Lleida

Totes les notícies


La Comissió de l’1 d’octubre enllesteix els tràmits per fer possibles les compareixences de la ciutadania

Les persones interessades a prestar la seva declaració sobre els fets del dia del referèndum podran començar a demanar-ho a finals de gener, mitjançant una sol·licitud al Registre General També hauran de signar un document de consentiment jurídic i expressar si autoritzen que s’enregistri el seu testimoni i es conservi a l’Arxiu Municipal La Comissió Especial de l’1 d’octubre s’ha reunit aquest matí per enllestir el procediment per posar en marxa les compareixences de ciutadans que volen oferir el seu testimoni sobre els fets succeïts a Lleida l’1 d’octubre de 2017, durant la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons ha explicat el president de la comissió, Josep Maria Currià, els membres d’aquest ens disposen ja dels documents que els ciutadans interessats hauran d’omplir per tal de poder dur a terme aquestes compareixences amb plenes garanties jurídiques. Ara, els membres de la comissió disposen d’una setmana per fer les esmenes que creguin oportunes abans de donar-los per definitius. Per una banda, hi haurà un primer document de petició de compareixença voluntària, que les persones interessades hauran d’omplir i presentar al Registre General de l’Ajuntament. La previsió és que estigui disponible cap a finals de gener, perquè la Comissió pugui començar a fer la llista de persones que volen donar el seu testimoni sobre l’1-O i pugui planificar les seves compareixences. Posteriorment, quan es vagi cridant a aquestes persones hauran de firmar també un consentiment informat on acrediten que comprenen diferents aspectes jurídics i de protecció de dades. Si cal, els membres de la comissió podran prestar-los-hi assessorament. També hauran d’acreditar si estan d’acord en autoritzar que s’enregistri el seu testimoni i en quin format volen fer-ho (vídeo o només àudio), perquè puguin comparèixer de la forma que desitgin. En aquells casos en què s’autoritzi l’enregistrament, aquest quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal, amb l’objectiu “que la ciutat tingui testimoni de les persones afectades aquell dia i que aquest testimoni es pugui conservar i pugui ser consultable en el futur per estudiosos o historiadors”, ha assenyalat Currià, qui ha destacat la tasca dels serveis d’assessoria jurídica i Secretaria General de la Paeria per fer possible aquest procés amb totes les garanties.

2020: un canvi tranquil però compromès

Article publicat als diaris Segre i Manyana del Paer en Cap de la ciutat de Lleida, Miquel Pueyo. El resultat de les eleccions municipals del maig de l’any passat és la victòria de la voluntat de canvi d’una àmplia majoria social que s’encarna en el 51,5% dels vots que va aconseguir el bloc republicà. Sempre he dit que Lleida ha de poder desplegar lliurement les seues idees i els seus projectes, sense interferències partidistes ni clientelisme, i sense que el govern municipal caigui en la temptació de vampiritzar les estructures de l’empresariat, dels sindicats, de les associacions i de les entitats. I és en aquesta direcció que treballem. Impulsar aquest canvi en una societat urbana i complexa com la nostra ha de permetre que els lleidatans i lleidatanes recuperin protagonisme i empoderament, en contrast amb l’intervencionisme de la classe dirigent durant els darrers decennis. Lleida ha de ser la seua Paeria, però no només. El procés de canvi en marxa ha de fer front a una sèrie d’entrebancs i hipoteques que no pel fet d’haver enumerat a bastament són menys importants, però cal mirar endavant i desplegar oportunitats. Per fer camí, haurem de fer front –democràticament i amb la lògica de la gestió– a la resistència al canvi que plantejaran els sectors que més còmodament instal·lats es trobaven en la situació anterior. La modificació d’aquest rumb necessitarà temps, compromís i una mica de paciència, però si en pocs mesos hem aconseguit renegociar el deute del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari i garantir el futur del que era un gegant amb els peus de fang, estigueu segurs que continuarem posant ordre i abandonarem l’hàbit de xutar la pilota cap endavant. En els propers mesos presentarem el Pla d’Acció Municipal fins a l’any 2023 i entre 2020 i 2021 introduirem canvis substantius, posarem en marxa nous programes i suprimirem projectes sense interès ni justificació. Hem de fer un exercici de responsabilitat en la gestió que ens permeti recuperar la bona salut de les finances municipals, fugint de projectes sobredimensionats i posant per damunt els interessos dels ciutadans.

Miquel Pueyo: “Amb el refinançament del deute, garantim el futur del Parc Científic”

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha felicitat avui les festes als empresaris, treballadors, investigadors i resta de personal del Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny, en la tradicional torronada de Nadal que organitza aquesta institució. L’alcalde, que és alhora vicepresident del Parc Científic, ha destacat la “història d’èxit” que per la ciutat de Lleida representa la reconversió de les antigues casernes militars en un parc empresarial amb 120 empreses, 1.600 treballadors i 166 milions d’euros de facturació. “Des del govern de la ciutat, pensem que és una realitat econòmica important, molt positiva per la ciutat i pel territori i que té encara amb un gran potencial i expectatives de creixement. Però, fins ara, ha estat un gegant amb peus de fang, perquè sobre ell pesava l’amenaça d’un endeutament molt important, que calia retornar, però que no s’havia afrontat”, ha assenyalat el paer en cap. Pueyo ha destacat que Ajuntament i Universitat de Lleida, copatrons del parc, impulsen ara una operació de refinançament, d’acord amb l’Institut Català de Finances i una entitat bancària “per garantir el futur del parc”. “Han estat uns mesos de molta feina, d’anar a negociar a Barcelona i a Madrid, de treballar plegats, Ajuntament i Universitat, per tal d’aconseguir garantir el futur del Parc. Crec que ara ja puc dir-vos que ho hem aconseguit. Demà, la Paeria aprovarà en un ple extraordinari, desitjo que sigui per unanimitat, l’operació de refinançament a llarg termini que hem pactat. En pocs mesos, després d'anys d'incertesa, hem fet una demostració de realisme, d’afrontar una situació complicada amb decisió per assegurar la viabilitat a mitjà i llarg termini d’aquest equipament. Ens n’hem de felicitar tots plegats, és un èxit per la ciutat. Queda molta feina per fer, però les bases pel futur són ara més sòlides”, ha afirmat l’alcalde, qui ha agraït també a tots els presents la seva tasca per fer créixer el Parc.

La plaça de l'U d'Octubre serà una realitat al gener del 2020

Ho ha avançat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a la celebració del tradicional esmorzar amb la premsa que s'ha celebrat aquest dijous al matí al Saló de Plens de la Paeria. Lleida tindrà, durant el gener del 2020, la seva plaça de l'U d'Octubre en record als esdeveniments que van tenir lloc a la ciutat durant la celebració de la jornada del Referèndum l'1 d'octubre de 2017. Concretament, la plaça que portarà aquest nom està situada davant del CAP de Cappont, i va ser una de les zones on les forces policials de l'Estat van carregar amb més força contra els lleidatans i lleidatanes.  El 26 de juliol de 2019, el CDR de Cappont ja va presentar una moció al Ple Ordinari de la Paeria demanant a l'Ajuntament que posés aquest nom a la plaça de davant del CAP. La resposta que es va donar aleshores va ser que la proposta havia de passar primer per la Comissió Especial de l'1 d'octubre i després pel Consell de Ciutat, quan aquest es constituís. Donat que el Consell de Ciutat - màxim òrgan de participació de la ciutat - no estarà constituït fins a mitjans de 2020, l'alcalde Miquel Pueyo ha anunciat que "l'alcalde assumirà, en aquest i en algun cas més, la seva competència de signar un decret per canviar el nom". D'aquesta manera, i després de signar aquest dijous mateix el decret, la plaça de l'U d'Octubre serà una realitat al gener del 2020. En una piulada al seu compte de Twitter, Pueyo ha explicat que "he pogut traslladar personalment per telèfon al CDR de Cappont la notícia". D'aquesta manera, el Govern de la Paeria fa realitat una de les propostes que Esquerra Republicana portava al programa electoral i amb la que es van comprometre a fer efectiva quan estessin al govern. Una proposta, també, que compta amb l'aval de la societat civil. Una acció que s'emmarca en la Lleida Compromesa, un compromís inequívoc amb les llibertats i amb els drets civils.

Conveni entre la Paeria i el Col·legi de l’Advocacia per reforçar l’assessorament i mediació amb la població migrada a Lleida

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.

La Paeria treballa perquè totes les cases de l’Horta disposin de connexió de fibra òptica

Les negociacions de la regidoria amb l’empresa Telefònica permetran que la banda ampla arribi ja a 360 unitats immobiliàries l’any 2020 Conclouen les obres d’urgència endegades per la Paeria per arranjar els camins i ponts afectats pel temporal del 23 d’octubre La Comissió de l’Horta ha anunciat avui que la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta de l’Ajuntament de Lleida manté negociacions amb l’empresa Telefònica per tal de dotar de servei de fibra òptica a totes les cases de l’Horta. Per ara, l'empresa ja està treballant per fer arribar el servei a un total de 360 unitats immobiliàries de l’Horta durant l’any 2020 i la voluntat de les dues parts es anar completant posteriorment el desplegament a la resta de partides. “La voluntat del Govern és que tots les persones de l’Horta tinguin accés a la fibra òptica en els pròxims dos anys”, ha assegurat el vicepresident de la Comissió, Josep Maria Baiget, durant la reunió ordinària d’aquest ens celebrada aquest matí. Les carències en els serveis de telecomunicacions han estat una preocupació habitual del veïnat de l’Horta, que ara podrà quedar solucionada. A més, aquest acord garanteix que els veïns i veïnes de l’Horta pagaran el mateix preu pel servei que a qualsevol barri de la ciutat, sense cap sobrecost. Enllestida la millora d'urgència de ponts i camins de l'Horta Per altra banda, a la reunió de la Comissió de l’Horta celebrada aquest matí s’ha informat també de la finalització de les obres d’urgència que va impulsar la Paeria per donar resposta als danys causats pel temporal del passat 23 d’octubre sobre infraestructures bàsiques de l’Horta. 

La Paeria habilita el centre obert del c/ Companyia com a refugi nocturn d’acollida

El servei d’allotjament entra en funcionament aquesta nit i té una capacitat per a 39 places, que complementen les 70 contractades a Jericó, per atendre els necessitats d’urgència residencial en aquesta època de l’any. Fins ara s’han atès 224 persones i s’han fet 1.644 pernoctacions La regidora Regina Cairol ha explicat que la voluntat de l’equip de govern és fer inversió social per avançar cap a una societat més inclusiva L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el centre obert del carrer Companyia, 1, com a refugi nocturn d’acollida, per donar resposta a la necessitat d’urgència residencial en el marc del Pla Iglú. El nou equipament ja entrarà en funcionament aquesta nit. Disposa d’una capacitat per a 39 places, amb hamaques es distribuiran en les diferents sales, i reuneix les condicions necessàries per al servei d’allotjament. Fins a la data, el Pla Iglú ha atès 224 persones i s’han realitzat 1.644 pernoctacions. El Centre Cívic de Balàfia, que ha fet les funcions de refugi, ha tingut una mitjana de 15 persones per nit. La regidora de Polítiques per als Drets Socials, Regina Cairol, ha explicat que, tal com es va informar als veïns de Balàfia, aquest era un espai provisional alternatiu a l’allotjament residencial d’urgència que es presta a la Fundació Jericó. Amb l’activació del nivell 1 d’iglú, hi ha dèficit de places disponibles per donar cobertura a les necessitats de les persones sense sostre, pel que es va optar per Balàfia com a espai habilitat d’urgència. Aquest dimecres, Cairol, juntament amb la regidora Elena Ferre, es van reunir amb l’entitat Som Veïns del Centre Històric per informar-los del trasllat del refugi, que acostuma a estar operatiu fins a finals de març i principis d’abril. En aquest sentit, l’equip de govern manté el compromís d’esponjar els serveis socials al barri i d’aplicar polítiques per dignificar-lo, encara que les circumstàncies han derivat a què s’hagi de recórrer a aquest recurs del Centre Històric com a refugi hivernal.

El govern de la Paeria garanteix el servei educatiu de 0 a 3 anys a Raimat

L’Ajuntament de Lleida garanteix la continuïtat del servei a infants de 0 a 3 anys a l’Escola Bressol Municipal de Raimat. La tinenta d’alcalde Jordina Freixanet i la regidora d’Educació, Sandra Castro, s’han reunit aquesta tarda a Raimat amb l’alcaldessa de l’EMD, Ainhoa Casabón, i la responsable de l’àrea educativa, Belén Manchón, en la trobada mensual de l’equip de govern a les EMD de Lleida per mantenir una comunicació fluida i atendre les seves demandes i/o suggeriments per millorar l’atenció als seus ciutadans/es. En aquesta ocasió, s’ha parlat de la planificació educativa a Raimat els pròxims anys. Castro ha assegurat que se seguirà prestant el servei de 0 a 3 anys. Ha explicat que s’ha de fer un estudi del funcionament del servei de les Escola Bressol Municipals (EBM) a la ciutat i que s’atendran els interessos i les necessitats de la població de Raimat. Castro ha remarcat la qualitat del projecte educatiu de la xarxa d’escoles bressol a Lleida i ha tramès a la comunitat educativa i a les famílies de Raimat la voluntat de continuar-lo. En aquest marc, s’ha visitat l’EBM amb Anna Gairí (directora) i Eva Horcajada, i entre altres qüestions, s’ha abordat si cal repensar com es porta a terme a Raimat el projecte Estiu de Petits, per adaptar-se a la demanda, o la possibilitat d’implantar el servei de ludoteca.

El grup municipal d'ERC-AM s'adhereix al Dia per la Reforma Horària, una de les prioritats del govern de la Paeria

L’ Associació Slow Shop Lleida convoca per quart any consecutiu el Dia per a la Reforma Horària amb l’objectiu de visualitzar i sensibilitzar sobre la necessitat de la conciliació a la nostra societat. Tindrà lloc aquest dimecres, 20 de novembre, i es fa una crida a tots els comerços a que s’ adhereixin a la iniciativa de tancar a les set de la tarda amb el lema "Canviem el nostre horari per un dia. En favor de la reforma horària". La regidora Sandra Castro, responsable d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, ha recordat que el Pacte de Sant Joan de l’Ajuntament de Lleida contemplava desenvolupar diferents punts programàtics de la reforma horària, i que l’alcaldia s’ha compromès a promoure’n el seu desplegament. Castro ha declarat que “tot el que sigui treballar per la conciliació ha de ser una prioritat perquè la reforma horària promou una distribució més racional del temps en la vida quotidiana i assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal”. Castro també ha recordat que canvis en aquest sentit van en la línia d’assolir objectius de coresponsabilitat i equitat de gènere i també suposa millores en el rendiment escolar. La presidenta d’ Slow- Shop Lleida, Anna Costa, ha agraït per la seva banda el suport dels prop de 100 establiments que ja han anunciat que se sumen a la iniciativa i ha recordat que el que és vol és “visualitzar una nova cultura del temps, una qualitat de vida que ha d’arribar també darrere del mostrador que permeti l’equilibri entre la vida familiar i laboral”. Ha recordat que l’associació lleidatana fou capdavantera, l’any 2016, en posar en marxa aquesta acció. "Hem de ser més europeus i necessitem molta sensibilització”. Costa ha recordat que la voluntat “no és fer menys hores, sinó compactar-les”. Des de Pimec, Maria Rosa Eritja ha reclamat canvis legislatius i Manel Llaràs, de FECOM, ha admès la dificultat d’arribar a aquesta reforma horària perquè hi ha la tendència d’allargar horaris i per això s’ha sumat a Pimec Comerç a demanar un canvi legislatiu.