Lleida

Notícia

La Paeria tomba la moció per retirar noms franquistes dels carrers amb el vot contrari de PSC, PP, C’S i l’abstenció de CiU

Els grups municipals del PSC, PP, C’S i CiU –que s’ha abstingut en el punt principal- han tombat la moció d’ERC-Avancem i la Crida per Lleida-CUP que demanava retirar els noms de carrers i espais públics amb denominacions relacionades amb la dictadura franquista i el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. El Comú de Lleida és l’únic grup que ha donat suport a la iniciativa.
 
La que sí ha tirat endavant és una contra moció de CiU per designar un comitè d’experts que estudiï i analitzi el canvi de nom de carrers de forma individual. ERC-Avancem hi ha votat en contra.
 
La regidora d’ERC-Avancem Núria Marín ha defensat que l’objectiu de la moció del grup era retirar noms franquistes ‘per dignitat dels ciutadans’ i que ‘no s’entén per què als anys 80 es van treure alguns carrers amb noms franquistes i uns altres no’. Marín ha afegit: ‘cal assumir el passat però no honorar el règim franquista’ i ‘no cal cap comissió d’experts per decidir fets objectius emmarcats en un període històric, el cop de 1936 i el franquisme’. Marín també ha especificat: ‘No és revenja, com diu el PP. Al contrari, hem cenyit la moció amb un criteri temporal per evitar jutjar actes i noms.’
 
Marín li ha recordat a l’alcalde Àngel Ros que hi ha diverses entitats memorialistes com la Comissió de la Dignitat, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya i Amical Mauthausen, a més de professors de la Universitat de Lleida, que s’han sumat a la petició d’ERC i la Crida i ha demanat aplicar l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica que obliga a la retirada de plaques, escuts o ensenyes d’exaltació d’aixecament militar i la dictadura. A més, ha reclamat seguir l’exemple d’Alemanya i Itàlia, que han esborrat tota la simbologia feixista i fins i tot han demanat perdó pel seu passat diverses vegades.
 
Pel que fa a la resta de mocions presentades al ple de gener, ERC-Avancem ha donat suport a la moció del Comú de Lleida per fer un estudi comercial més profund, tot i que finalment la moció no ha tirat endavant. De fet, el president del grup, Carles Vega, ha recordat que Esquerra va recorre l’estudi comercial per incompliment de la llei de contractes i del cartipàs municipal i perquè ‘cal un estudi comercial més profund, d'impacte socioeconòmic, ocupació, medi ambient i urbanístic’.
 
ERC també ha votat a favor de la moció per un ajuntament laic -que no ha prosperat-, així com la que reclama uns pressupostos participatius i la que insta a fer un pla de gestió integral del patrimoni. 
 
D’altra banda, els republicans han votat en contra de la moció de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVL) que demanava derogar la moció per despolititzar l’entitat aprovada al ple de setembre de 2015. Vega ha recordat als veïns que la moció només instava a desvincular la FAVL de partits polítics, però en cap cas obliga a res.
 
Preguntes sobre decrets
El grup d’ERC-Avancem també ha preguntat a l’alcalde sobre 74 decrets d’alcaldia. D’aquests, 63 són decrets de pròrrogues de nomenaments de funcionaris interins, mentre que vuit són de contractació de serveis.
Vega ha denunciat que el sistema de contractació de serveis de l’Ajuntament de Lleida és excessivament dirigit i ratlla l’incompliment de la llei i, en molts casos, no compleix el cartipàs. ERC també considera que la política de recursos humans és inacceptable perquè provoca inestabilitat i inseguretat als treballadors, donat que hi ha excessius nomenaments temporals de personal.