Lleida

Totes les notícies


El grup municipal d'ERC - AM s'adhereix a la vaga general d'aquest divendres 18 d'octubre com a protesta per la #SentènciaProcés

Després de la sentència del Tribunal Suprem contra els nostres líders polítics i civils, després de la vulneració de drets civils, polítics i democràtics i - en els últims dies - també del dret de manifestació, el grup municipal d'Esquerra Republicana - Acord Municipal a la Paeria de Lleida comunica que s'adhereix a la vaga general d'aquest divendres 8 d'octubre. Aquestes condemnes són manifestament injustes i desproporcionades perquè han estat dictades més amb unànim de venjança de les estructures de l'Estat espanyol contra bona part del poble català per haver fet realitat l'1O de 2017 que no pas amb la voluntat d'impartir justícia.  Aquesta sentència no ens atura, ans al contrari, amb més força reivindiquem el dret d'autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per aconseguir un referèndum amb garanties, participatiu i vinculant per esdevenir República lliure, neta i justa que traballi per garantir l'igualtat d'oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Davant d'aquestes condemnes injustes i desproporcionades, entenem i defensem que el poble català té el dret a expressar el seu més enèrgic rebuig i contundent protesta, sempre dins el marc de les accions de desobediència civil pacífica que han caracteritzat, des dels seus inicis, el moviment independentista.

El Ple Extraordinari de la Paeria demana l'amnistia per a les persones preses polítiques i defensa el dret a l'autodeterminació

Així ho ha aprovat el Ple Extraordinari de la Paeria, en le marc de la moció presentada pels tres partits que estan a govern (ERC-AM, JuntsxCAT Lleida i Comú de Lleida) de resposta a la sentència del Tribunal Suprem. La moció ha estat aprovada per 15 vots a favor (d'Esquerra Republicana, JuntsxCAT i Comú) i 9 en contra (del Partit Socialista i el Partit Popular). El text presentat mostra el seu desacord amb la sentència feta pública el dilluns 14 d'octubre, qualificant-les "d'injustes" i "desproporcionades". Enten i comparteix el dret del poble de Catalunya a "expressar el seu més enèrgic rebuig i contundent protesta, sempre dins el marc d’accions de desobediència civil pacífica que caracteritzen d’antuvi el moviment independentista català". Així mateix, també posa sobre la taula el paper dels "representants legítims de la voluntat popuar", afirmant que "tenim el deure d’expressar el nostre més enèrgic rebuig i contundent protesta exigint a l’Estat espanyol que s’ha pronunciat de manera tant injusta i desproporcionada que revoqui les dites condemnes i dictamini la lliure absolució de tots els líders polítics i socials catalans, al temps que finalitzi la seva ofensiva judicial contra altres milers de persones contra les quals existeixen altres causes obertes sota el mateix concepte de venjança per haver fet realitat el referèndum de l’1-O de 2017". Els grups encarregats de presentar la moció han proposat un total de nou acords, que han estat aprovats pel Ple de l'Ajuntament de Lleida. Primer, manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem, constatant la repressió i la regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya; reclamar la llibertat immediata dels presos i preses polítiques i exigir l'amnistia com a reconeixement de l'absència de delicte; mostrar el compromís fer amb el dret d'autodeterminació; reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català; exigir al govern de l'Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament pels catalans i les catalanes; comprometre'ns a treballar conjuntament amb la resta d'institucions del país i convocar-nos a participar, com a representants legítims, en una assemblea de càrrecs electes a favor dels drets civils, polítics i de les llibertats; mostrar l'adhesió de l'Ajuntament a les mobilitzacions pacífiques que es duran a terme aquests dies; fer avinent la repressió política i la vulneració de drets fonamentals que estem vivint la ciutadania.

La Paeria suspèn l'activitat institucional i convoca un ple extraordinari sobre la sentència del judici del procés

Així ho ha explicat el Paer en Cap, Miquel Pueyo en una declaració institucional amb tot l'equip de Govern de la Paeria en resposta a la sentència del procés. Aquest dilluns, 14 d'octubre, s'ha fet pública la sentència als líders polítics i civils del procés. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han estat condemnats per sedició i malversació a 13 anys de presó, 12 anys, 10 anys i 6 mesos i 9 anys de presó, en total, 99 anys de presó. En resposta a aquesta sentència, el Govern de la Paeria de Lleida ha llegit aquest dilluns al migdia una declaració institucional davant dels mitjans per condemnar al decisió del Tribunal Suprem. El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha llegit la declaració juntament amb els 15 regidors i regidores del Govern d'Entesa, format per Esquerra Republicana - AM, JuntsxCAT Lleida i el Comú de Lleida.  Pueyo ha qualificat de "molt severes" les penes de presó als líders independentistes, i ha afegit que el judici "no ha tingut només en compte els fets, sinó també i sobretot les idees dels encausats, i que s’assembla molt a una revenja política". Pueyo també ha alertat de les conseqüències que la sentència pot tenir a la vida quotidiana de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, afirmant que "a partir d’ara, qualsevol acte en defensa d’unes idees, qualsevol acte de protesta o qualsevol acte d’exercici de les llibertats d’expressió, reunió, participació o manifestació poden ser interpretats i jutjats com una acció sediciosa". "Exigim l’amnistia dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades, i la suspensió de les causes que afecten centenars de persones, per motius polítics", ha afirmat contundent el Paer en Cap, Miquel Pueyo. "Exigim una llei de claredat, d’amnistia i de llibertat. Els conflictes polítics només es poden resoldre amb diàleg i amb més política". Pueyo ha anunciat la suspensió de l'activitat insitucional de la Paeria durant aquesta setmana, com a mostra de protesta per la sentència.

La Paeria retira durant el període electoral la pancarta i el llaç groc en suport a les persones preses i exiliades

L’Ajuntament de Lleida ha retirat aquest dimecres al matí la pancarta en suport a les persones preses i exiliades que es podia contemplar des de la façana de casa consistorial que dona a l’avinguda de Blondel així com el llaç groc ubicat en la plaça de la Paeria. El paer en cap Miquel Pueyo ha asseverat que els símbols es retiren de manera temporal, fins després del "període d'excepcionalitat" marcat per les eleccions espanyoles i ha indicat que, després, es tornaran a col·locar. L’alcalde ha assenyalat que la Paeria acata la resolució de la Junta Electoral Provincial sense entrar en "jocs simbòlics" perquè ara toca fer "política amb el cap fred" encara que sigui difícil a les portes de la sentència al judici del procés. L’Ajuntament ha retirat la pancarta i el llaç groc dins del termini establert per la Junta Electoral. Dimarts, aquest òrgan va enviar una resolució en desestimar les al·legacions formulades pel govern municipal a la denúncia interposada pel grup de Ciutadans. El paer en cap ha remarcat que el procediment era "insostenible fins i tot des del punt de vista jurídic". Per això, la Paeria va presentar un recurs al·legant indefensió. Va exposar que la pancarta i el llaç no són el símbol d'una candidatura ni el missatge d'un partit polític sinó "un sentiment compartit per una majoria de la societat lleidatana”, com altres vegades la institució ha donat suport a diferents reivindicacions. En declaracions als mitjans, el paer en cap ha dit que la retirada de la pancarta i el llaç té lloc quan està a punt de fer-se pública la sentència del procés, una resolució judicial que, d'alguna manera "sembla anterior al mateix judici i que, sens dubte, està influïda per un clima de venjança política força intens en el conjunt de l'Estat". L’alcalde ha assenyalat que a ell i al seu govern els correspon "posar pau i seny", estar al costat dels "condemnats i condemnades per endavant" -de manera incondicional, tant política com personalment i humanament- així com participar en les mobilitzacions pacífiques perquè surtin de la presó.

El consell d’administració de l’EMU paralitza l’aprovació dels comptes de 2018

El president de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i tercer tinent d’alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte, ha anunciat al consell d’administració la decisió de no portar a l’aprovació de la Junta General els comptes de l’Empresa de l’any 2018, en aplicació del principi de prudència que fixa el Pla General Comptable. El motiu d’aquesta decisió excepcional són els dubtes sobre la possibilitat de repercutir efectivament les obres executades per l’EMU en l’àmbit del Pla de l’Estació al conjunt dels propietaris d’aquest sector, quan es dugui a terme el seu futur desenvolupament urbanístic. Es tracta d’un import total de 21.925.987,12 euros, que consten al balanç de l’empresa com a existències, corresponents a les obres de cobriment de les vies entre l’estació i Comtes d’Urgell i la construcció del pont de Príncep de Viana, fetes per encàrrec de la Paeria. El president de l’EMU ha assenyalat que l’existència de dos informes contradictoris sobre la viabilitat de la repercussió econòmica d’aquestes obres genera una controvèrsia. Això fa que, ara mateix, no es puguin aprovar els comptes tal com estan formulats. Tall de veu de Sergi Talamonte Així, per una banda un informe de febrer de 2016 signat pel director de planejament de la Paeria i una arquitecta municipal afirma que aquests diners “són repercutibles de manera viable i proporcionada al conjunt de propietaris” del Pla de l’Estació. D’altra banda, un informe de desembre de 2017 encarregat per l’EMU sobre la viabilitat econòmica i financera de l’operació urbanística de l’entorn de l’estació concloïa que el pla no és viable econòmicament si no es rebaixa la càrrega urbanística entre un 40 i un 50%. Per tant, segons aquest segon informe, l’EMU no podria comptabilitzar el cobrament futur d’aquests diners, tal com consta ara al seu balanç. El consell ha aprovat avui un únic acord, a proposta del president, que planteja demanar una convocatòria extraordinària de la Junta General de l’EMU –que està formada pel conjunt del ple de la Paeria– per tenir en compte les consideracions que pugui formular respecte a aquesta qüestió i encarregar un estudi econòmic i financer extern.

Noves ordenances orientades cap a una fiscalitat progressiva i que a aposten per la transició ecològica i la millora de l’habitatge

La tinent d’alcalde Montse Pifarré ha explicat que l’equip de govern treballa per disminuir el deute, millorar la vida de les persones i afavorir la transició ecològica. S’aplicarà un tipus diferenciat d’IBI més alt per als usos i valors cadastrals més elevats i un recàrrec del 50% pels immobles residencials desocupats amb caràcter permanent, quan siguin tres o més. S’actualitzaran les taxes d’acord amb l’IPC. Es bonificarà un 90% a les persones físiques que s’adscriguin al programa de mediació pel lloguer social que gestiona l’oficina municipal d’habitatge. L’Ajuntament de Lleida ha presentat les ordenances fiscals per a l’any 2020, que presentaran al Ple per a la seva aprovació, i que tenen com a prioritat disminuir el deute, que pot paralitzar accions de govern, ser socialment justes i que afavoreixin la transició ecològica. La tinent d’alcalde i regidora de Recursos Municipals i Hisenda, Montse Pifarré, acompanyada pels tinents d’alcalde Sergi Talamonte i Anna Campos, ha informat del plantejament que proposa l’equip de govern, que està marcat per la progressivitat fiscal, l’actualització de les taxes d’acord a l’IPC (que és d’un 1,4 interanual a Catalunya) i les bonificacions, perquè la pressió fiscal recaigui molt poc a les famílies i al petit i mitjà comerç. Segons ha indicat Pifarré, la voluntat és fer una gestió responsable dels recursos. IBI: La Paeria aplicarà un tipus diferenciat d’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) més alt per a usos i per als valors cadastrals més elevats, perquè d’aquesta manera no afecti a la petita i mitjana empresa. És a dir, s’aplicarà sobre els usos a: oficines (amb valors cadastrals de 350.000 euros), industrial (valor cadastral 470.000 euros), comercial (valor cadastral 350.000 euros), solars i terrenys sense edificar (valor cadastral 345.000 euros), sanitat (valor cadastral 950.000 euros), oci i hoteleria (valor cadastral 1,5 M euros) i espectacles (valor cadastral 1,5 M€).

La Paeria recorre la decisió de la Junta Electoral de treure les pancartes de la façana de l'ajuntament i demana suspendre-la fins que es resolguin les al·legacions

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha confirmat que l'equip de govern ha presentat un recurs, en el termini fixat de 24 hores, perquè es resolguin els defectes d'indefensió, ja que no s'inclou la possibilitat de presentar al·legacions per expressar el posicionament de l'ajuntament i s'ha fet una interpretació molt restrictiva dels símbols partidistes. L'Ajuntament de Lleida ha presentat a la Junta Electoral Provincial de Lleida un recurs contra la resolució de la Junta Electoral de Zona (JEZ) de Lleida notificada aquest dimarts al migdia, que l'obligava a retirar els llaços grocs i la pancarta en suport als presos polítics, perquè es puguin resoldre els defectes d'indefensió i presentar al·legacions. També es demana que s'anul·li la resolució, fins que es tinguin en compte o es desestimin aquestes al·legacions. El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d'alcalde i portaveu Jordina Freixanet, ha explicat que la resolució, presentada en el termini de 24 hores que s'havia fixat per retirar les pancartes, no inclou cap referència a la possibilitat de la Paeria de recórrer, el que provoca una situació d'indefensió, atès que s'ha pres la decisió "inaudita parte" i sense indicació dels recursos possibles. A banda de la forma, hi ha motius de fons pels quals s'ha procedit a tramitar el recurs. Segons la tinent d'alcalde s'ha fet una interpretació restrictiva del concepte 'partidista'. Freixanet ha comentat que la pancarta que oneja al balcó de la Paeria expressa una reclamació sobre drets fonaments i, que no representa la voluntat d'un partit, sinó d'una àmplia majoria de ciutadans, entitats i partits. En aquest punt, s'ha volgut diferenciar el conflicte de les estelades al fet de penjar llaços grocs o pancartes reclamant la llibertat dels presos polítics. Per això, ha reclamat que es replantegi la interpretació que se'n fa d'aquests símbols. El paer en cap ha indicat que la defensa de la llibertat dels presos polítics és la manifestació d'un posicionament social -que no de partit- com ho poden ser altres manifestacions contra la violència de gènere, per l'actual situació dels refugiats o els drets LGTBI.

La Comissió de l'1 d'octubre fa una crida per recollir testimonis sobre la celebració del referèndum d'autodeterminació i les càrregues policials

Josep Maria Currià, president de la Comissió, ha assenyalat en el segon aniversari d’aquells fets que la voluntat és elaborar-ne un relat complet per conservar la memòria i fer públiques les conclusions que se'n derivin. El president de la Comissió especial de l'1 d'octubre, Josep Maria Currià, ha fet avui, coincidint amb el segon aniversari dels fets de l'1 d'octubre de 2017, una crida a la ciutadania per tal d'aplegar tota mena de testimonis sobre la celebració aquell dia "del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, que va estar marcat en bona part per l'actuació violenta de les forces de seguretat l'Estat". En una declaració pública llegida a la futura plaça 1 d’octubre, un dels escenaris d’aquella jornada, el president ha explicat que la Comissió té intenció de recollir tota mena de testimoniatges periodístics, facultatius, de responsables polítics i institucionals, dels comandaments de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil i de qualsevol altra procedència. També hi ha interès per recopilar tots els enregistraments que vulguin cedir voluntàriament empreses periodístiques, professionals audiovisuals, associacions, institucions i la ciutadania en general, amb la finalitat d'elaborar un relat complet dels fets. "Com a president de la Comissió especial de l'1 d'octubre de l'Ajuntament de Lleida, faig una crida a la col·laboració ciutadana, a totes les persones de qualsevol adscripció professional, política o religiosa que van viure o van ser testimonis d'aquells fets i que voluntàriament estiguin disposades a comparèixer a la nostra Comissió perquè relatin les seves vivències", ha afirmat Currià. En la mesura que ho autoritzin, aquests testimonis seran enregistrats en els suports més adients per tal conservar-los en els arxius municipals, publicar-los i extreure'n les conclusions que se'n derivin, sempre que així s'acordi en el si de la Comissió i s'ajusti a la normativa municipal, ha afegit.

El president del Parlament, Roger Torrent, visita la Paeria

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha fet aquest matí una visita institucional a l’Ajuntament de Lleida, on ha estat rebut pel paer en cap, Miquel Pueyo. Torrent ha pogut conèixer el Saló de Plens i el Saló del Retaule i ha signat al Llibre d’Honor de la Paeria, a més de mantenir una breu conversa amb l’alcalde, els regidors i el president de la diputació de Lleida, Joan Talarn, qui també ha assistit a la trobada. Pueyo ha obsequiat Torrent amb una reproducció del Llibre dels Usatges com a record de la seva estada a Lleida i la Paeria. En l’acte també han estat presents el tinent d’alcalde Jordina Freixanet, Jaume Rutllant, Montse Pifarré i Paco Cerdà, els regidors Ignasi Amor i Begoña Iglesias, i el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré.