Lleida

Totes les notícies


Acord de col·laboració entre la Paeria i la Coordinadora d’ONGD i i altres Moviments Solidaris de Lleida

L’ Ajuntament de Lleida hi destinarà 10.000 euros del pressupost municipal de 2020 La Tinenta d’Alcalde i Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes,  Sandra Castro, ha signat aquest matí el conveni de col·laboració per a l’impuls d’espais de coordinació i participació del teixit solidari a les terres de Lleida 2020 amb la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida. L’objecte de l’acord formalitzat aquest matí és establir el marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida a la fi d’impulsar l’enfortiment organitzatiu i estructural de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. mitjançant el suport vers als àmbits que en són objecte. L’Ajuntament de Lleida destinarà per a les activitats objecte del Conveni la quantitat de deu mil euros (10.000 euros) del pressupost de l’Ajuntament de Lleida per a l’any 2020. Objectius del conveni: Participar en el seguiment i la consecució del Pla Director de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, treballant per l’alineació del mateix amb el Pla Director 2019-2022, de la Política Publica de Cooperació Catalana. Enfortir i consolidar l’estructura interna de la Coordinadora d’ONGD mitjançant diferents activitats, en especial totes aquelles activitats que planifiquin el treball conjunt de les ONGD i moviments solidaris de la ciutat de Lleida. Donar conèixer la Coordinadora a les ONGD i moviments solidaris que no en formen part mitjançant les línies de difusió previstes, d’acord amb el que s’estableix en el Pla Director de Cooperació Catalana 2019-2022. Treballar amb la resta d’agents solidaris de la ciutat de Lleida, per a la formació i sensibilització de la ciutadania de Lleida, sobre la realitat política, econòmica, social i cultural que envolta les relacions nord sud i problemàtica general dels pobles i col·lectius empobrits. Impulsar la recerca dels diferents materials i recursos educatius elaborats per les ONGD i moviments solidaris de Lleida, per tal de generar un fons inventariat que pugui ser consultat via web a disposició de les escoles, professors i entitats de la ciutat (Sac Solidari).

La Xarxa Solidaritat Lleida deixarà de funcionar a partir del pròxim dilluns

L’Ajuntament de Lleida la desactiva en avançar el procés de desconfinament i flexibilitzar-se les mesures de l’estat d’alarma que van originar la seva creació El paer en cap i el regidor de Joventut agraeixen als 675 voluntaris la seva predisposició a col·laborar i anuncien un acte públic de reconeixement a tots ells, quan les autoritats sanitàries ho permetin La Xarxa Solidaritat Lleida (XSL) deixarà d’estar operativa a partir del pròxim dilluns, 8 de juny, en haver-se avançat en el procés de desconfinament de l’estat d’alarma per la Covid-19 i haver-se flexibilitzat les mesures que van originar la seva creació, segons expliquen el paer en cap, Miquel Pueyo, i el regidor de Joventut, Ignasi Amor, en una carta conjunta adreçada als 675 voluntaris que s’han brindat a col·laborar, des que es va establir aquest servei a mitjans de març. L’alcalde i el regidor agraeixen el gest solidari de tots aquests lleidatans i lleidatanes, que es van oferir a “ajudar a altres persones en aquests moments tan difícils, fet que demostra la innegable qualitat humana de la nostra ciutadania”. Al mateix temps, demanen disculpes si s’ha donat el cas que “durant aquest període no has dut a la pràctica aquesta ajuda”. I és que la gran quantitat de persones que es van oferir, “va possibilitar tenir les demandes sempre ateses, gestionant-les seguint criteris de mobilitat, barri de la ciutat, la tipologia d’ajuda que oferíeu i la demanda que es feia, perquè aquesta ajuda fos la més resolutiva possible i amb les màximes garanties per totes les persones implicades”. En adreçar a tots els voluntaris l’agraïment de la Paeria, el paer en cap i el regidor han anunciat que aviat s’organitzarà un acte públic de reconeixement a totes les persones que han format part de la XSL, quan les autoritats sanitàries ho permetin. La Xarxa Solidària de Lleida va néixer per fer front a les situacions de persones que, a causa del confinament, es trobaven en una situació d’especial vulnerabilitat.

Sandra Castro a la presentació de la campanya AMB ORGULL: "Hem de convertir Lleida en un referent en la lluita contra la lgtbifòbia"

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

Conveni entre la Paeria i el Col·legi de l’Advocacia per reforçar l’assessorament i mediació amb la població migrada a Lleida

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.

Lleida, ciutat compromesa amb els drets humans i la dignitat de les persones

La Paeria contacta amb l’ONG Proactiva Open Arms i es compromet a difondre la seva tasca i sensibilitzar la ciutadania sobre la crisi humanitària dels refugiats El consistori lleidatà consolida i reforça el procés de suport als refugiats amb serveis de suport social i legislatiu, tallers de llengua i escolarització dels infants i integració d’aquests en activitats de lleure, gestió de l’empadronament i dels serveis de salut, assessorament i orientació laboral i ajuts a la recerca d’ocupació, entre altres actuacions Lleida es consolida com una ciutat compromesa i sensibilitzada amb els drets humans i la dignitat de les persones. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat de les regidores Anna Campos, Regina Cairol i Elena Ferre, ha anunciat que l’equip de govern farà una declaració institucional de suport a l’actuació i la tasca de l’Open Arms en el proper Ple Municipal. Durant la seva intervenció, el paer en cap ha destacat que “cap institució amb un mínim de responsabilitat política pot obviar aquesta crisi davant unes circumstàncies que interpel·len directament els valors bàsics d’un sistema democràtic, que inclouen la llibertat, la igualtat i, també, la solidaritat”, i ha criticat l’actitud de la Unió Europea i l’actitud dels Estats membres que tanquen els ulls davant la crisi del Open Arms i la crisi humanitària que pateixen els refugiats. La regidora Elena Ferre ha explicat que l’Ajuntament de Lleida ha estat en contacte aquests dies amb l’ONG Proactiva Open Arms. “Volem destacar que la principal missió de la ONG Proactiva Open Arms és rescatar del mar a les persones refugiades que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecucions o pobresa”, ha explicat Ferre. En aquest sentit, “l’equip de govern de la Paeria s’ha compromès a aprofundir en accions sensibilitzadores sobre aquesta qüestió cap a la ciutadania”, ha conclòs la regidora, qui també ha destacat que són diverses les entitats lleidatanes donen suport a l’actuació del vaixell d’Open Arms, com la Coordinadora d’ONG, Lleida pels Refugiats, Pagesos Solidaris, Alpicat Solidari i Sàhara Ponent, entre altres.

El grup municipal ERC-Avancem denuncia manca de transparència i retards en el pagament d’emergències per part de la Paeria

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha reclamat aquest divendres al govern de la Paeria celeritat per pagar els ajuts destinats a cooperació i emergències, que tarden fins a un any a fer-se efectius. També ha denunciat manca de transparència, ja que no es dóna informació als membres del Consell Mixt de Cooperació sobre si s’han fet pagaments a actuacions d’ONG’s i comitès d’emergència d’anys anteriors, com és el cas del Nepal i l’Equador. ERC-Avancem considera, a més, que la Regidoria de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació menysté el Consell Mixt de Cooperació i sobretot als membres externs a l’Ajuntament de Lleida com la Coordinadora d’ONGD, la Universitat de Lleida i el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament perquè els criteris a aplicar per al desenvolupament i ajuts a emergències no són debatuts al consell. Així, critica que només hi ha possibilitat de canvis en les decisions preses prèviament per la regidoria després d’intensos debats. El grup republicà també lamenta la falta total de col·laboració i implicació amb el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament perquè, tal com ha reconegut el propi regidor Joan Gómez, l’Ajuntament de Lleida n’és membre però no fa cap aportació als programes d’aquest organisme. D’altra banda, ERC-Avancem alerta que cada any baixa l’aportació de l’Ajuntament de Lleida a programes de desenvolupament i cooperació. Al Pressupost del 2017 només es preveu que aquesta aportació sigui dels 0’19%, mentre que fa 10 anys era de l’1%.