Lleida

Totes les notícies


Miquel Pueyo: “Amb el refinançament del deute, garantim el futur del Parc Científic”

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha felicitat avui les festes als empresaris, treballadors, investigadors i resta de personal del Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny, en la tradicional torronada de Nadal que organitza aquesta institució. L’alcalde, que és alhora vicepresident del Parc Científic, ha destacat la “història d’èxit” que per la ciutat de Lleida representa la reconversió de les antigues casernes militars en un parc empresarial amb 120 empreses, 1.600 treballadors i 166 milions d’euros de facturació. “Des del govern de la ciutat, pensem que és una realitat econòmica important, molt positiva per la ciutat i pel territori i que té encara amb un gran potencial i expectatives de creixement. Però, fins ara, ha estat un gegant amb peus de fang, perquè sobre ell pesava l’amenaça d’un endeutament molt important, que calia retornar, però que no s’havia afrontat”, ha assenyalat el paer en cap. Pueyo ha destacat que Ajuntament i Universitat de Lleida, copatrons del parc, impulsen ara una operació de refinançament, d’acord amb l’Institut Català de Finances i una entitat bancària “per garantir el futur del parc”. “Han estat uns mesos de molta feina, d’anar a negociar a Barcelona i a Madrid, de treballar plegats, Ajuntament i Universitat, per tal d’aconseguir garantir el futur del Parc. Crec que ara ja puc dir-vos que ho hem aconseguit. Demà, la Paeria aprovarà en un ple extraordinari, desitjo que sigui per unanimitat, l’operació de refinançament a llarg termini que hem pactat. En pocs mesos, després d'anys d'incertesa, hem fet una demostració de realisme, d’afrontar una situació complicada amb decisió per assegurar la viabilitat a mitjà i llarg termini d’aquest equipament. Ens n’hem de felicitar tots plegats, és un èxit per la ciutat. Queda molta feina per fer, però les bases pel futur són ara més sòlides”, ha afirmat l’alcalde, qui ha agraït també a tots els presents la seva tasca per fer créixer el Parc.

La plaça de l'U d'Octubre serà una realitat al gener del 2020

Ho ha avançat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a la celebració del tradicional esmorzar amb la premsa que s'ha celebrat aquest dijous al matí al Saló de Plens de la Paeria. Lleida tindrà, durant el gener del 2020, la seva plaça de l'U d'Octubre en record als esdeveniments que van tenir lloc a la ciutat durant la celebració de la jornada del Referèndum l'1 d'octubre de 2017. Concretament, la plaça que portarà aquest nom està situada davant del CAP de Cappont, i va ser una de les zones on les forces policials de l'Estat van carregar amb més força contra els lleidatans i lleidatanes.  El 26 de juliol de 2019, el CDR de Cappont ja va presentar una moció al Ple Ordinari de la Paeria demanant a l'Ajuntament que posés aquest nom a la plaça de davant del CAP. La resposta que es va donar aleshores va ser que la proposta havia de passar primer per la Comissió Especial de l'1 d'octubre i després pel Consell de Ciutat, quan aquest es constituís. Donat que el Consell de Ciutat - màxim òrgan de participació de la ciutat - no estarà constituït fins a mitjans de 2020, l'alcalde Miquel Pueyo ha anunciat que "l'alcalde assumirà, en aquest i en algun cas més, la seva competència de signar un decret per canviar el nom". D'aquesta manera, i després de signar aquest dijous mateix el decret, la plaça de l'U d'Octubre serà una realitat al gener del 2020. En una piulada al seu compte de Twitter, Pueyo ha explicat que "he pogut traslladar personalment per telèfon al CDR de Cappont la notícia". D'aquesta manera, el Govern de la Paeria fa realitat una de les propostes que Esquerra Republicana portava al programa electoral i amb la que es van comprometre a fer efectiva quan estessin al govern. Una proposta, també, que compta amb l'aval de la societat civil. Una acció que s'emmarca en la Lleida Compromesa, un compromís inequívoc amb les llibertats i amb els drets civils.

Conveni entre la Paeria i el Col·legi de l’Advocacia per reforçar l’assessorament i mediació amb la població migrada a Lleida

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.

Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Cervera i les Borges Blanques s’uneixen per impulsar la Plana com a terra d’oportunitats i de progrés

Les capitals de la plana de Lleida es reuneixen per primera vegada per traçar estratègies conjuntes en el camp econòmic, cultural, climàtic i de governança Miquel Pueyo: “volem tenir una veu més forta en el marc, no només català, sinó també europeu” La cimera que els alcaldes de Lleida, Mollerussa, Balaguer, Cervera, les Borges Blanques i l’alcaldessa de Tàrrega han celebrat avui al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari enceta un procés d’estratègia conjunta per impulsar la plana com a centre d’oportunitats i de progrés. Els batlles han posat les bases per esdevenir una "plataforma" o "lobby institucional" amb la voluntat de teixir complicitats i establir sinergies. Volen realçar les potencialitats del territori de Lleida situat al “sud del Montsec”, defensar els interessos comuns i aprofitar oportunitats amb vista al futur com ara l'atracció d'inversions. Les ciutats treballaran iniciatives conjuntes dels camps econòmic, cultural, de governança i sostenibilitat, d’acord amb el context de crisi climàtica. Miquel Pueyo (Lleida), Ramon Augé (Cervera), Marc Solsona (Mollerussa), Alba Pijuan (Tàrrega), Enric Mir (les Borges Blanques) i Jordi Ignasi Vidal (Balaguer) han mostrat la seva satisfacció per aquesta primera trobada que el paer en cap de Lleida ha qualificat d’’històrica’, si més no, pel fet de ser infreqüent i no tenir precedents. L’alcalde Pueyo ha destacat que l’àmbit que compren el conjunt d’aquestes ciutats constitueix “un espai econòmic, sociològic i històric amb molts elements compartits”. La cimera arriba després de les reunions que el paer en cap de Lleida ha mantingut amb cadascun dels alcaldes les darreres setmanes. Accions conjuntes Un dels compromisos que s’han adquirit és compartir normatives i ordenances municipals de temàtiques que afectin totes les ciutats. Impulsar els carrils bicicleta en cada municipi i rutes ciclo-turístiques entre ells, eliminar l’ús de bosses de plàstic en els mercats, coordinar les programacions festives i culturals o defensar la permanència d’empreses per evitar que marxin a territoris limítrofs són algunes de les iniciatives que s’abordaran.

La Paeria treballa perquè totes les cases de l’Horta disposin de connexió de fibra òptica

Les negociacions de la regidoria amb l’empresa Telefònica permetran que la banda ampla arribi ja a 360 unitats immobiliàries l’any 2020 Conclouen les obres d’urgència endegades per la Paeria per arranjar els camins i ponts afectats pel temporal del 23 d’octubre La Comissió de l’Horta ha anunciat avui que la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta de l’Ajuntament de Lleida manté negociacions amb l’empresa Telefònica per tal de dotar de servei de fibra òptica a totes les cases de l’Horta. Per ara, l'empresa ja està treballant per fer arribar el servei a un total de 360 unitats immobiliàries de l’Horta durant l’any 2020 i la voluntat de les dues parts es anar completant posteriorment el desplegament a la resta de partides. “La voluntat del Govern és que tots les persones de l’Horta tinguin accés a la fibra òptica en els pròxims dos anys”, ha assegurat el vicepresident de la Comissió, Josep Maria Baiget, durant la reunió ordinària d’aquest ens celebrada aquest matí. Les carències en els serveis de telecomunicacions han estat una preocupació habitual del veïnat de l’Horta, que ara podrà quedar solucionada. A més, aquest acord garanteix que els veïns i veïnes de l’Horta pagaran el mateix preu pel servei que a qualsevol barri de la ciutat, sense cap sobrecost. Enllestida la millora d'urgència de ponts i camins de l'Horta Per altra banda, a la reunió de la Comissió de l’Horta celebrada aquest matí s’ha informat també de la finalització de les obres d’urgència que va impulsar la Paeria per donar resposta als danys causats pel temporal del passat 23 d’octubre sobre infraestructures bàsiques de l’Horta. 

La Paeria habilita el centre obert del c/ Companyia com a refugi nocturn d’acollida

El servei d’allotjament entra en funcionament aquesta nit i té una capacitat per a 39 places, que complementen les 70 contractades a Jericó, per atendre els necessitats d’urgència residencial en aquesta època de l’any. Fins ara s’han atès 224 persones i s’han fet 1.644 pernoctacions La regidora Regina Cairol ha explicat que la voluntat de l’equip de govern és fer inversió social per avançar cap a una societat més inclusiva L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el centre obert del carrer Companyia, 1, com a refugi nocturn d’acollida, per donar resposta a la necessitat d’urgència residencial en el marc del Pla Iglú. El nou equipament ja entrarà en funcionament aquesta nit. Disposa d’una capacitat per a 39 places, amb hamaques es distribuiran en les diferents sales, i reuneix les condicions necessàries per al servei d’allotjament. Fins a la data, el Pla Iglú ha atès 224 persones i s’han realitzat 1.644 pernoctacions. El Centre Cívic de Balàfia, que ha fet les funcions de refugi, ha tingut una mitjana de 15 persones per nit. La regidora de Polítiques per als Drets Socials, Regina Cairol, ha explicat que, tal com es va informar als veïns de Balàfia, aquest era un espai provisional alternatiu a l’allotjament residencial d’urgència que es presta a la Fundació Jericó. Amb l’activació del nivell 1 d’iglú, hi ha dèficit de places disponibles per donar cobertura a les necessitats de les persones sense sostre, pel que es va optar per Balàfia com a espai habilitat d’urgència. Aquest dimecres, Cairol, juntament amb la regidora Elena Ferre, es van reunir amb l’entitat Som Veïns del Centre Històric per informar-los del trasllat del refugi, que acostuma a estar operatiu fins a finals de març i principis d’abril. En aquest sentit, l’equip de govern manté el compromís d’esponjar els serveis socials al barri i d’aplicar polítiques per dignificar-lo, encara que les circumstàncies han derivat a què s’hagi de recórrer a aquest recurs del Centre Històric com a refugi hivernal.

Les institucions del Consorci es comprometen a anar “totes a una” i “fins al final” en el plet per defensar la col·lecció del Museu de Lleida

La consellera de Cultura, l’alcalde de Lleida, el president de la Diputació i el bisbe de Lleida han anunciat un recurs contra la sentència que estima la demanda del bisbat de Barbastre respecte a l'art de la Franja. Així ho han fet saber en una compareixença conjunta en què també han fet una crida al diàleg. Les institucions patrones del Consorci del Museu de Lleida –la Paeria, la Generalitat, la Diputació i el Bisbat de Lleida– han mostrat avui la unitat de la societat lleidatana en defensa de la col·lecció del Museu, hores després que s’hagi conegut una sentència del Jutjat de Primera Instància número 1 d’Osca que estima la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó i ordena el retorn de 111 obres d’art sacre a les 43 parròquies de la Franja d’on provenien. “Hem decidit que havíem de trobar-nos per parlar-ne i per dir que anem tots a una, que la nostra feina al Museu és la de conservar i protegir el patrimoni que hi tenim. Volem dir des del Consorci que anirem fins al final en aquest plet judicial”, ha assenyalat la consellera de Cultura, Mariàngela Villalonga, qui ha volgut remarcar el ple suport de tot el Govern de la Generalitat a l’equipament lleidatà. “Entenem que hi ha elements per presentar recurs d’apel·lació i en aquest plet anirem fins al final”, ha reiterat i ha lamentat que el jutge d’Osca hagi fet “cas omís” dels arguments del Museu i de la Generalitat. “Vull expressar la convicció que tirarem endavant un cop estudiada la sentència els recursos i els procediments que la llei ens deixa oberts”, ha afirmat per la seva part el paer en cap, Miquel Pueyo, qui ha lamentat la “dolorosa coincidència” que s’hagi conegut aquesta sentència justament dos anys després de la marxa de les obres de Sixena, l’11 de desembre del 2017. “Voldria subratllar més enllà del que s’esdevingui en els pròxims mesos o anys en aquest procés, la confiança i el compromís de tots els patrons en la continuïtat del Museu de Lleida, el valor que el Museu i la seva col·lecció ha tingut, té i continuarà tenint en el futur”, ha afegit Pueyo.

El ple de la Paeria aprova el pressupost per l'any 2020

El paer en cap, Miquel Pueyo, destaca que els comptes permeten "sembrar futur" amb un nou model de gestió per la ciutat i "posen la primera pedra per acabar per sempre amb els barracons a l'escola primària de Lleida", amb la construcció de l'edifici del col·legi Pinyana El realisme en els ingressos i la contenció en la despesa caracteritzen uns pressupostos que aposten pel microurbanisme, l'atenció social, l'habitatge i la transició ecològica i que han rebut el suport dels 15 regidors del govern i el vot en contra de l'oposició L'Ajuntament de Lleida ha aprovat avui en sessió extraordinària el pressupost per l'any 2020, un document que aposta pel realisme en els ingressos i la contenció en les despeses, per tal de posar les bases d'un nou model de gestió municipal, que prioritza l'atenció social, la transició ecològica i el microurbanisme de proximitat. L'expedient ha comptat amb el suport dels 15 regidors dels tres partits que conformen el govern (ERC, JxCat i Comú de Lleida) i el vot en contra dels 11 regidors de l'oposició (PSC, Cs i PP), mentre que s'han rebutjat la vintena d'esmenes presentades pel grup del PSC. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha recordat que la divisa amb la qual s'han elaborat aquests pressupostos és "Sembrem futur" i ha destacat que a partir de la seva aprovació "aquest govern comença a ser plenament responsable de tota la seva gestió", tot i que alguns aspectes com el deute requeriran encara mirar enrere. A més, s'ha mostrat "profundament orgullós" d'haver "posat amb aquest pressupost la primera pedra perquè en un parell d'anys l'escola de Pinyana estigui feta, ja que així haurem acabat per sempre amb els barracons a l'escola primària a Lleida". Aquesta serà una de les principals inversions a la ciutat, amb una aportació municipal d'1,2 milions. Per part del govern, la tinent d'alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré ha assenyalat que el govern municipal ha volgut que aquest sigui "un pressupost realista i de contenció, sense unflar ingressos ni plantejar inversions que no es podrien fer per falta de diners", com s'havia fet en exercicis anteriors amb previsions de venda de solars i de recaptació per IBI i plusvàlues "unflades".

L’informe encomanat per l’EMU confirma que cal reformular els comptes de l’empresa per esmenar errors

Des de la presidència es va advertir a l’octubre d’una controvèrsia en els comptes de 2018 que calia esmenar abans d’aprovar-los L’informe pericial comptable que l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) va encarregar al Bufete Ortega Condomines Abogados apunta que en la formulació dels Comptes Anuals de l’empresa de l’exercici 2018 es fa constar incorrectament dins de la partida d’"Existències" el compte "obres d’urbanització acabades pendents de repercutir (Pla de l’Estació)" per valor de 21,9 milions d’euros. L'informe corrobora que aquest element no hauria de figurar en el balanç ja que cal considerar aquesta partida com a "actius contingents" –en funció de la seva naturalesa comptable– i, per tant, aquest dret teòric de crèdit només pot constar en la Memòria, la qual forma part dels Comptes Anuals 2018, però mai en el balanç. Aquesta alteració de la situació patrimonial de l’empresa fa procedent la reformulació dels comptes, en la qual ja s’està treballant, tal com va pressuposar l’actual Consell d’Administració. Un cop reformulats, i havent esmenat els errors (els quals s’originen entre els anys 2015 i 2017, ambdós inclosos) els nous comptes anuals se sotmetran a aprovació de la Junta. L’EMU, en dissolució ja el 2015 L’informe conclou també que l’EMU es trobava en situació legal de dissolució als anys 2015, 2016 i 2017, ja que la minoració substancial del seu patrimoni net el situava per sota de la meitat del capital social de l’empresa. El 2018 la situació tècnica ja no era de dissolució perquè es va considerar com a participatiu (i per tant, patrimoni net) un crèdit sobre el qual l’informe també presenta dubtes quan conclou que “el fons econòmic d’aquesta operació de préstec no sembla ser el propi d’un préstec participatiu”. Un préstec que des del moment de subscriure’l (desembre 2017) era inviable econòmicament ja que només es podia afrontar venent solars cada any per valor de 4 milions d'euros fins al 2027, una xifra inassolible tenint en compte les vendes dels darrers anys.