Lleida

Totes les notícies


ERC-Avancem, PDeCAT, Crida i Comú demanen convocar amb urgència la comissió de carrers pels canvis anunciats per l’alcalde

Els grups municipals d’ERC-Avancem, el PDeCAT i Unió, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida han sol·licitat a la presidenta de la comissió especial de carrers de la Paeria, Montse Parra, la convocatòria urgent d’aquesta comissió en un termini màxim d’un mes per abordar la decisió anunciada pel paer en cap, Fèlix Larrosa, de retirar el nom de quatre carrers de la ciutat. De fet, el grup d’Esquerra i la Crida ja ho van demanar el passat 27 de novembre sense obtenir cap resposta per part del govern municipal. Ara, els quatre grups de l’oposició sol·liciten que s’exposi en comissió el perquè de la substitució de només quatre dels nou carrers amb noms vinculats amb el franquisme, que s’expliquin els criteris emprats per a la substitució d’aquests noms, així com els que s’han utilitzat en la tria dels nous. La petició sotasignada pels quatre grups de l’oposició també demana sotmetre a debat i votació la retirada dels cinc noms de carrers que l’alcalde ha decidit mantenir en el nomenclàtor. Els grups que demanen la reunió de la comissió especial de carrers fan notar que han tingut coneixement dels canvis decidits per l’alcalde a través dels mitjans de comunicació. El Paer en cap va anunciar el 15 de novembre la retirada dels carrers dedicats a l’alcalde Areny, l’alcalde Recasens, els germans Recasens i a Sangenís Bertran en el transcurs d’un esmorzar organitzat pel Col·legi de Periodistes, mentre que el dia 9 de desembre es van difondre els noms de Joana Raspall, les germanes Mirabal, Rosa Parks i Dolors Lolín Sabaté per substituir-los, sense que aquestes actuacions hagin passat per la comissió pertinent.

ERC-Avancem denuncia que "Larrosa ha fet una revisió dels carrers franquistes a mitges pensant en les eleccions"

El grup d'Esquerra a la Paeria continuarà reclamant l'eliminació dels 9 carrers franquistes El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem considera que la decisió del Paer en Cap, Félix Larrosa, de retirar quatre carrers amb noms franquistes, és electoralista i anuncia que continuarà reivindicant l'eliminació dels 9 carrers que es van proposar en una moció conjunta dels grups d'ERC i la Crida a la Paeria l'any 2016 i que la plataforma Lleida Lliure de Franquisme va portar a judici. La regidora republicana Núria Marín considera que és una “revisió a mitges amb la qual Larrosa pretén fer un rentat de cara del govern municipal i desmarcar-se de Ros”. Així, ha titllat Larrosa de mostrar “poca valentia” i de “pensar només en les properes eleccions municipals”. En aquest sentit, ha advertit que “ERC-Avancem continuarà lluitant per netejar els carrers lleidatans de tots els noms franquistes per tal de restituir la dignitat de la ciutadania, la seva memòria i la ciutat”, i amb l’objectiu de complir la Llei de Memòria Històrica. Després de reunir-se amb responsables del Memorial Democràtic, Larrosa ha anunciat aquest dijous que es retiriran de forma immediata els noms dels carrers alcalde Areny, avinguda Recasens, germans Recasens i Sangenís Bertran. En canvi, no es preveu treure els carrers Carmelo Fenech, Juan Manuel Nadal i Gaya, alcalde Sangenís i alcalde Montanya al·legant que es van posar en el període democràtic. Tampoc es canviarà el nom del carrer Lluís Besa perquè, segons l'alcalde, no queda acreditat que participés en l'aixecament del 1936. Marín sí que ha celebrat que els nous noms de carrers es dedicaran a dones i ha recordat que el grup d'Esquerra ja ho va proposar al principi del mandat. 

Esquerra Republicana es compromet, davant el monument a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, a treballar perquè tots els vestigis del feixisme desapareguin de Lleida

El portaveu d’ERC-Avancem a la Paeria, Carles Vega, el diputat al Congrés Xavier Eritja, el president de la Federació Regional de Lleida, Carles Comes, i els i les integrants de les executives de la secció local de Lleida i de la secció local de Jovent Republicà han integrat la comitiva d’Esquerra Republicana de Catalunya que aquest matí –com porten fent durant dècades- ha fet un homenatge als 48 nens i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida que van morir víctimes del bombardeig infringit per les tropes feixistes a aquesta institució educativa l’any 1937.   Carles Vega, que ha fet el parlament ha volgut recordar que el bombardeig del Liceu ‘va ser, durant molt temps, vist com una gesta per l’exèrcit espanyol’. Alhora que ha reiterat que va ser la formació republicana que fa pràcticament un any va aconseguir que ‘es retiressin els honors a l’esquadró aeri que va cometre aquest acte tant monstruós’.   El portaveu republicà, ha afegit que malgrat a iniciatives com la d’ERC, la reversió històrica ha quedat a mitges ‘perquè la nostra ciutat té en els seus carrers noms de col·laboradors, i de primers actors del franquisme, com per exemple, l’alcalde Areny’. Una figura sota el mandat de la qual la Seu Vella es va convertir en un camp de concentració, entre els anys 1938 i 1940 i un alcalde d’infausta memòria ‘no només per això sinó per que ell va signar els informes que van facilitar l’empresonament i l’afusellament de moltes persones honorables de la ciutat i van provocar l’exili de moltes altres’.   Vega també ha expressat el compromís d’Esquerra Republicana de Catalunya ‘davant de la placa i el monument que homenatgen les víctimes dels bombardeigs a treballar perquè finalment els noms dels col·laboradors del règim feixista desapareguin totalment dels nostres carrers’.   Xavier Eritja reacciona a les conclusions de la Fiscalia d’avui El diputat republicà al Congrés ha reaccionat amb fermesa, des de les seves xarxes socials, a les conclusions publicades aquest migdia per la Fiscalia de l’estat espanyol.

La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insta el govern de la Paeria a complir la Llei de Memòria Històrica

La sentència del recurs per la retirada dels carrers franquistes va advertir que el procediment s’estava dilatant massa El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria demanarà, a la Comissió de Carrers del proper dilluns, que l’equip de govern compleixi d’una vegada la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i que retiri els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. La regidora Núria Marín assegura que “Esquerra continua i continuarà exigint que es doni compliment a la Llei de Memòria Històrica i a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que insta l’Ajuntament a donar ple compliment a la llei.” En aquest sentit, recorda que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’, i per això reclamem que s’aclareixi quines mesures es pensen aplicar per culminar-lo.” Marín insta l’alcalde a “no escudar-se en un defecte de forma per no donar compliment a les obligacions que com a demòcrata ben segur coneix, i no obligar per més temps al lleidatans a haver de suportar la vergonya del nomenclàtor dels seus carrers”. La regidora republicana avisa: “exigim una resposta de govern de ciutat perquè no és un tema que només afecta els residents dels carrers concrets, afecta tota la ciutadania perquè es tracta de restituir-nos l’honor com a lleidatans i lleidatanes.” Per últim, demana a Ros “coherència i polidesa en les seves accions de govern, que inclouen inaugurar un monument als lleidatans i lleidatanes que van patir la repressió dels camps d’extermini nazis al costat dels carrers que honoren representants d’institucions que van aplicar els mateixos criteris en la imposició del franquisme: camps de concentració, depuracions, afusellaments massius i la barbàrie feixista.

El ple de la Paeria aprova la moció d’ERC-Avancem contra la reclamació de l’IVA a institucions culturals i la CCMA

PP i C’s han votat contra la moció i el PSC s’ha abstingut en part El ple de la Paeria ha aprovat la moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem que insta el Ministeri d’Hisenda a aturar l’ofec a les institucions culturals catalanes i als mitjans de comunicació públics com a conseqüència de la reclamació de l’IVA. Només el PP i C’s hi ha votat en contra. El PSC s’ha abstingut en la meitat de la moció. La regidora Núria Marín ha assegurat que “el ministre Montoro aplica una lògica únicament recaptatòria a curt termini, sense preveure o ignorant la incidència econòmica sobre el sector, per exemple en termes de destrucció d’ocupació, i obviant o menystenint la tasca promotora del sector audiovisual a Catalunya per part de TV3, que produeix sèries i pel·lícules, no només en català.” Marín ha lamentat que “el tracte del Ministeri d’Hisenda ha estat molt diferent quan es tracta d’entitats culturals vinculades a l’Estat i també amb els mitjans públics de comunicació estatals i, per tant, entenem que tècnicament és viable aturar aquestes liquidacions, més encara quan la Llei ja ha estat modificada per evitar la tributació d’aquestes subvencions”. D’altra banda, ERC-Avancem ha votat a favor de les mocions per una mobilitat més sostenible; i la moció per a la creació d’una bústia ètica de denúncia de la corrupció; que no han tirat endavant. El grup republicà també ha votat a favor de la moció per a la reurbanització del Polígon Industrial El Segre i la millora de la seguretat; la moció per a l’adhesió al Manifest de Som Escola i de suport a la consolidació, protecció i millora del model educatiu català i de la seva aportació als valors democràtics i a la cohesió social; la moció per exigir a la Generalitat l’abonament de l’import en relació al finançament de les escoles bressol municipals; i en part, a la moció per donar una resposta efectiva als episodis d’epidèmia gripal; aprovades pel ple.

El PSC accepta cobrar el 100% IBI de l’AP2 però tomba amb C’s i PP mocions de suport al referèndum i de retirada de plaques franquistes

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat, a instàncies del grup municipal ERC-Avancem, els tràmits per suspendre la bonificació del 95% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que aplicava fins ara a l’empresa concessionària de l’autopista AP-2. Això permetrà que la Paeria ingressi més de 47.000 euros aquest any en lloc dels 2.365 previstos inicialment, 235.000 euros en total pels cinc anys que queden de contracte, segons ha calculat el mateix equip de govern. ERC-Avancem va presentar una moció demanant el cobrament del 100% de l’IBI de les autopistes, donant compliment a la finalització del benefici fiscal de què gaudien les concessionàries fins al moment. Finalment, el grup republicà l’ha retirat després que l’equip de govern hagi respòs a la demanda favorablement. Els republicans han agraït la predisposició i la celeritat del govern municipal, ja que el cobrament d’aquest impost suposarà un increment d’ingressos per a les arques públiques i significa una millora dels mecanismes de finançament local. PSC, C’s i PP, contra el referèndum i la retirada de plaques franquistes El PSC i els seus socis, C’s i PP, han tombat la moció conjunta de CiU, ERC-Avancem i la Crida per Lleida-CUP que instava l’Ajuntament de Lleida a donar suport a la resolució del Parlament de Catalunya per a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència, com a molt tard, el setembre de 2017. La moció també demanava col·laborar en l’organització del debat sobre el procés constituent i donar suport als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha lamentat que el PSC hagi tornat a votar al costat de C’s i el PP quan ‘la moció era una oportunitat per alinear l’Ajuntament de Lleida amb la majoria social i política que vol que les catalanes i els catalans puguin decidir el seu futur’.

ERC i les JERC de Lleida demanen al govern de la Paeria que canviï el nom del carrer Alcalde Areny pel de la mestra a l’exili Elvira Godàs

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, la secció local d’ERC a Lleida i les JERC han reclamat aquest dimarts a l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida que retiri el nom d’Alcalde Areny del nomenclàtor de carrers –un dels vuit carrers amb noms de persones vinculades al franquisme- i dediqui aquesta via a la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila, que diumenge 22 de gener hauria fet 100 anys. Els republicans han penjat simbòlicament una rèplica de placa de carrer amb el nom d’Elvira Godàs en substitució de la placa oficial amb l’objectiu de reivindicar la pedagoga lleidatana i els mestres que, com ella, van haver d’exiliar-se durant la guerra civil i la dictadura franquista per difondre els valors republicans i de la nova escola. El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha denunciat ‘l’oblit injust d’Elvira Godàs, més sagnant i dolorós quan a Lleida encara hi ha carrers com Alcalde Areny, protagonista del franquisme més sanguinari i al qual la Paeria es nega a retirar-li el carrer.’ Vega també ha lamentat que el Govern del PSC va rebutjar al maig una proposta dels republicans en comissió per fer un homenatge a aquesta mestra, qui va representar un impuls del paper de la dona als anys 30.  El president de la secció local d’ERC a Lleida, Josep Maria Romero, ha destacat la tasca pedagògica de Godàs i ‘el símbol que representa de totes les mestres que van haver de marxar pel franquisme’. Així, ha anunciat que aquest només és el primer homenatge d’un calendari d’actes que es faran en els propers mesos per donar a conèixer el llegat dels mestres exiliats. Per últim, el portaveu de les JERC a Lleida, Roger Blàzquez, ha reclamat ‘valentia al govern de la Paeria per eliminar el feixisme dels carrers i més reconeixement a persones que van lluitar per un model de país més just i igualitari.’ A més de membres d’ERC i les JERC, també han donat suport a l’acte Frederic Cervera Godàs, fill d’Elvira Godàs; Rosa Peñafiel, néta del sindicalista i comunista Antonio Cantano i impulsora del manifest “Lleida lliure de franquisme”; la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarné i l’arxivera Teresa Ibars, entre altres.

El grup municipal d’ERC-Avancem insisteix a Ros que tregui els carrers franquistes i li recorda que "reconciliació no és desmemòria”

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a exigir a l’alcalde de Lleida que elimini els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. Els tres regidors republicans han reiterat durant tot la celebració del ple de desembre la reivindicació “Carrers franquistes, no!” i han fet una bateria de preguntes directes al Paer en Cap amb la intenció que aclareixi quines mesures pensa aplicar per complir la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, que estableix que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. ERC-Avancem també ha preguntat com es resoldrà la demanda de centenars de ciutadanes i ciutadans i tres grups municipals, a més dels impulsors del manifest “Lleida lliure de franquisme”, d’eliminar definitivament els noms de carrer dedicats a alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, com ara Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens o Lluís Besa. Així, ha reclamat a Ros com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El president del grup republicà, Carles Vega, ha lamentat que Ros no hagi contestat cap pregunta i que hagi acusat ERC de voler destruir la tasca democràtica de reconciliació. Finalment, Vega li ha etzibat: “Reconciliació no és desmemòria”. "Pelotazo" a Torre Salses D'altra banda, ERC-Avancem ha denunciat que el govern municipal fomenti l'especulació posant a la venda 22 finques al SUR 42, on està projectat el projecte comercial de Torre Salses, perquè s'incrementarà el preu amb uns anys.