Lleida

Notícia

El Grup Municipal d’ERC-Avancem demana eliminar una desena de noms franquistes i proposa dedicar carrers a vuit dones, al Grup Batec i a la Gota de Llet

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana-Avancem a la Paeria demanarà a la Comissió Especial de Carrers, que se celebrarà dilluns, que insti el Govern de la Paeria a modificar el nomenclàtor d’una desena de carrers i espais dedicats a persones vinculades a l’etapa no democràtica. ERC lamenta que encara hi hagi vestigis del franquisme als carrers de la ciutat de Lleida i proposa una vintena de noms de dones, així com de personalitats i institucions destacades en l’àmbit social.
 
La regidora Núria Marín afirma que amb aquesta proposta ”exigim fer net” i explica que els noms triats pretenen “posar en valor les dones de la ciutat i del nostre país, institucions de clar valor social com La Gota de Llet i polítics i personalitats amb un marcat caràcter social, sindical i, sobretot, democràtic.”
 
En concret, el grup proposa que es modifiquin set carrers amb noms de franquistes, la majoria d’ells, d’alcaldes no elegits democràticament: Alcalde Areny, Miguel Montaña, Miquel Fenech, Luís Besa, Alcalde Costa, , Alcalde Porqueras, Alcalde Ponts. Pel que fa a aquest últim, que és el que denomina el parc de les Basses, Esquerra demana que es canviï per Les Basses d’Alpicat, que és com es coneix popularment aquest espai.
 
D’altra banda, denuncia que, tot i que es van retirar les plaques dels blocs de pisos Ruiz de Alda, Onésimo Redondo i Germans Carrera Cejudo, edificats durant el franquisme, “cal eliminar-ne també la nomenclatura oficial”.
 
Entre les propostes d’ERC-Avancem destaca la de posar a un carrer el nom de La Gota de Llet, una institució maternoinfantil on les mares sense recursos podien alletar els seus fills a principis de segle vint. L’edifici, que ja no existeix, estava ubicat a prop de l’actual estació d’autobusos.
 
Esquerra també vol visualitzar la tasca de vuit dones. Així, demana dedicar carrers a Natividad Yarza, alcaldessa de Bellprat i la primera de l’Estat espanyol elegida democràticament (1934); Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical de Mollerussa que va participar amb la resistència contra el feixisme des de França durant la Segona Guerra Mundial; Dolors Piera Llobera, fundadora del Grup Batec, impulsora del Liceu Escolar, defensora de l’escola laïca i fundadora de la Unió de Dones de Catalunya (1937); Maria Tersa i Miralles, pionera de la ràdio de les Terres de Lleida (Ràdio Lleida) els anys 30; Esperanceta Serra Font, mestra del Liceu Escolar que va morir en el bombardeig del 2 de novembre de 1937; Rosa Siré, figura rellevant de l’avantguarda artística de Lleida; Joana Raspall, poetessa que va escriure i ensenyar llengua catalana durant la República i la dictadura franquista en clandestinitat; i Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l’educació femenina popular catalana.
 
En últim lloc, es proposa per a altres carrers els noms de Ricard Palacín i Soldevila, Paer en Cap durant la Primera República i diputat al Parlament durant la Segona República; Antoni Pujades i Fabregat, Amali Prim i Seguí, Pere Castro i Vicen, Manuel Camps i Clemente quatre metges destacats per la seva sensibilitat social i la defensa de la salut pública; Fèlix Lorenzo Pàramo, sindicalista i alcalde de Lleida que va evitar que l’any 1936 es cremés la presó quan hi havia els colpistes detinguts; Sebastià Garsaball, pagès i dirigent del sindicat la Unió de Rabassaires; Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l’escola moderna a Catalunya; Grup Batec, una agrupació de mestres que van fundar el Liceu Escolar; i Germans Badia, fills de pagesos lleidatans que van destacar pel seu activisme polític als anys 20 i 30 i que van ser assassinats per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).