Lleida

Notícia

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Grup Municipal
La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX
La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX
Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes. 

La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.” 

Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat.

Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”.

La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.”

Carrer Marquès de la Ensenada
Marín ha lamentat que “el govern de la Paeria s’escuda en la decisió dels veïns per justificar la seva marxa enrere per canviar el nom del carrer del Marquès de la Ensenada, dedicat a un impulsor del genocidi del poble gitano”.
ERC-Avancem dóna suport a la Plataforma 8 d’abril i votarà a favor de la moció que presentaran al ple municipal per demanar que es tregui aquest carrer de Llívia.

Carrer per a Maria Tersa i La Gota de la Llet
D’altra banda, ERC-Avancem celebra que l’Ajuntament de Lleida hagi donat llum verda a la proposta dels republicans de dedicar un carrer a La Gota de Llet i un altre a Maria Tersa, pionera de la ràdio de les Terres de Lleida -a Ràdio Lleida- als anys 30, com havia demanat el grup al desembre del 2015.

Maria Tersa, juntament amb el recent inaugurat carrer dedicat a Dolors Piera -fundadora del Grup Batec, impulsora del Liceu Escolar, defensora de l’escola laïca i fundadora de la Unió de Dones de Catalunya (1937)- és un dels vuit noms de dona que el grup republicà va proposar a l’inici del mandat per substituir els carrers franquistes i alhora feminitzar el nomenclàtor de carrers de la ciutat. 

Les altres propostes, que no han prosperat, eren Natividad Yarza, alcaldessa de Bellprat i la primera de l’Estat espanyol elegida democràticament (1934); Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical de Mollerussa que va participar amb la resistència contra el feixisme des de França durant la Segona Guerra Mundial; Esperanceta Serra Font, mestra del Liceu Escolar que va morir en el bombardeig del 2 de novembre de 1937; Rosa Siré, figura rellevant de l’avantguarda artística de Lleida; Joana Raspall, poetessa que va escriure i ensenyar llengua catalana durant la República i la dictadura franquista en clandestinitat; i Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l’educació femenina popular catalana.

Pel que fa a La Gota de Llet, era una institució maternoinfantil on les mares sense recursos podien alletar els seus fills a principis de segle XX. L’edifici, que ja no existeix, estava ubicat a prop de l’actual estació d’autobusos.