any 2018. Es tracta d’un conjunt de documents que recullen la situació patrimonial, financera i pressupostària de l’Ajuntament i de tots els ens públics que en depenen. Ha estat aprovat amb el vot favorable de tots els grups excepte el PP, que s’ha abstingut. La tinent d’alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, ha justificat que no s’hagi portat a aprovació fins ara per la necessitat d’aclarir l’estat comptable de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, ja que el Compte General ha de mostra una imatge fidel de la situació real. “Quan vam entrar al govern, inexplicablement no s’havia aprovat el Compte General perquè no estaven aprovats els comptes de l’EMU.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.