Lleida

Notícia

10 coses que potser no sabies de Miquel Pueyo, el nou alcalde de Lleida

Grup Municipal

El nou paer en cap de Lleida, el republicà Miquel Pueyo, va néixer a Lleida el 1957, té dues filles de 8 i 9 anys i és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. El 1988 va començar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya i va ser delegat del Govern de la Generalitat a Lleida entre el 2007 i el 2010.

En aquesta nova etapa, com a alcalde de Lleida, Pueyo considera que hi ha tres àrees prioritàries pel que fa a la gestió pública: l’educació dels infants, la inversió social i l’àmbit de la innovació. El futur que imagina per Lleida és el d’una ciutat “saludable, propera, justa, connectada amb l’entorn barceloní, l’eix costaner català i la xarxa del sud europeu, i compromesa amb la República catalana, els drets i les llibertats de les persones”, explica.

En Miquel Pueyo és un ferm defensor de la reforma horària i intenta conciliar la seva vida professional amb la familiar, de fet, sempre que pot porta les seves dues filles a l’escola. Li encanta escriure, és fan de Woody Allen i li interessa molt Michael Montaigne, el pare de l’assaig. En aquest article coneixem una vessant menys coneguda del nou alcalde de la capital de Ponent:
  1. Des de 1979 és professor de la Universitat de Lleida, on ha fet classes de sociolingüística, política lingüística i del grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual. El que més li agrada de ser professor és el contacte amb els seus alumnes, especialment els de primer de carrera, quan encara tenen tota la il·lusió intacta.
  2. Dedica les hores lliures a fer hort al Sot de Fontanet i practica ioga des dels 22 anys. Cuinar i fer petites reparacions és de les coses que se li donen més bé. També li agrada especialment caminar per la sèquia de Pinyana de Lleida en un dia de boira.
  3. Als anys 70 va fer d’assessor lingüístic en el doblatge de la pel·lícula 'Companys, procés a Catalunya' i va ser guionista i actor en un programa de ràdio sobre el català.
  4. El 1988 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya fins el 1995. D’aquella època recorda amb especial emoció la primera votació sobre la independència, el 1991, que només van votar els 3 diputats d'Esquerra Republicana, Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira i ell.
  5. Sent admiració pel republicà Víctor Torres –dirigent d’Esquerra Republicana i secretari de la Generalitat a l’exili-, de qui diu que l’ha influït en valors personals.
  6. Li agraden la Fira de Titelles, la Festa dels Moros i Cristians i els Premis Vallverdú i Màrius Torres, perquè creu que reforcen molt el nom de Lleida.
  7. Va ser l’encarregat de modernitzar l’Institut d’Estudis Ilerdencs, institució que va dirigir entre 1986 i 1988. També va ser president del Consorci per a la Normalització Lingüística i Secretari de Política Lingüística de la Generalitat.
  8. Ha estat membre de l’Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, l’Associació d’Escriptors de la Llengua Catalana i l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya.
  9. Ha escrit diverses publicacions i articles científics relacionats amb la llengua. També ha escrit diversos llibres, entre ells, ‘Mort certa, hora incerta. De l'edat mitjana a la societat digital’ (2013), escrit conjuntament amb l’ex president del Parlament Ernest Benach, Premi d’Assaig Josep Vallverdú (2012).
  10. Ha guanyat diversos premis literaris, com el premi Xarxa d'Assaig (1984), amb ‘Ni blancs ni negres, però espanyols’, i el premi Rovira i Virgili (1992), amb ‘Tres escoles per als catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya’.