Lleida

Totes les notícies


Sandra Castro: "El nou Pla LGBTIQ representa un salt qualitatiu i històric"

El Plenari del Consell Municipal pels Drets de les Persones LGTBIQ+ ha aprovat el document, per al període 2021-2024, que ha de servir per establir un marc d’actuació, impulsar iniciatives i actuar per la seguretat, el benestar i la llibertat de la ciutadania El pla neix per ser una eina efectiva en l’erradicació de conductes LGTBIfòbiques i de visibilització del col·lectiu, tenint en compte la diversitat des d’una perspectiva interseccional. S’ha fet una diagnosi prèvia i s’han elaborat 8 línies d’actuació El document ha tingut en compte les aportacions dels grups polítics municipals L’Ajuntament de Lleida ha aprovat el primer Pla Municipal de Polítiques LGTBIQ+ que permetrà impulsar iniciatives i actuar en la preservació de la seguretat, el benestar i la llibertat de la ciutadania. El Consell Municipal pels Drets de les Persones LGTBIQ+ i contra la Lgtifòbia, celebrat telemàticament aquest dimecres, ha donat llum verda al document, que passarà per la Comissió Informativa de l’àrea, pas previ a la votació al ple municipal. El paer en cap, Miquel Pueyo, que ha presidit el Consell, ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació del document que ha qualificat d’històrica i que formava part del programa del govern d’entesa. La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que el nou Pla representa un salt qualitatiu i històric. Ha subratllat la contribució de la comissió permanent del consell municipal, on han participat entitats com Colors de Ponent, l’Associació Antisida, Dones Lleida, Marea Lila així com expertes en matèria LGTBIQ+ i tècniques/tècnics de l’Ajuntament de Lleida. També s’hi han incorporat aportacions dels grups municipals. Castro ha explicat que el Pla sorgeix amb la voluntat de ser una eina efectiva en l’erradicació de conductes LGTBIfòbiques, en la visibilització del col·lectiu i per crear xarxa de recursos humans i materials de proximitat en matèria de diversitat sexual i de gènere a l’abast de tothom.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

La Paeria convoca subvencions en els àmbits de Cultura, Educació, Feminismes i Drets Civils per un import total de 107.000 €

Estan destinades a promoure el desenvolupament d'activitats d'entitats culturals, educatives, de les associacions de mares i pares, projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes i d'Educació per a la Transformació Social, el foment dels drets humans i la interculturalitat. La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat avui la convocatòria de cinc línies subvencionadores corresponents als àmbits de Cultura, Educació, Feminismes i Drets Civils que estan dotades amb un import total de 107.000 euros i que tenen com a objectiu promoure projectes d'entitats de la ciutat. Les entitats sense ànim de lucre del món cultural domiciliades a Lleida podran presentar-se a la convocatòria de la línia 1, dotada amb 28.000 euros, per a activitats i actuacions en qualsevol dels àmbits de la cultura. Els ajuts són en règim de concurrència competitiva i no podran superar el 50% del cost de l'actuació subvencionada. Des del Servei d'Educació de la regidoria d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes s'aprova la convocatòria de la Línia 17 corresponent al foment de les activitats de les associacions de familiars d'alumnes de la ciutat de Lleida (Associacions de Mares i Pares–AMPA), amb una dotació de 20.000 euros; i la línia 19 de suport a les entitats que treballen en el món de l'educació a la ciutat de Lleida, amb 16.000 euros. En l'àrea de Feminismes, s'han aprovat els ajuts per a subvencionar projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes, dotada amb 11.000 euros. Per últim, pel que fa a l'àmbit de Drets Civils, es convoca amb una dotació de 32.000 euros la línia 15 d'ajuts a projectes d'Educació per a la Transformació Social (EpTS), per al foment dels Drets Humans a la Ciutat i la interculturalitat 2020 en els eixos de treball següents: • EpTS, la promoció dels drets humans, la cultura de pau i la justícia global, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Sandra Castro: "No tolerarem cap agressió LGBTIfòbica a la nostra ciutat"

El grup municipal d'ERC-AM condemna l'agressió lgbtifòbica que va tenir lloc aquest diumenge L’Ajuntament s’afegirà com a acusació particular a la denúncia presentada per les víctimes als Mossos i els hi ofereix tot el seu suport L’Ajuntament de Lleida vol mostrar la total condemna i rebuig a l’agressió homòfoba que es va produir aquest passat diumenge a la terrassa d’un bar del carrer Magdalena contra una parella gai. La Paeria es sumarà com a acusació particular a la denúncia que les víctimes d’aquests fets han presentat davant dels Mossos d’Esquadra. A més, l’Ajuntament vol oferir el suport i acompanyament als afectats de tots els serveis municipals, en especial el Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) i l’Oficina de Drets Humans. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme, Sandra Castro, ha assegurat que fets com aquests són intolerables i que la Paeria no permetrà que l’LGTBIfòbia sigui present a Lleida.

Reobertura dels serveis municipals de l’Àrea de Drets Civils

A partir d’aquest dilluns, l’Oficina de Drets Humans, el Servei d’Atenció Integral i el Servei d’Acollida Municipal atendran les consultes amb cita prèvia els dies establerts per cada servei. Es continuarà oferint el Servei d’Orientació en Estrangeria Serà necessari respectar les mesures de seguretat i higièniques i es recomana, sempre que sigui possible, la consulta en línia L’Àrea de Drets Civils reobre els seus serveis a la ciutadania a partir de la setmana que ve perquè les persones que tinguin algun tràmit o consulta puguin realitzar-la de manera presencial amb cita prèvia. L’Oficina de Drets Humans (ODH), el Servei d’Atenció Integral (SAI) i el Servei d’Acollida Municipal (SAM) atendran presencialment els dies establerts. Igualment, se seguirà oferint l’atenció telefònica del Servei d’Orientació en Estrangeria (SOE) . Per a les atencions presencials serà necessari concertar dia i hora i respectar les mesures de protecció i sanitàries, com l’ús obligatori de mascareta, mantenir la distància social o utilitzar gel hidroalcohòlic per higiene de les mans, per garantir la seguretat tant dels treballadors/es com de les persones usuàries. En la mesura del possible, es recomana fer els tràmits o les consultes de manera telemàtica a través dels correus habilitats o del telèfon de l’àrea per evitar desplaçaments innecessaris. -Servei d’Acollida Municipal (SAM). Dilluns, 8 de juny. Horari excepcional de juny a setembre Dilluns, dimarts, dijous i divendres, de 10 a 14 h. Cita prèvia a: acolldia@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Servei d’Atenció Integral (SAI). Dimecres, 10 de juny. Els dimecres de 10 a 14 h Cita prèvia a sailleida@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Oficina de Drets Humans (ODH). Dijous, 11 de juny. Els dijous de 17 a 19 h Cita prèvia a Oficinadretshumans@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Servei d’Orientació en Estrangeria (SOE).

La Paeria ultima els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019, podran fer la sol·licitud a l’OMAC properament La Comissió Especial de l’1 d’octubre està ultimant els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019. El president de la comissió, Josep Maria Currià, ha explicat que el document de compareixença i el document de consentiment informat ja estan enllestits i es traslladaran en uns dies a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) per tal que totes aquelles persones interessades realitzin la sol·licitud per comparèixer i explicar els fets. El tràmit també es podrà fer de manera on-line, a través de la pàgina web de la Paeria, en uns dies. La petició de compareixença es traslladarà a l’àrea de Drets Civils, des d’on es convocarà a tots els interessats, que també hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni, amb la vocació d’estudiar i informar, i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha conclòs Currià.

Sandra Castro a la presentació de la campanya AMB ORGULL: "Hem de convertir Lleida en un referent en la lluita contra la lgtbifòbia"

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.