Lleida

Totes les notícies


La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insta el govern de la Paeria a complir la Llei de Memòria Històrica

La sentència del recurs per la retirada dels carrers franquistes va advertir que el procediment s’estava dilatant massa El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria demanarà, a la Comissió de Carrers del proper dilluns, que l’equip de govern compleixi d’una vegada la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i que retiri els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. La regidora Núria Marín assegura que “Esquerra continua i continuarà exigint que es doni compliment a la Llei de Memòria Històrica i a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que insta l’Ajuntament a donar ple compliment a la llei.” En aquest sentit, recorda que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’, i per això reclamem que s’aclareixi quines mesures es pensen aplicar per culminar-lo.” Marín insta l’alcalde a “no escudar-se en un defecte de forma per no donar compliment a les obligacions que com a demòcrata ben segur coneix, i no obligar per més temps al lleidatans a haver de suportar la vergonya del nomenclàtor dels seus carrers”. La regidora republicana avisa: “exigim una resposta de govern de ciutat perquè no és un tema que només afecta els residents dels carrers concrets, afecta tota la ciutadania perquè es tracta de restituir-nos l’honor com a lleidatans i lleidatanes.” Per últim, demana a Ros “coherència i polidesa en les seves accions de govern, que inclouen inaugurar un monument als lleidatans i lleidatanes que van patir la repressió dels camps d’extermini nazis al costat dels carrers que honoren representants d’institucions que van aplicar els mateixos criteris en la imposició del franquisme: camps de concentració, depuracions, afusellaments massius i la barbàrie feixista.

El ple de la Paeria aprova la moció d’ERC-Avancem contra la reclamació de l’IVA a institucions culturals i la CCMA

PP i C’s han votat contra la moció i el PSC s’ha abstingut en part El ple de la Paeria ha aprovat la moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem que insta el Ministeri d’Hisenda a aturar l’ofec a les institucions culturals catalanes i als mitjans de comunicació públics com a conseqüència de la reclamació de l’IVA. Només el PP i C’s hi ha votat en contra. El PSC s’ha abstingut en la meitat de la moció. La regidora Núria Marín ha assegurat que “el ministre Montoro aplica una lògica únicament recaptatòria a curt termini, sense preveure o ignorant la incidència econòmica sobre el sector, per exemple en termes de destrucció d’ocupació, i obviant o menystenint la tasca promotora del sector audiovisual a Catalunya per part de TV3, que produeix sèries i pel·lícules, no només en català.” Marín ha lamentat que “el tracte del Ministeri d’Hisenda ha estat molt diferent quan es tracta d’entitats culturals vinculades a l’Estat i també amb els mitjans públics de comunicació estatals i, per tant, entenem que tècnicament és viable aturar aquestes liquidacions, més encara quan la Llei ja ha estat modificada per evitar la tributació d’aquestes subvencions”. D’altra banda, ERC-Avancem ha votat a favor de les mocions per una mobilitat més sostenible; i la moció per a la creació d’una bústia ètica de denúncia de la corrupció; que no han tirat endavant. El grup republicà també ha votat a favor de la moció per a la reurbanització del Polígon Industrial El Segre i la millora de la seguretat; la moció per a l’adhesió al Manifest de Som Escola i de suport a la consolidació, protecció i millora del model educatiu català i de la seva aportació als valors democràtics i a la cohesió social; la moció per exigir a la Generalitat l’abonament de l’import en relació al finançament de les escoles bressol municipals; i en part, a la moció per donar una resposta efectiva als episodis d’epidèmia gripal; aprovades pel ple.

El PSC accepta cobrar el 100% IBI de l’AP2 però tomba amb C’s i PP mocions de suport al referèndum i de retirada de plaques franquistes

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat, a instàncies del grup municipal ERC-Avancem, els tràmits per suspendre la bonificació del 95% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que aplicava fins ara a l’empresa concessionària de l’autopista AP-2. Això permetrà que la Paeria ingressi més de 47.000 euros aquest any en lloc dels 2.365 previstos inicialment, 235.000 euros en total pels cinc anys que queden de contracte, segons ha calculat el mateix equip de govern. ERC-Avancem va presentar una moció demanant el cobrament del 100% de l’IBI de les autopistes, donant compliment a la finalització del benefici fiscal de què gaudien les concessionàries fins al moment. Finalment, el grup republicà l’ha retirat després que l’equip de govern hagi respòs a la demanda favorablement. Els republicans han agraït la predisposició i la celeritat del govern municipal, ja que el cobrament d’aquest impost suposarà un increment d’ingressos per a les arques públiques i significa una millora dels mecanismes de finançament local. PSC, C’s i PP, contra el referèndum i la retirada de plaques franquistes El PSC i els seus socis, C’s i PP, han tombat la moció conjunta de CiU, ERC-Avancem i la Crida per Lleida-CUP que instava l’Ajuntament de Lleida a donar suport a la resolució del Parlament de Catalunya per a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència, com a molt tard, el setembre de 2017. La moció també demanava col·laborar en l’organització del debat sobre el procés constituent i donar suport als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha lamentat que el PSC hagi tornat a votar al costat de C’s i el PP quan ‘la moció era una oportunitat per alinear l’Ajuntament de Lleida amb la majoria social i política que vol que les catalanes i els catalans puguin decidir el seu futur’.

ERC i les JERC de Lleida demanen al govern de la Paeria que canviï el nom del carrer Alcalde Areny pel de la mestra a l’exili Elvira Godàs

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, la secció local d’ERC a Lleida i les JERC han reclamat aquest dimarts a l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida que retiri el nom d’Alcalde Areny del nomenclàtor de carrers –un dels vuit carrers amb noms de persones vinculades al franquisme- i dediqui aquesta via a la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila, que diumenge 22 de gener hauria fet 100 anys. Els republicans han penjat simbòlicament una rèplica de placa de carrer amb el nom d’Elvira Godàs en substitució de la placa oficial amb l’objectiu de reivindicar la pedagoga lleidatana i els mestres que, com ella, van haver d’exiliar-se durant la guerra civil i la dictadura franquista per difondre els valors republicans i de la nova escola. El president del grup municipal ERC-Avancem, Carles Vega, ha denunciat ‘l’oblit injust d’Elvira Godàs, més sagnant i dolorós quan a Lleida encara hi ha carrers com Alcalde Areny, protagonista del franquisme més sanguinari i al qual la Paeria es nega a retirar-li el carrer.’ Vega també ha lamentat que el Govern del PSC va rebutjar al maig una proposta dels republicans en comissió per fer un homenatge a aquesta mestra, qui va representar un impuls del paper de la dona als anys 30.  El president de la secció local d’ERC a Lleida, Josep Maria Romero, ha destacat la tasca pedagògica de Godàs i ‘el símbol que representa de totes les mestres que van haver de marxar pel franquisme’. Així, ha anunciat que aquest només és el primer homenatge d’un calendari d’actes que es faran en els propers mesos per donar a conèixer el llegat dels mestres exiliats. Per últim, el portaveu de les JERC a Lleida, Roger Blàzquez, ha reclamat ‘valentia al govern de la Paeria per eliminar el feixisme dels carrers i més reconeixement a persones que van lluitar per un model de país més just i igualitari.’ A més de membres d’ERC i les JERC, també han donat suport a l’acte Frederic Cervera Godàs, fill d’Elvira Godàs; Rosa Peñafiel, néta del sindicalista i comunista Antonio Cantano i impulsora del manifest “Lleida lliure de franquisme”; la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarné i l’arxivera Teresa Ibars, entre altres.

El grup municipal d’ERC-Avancem insisteix a Ros que tregui els carrers franquistes i li recorda que "reconciliació no és desmemòria”

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a exigir a l’alcalde de Lleida que elimini els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. Els tres regidors republicans han reiterat durant tot la celebració del ple de desembre la reivindicació “Carrers franquistes, no!” i han fet una bateria de preguntes directes al Paer en Cap amb la intenció que aclareixi quines mesures pensa aplicar per complir la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, que estableix que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. ERC-Avancem també ha preguntat com es resoldrà la demanda de centenars de ciutadanes i ciutadans i tres grups municipals, a més dels impulsors del manifest “Lleida lliure de franquisme”, d’eliminar definitivament els noms de carrer dedicats a alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, com ara Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens o Lluís Besa. Així, ha reclamat a Ros com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El president del grup republicà, Carles Vega, ha lamentat que Ros no hagi contestat cap pregunta i que hagi acusat ERC de voler destruir la tasca democràtica de reconciliació. Finalment, Vega li ha etzibat: “Reconciliació no és desmemòria”. "Pelotazo" a Torre Salses D'altra banda, ERC-Avancem ha denunciat que el govern municipal fomenti l'especulació posant a la venda 22 finques al SUR 42, on està projectat el projecte comercial de Torre Salses, perquè s'incrementarà el preu amb uns anys.

El grup municipal ERC-Avancem considera que Ros menysté les víctimes del franquisme i li exigeix que compleixi la llei de Memòria Històrica 

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem lamenta que l’alcalde de Lleida menyspreï els ciutadans i les entitats que donen suport al manifest “Per una Lleida lliure de franquisme”, a qui ahir va acusar de “fer demagògia”. També li exigeix que compleixi la Llei de Memòria Històrica i que expliqui al ple de la Paeria com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El grup republicà considera que Ros -que ahir va explicar als mitjans de comunicació durant el dinar de Nadal de la Paeria que va arriscar la seva llibertat quan militava al PSUC- va faltar al respecte als milers de ciutadans que van lluitar contra el franquisme, i en especial als que van patir represàlies i als que van ser empresonats o executats per la dictadura. Per a ERC-Avancem, les declaracions de Ros dient “és una competència de l’alcalde i considero que no toca al ple ordenar un canvi de vuit noms de carrers” reflecteixen una manera de governar autoritària i propera a la d’un cacic, que perpetua la creença que a Lleida hi ha famílies intocables en ple segle XXI, i molt allunyada de la democràcia i la voluntat popular. D’altra banda, el grup d’Esquerra reclama al Paer en Cap que informi al ple de les mesures que s’adoptaran per resoldre la demanda d’eliminar definitivament els carrers dedicats a Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens i Lluís Besa, alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, tal com han deixat palès centenars de ciutadans i grups municipals.

El grup municipal ERC-Avancem s’adhereix al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’

El grup municipal d’ERC-Avancem a la Paeria s’ha adherit al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ que exigeix al govern de la Paeria la retirada dels carrers dedicats a Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens i Lluís Besa, alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936. També s’hi ha adherit Esquerra Republicana de Catalunya i regidors i diputats republicans a títol individual. El document, promogut per la família del sindicalista antifranquista Antoni Cantano, reclama ‘la retirada immediata dels carrers franquistes, tal i com disposa la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament de Catalunya sobre la presència de nomenclatura feixista a l’espai públic i la restitució immediata de la memòria històrica, amb un acte públic de desgreuge’. Cal recordar que el grup municipal d’ERC-Avancem ha reclamat al govern de la Paeria en reiterades ocasions la supressió del nomenclàtor franquista dels carrers de la ciutat. De fet, fa gairebé un any va presentar una moció al ple, però va ser rebutjada. El grup republicà insisteix que és necessari eliminar la simbologia franquista que encara hi ha a la ciutat per dignitat, higiene democràtica i respecte a les víctimes i les famílies de les persones represaliades per la dictadura de Franco, així com per complir la llei. Suport a la família Cantano El manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ també rebutja que la Paeria dediqui un carrer a Lleida al sindicalista Antoni Cantano mentre n’hi hagi de personalitats franquistes, una petició a la qual ERC-Avancem dóna total suport. Antonio Cantano va ser un incansable antifranquista que va lluitar per la dignitat de la classe treballadora i per les llibertats nacionals catalanes. Fundador de les primeres Comissions Obreres a la ciutat, va passar deu mesos a la presó Model per participar a l’Assemblea de Catalunya (1973). Amb la fi de la dictadura va ser regidor del PSUC en la primera legislatura democràtica (1979 - 1983).

El grup municipal ERC-Avancem reclama que es decideixi al ple la retirada dels carrers franquistes

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha insistit aquest divendres a la Comissió Especial de Carrers perquè l’Ajuntament de Lleida retiri els noms de carrers dedicats a persones vinculades a la dictadura franquista. Els republicans mantenen ha de ser el ple l’òrgan que ha de prendre la decisió, ja que es tracta d’una qüestió de dignitat, justícia i higiene democràtica que afecta tota la ciutat. La regidora Núria Marín reitera que ‘es tracta d’un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre la decisió d’eliminar el nomenclàtor franquista’ i ha demanat ‘celeritat per resoldre un tema que el govern i altres partits ja han demorat prou amb l’excusa de crear una Comissió d’Experts que no ha decidit res’. En aquest sentit, ha criticat que la Comissió de Carrers deixi en mans de l’alcalde la decisió de portar el debat al ple o preguntar als veïns perquè considera que és ‘una altra maniobra dilatòria’ i ha demanat ‘valentia per no permetre que Lleida continuï sent una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics’. Així, ERC-Avancem ha tornat a reclamar que es compleixi la Llei de Memòria Històrica i la moció del Parlament de Catalunya aprovada el passat 3 de març que instava tots els ajuntaments a treure de la via pública tots els monuments, símbols i carrers amb noms relacionats amb el franquisme. Aquest divendres el portaveu de la Comissió d’Experts, Josep Lladonosa, ha valorat la tasca del grup d’historiadors, que ja va fer pública a l’estiu la conclusió de no fer ‘cap actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també va presentar un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz.