Lleida

Totes les notícies


La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insta el govern de la Paeria a complir la Llei de Memòria Històrica

La sentència del recurs per la retirada dels carrers franquistes va advertir que el procediment s’estava dilatant massa El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria demanarà, a la Comissió de Carrers del proper dilluns, que l’equip de govern compleixi d’una vegada la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i que retiri els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. La regidora Núria Marín assegura que “Esquerra continua i continuarà exigint que es doni compliment a la Llei de Memòria Històrica i a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que insta l’Ajuntament a donar ple compliment a la llei.” En aquest sentit, recorda que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’, i per això reclamem que s’aclareixi quines mesures es pensen aplicar per culminar-lo.” Marín insta l’alcalde a “no escudar-se en un defecte de forma per no donar compliment a les obligacions que com a demòcrata ben segur coneix, i no obligar per més temps al lleidatans a haver de suportar la vergonya del nomenclàtor dels seus carrers”. La regidora republicana avisa: “exigim una resposta de govern de ciutat perquè no és un tema que només afecta els residents dels carrers concrets, afecta tota la ciutadania perquè es tracta de restituir-nos l’honor com a lleidatans i lleidatanes.” Per últim, demana a Ros “coherència i polidesa en les seves accions de govern, que inclouen inaugurar un monument als lleidatans i lleidatanes que van patir la repressió dels camps d’extermini nazis al costat dels carrers que honoren representants d’institucions que van aplicar els mateixos criteris en la imposició del franquisme: camps de concentració, depuracions, afusellaments massius i la barbàrie feixista.

ERC-Avancem insisteix al govern de la Paeria perquè restitueixi la dignitat dels funcionaris municipals víctimes del franquisme

Lamenta que no es compleixi la proposta aprovada pel ple al juliol El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem insta la Paeria a restituir la dignitat de totes aquelles persones funcionàries municipals que van ser víctimes del franquisme, tal com es va aprovar al ple de l’Estat de la Ciutat el passat mes de juliol fruit d’una proposta dels republicans. La regidora Núria Marín lamenta que “més de mig any després que la proposta prosperés amb els vots favorables de tots els grups municipals -a excepció del PP, que es va abstenir- no tenim notícies que l’Ajuntament de Lleida hagi fet res, fet que demostra l’interès del govern municipal per la restitució de la memòria històrica i la dignificació de les víctimes de la repressió”. El ple va aprovar iniciar els tràmits per a l’elaboració d’un treball de recerca que ajudi a identificar totes aquelles persones funcionàries que van patir la repressió franquista, restituir la dignitat d’aquests treballadors públics i donar compte de les mesures preses per al rescabalament de la memòria a les famílies de les víctimes. Marín recorda que “a l’arxiu municipal resten encara sense modificar tots els expedients dels funcionaris públics depurats pel franquisme” i afirma que el fet que la Llei d’Amnistia espanyola segueix vigent i emparant la impunitat dels crims de la dictadura franquista “suposa una perversió de la democràcia, un greuge i una agressió a les famílies de totes aquelles persones represaliades, especialment les qui eren funcionàries municipals en temps de la República”.

El grup municipal d’ERC-Avancem insisteix a Ros que tregui els carrers franquistes i li recorda que "reconciliació no és desmemòria”

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a exigir a l’alcalde de Lleida que elimini els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. Els tres regidors republicans han reiterat durant tot la celebració del ple de desembre la reivindicació “Carrers franquistes, no!” i han fet una bateria de preguntes directes al Paer en Cap amb la intenció que aclareixi quines mesures pensa aplicar per complir la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, que estableix que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. ERC-Avancem també ha preguntat com es resoldrà la demanda de centenars de ciutadanes i ciutadans i tres grups municipals, a més dels impulsors del manifest “Lleida lliure de franquisme”, d’eliminar definitivament els noms de carrer dedicats a alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, com ara Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens o Lluís Besa. Així, ha reclamat a Ros com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El president del grup republicà, Carles Vega, ha lamentat que Ros no hagi contestat cap pregunta i que hagi acusat ERC de voler destruir la tasca democràtica de reconciliació. Finalment, Vega li ha etzibat: “Reconciliació no és desmemòria”. "Pelotazo" a Torre Salses D'altra banda, ERC-Avancem ha denunciat que el govern municipal fomenti l'especulació posant a la venda 22 finques al SUR 42, on està projectat el projecte comercial de Torre Salses, perquè s'incrementarà el preu amb uns anys.

El grup municipal ERC-Avancem s’adhereix al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’

El grup municipal d’ERC-Avancem a la Paeria s’ha adherit al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ que exigeix al govern de la Paeria la retirada dels carrers dedicats a Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens i Lluís Besa, alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936. També s’hi ha adherit Esquerra Republicana de Catalunya i regidors i diputats republicans a títol individual. El document, promogut per la família del sindicalista antifranquista Antoni Cantano, reclama ‘la retirada immediata dels carrers franquistes, tal i com disposa la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament de Catalunya sobre la presència de nomenclatura feixista a l’espai públic i la restitució immediata de la memòria històrica, amb un acte públic de desgreuge’. Cal recordar que el grup municipal d’ERC-Avancem ha reclamat al govern de la Paeria en reiterades ocasions la supressió del nomenclàtor franquista dels carrers de la ciutat. De fet, fa gairebé un any va presentar una moció al ple, però va ser rebutjada. El grup republicà insisteix que és necessari eliminar la simbologia franquista que encara hi ha a la ciutat per dignitat, higiene democràtica i respecte a les víctimes i les famílies de les persones represaliades per la dictadura de Franco, així com per complir la llei. Suport a la família Cantano El manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ també rebutja que la Paeria dediqui un carrer a Lleida al sindicalista Antoni Cantano mentre n’hi hagi de personalitats franquistes, una petició a la qual ERC-Avancem dóna total suport. Antonio Cantano va ser un incansable antifranquista que va lluitar per la dignitat de la classe treballadora i per les llibertats nacionals catalanes. Fundador de les primeres Comissions Obreres a la ciutat, va passar deu mesos a la presó Model per participar a l’Assemblea de Catalunya (1973). Amb la fi de la dictadura va ser regidor del PSUC en la primera legislatura democràtica (1979 - 1983).

El grup municipal ERC-Avancem reclama que es decideixi al ple la retirada dels carrers franquistes

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha insistit aquest divendres a la Comissió Especial de Carrers perquè l’Ajuntament de Lleida retiri els noms de carrers dedicats a persones vinculades a la dictadura franquista. Els republicans mantenen ha de ser el ple l’òrgan que ha de prendre la decisió, ja que es tracta d’una qüestió de dignitat, justícia i higiene democràtica que afecta tota la ciutat. La regidora Núria Marín reitera que ‘es tracta d’un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre la decisió d’eliminar el nomenclàtor franquista’ i ha demanat ‘celeritat per resoldre un tema que el govern i altres partits ja han demorat prou amb l’excusa de crear una Comissió d’Experts que no ha decidit res’. En aquest sentit, ha criticat que la Comissió de Carrers deixi en mans de l’alcalde la decisió de portar el debat al ple o preguntar als veïns perquè considera que és ‘una altra maniobra dilatòria’ i ha demanat ‘valentia per no permetre que Lleida continuï sent una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics’. Així, ERC-Avancem ha tornat a reclamar que es compleixi la Llei de Memòria Històrica i la moció del Parlament de Catalunya aprovada el passat 3 de març que instava tots els ajuntaments a treure de la via pública tots els monuments, símbols i carrers amb noms relacionats amb el franquisme. Aquest divendres el portaveu de la Comissió d’Experts, Josep Lladonosa, ha valorat la tasca del grup d’historiadors, que ja va fer pública a l’estiu la conclusió de no fer ‘cap actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també va presentar un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz.

La Paeria aprova la moció d'ERC-Avancem que demanava la reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El ple de setembre de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat la moció d’ERC-Avancem que demanava una condemna ferma del franquisme i suport a la proposició de llei en tràmit al Parlament per l’anul·lació dels consells de guerra del franquisme i la reparació jurídica de les víctimes d’aquesta dictadura. Esquerra també ha reiterat la demanda de retirar el nomenclàtor franquista dels carrers de Lleida i dignificar el monument al president Lluís Companys, un dels afusellats en un judici sumaríssim franquista. La moció sencera aquí. Altres mocions ERC-Avancem també ha sotasignat les mocions per la pau a Colòmbia; per una rebaixa de les tarifes i millores en els abonaments a RENFE pels trajectes d’alta velocitat que connecten Lleida i Barcelona. També ha votat a favor de les mocions en contra les agressions sexistes i lgtbifòbiques; per un projecte de voluntariat al centre d’Acollida d’Animals de Companyia (presentat per diverses entitats i protectores); i per la reforma horària (promoguda per l’Associació Slow Shop Lleida). En canvi, ERC-Avancem ha votat en contra de la moció del PP –que només s’ha aprovat en part- de rebuig a la Resolució 263/XI del Parlament de Catalunya que ratifica l’informe de les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés Constituent.

Moció del grup municipal ERC-Avancem per l’anul·lació dels consells de guerra del franquisme

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem insta la Paeria a donar suport a la proposició de llei que està en tràmit al Parlament de Catalunya per anul·lar els consells de guerra sumaríssims fets per motius polítics entre 1938 i 1975 amb l’objectiu de portar a terme una reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En la moció que els republicans defensen aquest divendres al ple corresponent al mes de setembre, també es demana que la corporació municipal condemni de forma ferma i contundent la dictadura franquista i els crims comesos per aquest règim. ERC-Avancem denuncia que l’Estat espanyol continua sense declarar nuls aquests consells de guerra que es van realitzar sense cap legitimitat i recorda que es tracta de processos il·legals que van comportar penes de presó, reclusions en camps de concentració i en camps de treball forçats, i fins i tot execucions. Diversos grups parlamentaris de la cambra catalana van assumir la Proposició de llei per a la reparació jurídica de les víctimes del franquisme que actualment està en tràmit al Parlament de Catalunya (202-00029/11) després que el passat 11 de maig la Comissió de la Dignitat presentés als grups una proposta avalada per diverses entitats memorialistes. La proposició de llei estableix que: “Es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d’acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d’agost de 1936, el Decret número 55 d’1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d’abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret Llei 10/75, de 26 d’agost.” Un cop la llei sigui aprovada, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars, una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.

Demanem que es convoqui la Comissió de Carrers i insistim en la retirada de tots els noms franquistes dels carrers de Lleida

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem reclama al Govern de la Paeria que convoqui amb celeritat la Comissió especial de Carrers, formada per representants dels grups municipals, per desencallar la proposta de supressió de noms vinculats al franquisme i al cop d’estat de 1936 del nomenclàtor de Lleida. Aquest dimarts s’han donat a conèixer oficialment les conclusions de la Comissió d’Experts, que assegura que ‘no es pot fer una actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també ha presentat un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz. Esquerra afirma que, efectivament, aquest és un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre decisions. Per això fa una crida a tots els grups municipals a estar a l’alçada i no permetre que Lleida sigui una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics. Així, ERC-Avancem alerta que continuarà reclamant que la Paeria retiri del nomenclàtor de la ciutat tots els noms franquistes o relacionats amb el cop d’estat militar que va abocar a la Guerra Civil per raons de justícia, higiene democràtica i dignitat. El grup denuncia que, com ja va advertir, la creació d’una Comissió d’Experts per valorar el currículum de vuit alcaldes o personalitats que donen nom a un carrer o espai públic ha estat una pèrdua de temps i una maniobra dilatòria de l’equip de Govern i alguns grups municipals que no estan disposats a afrontar aquest debat. Al març, quan es va crear la comissió, ERC-Avancem ja va rebutjar participar en el nomenament dels experts i no va proposar cap historiador perquè no volia ser còmplice del que considerava que era una cortina de fum.