Lleida

Totes les notícies


Sandra Castro: "No tolerarem cap agressió LGBTIfòbica a la nostra ciutat"

El grup municipal d'ERC-AM condemna l'agressió lgbtifòbica que va tenir lloc aquest diumenge L’Ajuntament s’afegirà com a acusació particular a la denúncia presentada per les víctimes als Mossos i els hi ofereix tot el seu suport L’Ajuntament de Lleida vol mostrar la total condemna i rebuig a l’agressió homòfoba que es va produir aquest passat diumenge a la terrassa d’un bar del carrer Magdalena contra una parella gai. La Paeria es sumarà com a acusació particular a la denúncia que les víctimes d’aquests fets han presentat davant dels Mossos d’Esquadra. A més, l’Ajuntament vol oferir el suport i acompanyament als afectats de tots els serveis municipals, en especial el Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) i l’Oficina de Drets Humans. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme, Sandra Castro, ha assegurat que fets com aquests són intolerables i que la Paeria no permetrà que l’LGTBIfòbia sigui present a Lleida.

Reobertura dels serveis municipals de l’Àrea de Drets Civils

A partir d’aquest dilluns, l’Oficina de Drets Humans, el Servei d’Atenció Integral i el Servei d’Acollida Municipal atendran les consultes amb cita prèvia els dies establerts per cada servei. Es continuarà oferint el Servei d’Orientació en Estrangeria Serà necessari respectar les mesures de seguretat i higièniques i es recomana, sempre que sigui possible, la consulta en línia L’Àrea de Drets Civils reobre els seus serveis a la ciutadania a partir de la setmana que ve perquè les persones que tinguin algun tràmit o consulta puguin realitzar-la de manera presencial amb cita prèvia. L’Oficina de Drets Humans (ODH), el Servei d’Atenció Integral (SAI) i el Servei d’Acollida Municipal (SAM) atendran presencialment els dies establerts. Igualment, se seguirà oferint l’atenció telefònica del Servei d’Orientació en Estrangeria (SOE) . Per a les atencions presencials serà necessari concertar dia i hora i respectar les mesures de protecció i sanitàries, com l’ús obligatori de mascareta, mantenir la distància social o utilitzar gel hidroalcohòlic per higiene de les mans, per garantir la seguretat tant dels treballadors/es com de les persones usuàries. En la mesura del possible, es recomana fer els tràmits o les consultes de manera telemàtica a través dels correus habilitats o del telèfon de l’àrea per evitar desplaçaments innecessaris. -Servei d’Acollida Municipal (SAM). Dilluns, 8 de juny. Horari excepcional de juny a setembre Dilluns, dimarts, dijous i divendres, de 10 a 14 h. Cita prèvia a: acolldia@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Servei d’Atenció Integral (SAI). Dimecres, 10 de juny. Els dimecres de 10 a 14 h Cita prèvia a sailleida@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Oficina de Drets Humans (ODH). Dijous, 11 de juny. Els dijous de 17 a 19 h Cita prèvia a Oficinadretshumans@paeria.cat / https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ -Servei d’Orientació en Estrangeria (SOE).

La Paeria ultima els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019, podran fer la sol·licitud a l’OMAC properament La Comissió Especial de l’1 d’octubre està ultimant els aspectes tècnics per iniciar les compareixences de la ciutadania amb motiu de l’1 d’Octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, així com els fets posteriors a la Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019. El president de la comissió, Josep Maria Currià, ha explicat que el document de compareixença i el document de consentiment informat ja estan enllestits i es traslladaran en uns dies a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) per tal que totes aquelles persones interessades realitzin la sol·licitud per comparèixer i explicar els fets. El tràmit també es podrà fer de manera on-line, a través de la pàgina web de la Paeria, en uns dies. La petició de compareixença es traslladarà a l’àrea de Drets Civils, des d’on es convocarà a tots els interessats, que també hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni, amb la vocació d’estudiar i informar, i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha conclòs Currià.

Sandra Castro a la presentació de la campanya AMB ORGULL: "Hem de convertir Lleida en un referent en la lluita contra la lgtbifòbia"

La campanya Amb Orgull es reforça amb un manifest que es llegirà aquest cap de setmana en les competicions esportives de Lleida La Paeria anima els clubs a adherir-se al manifest en respecte a la diversitat, a l’alteritat i a la dignitat de la persona L’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de Colors de Ponent, del Club AEM i del Club Handbol Pardinyes, rellança la campanya de sensibilització "Amb Orgull, per a la plena inclusió i contra l’LGTBIfòbia al món de l’esport" i l’amplia amb un nou manifest que es llegirà aquest cap de setmana en els diferents partits i competicions que es disputin a la ciutat. L’objectiu de la campanya és visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit de l’esport i fer reflexionar la ciutadania al voltant dels tabús que encara es produeixen en aquest món. Els regidors Sandra Castro (Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes) i Sergio González (Esports) han presentat la renovació de la campanya i el nou manifest acompanyat de representants dels clubs i esportistes que hi participen així com del dissenyador de la imatge Xavier Martin Zuk. Les fotografies són obra de Josep M. Solé. La iniciativa, posada en marxa en l’anterior mandat municipal, s’amplia amb el manifest i amb noves fotografies dels i de les esportistes que en són imatge: Imma Ojer, Carles Sarroca, Manel Romeu, Inés Baddi, Paula Milagros, Maria Martín, Javier García, Joseba Errazkin i Aleix Gómez. Els autobusos urbans de les línies 4 i 5 i els OPIS (espais publicitaris urbans) lluiran durant un mes els cartells on els i les esportistes es comprometen amb el lema i els objectius de la iniciativa. També se n’han editat postals. Per acord del Plenari del Consell Municipal LGTBIQ+ de 26 d’abril de 2018 i, a partir de la iniciativa de Consell de treballar per la no discriminació per orientació sexual i identitat i expressió de gènere dins de l’àmbit dels esports, es va pensar a fer una campanya de sensibilització que contribuís a visualitzar al col·lectiu i a l’hora, fomentar la seva inclusió en l’àmbit esportiu, un dels més complexos de normalitzar plenament.

Lleida fa un pas més cap a la dignificació de la memòria històrica i democràtica i reanomena quatre carrers franquistes

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, nous noms de carrer de Lleida -Quatre dones referents en la cultura i les arts, el feminisme i la lluita antifranquista reemplacen en el nomenclàtor a persones que van ostentar càrrecs públics durant la dictadura franquista o bé que van participar en la sublevació   El paer en cap, Miquel Pueyo, ha signat avui el decret amb el qual Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies donaran nom a carrers que, fins ara, duien el de persones vinculades amb la sublevació o que van ostentar càrrecs públics en la dictadura franquista. L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la Llei de Memòria Històrica (2007) i compleix un dels compromisos del Pacte de Sant Joan que regeix l’acord del Govern Municipal. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de Lleida. Els canvis actuals són els darrers que es realitzaran per decret d’alcaldia, per poder donar resposta a la reivindicació ciutadana. L’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña (Pardinyes); la lluitadora antifeixista Neus Català, al c. Alcalde Sangenís (Pardinyes); la mestra i escriptora Dolors Sistac, al c. Carmelo Fenech (Ciutat Jardí), i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pámies, al c. Nadal Gaya. Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, l’Ajuntament ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, ha dit el paer en cap. En aquest sentit, s’ha optat per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.

L’alcalde Miquel Pueyo anuncia que Lleida dedicarà un carrer a Neus Català abans que finalitzi l’hivern

El paer en cap participa en la commemoració del Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust per fer una crida a recordar i perpetuar aquests fets perquè no puguin tornar a succeir Pueyo assenyala que des de la Paeria s’han fet i es continuaran fent accions de recuperació de la Memòria Històrica i, davant la demanda del Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista, agafa el compromís d’eliminar, subratllar i contextualitzar els vestigis vinculats a la llarga nit del franquisme Representants dels col·lectius víctimes de l’Holocaust encenen espelmes i llegeixen missatges entorn de l’escultura FITA, on hi ha gravats els noms dels 45 lleidatans víctimes d’aquesta barbàrie  L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que abans que finalitzi l’hivern la ciutat dedicarà un carrer a Neus Català, símbol de les persones que van fer cap als camps de concentració nazis i que van dedicar la resta de la seva vida “a reforçar la memòria, explicar l’experiència i donar un bri d’esperança, ja que cal estar sempre amatent perquè la barbàrie de l’holocaust no retorni”. El paer en cap ha fet aquest anunci en el decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que ha tingut lloc aquest migdia davant de l’escultura Feta, erigida en memòria dels lleidatans deportats als camps de concentració, el nom de 45 dels quals està inscrit al peu del monument. Miquel Pueyo ha assenyalat la simbologia d’actes com el d’avui. “Som aquí per recordar”, ha dit. “Volem preservar la memòria, per aprendre de l’experiència, per a fer un acte de reparació amb les víctimes que, massa sovint, visualitzem per efectes de les fotografies o del cinema, com a vestides amb l’uniforme de ratlles i desproveïdes d’identitat”. Ha estat llavors quan ha dit que “hem de fer un esforç per recordar la memòria d’aquestes víctimes en la seva condició humana plena.

La Paeria posa en funcionament l’Oficina dels Drets Humans (ODH) de Lleida

S’obre aquest dijous, 23 de gener a les 17h, i estarà situada als baixos de l’edifici de Mercolleida L’ODH assessorarà jurídicament la ciutadania i recollirà documentació vinculada a la vulneració de drets fonamentals i també realitzarà tasques de prevenció i sensibilització La Paeria posa en funcionament, aquest dijous, l’Oficina de Drets Humans (ODH) de Lleida. Aquest nou servei, situat als baixos de l’edifici de Mercolleida, tindrà dos àmbits de treball, un d’atenció a la ciutadania i l’altre, de prevenció i sensibilització. L’ ODH assessorarà els ciutadans i ciutadanes a nivell jurídic I es recollirà la informació i documentació vinculada a la vulneració de drets fonamentals, especialment civils i polítics, i també referent a situacions de discriminació. Les funcions de l’oficina inclouran també l’acompanyament a les persones que han patit vulneració de drets fonamentals, civils, polítics i situacions de discriminació i la mediació entre les parts implicades en un conflicte per vulneració de drets i discriminació. D’ altra banda, l’ODH també realitzarà accions de sensibilització sobre Drets Humans a la ciutat i drets de ciutadania amb l’objectiu de prevenir i garantir l’exercici dels drets del conjunt de la població. L’ Ajuntament de Lleida considera com a prioritari el bon govern de la ciutat, que passa per afavorir un entorn de reconeixement i de respecte als Drets Humans de totes les persones que conviuen a Lleida. “La llibertat col·lectiva i individual de les persones només es pot assegurar si totes elles veuen garantits els seus drets fonamentals, els civils i els polítics, els socials, econòmics i culturals, independentment del seu origen, ètnia, edat, gènere, orientació sexual, religió, llengua, nacionalitat, salut, discapacitat i/o situació socioeconòmica, entre altres. El treball de l’Oficina de Drets Humans (ODH) es basarà en els articulats de la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”, ha destacat la regidora d’ Educació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro.

La Comissió de l’1 d’octubre enllesteix els tràmits per fer possibles les compareixences de la ciutadania

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum podran començar a demanar-ho a finals de gener, mitjançant una sol·licitud al Registre General També hauran de signar un document de consentiment jurídic i expressar si autoritzen que s’enregistri el seu testimoni i es conservi a l’Arxiu Municipal La Comissió Especial de l’1 d’octubre s’ha reunit aquest matí per enllestir el procediment per posar en marxa les compareixences de ciutadans que volen oferir el seu testimoni sobre els fets succeïts a Lleida l’1 d’octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons ha explicat el president de la comissió, Josep Maria Currià, els membres d’aquest ens disposen ja dels documents que els ciutadans interessats hauran d’omplir per tal de poder dur a terme aquestes compareixences amb plenes garanties jurídiques. Ara, els membres de la comissió disposen d’una setmana per fer les esmenes que creguin oportunes abans de donar-los per definitius. Per una banda, hi haurà un primer document de petició de compareixença voluntària, que les persones interessades hauran d’omplir i presentar al Registre General de l’Ajuntament. La previsió és que estigui disponible cap a finals de gener, perquè la Comissió pugui començar a fer la llista de persones que volen donar el seu testimoni sobre l’1-O i pugui planificar les seves compareixences. Posteriorment, quan es vagi cridant a aquestes persones hauran de firmar també un consentiment informat on acrediten que comprenen diferents aspectes jurídics i de protecció de dades. Si cal, els membres de la comissió podran prestar-los-hi assessorament. També hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha assenyalat Currià, qui ha destacat la tasca dels serveis d’assessoria jurídica i Secretaria General de la Paeria per fer possible aquest procés amb totes les garanties.

Conveni entre la Paeria i el Col·legi de l’Advocacia per reforçar l’assessorament i mediació amb la població migrada a Lleida

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.