Lleida

Notícia

Vega: És una vergonya que Lleida sigui una de les poques ciutats que encara té carrers amb noms de franquistes

La moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem per al ple de gener de l’Ajuntament de Lleida demanant que es canviïn el nom de carrers relacionats amb el franquisme ha comptat finalment amb l’adhesió del grup de la Crida per Lleida-CUP. Els dos grups han registrat la nova moció aquest divendres a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), que substitueix la que Esquerra va presentar el passat 7 de gener.
 
La moció també insta la Paeria a treure els noms de carrers i espais públics que honoren personatges públics vinculats amb el cop d’estat de juliol de 1936.
 
El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha lamentat que ‘Lleida és una de les poques ciutats de Catalunya que encara té noms de personatges franquistes o antidemocràtics’ i ha explicat que l’aprovació de la moció significaria que ‘d’una vegada per totes s’acabi aquesta vergonya per a la ciutat’.
 
En segon lloc, la moció demana que es canviïn, a proposta de la Comissió Especial de Carrers, per altres, lleidatans i catalans, d’indubtable reconeixement i valor democràtic.
 
El tercer acord reclama que el Govern municipal dicti les disposicions i prengui les mesures necessàries per tal que la documentació que s’hagi de generar com a conseqüència del canvi de nom sigui tramitada amb la màxima diligència i sense cap despesa imputable als ciutadans o ciutadanes que la demanin.
 
Per últim, la moció insta a endegar un procés participatiu amb els veïns d’aquests carrers per triar la nova denominació.
 
Entre els carrers amb noms franquistes hi ha, per exemple, els germans Recasens, l’Alcalde Areny, l’Alcalde Pons, l’Alcalde Recasens, Alcalde Sangenís, Miquel Montaña, Lluís Besa, Carmelo Fenech, entre altres.
 
ERC-Avancem considera que la transició de la Dictadura a la Monarquia Parlamentària va ser portada a terme en circumstàncies adverses per la democràcia i que els agents que la van fer possible eren, en molts casos, membres de la Dictadura. Això va fer que es recordés i s’homenatgés figures de la dictadura franquista, que mai no volgué una reconciliació ni una veritable pau i que la societat.