Lleida

Totes les notícies


10 coses que potser no sabies de Miquel Pueyo, el nou alcalde de Lleida

El nou paer en cap de Lleida, el republicà Miquel Pueyo, va néixer a Lleida el 1957, té dues filles de 8 i 9 anys i és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. El 1988 va començar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya i va ser delegat del Govern de la Generalitat a Lleida entre el 2007 i el 2010. En aquesta nova etapa, com a alcalde de Lleida, Pueyo considera que hi ha tres àrees prioritàries pel que fa a la gestió pública: l’educació dels infants, la inversió social i l’àmbit de la innovació. El futur que imagina per Lleida és el d’una ciutat “saludable, propera, justa, connectada amb l’entorn barceloní, l’eix costaner català i la xarxa del sud europeu, i compromesa amb la República catalana, els drets i les llibertats de les persones”, explica. En Miquel Pueyo és un ferm defensor de la reforma horària i intenta conciliar la seva vida professional amb la familiar, de fet, sempre que pot porta les seves dues filles a l’escola. Li encanta escriure, és fan de Woody Allen i li interessa molt Michael Montaigne, el pare de l’assaig. En aquest article coneixem una vessant menys coneguda del nou alcalde de la capital de Ponent: Des de 1979 és professor de la Universitat de Lleida, on ha fet classes de sociolingüística, política lingüística i del grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual. El que més li agrada de ser professor és el contacte amb els seus alumnes, especialment els de primer de carrera, quan encara tenen tota la il·lusió intacta. Dedica les hores lliures a fer hort al Sot de Fontanet i practica ioga des dels 22 anys. Cuinar i fer petites reparacions és de les coses que se li donen més bé. També li agrada especialment caminar per la sèquia de Pinyana de Lleida en un dia de boira. Als anys 70 va fer d’assessor lingüístic en el doblatge de la pel·lícula 'Companys, procés a Catalunya' i va ser guionista i actor en un programa de ràdio sobre el català. El 1988 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya fins el 1995.

Pueyo: "Les primeres mesures que hem pres a la Paeria són per reduir despeses supèrflues"

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha estat entrevistat aquest dijous 1 d'agost pel programa El Matí d'Estiu de Catalunya Ràdio. Després d'un mes i mig a l'alcaldia - i de prop més d'un mes del Pacte d'Entesa entre Junts x Catalunya Lleida i el Comú de Lleida - Miquel Pueyo ha valorat en una entrevista a Catalunya Ràdio algunes de les decisions preses pel govern aquest últim mes, així com quines seran les accions més immediates. Pueyo ha destacat la bona predisposició dels treballadors i funcionaris de la casa, afirmant que "l'energia és molt bona". Tal i com ja va anunciar en campanya, el republicà ha anunciat l'eliminació de les targetes de pàrquing de que disposaven fins ara tots els regidors de la Paeria, en aquest sentit Pueyo ha afirmat que "aquest primers dies hem suprimit certes despeses supèrflues, relacionades amb certs privilegis". Pla de temporers Un dels temes que també s'han posat sobre la taula ha estat el refugi d'emergència per atendre als temporers que dormien als carrers de Lleida durant els mesos que dura la campanya de recollida de la fruita. Pueyo ha criticat la gestió del govern anterior d'un tema tan delicat com aquest, ja que "Lleida no pot tenir gent dormint al carrer si aspira a ser una societat avançada i exemplar". En la mateixa línia, el Paer en Cap ha afirmat que "el govern anterior de la Paeria ens va advertir que no tenia cap pla pensat, nosaltres hem hagut d'improvisar per donar solució a un problema que ja fa temps que existeix a Lleida". Comissió Especial de l'1 d'octubre El nou govern de la Paeria ha marcat des de l'inici la seva posició a favor dels drets i de les llibertats. En aquest sentit, es va aprovar la creació d'una Comissió Especial de l'1 d'octubre per, en paraules de l'alcalde Pueyo, "establir un relat real del què va passar durant la jornada del Referèndum a la nostra ciutat". En la mateixa línia, al ple celebrat el 26 de juliol, el consistori va aprovar per majoria el canvi de nom de la plaça del CAP de Cappont a la Plaça 1 d'octubre (una decisió que haurà de passar abans pel Consell de la Ciutat però que comptarà amb el suport de l'equip de govern).

L'alcalde de Lleida amb el grup municipal d'ERC

Paeria republicana

Miquel Pueyo ha estat investit com a Paer en Cap de Lleida per majoria absoluta, amb 15 dels 27 vots. És la primera vegada des de la restauració de la democràcia que Lleida té un alcalde republicà. Pueyo ha rebut els vots d'Esquerra, Junts per Catalunya Lleida i el Comú de Lleida. Dissabte 15 de juny s'ha fet el ple d'investidura i també han pres possessió del càrrec els nous regidors i regidores del grup municipal d'Esquerra AM: Jordina Freixanet, Jaume Rutllant, Montse Pifarré, Regina Cairol, Sandra Castro i Ignasi Amor. 

ERC-Avancem reclama a Larrosa aturar el POUM, reactivar la remunicipalització de la zona blava i treure els carrers franquistes 

Els regidors republicans voten a Forcadell, Bassa i Serret per reivindicar la llibertat de les preses i exiliades polítiques i la resta d’investigats pel procés El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha exigit al nou alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, en el ple d’investidura “un gest real que demostri voluntat de canvi de tarannà i de mà estesa per als acords”. En concret, li ha reclamat que “aturi el procés d’aprovació del POUM i tornem a la casella prèvia a l’aprovació inicial, activi l’acord de remunicipalització de la zona blava i aprofiti el rebuf de l’exhumació de les restes del dictador i acabi amb els carrers franquistes a la ciutat de Lleida.” Vega ha retret a Larrosa que “hagi estat 3 anys i mig sota el lideratge de Ros amb una gestió municipal que ha suposat incompliments de l’Acord de Pressupost del 2016, incompliments pressupostaris i desinversió, polítiques d’aparador com els boscos urbans o el procés participatiu del Pla del Riu, l’intent de privatització de l’espai públic urbà com el Parc de les Arts, Torre Salses i les àrees comercials, la gestió dels serveis públics basada en concessions -la pròrroga d’Ilnet i la no remunicipalització de la zona blava-, l’aprovació inicial d’un POUM sense consens.” El president republicà també ha recriminat al nou Paer en Cap “el pacte amb C’s i la instrumentalització de la llengua catalana com a moneda de canvi, la posició reiterada contra al dret a votar i el referèndum i en relació als fets de l’1-O a Catalunya i a Lleida, la seua actitud envers presos polítics i exiliats i el seu suport a l’article 155.” Vots reivindicatius Com ja havien anunciat, els dos regidors i la regidora del grup municipal ERC-Avancem a la Paeria han votat a la presidenta del Parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa –a la presó- i a Meritxell Serret –la consellera lleidatana a l’exili- en un acte simbòlic “per reclamar la llibertat de tots els presos i exiliats polítics i contra la invisibilització i l’oblit d’aquestes dones.

ERC-Avancem votarà a Forcadell, Bassa i Serret per a l’alcaldia de Lleida

Acte simbòlic al ple per reivindicar la llibertat de tots els presos i exiliats polítics i donar visibilitat a les dones Els dos regidors i la regidora del grup municipal ERC-Avancem a la Paeria votaran a Carme Forcadell, Dolors Bassa i Meritxell Serret al ple extraordinari d’aquest dimecres per elegir el proper alcalde de Lleida en lloc de votar el cap de llista republicà com seria previsible. El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha explicat la voluntat dels republicans de fer una “votació simbòlica i amb molta càrrega política i emotiva per remarcar que aquestes persones no han de romandre en l’oblit i per refermar el nostre compromís amb la República Catalana des de l’Ajuntament de Lleida.” Vega ha destacat que el grup ha triat aquests tres noms com a representants per reivindicar la llibertat de tots els presos i exiliats polítics perquè “les dones són la part més oblidada del procés polític contra l’independentisme català”. Així, ha recordat que “estan empresonades o a l’exili d’una manera molt injusta per donar compliment a una voluntat popular.” Pel que fa al candidat socialista, Fèlix Larrosa, Vega l’ha definit com “més dialogant que Ros” però ha recordat que “no apareix del no-res, porta 3 anys i mig al govern de la Paeria treballant i seguint la línia d’actuació de l’anterior alcalde Àngel Ros, amb una sèrie d’incompliments amb el nostre grup que li hem de reclamar.”

Foto: ACN

Vega: "Ros serà recordat pel pacte de la vergonya amb C's, el seu paper patètic l'1 d'octubre, els carrers franquistes i el POUM de la discòrdia"

Diu que s’esperava des de feia setmanes una sortida per al Paer en Cap, després de les darreres polèmiques Davant la notícia sobre la imminent dimissió de Ros com a alcalde de Lleida i el seu nomenament com a ambaixador d'Andorra, el president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha fet un balanç negatiu de la gestió del Paer en Cap en els últims 14 anys: "li desitjo més encerts com a ambaixador que com a alcalde de Lleida, on serà recordat pel pacte de la vergonya amb Ciudadanos, el seu paper patètic l'1 d'octubre, el manteniment dels carrers franquistes, incompliments sistemàtics, l'aprovació inicial del POUM de la discòrdia i les polítiques d'aparador més efectistes que efectives." Vega no s'ha sorprès pel nomenament perquè "s’esperava des de feia setmanes una sortida per a Àngel Ros, després de les darreres polèmiques” i considera que "denota un final d'etapa" a la Paeria. Així, adverteix que cap altre regidor socialista actual és un candidat vàlid pel grup republicà ja que el grup ha donat suport, entre altres, a l'aplicació del 155. 

ERC i les JERC de Lleida demanen al govern de la Paeria que canviï el nom del carrer Alcalde Areny pel de la mestra a l’exili Elvira Godàs

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, la secció local d’ERC a Lleida i les JERC han reclamat aquest dimarts a l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida que retiri el nom d’Alcalde Areny del nomenclàtor de carrers –un dels vuit carrers amb noms de persones vinculades al franquisme- i dediqui aquesta via a la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila, que diumenge 22 de gener hauria fet 100 anys. Els republicans han penjat simbòlicament una rèplica de placa de carrer amb el nom d’Elvira Godàs en substitució de la placa oficial amb l’objectiu de reivindicar la pedagoga lleidatana i els mestres que, com ella, van haver d’exiliar-se durant la guerra civil i la dictadura franquista per difondre els valors republicans i de la nova escola. El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha denunciat ‘l’oblit injust d’Elvira Godàs, més sagnant i dolorós quan a Lleida encara hi ha carrers com Alcalde Areny, protagonista del franquisme més sanguinari i al qual la Paeria es nega a retirar-li el carrer.’ Vega també ha lamentat que el Govern del PSC va rebutjar al maig una proposta dels republicans en comissió per fer un homenatge a aquesta mestra, qui va representar un impuls del paper de la dona als anys 30.  El president de la secció local d’ERC a Lleida, Josep Maria Romero, ha destacat la tasca pedagògica de Godàs i ‘el símbol que representa de totes les mestres que van haver de marxar pel franquisme’. Així, ha anunciat que aquest només és el primer homenatge d’un calendari d’actes que es faran en els propers mesos per donar a conèixer el llegat dels mestres exiliats. Per últim, el portaveu de les JERC a Lleida, Roger Blàzquez, ha reclamat ‘valentia al govern de la Paeria per eliminar el feixisme dels carrers i més reconeixement a persones que van lluitar per un model de país més just i igualitari.’ A més de membres d’ERC i les JERC, també han donat suport a l’acte Frederic Cervera Godàs, fill d’Elvira Godàs; Rosa Peñafiel, néta del sindicalista i comunista Antonio Cantano i impulsora del manifest “Lleida lliure de franquisme”; la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarné i l’arxivera Teresa Ibars, entre altres.