Article publicat als diaris Segre i Manyana del Paer en Cap de la ciutat de Lleida, Miquel Pueyo. El resultat de les eleccions municipals del maig de l’any passat és la victòria de la voluntat de canvi d’una àmplia majoria social que s’encarna en el 51,5% dels vots que va aconseguir el bloc republicà. Sempre he dit que Lleida ha de poder desplegar lliurement les seues idees i els seus projectes, sense interferències partidistes ni clientelisme, i sense que el govern municipal caigui en la temptació de vampiritzar les estructures de l’empresariat, dels sindicats, de les associacions i de les entitats. I és en aquesta direcció que treballem. Impulsar aquest canvi en una societat urbana i complexa com la nostra ha de permetre que els lleidatans i lleidatanes recuperin protagonisme i empoderament, en contrast amb l’intervencionisme de la classe dirigent durant els darrers decennis. Lleida ha de ser la seua Paeria, però no només. El procés de canvi en marxa ha de fer front a una sèrie d’entrebancs i hipoteques que no pel fet d’haver enumerat a bastament són menys importants, però cal mirar endavant i desplegar oportunitats. Per fer camí, haurem de fer front –democràticament i amb la lògica de la gestió– a la resistència al canvi que plantejaran els sectors que més còmodament instal·lats es trobaven en la situació anterior. La modificació d’aquest rumb necessitarà temps, compromís i una mica de paciència, però si en pocs mesos hem aconseguit renegociar el deute del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari i garantir el futur del que era un gegant amb els peus de fang, estigueu segurs que continuarem posant ordre i abandonarem l’hàbit de xutar la pilota cap endavant. En els propers mesos presentarem el Pla d’Acció Municipal fins a l’any 2023 i entre 2020 i 2021 introduirem canvis substantius, posarem en marxa nous programes i suprimirem projectes sense interès ni justificació. Hem de fer un exercici de responsabilitat en la gestió que ens permeti recuperar la bona salut de les finances municipals, fugint de projectes sobredimensionats i posant per damunt els interessos dels ciutadans.

La moció ha estat presentada al Ple ordinari del mes de desembre pels tres grups que conformen el govern municipal (Esquerra Republicana - AM, JuntsXCAT i Comú de Lleida) i pel grup municipal del PSC.  La moció proposa en els seus acords declarar Lleida municipi feminista; l'adhesió de l'Ajuntament de Lleida a la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes a la Vida Local; Assumir com a propi el Decàleg per a la Construcció de Ciutats Feministes i implementar progressivament al municipi de Lleida les mesures que s'hi proposen, dedicant-hi els recursos necessaris per fer efectives les polítiques feministes; Impulsar l'avaluació i el seguiment de l'acompliment del Decàleg per part del COnsell Municipal de les Dones de l'Ajuntament de Lleida; Traslladar aquests acords a tots els òrgans de participació ciutadana municipals, així com al conjunt del personal al servei de l'Ajuntament de Lleida. La regidora de Feminismes, Sandra Castro, ha afirmat que amb l'aprovació d'aquesta moció "assumim el compromís de desenvolupar un seguit de polítiques feministes". Castro ha exposat alguns dels eixos de treballs de la seva regidoria de cara al 2020, que es basa en dos grans àmbits: la transversalitat de les polítiques de gènere i la lluita contra la violència masclista. Pel que fa a aquest últim punt, Castro ha destacat la importància de treballar i implementar polítiques de prevenció i també de visibilització (com per exemple fer efectiu un nomenclàtor femení). La moció ha estat aprovada per 25 vots a favor (d'ERC-AM, JuntsXCAT, Comú, PSC i Ciutadans) i les abstencions dels dos regidors del Partit Popular.

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha felicitat avui les festes als empresaris, treballadors, investigadors i resta de personal del Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny, en la tradicional torronada de Nadal que organitza aquesta institució. L’alcalde, que és alhora vicepresident del Parc Científic, ha destacat la “història d’èxit” que per la ciutat de Lleida representa la reconversió de les antigues casernes militars en un parc empresarial amb 120 empreses, 1.600 treballadors i 166 milions d’euros de facturació. “Des del govern de la ciutat, pensem que és una realitat econòmica important, molt positiva per la ciutat i pel territori i que té encara amb un gran potencial i expectatives de creixement. Però, fins ara, ha estat un gegant amb peus de fang, perquè sobre ell pesava l’amenaça d’un endeutament molt important, que calia retornar, però que no s’havia afrontat”, ha assenyalat el paer en cap. Pueyo ha destacat que Ajuntament i Universitat de Lleida, copatrons del parc, impulsen ara una operació de refinançament, d’acord amb l’Institut Català de Finances i una entitat bancària “per garantir el futur del parc”. “Han estat uns mesos de molta feina, d’anar a negociar a Barcelona i a Madrid, de treballar plegats, Ajuntament i Universitat, per tal d’aconseguir garantir el futur del Parc. Crec que ara ja puc dir-vos que ho hem aconseguit. Demà, la Paeria aprovarà en un ple extraordinari, desitjo que sigui per unanimitat, l’operació de refinançament a llarg termini que hem pactat. En pocs mesos, després d'anys d'incertesa, hem fet una demostració de realisme, d’afrontar una situació complicada amb decisió per assegurar la viabilitat a mitjà i llarg termini d’aquest equipament. Ens n’hem de felicitar tots plegats, és un èxit per la ciutat. Queda molta feina per fer, però les bases pel futur són ara més sòlides”, ha afirmat l’alcalde, qui ha agraït també a tots els presents la seva tasca per fer créixer el Parc.

Ho ha avançat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a la celebració del tradicional esmorzar amb la premsa que s'ha celebrat aquest dijous al matí al Saló de Plens de la Paeria. Lleida tindrà, durant el gener del 2020, la seva plaça de l'U d'Octubre en record als esdeveniments que van tenir lloc a la ciutat durant la celebració de la jornada del Referèndum l'1 d'octubre de 2017. Concretament, la plaça que portarà aquest nom està situada davant del CAP de Cappont, i va ser una de les zones on les forces policials de l'Estat van carregar amb més força contra els lleidatans i lleidatanes.  El 26 de juliol de 2019, el CDR de Cappont ja va presentar una moció al Ple Ordinari de la Paeria demanant a l'Ajuntament que posés aquest nom a la plaça de davant del CAP. La resposta que es va donar aleshores va ser que la proposta havia de passar primer per la Comissió Especial de l'1 d'octubre i després pel Consell de Ciutat, quan aquest es constituís. Donat que el Consell de Ciutat - màxim òrgan de participació de la ciutat - no estarà constituït fins a mitjans de 2020, l'alcalde Miquel Pueyo ha anunciat que "l'alcalde assumirà, en aquest i en algun cas més, la seva competència de signar un decret per canviar el nom". D'aquesta manera, i després de signar aquest dijous mateix el decret, la plaça de l'U d'Octubre serà una realitat al gener del 2020. En una piulada al seu compte de Twitter, Pueyo ha explicat que "he pogut traslladar personalment per telèfon al CDR de Cappont la notícia". D'aquesta manera, el Govern de la Paeria fa realitat una de les propostes que Esquerra Republicana portava al programa electoral i amb la que es van comprometre a fer efectiva quan estessin al govern. Una proposta, també, que compta amb l'aval de la societat civil. Una acció que s'emmarca en la Lleida Compromesa, un compromís inequívoc amb les llibertats i amb els drets civils.

La regidora Sandra Castro i el president de l’entitat, Jordi Albareda, han firmat avui l’acord, que permetrà oferir també serveis d’orientació i formació, tal com demanen aquests col·lectius La Paeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida han signat avui, coincidint amb el Dia Internacional del Migrant, un conveni de col·laboració per al suport, assessorament, orientació jurídica, formació i mediació per a la incorporació normalitzada de la població migrada a Lleida. La regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, i el president del Col·legi, Jordi Albareda, han destacat la importància de potenciar la mediació com a eina de resolució de conflictes que pot evitar les complicacions, retards i costos de la via judicial. L’acord permetrà oferir un servei d’orientació, mediació i formació a les persones estrangeres (SOE, Servei d’Orientació als Estrangers) i respon a una demana dels col·lectius d’immigrants de la ciutat, agrupats en el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS), representat avui a la trobada pel seu president, Abdelmoula El Moutaouir, i la vicepresidenta, Ikram Bouhouche. L’objectiu d'aquest conveni és promoure el treball conjunt per fomentar la cohesió social i la convivència a la ciutat de Lleida i reforça la col·laboració ja existent entre l’Ajuntament i el Col·legi. Aquesta tasca es concreta en l’assessorament jurídic que es facilita a través del Servei d’Acollida Municipal; amb sis xerrades informatives relacionades sobre procediments administratius en l’àmbit d’estrangeria, amb temàtiques triades pels mateixos col·lectius d’immigrants; i la mediació, a través de persones mediadores designades pel Col·legi.

Les negociacions de la regidoria amb l’empresa Telefònica permetran que la banda ampla arribi ja a 360 unitats immobiliàries l’any 2020 Conclouen les obres d’urgència endegades per la Paeria per arranjar els camins i ponts afectats pel temporal del 23 d’octubre La Comissió de l’Horta ha anunciat avui que la regidoria de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta de l’Ajuntament de Lleida manté negociacions amb l’empresa Telefònica per tal de dotar de servei de fibra òptica a totes les cases de l’Horta. Per ara, l'empresa ja està treballant per fer arribar el servei a un total de 360 unitats immobiliàries de l’Horta durant l’any 2020 i la voluntat de les dues parts es anar completant posteriorment el desplegament a la resta de partides. “La voluntat del Govern és que tots les persones de l’Horta tinguin accés a la fibra òptica en els pròxims dos anys”, ha assegurat el vicepresident de la Comissió, Josep Maria Baiget, durant la reunió ordinària d’aquest ens celebrada aquest matí. Les carències en els serveis de telecomunicacions han estat una preocupació habitual del veïnat de l’Horta, que ara podrà quedar solucionada. A més, aquest acord garanteix que els veïns i veïnes de l’Horta pagaran el mateix preu pel servei que a qualsevol barri de la ciutat, sense cap sobrecost. Enllestida la millora d'urgència de ponts i camins de l'Horta Per altra banda, a la reunió de la Comissió de l’Horta celebrada aquest matí s’ha informat també de la finalització de les obres d’urgència que va impulsar la Paeria per donar resposta als danys causats pel temporal del passat 23 d’octubre sobre infraestructures bàsiques de l’Horta. 

El servei d’allotjament entra en funcionament aquesta nit i té una capacitat per a 39 places, que complementen les 70 contractades a Jericó, per atendre els necessitats d’urgència residencial en aquesta època de l’any. Fins ara s’han atès 224 persones i s’han fet 1.644 pernoctacions La regidora Regina Cairol ha explicat que la voluntat de l’equip de govern és fer inversió social per avançar cap a una societat més inclusiva L’Ajuntament de Lleida ha habilitat el centre obert del carrer Companyia, 1, com a refugi nocturn d’acollida, per donar resposta a la necessitat d’urgència residencial en el marc del Pla Iglú. El nou equipament ja entrarà en funcionament aquesta nit. Disposa d’una capacitat per a 39 places, amb hamaques es distribuiran en les diferents sales, i reuneix les condicions necessàries per al servei d’allotjament. Fins a la data, el Pla Iglú ha atès 224 persones i s’han realitzat 1.644 pernoctacions. El Centre Cívic de Balàfia, que ha fet les funcions de refugi, ha tingut una mitjana de 15 persones per nit. La regidora de Polítiques per als Drets Socials, Regina Cairol, ha explicat que, tal com es va informar als veïns de Balàfia, aquest era un espai provisional alternatiu a l’allotjament residencial d’urgència que es presta a la Fundació Jericó. Amb l’activació del nivell 1 d’iglú, hi ha dèficit de places disponibles per donar cobertura a les necessitats de les persones sense sostre, pel que es va optar per Balàfia com a espai habilitat d’urgència. Aquest dimecres, Cairol, juntament amb la regidora Elena Ferre, es van reunir amb l’entitat Som Veïns del Centre Històric per informar-los del trasllat del refugi, que acostuma a estar operatiu fins a finals de març i principis d’abril. En aquest sentit, l’equip de govern manté el compromís d’esponjar els serveis socials al barri i d’aplicar polítiques per dignificar-lo, encara que les circumstàncies han derivat a què s’hagi de recórrer a aquest recurs del Centre Històric com a refugi hivernal.

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha indicat als càrrecs electes de la Paeria, alts càrrecs i personal directiu que s’abstingui d’acceptar regals i donacions. Davant la proximitat del Nadal, l’alcalde ha tramés una circular a totes les treballadores i treballadors de l’Ajuntament de Lleida on assenyala el comportament a seguir davant els obsequis oferts. Aquells béns que sigui impossible retornar o no acceptar es donaran a persones amb necessitats o també a entitats socials. En tot cas, els obsequis que es rebin, caldrà registrar-los i es publicaran al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Lleida. La mesura és un pas més en l’avenç cap a la transparència i que formarà part del codi ètic que s’està redactant per poder ser aprovat en un Ple municipal, com a màxim òrgan de representació de la ciutadania de Lleida. “Fes només allò que puguis fer públic” La circular d’alcaldia indica que “en el cas dels electes, dels alts càrrecs i personal directiu de la Paeria, s’ha d’aplicar el criteri d’abstenir-se acceptar regals i donacions.” Quan es tracti d’obsequis protocol·laris o d’escàs valor i quan sigui difícil o impossible la no acceptació o devolució de l’obsequi, es destinaran aquests béns a la satisfacció de les necessitats de l’Ajuntament o de les persones en situació de risc o vulnerabilitat, a través de donacions a entitats i associacions de la ciutat (Banc d’Aliments, Arrels, Jericó...). Pel que fa a l’Alcaldia, les regidories que constitueixen l’equip de govern municipal i, en general, tots els membres de la corporació municipal, es registrarà la procedència i la destinació donada al bé o regal. “Rere aquesta regla de transparència, hi ha un principi elemental d’ètica kantiana: fes només allò que puguis fer públic”, assenyala el text. En el comunicat, l’alcalde remarca que els regals són un dels aspectes que es regulen en tots els codis ètics de les organitzacions públiques i privades: “En una administració pública, la tensió entre l’interès privat i l’interès general i els dilemes que poden afrontar els càrrecs públics en l’adopció de decisions són una de les claus de volta de les regles de conducta que han d’observar”.

Els serveis d’atenció social són un dels eixos principals del govern de la Paeria, que juntament a altres àmbits com l’habitatge social o l’educació, formen part de la Lleida Justa i Compromesa, a la qual destina més recursos econòmics del pressupost municipal. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha visitat aquest dimarts les dependències dels serveis d’atenció de Cappont i del Centre Històric, per determinar quines són les necessitats en aquests equipaments i poder oferir una atenció a les persones en les millors condicions possibles. A Cappont, l’alcalde ha establert contacte amb els serveis d’atenció primària de zona 4 (Cappont, Bordeta i Magraners) i l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA), i al Centre Històric, amb els serveis d’inclusió (vinculats al treball social, els educadors i la informació, acollida i menjador social, entre altres). La Paeria, com ha apuntat Pueyo, treballa amb pràcticament totes les franges i parcel·les de la vida de les persones i un dels terrenys més sensibles és el que té a veure amb els serveis socials. En aquest sentit, ha comentat que en moltes ocasions el personal pateix una situació d’estrès i de tensió, i que ha de desenvolupar el seu treball en condicions especialment dures. Això, però, “no significa que siguin insensibles i necessiten millors condicions, més espai i més ben adaptat”, ha afegit. D’aquesta visita i de les que està fent als diferents àmbits de treball de les regidories de l’Ajuntament de Lleida, per conèixer l’entorn, les funcions i les circumstàncies en què es treballa, es farà una llista amb les necessitats existents i s’establiran les prioritats. Amb els recursos de què es disposi, s’intentarà donar resposta. La regidora de Drets Socials, Regina Cairol, ha acompanyat a l'alcalde durant la visita.