Lleida

Notícia

Entrevista Carles Vega – ERC-Avancem

www.laciutat.cat
www.laciutat.cat
  1. Què en pensa sobre el pla de sanejament que es va aprovar el passat ple?
És preocupant que l’equip de govern hi hagi volgut treure importància, en un intent de minimitzar la seua mala gestió, perquè és evident que un pla de sanejament és el resultat d’una despesa desbocada de diner públic durant molts anys, si no no s’entén que un ajuntament que recapta tant com el de Lleida hagi de passar angúnies financeres.
També ens preocupa que Ros i el seu equip s’hagi pres la qüestió d’una manera poc valenta i decidida. Que fiï l’èxit del pla de sanejament a la dinàmica del creixement vegetatiu immobiliari per recaptar més IBI i més impostos i a una baixada espontània de les despeses, sense aplicar cap mesura concreta... Més enllà de demanar més crèdit als bancs i esperar que vagin vencent els que tenim, per pagar menys interessos.
Més que un pla de sanejament, és un “qui dia passa, any empeny”. Que deixarà una economia municipal molt malparada per al proper alcalde, que estic convençut que no serà (ni pot ser) Àngel Ros.
 
  1. Com creu que s’hauria d’haver posat solució al deute de l’EMU?
D’entrada, posant tot l’interès a desenvolupar (i ja des de fa mesos) el Pla de l’Estació, on l’EMU hi té enterrats 22 milions. Després, reestructurant i posant ordre al deute, que en part és resultat també de la política de “puntada endavant”: de reduir el deute a curt termini a base fer operacions de crèdit a llarg termini. Allò de demanar crèdit per pagar crèdit, vaja!
I un cop endreçada la casa, buscar la millor manera de reconvertir-la en una cosa més racional. Que vol dir, segurament, liquidar l’empresa reconvertint-la en una oficina d’habitatge. Perquè una empresa pública que només produeix pèrdues hauria d’acabar desapareixent.
 
  1. Considera que hi ha una manca de transparència per part de l’Ajuntament de Lleida?
Per part de l’equip de govern, i tant! Indubtablement. I ho patim contínuament: informacions que no se’ns donen o se’ns donen parcialment; política de fets consumats (com l’anomenat “parc de les arts”); opacitat en temes de rellevància, com l’afer del solar annex a al Llotja (on, a més, se’ns va mentir)... Presumeixen de la qualificació que, per exemple, els donen des de la Universitat Autònoma, però el que no diuen és que aquesta qualificació només és referida a la pàgina web, i encara a qüestions més aviat formals i que no es posa en volum o qualitat de la informació, ni en la seua fiabilitat.
 
  1. Vostè exigeix a Ros un procès participatiu per decidir el futur del Parc de les Arts, fer-lo més transparent. Com s’imagina aquest solar en un futur? Creu que passaria el mateix amb el projecte de les Torres Salses?  
M’imagino un projecte d’un equipament d’ús i titularitat pública, no com ara, que es pretén privatitzar un terç del terreny; un projecte en què els veïns i les veïnes decideixen què s’hi ha de fer. Torre Salses no és el mateix cas, ja que no es tracta d’un terreny que té qualificació d’equipament públic, però certament sí que s’hauria d’escoltar la veu del comerç local, que pot sortir perjudicar d’una operació que, en el fons, té més d’especulació urbanística que de projecte comercial.
 
  1. El vostre grup va demanar la dimissió de Rafael Peris, per què?
Ho hem demanat fins a tres vegades: la primera, per incapacitat de generar relacions positives i col·laboratives amb un sector tan estratègic com el del comerç i l’hosteleria locals; les altres dos, per haver mentit als grups polítics, al consell d’administració del CN&C i a la ciutadania.
 
  1. Què podríeu dir sobre la situació actual de la Paeria (endeutament)?
Es troba en una situació propera al col·lapse. Més enllà d’afrontar les despeses del dia a dia, dels serveis ordinaris i dels recurrents o dels que no pot deixar de prestar, no té capacitat per res més. La seva capacitat d’inversió real per als propers anys quedarà, si no es prenen mesures contundents, reduïda a una tercera part de la d’enguany.
 
  1. Quines millores urbanístiques considereu necessàries a Ciutat Jardí?
D’entrada, el que caldria és fixar en el pla urbanístic municipal que en aquella zona de la ciutat no es desenvolupessin més àrees comercials. La falta d’un model urbanístic solvent fa que aquestes àrees s’escampin per la ciutat sense ordre ni criteri, i a Ciutat Jardí és on més es pateix. I també s’ha fet necessari la creació d’elements urbans i urbanístics cohesionadors, com ara equipaments comunitaris i espais públics a compartir, línies d’autobusos ajustades a les necessitats de mobilitat, etc.
 
  1. Canviant de tema, el vostre grup va denunciar que la despesa de l’ús del cotxe oficial del alcalde era molt elevada. S’ha descobert que l’alcalde gasta 444 diaris. Què en pensa?
Hem denunciat reiteradament l’excessiva despesa inncessària generada des d’alcaldia: cotxe oficial; torronades, dinars i celebracions; actes pensats exclusivament per a lluïment de l’Alcalde; sobredimensionament de personal adscrit... Penseu que els sous del personal d’alcaldia (xofers, periodistes, guardaespatlles, directius, tècnics, etc.) arriba al milio d’euros anual!
 
  1.  Quina de les mocions que heu presentat al llarg de la vostra legislatura considereu que era una bona proposta?
Sense voler pecar d’immodèstia, crec que totes les mocions que hem presentat al llarg d ela legislatura contenen bones propostes. Si no, no les hauríem presentat. Ara, si em demana quines destacaria, les que em vénen al cap són la que instava a la protecció de la llengua catalana i al o retrocés del seu ús a l’Ajuntament, la revisió del mapa escolar de Lleida, la de la redacció d’un Pla Estratègic del riu, la de la remunicipalització la gestió de la zona blava, la que reclamava la no suspensió de la llei catalana d’igualtat de gènere en el treball... La de la compra ètica i socialment responsable. Uff, paro. Pensi que en dos anys hem presentat unes 30 mocions.
 
  1.  Quina inversió, per part de la Paeria, considereu que ha estat errònia?
Més que errònia diria que supèrflua o exagerada o sense criteri, segons el cas. Penseu que, mentre les voreres i l’asfalt de la ciutat estan plens de forats o d’escletxes, a urbanisme, per exemple, es gasten 200.000 euros en un bosc urbà: quina és la prioritat? O un pont com el de Príncep de Viana, que va acabar costant un 75% més. O l’edifici de la Llotja, car de construcció i car de manteniment. No hi ha hagut rigor en la despesa del diner públic.
 
  1. En el cas del Pla de l’estació, encara hi ha la por de les irregularitats sobre el projecte?
Sí. Perquè els dubtes que teníem, no ens els han esvaït. Al contrari: resulta que Paeira i EMU van fer unes obres en uns terrenys que no eren municipals, sinó d’Adif, i no estem segurs que això sigui gaire regular. I resulta que aquestes obres s’havien d’haver pagat amb les plusvàlues generades en Pla, però ni s’han generat aquestes plusvàlues ni es fa res perquè es generin, i a sobre s’anima els inversors a fer zones comercials a l’extra-radi. No ens ha de fer por, tot plegat?
 
  1. Una de les preocupacions lleidatanes és l’obertura de locals sense complir les normes de seguretat vigents. Què es pot fer per combatre aquesta problemàtica?
Sent molt més rigorós i expeditiu del que està sent l’equip de govern. Si s’obren locals sense tenir permisos i documentació en regla és perquè alcalde i regidor d’urbanisme ho permeten. La cosa és clara: No està en condicions? No hi ha obertura. Però no tots els locals de Lleida reben el mateix tracte.
 
  1.  La Paeria repel·la la polèmica mosquits? Que opina sobre aquesta situació?
L’augment de mosquits que es preveu aquest any segurament ve motivat per les condicions en què la Confederación Hidrográfica del Ebro, amb la col·laboració de les elèctriques, ens té el riu al pas per Lleida. El cabal és minúscul, amb la qual cosa la poca força del corrent permet la quietud de les aigües, la proliferació d’algues i l’acumulació de brutícia. Resultat: augment de la població de mosquits. El Segre està degradat i cal que, des de l’Ajuntament, tinguem una posició més proactiva i ferma al respecte. Hem de fer-nos valdre.