Lleida

Totes les notícies


Lliurament de la tretzena edició dels Premis Mila de Periodisme i de la Beca Cristina de Pizan

Els Premis Mila de promoció de la dona reconeixen els treballs de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga també tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes Lleida amb Veu de dona (Ser Catalunya) i Les dones i els dies (Catalunya Ràdio). La Beca Cristina de Pizan l’ha guanyat el projecte “ESCADOLL. Exposició a contaminants ambientals i el seu potencial efecte en la salut de les dones de Lleida”, liderat per la investigadora Anna Espart. La Sala Alfred Perenya de la regidoria de Cultura ha acollit aquest vespre el lliurament dels Premis Mila de Periodisme i de la Beca Cristina de Pizan, que convoca l’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets civils i Feminismes, i la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Els premis Mila tenen com a objectiu fomentar les polítiques de promoció de la dona d’una manera transversal, per mitjà de la difusió dels treballs periodístics premiats. Pel que fa a la beca Cristina de Pizan, la finalitat és promoure el coneixement sobre la realitat de les dones de Lleida, en els diferents àmbits i èpoques històriques, des d'una perspectiva de gènere, que permetin l'elaboració de propostes per avançar en les polítiques d'igualtat de gènere a la ciutat.  Els Premis Mila han reconegut aquest any els treballs periodístics de José Ignacio Martínez i Albert Font-Tarrés en categoria de premsa escrita, Teresa Macià i Pep Segon en categoria audiovisual i Monica Pellicia en Mitjans digitals. El Jurat atorga tres accèssits, en l’apartat digital per Rosa Matas i en l’audiovisual per Josep Lluís Cadena i Montse Virgili, pels programes ‘Lleida amb Veu de dona’ (Ser Catalunya) i ‘Les dones i els dies’ (Catalunya Ràdio).

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

Pueyo qualifica de “molt positiu” per a la ciutat que el Govern adjudiqui a FGC l'explotació de la línia de ferrocarril R12 entre Lleida i Manresa

L’alcalde, Miquel Pueyo, demana que s’agilitzi la transformació d’un servei “obsolet” i destaca la importància per a la ciutat de la nova central operativa i del baixador al polígon industrial. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha qualificat avui de “molt positiu” per a la ciutat que el Govern adjudiqui a FGC l'explotació de la línia de ferrocarril R12 entre Lleida i Manresa, ara gestionada per Renfe. El paer en cap ha expressat el desig que la transformació i millora anunciada d'una línia "obsoleta" sigui "més ràpida" que els quatre anys plantejats inicialment.  El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat avui a Lleida el nou projecte d'aquesta línia davant de representants polítics i econòmics del territori. Calvet ha informat que l'encàrrec a FGC es materialitzarà a l'octubre i espera que sigui una realitat el 2024, termini que l’alcalde demana que sigui inferior. Miquel Pueyo també ha celebrat que la iniciativa contempli “un taller de manteniment per a les unitats de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i un baixador al polígon industrial”. Aquesta proposta permetrà desenvolupar un espai industrial nou de tallers a l’àrea de Lleida amb la creació de llocs de treball qualificats, empreses auxiliars i futurs desenvolupaments. El paer en cap ha destacat que la situació actual del transport de rodalies a Lleida és un dèficit “que s’arrossega de fa molts anys”.  El projecte forma part del nou model de Rodalies de Lleida, basat en una oferta coordinada de tren i autobús, amb una inversió de 60 milions d’euros i una gestió integrada amb la línia Lleida-La Pobla. Es volen duplicar freqüències de trens de Lleida a Cervera –passaran de 6 a 12- i incrementar les de Manresa, de 3 a 5 . Per això es compraran quatre trens i es construirà la central operativa on es farà la gestió i manteniment tant dels dispositius d'aquesta línia com de les tres unitats de la Pobla.

La Paeria incorpora una nova tarifació progressiva per a les escoles bressol

Sandra Castro, tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, sobre les taxes de les Escoles Bressol: "Estem davant d’un nou model de quotes: introduïm la tarificació progressiva segons trams de renda, i tenim en compte el nombre de membres de la unitat familiar. El nou sistema farà que un 80% de les famílies paguin la meitat o menys del preu d'escolarització. Aquesta era una de les propostes que ERC-AM portava al programa electoral i que també consta al Pacte d'Entesa de govern. L'Ajuntament de Lleida ha presentat aquest matí la proposta d'ordenances fiscals per a l'any 2021, que regulen els impostos i taxes pels serveis municipals i que es votarà al pròxim ple municipal. Amb criteri general, ha explicat la tinent d'alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, el govern planteja un increment de l'1,05%, equivalent a la inflació de l'últim any (mitjana de l'IPC de Lleida i de Catalunya l'any 2019), seguint el criteri marcat els últims anys. Pifarré ha explicat que aquesta pujada és imprescindible per reequilibrar els grans contractes que donen servei a la ciutat i adequar els increments ordinaris del cost del servei, inclosos els salaris del personal. A banda d'aquest criteri general, s'incorporen també ajustos per millorar les diferents ordenances i dos canvis importants centrats en un nou model de quotes de les escoles bressol i en la taxa de tinença d'animals de companyia. La tinent d'alcalde d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha explicat la nova tarifa de les escoles bressol, que incorpora "un canvi de model absolut, que entrarà en vigor al curs 2021-22". "Introduïm per primera vegada la tarifació progressiva per trams de renda i segons el nombre de membres de la unitat familiar. Cada cop més ciutats catalanes incorporen aquest sistema del qual estàvem al marge fins ara i que és més just i equitatiu, ja que anivella a totes les persones en l'accés a les escoles", ha afirmat Castro. S'estableixen vuit llindars de renda, basats en la base imposable general de l'IRPF, que permetran accedir a bonificacions de fins al 90% en la nova quota, establerta en 230 euros al mes.

Comença a caminar la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat

Una taula per frenar, des de la diversitat i la representativitat, els efectes de la crisi de la Covid-19. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha qualificat d'"històrica" la constitució de la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat que s’ha formalitzat avui a la Seu Vella amb la participació de representants de més de 50 entitats i institucions de Lleida. "És realment històrica la creació d'aquesta taula de l'estat general de la ciutat ja que neix amb l'objectiu de treballar des de la diversitat i la representativitat en les pautes de la recuperació de Lleida", ha assenyalat. L’objectiu de la Mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19 i fer-ho de manera consensuada, amb la participació d’una àmplia representació ciutadana. Pueyo ha subratllat que els integrants de la taula han expressat de manera “força unànime” que ara “no és el moment de mirar enrere, de repassar i de rabejar-nos en el que va passar sinó cap a on hem d’anar i què és el que hem de fer”. El paer en cap ha afegit que una les demandes més significatives de la Mesa ha estat que “totes les institucions col·laborin en tot allò que puguin en aquest esforç de reconstrucció”. En aquesta primera reunió de treball, s'ha acordat l'elaboració d'un document que haurà de començar a ser debatut en el termini d'un mes a partir de les propostes fetes pels participants. El passat 31 de juliol, el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar per unanimitat crear una mesa transversal on es pogués decidir i debatre, juntament amb els diferents sectors de la ciutat, les mesures necessàries per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. En la reunió d’avui han estat representades entitats culturals, empresarials, esportives, d’inclusió social, plataformes socials, sindicats, col·legis professionals així com la Universitat de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià, la subdelegació del Govern de l’Estat, la Generalitat i la Diputació de Lleida, a més de tots els grups municipals de la Paeria, organisme que ha impulsat la creació de la taula.

La Paeria convoca subvencions en els àmbits de Cultura, Educació, Feminismes i Drets Civils per un import total de 107.000 €

Estan destinades a promoure el desenvolupament d'activitats d'entitats culturals, educatives, de les associacions de mares i pares, projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes i d'Educació per a la Transformació Social, el foment dels drets humans i la interculturalitat. La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat avui la convocatòria de cinc línies subvencionadores corresponents als àmbits de Cultura, Educació, Feminismes i Drets Civils que estan dotades amb un import total de 107.000 euros i que tenen com a objectiu promoure projectes d'entitats de la ciutat. Les entitats sense ànim de lucre del món cultural domiciliades a Lleida podran presentar-se a la convocatòria de la línia 1, dotada amb 28.000 euros, per a activitats i actuacions en qualsevol dels àmbits de la cultura. Els ajuts són en règim de concurrència competitiva i no podran superar el 50% del cost de l'actuació subvencionada. Des del Servei d'Educació de la regidoria d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes s'aprova la convocatòria de la Línia 17 corresponent al foment de les activitats de les associacions de familiars d'alumnes de la ciutat de Lleida (Associacions de Mares i Pares–AMPA), amb una dotació de 20.000 euros; i la línia 19 de suport a les entitats que treballen en el món de l'educació a la ciutat de Lleida, amb 16.000 euros. En l'àrea de Feminismes, s'han aprovat els ajuts per a subvencionar projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes, dotada amb 11.000 euros. Per últim, pel que fa a l'àmbit de Drets Civils, es convoca amb una dotació de 32.000 euros la línia 15 d'ajuts a projectes d'Educació per a la Transformació Social (EpTS), per al foment dels Drets Humans a la Ciutat i la interculturalitat 2020 en els eixos de treball següents: • EpTS, la promoció dels drets humans, la cultura de pau i la justícia global, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La Paeria reitera el seu compromís amb una mobilitat més sostenible

Així ho va fer l'alcalde, Miquel Pueyo, en una reunió amb els representants del col·lectiu BACC i de l’associació VMP. L’ Ajuntament de Lleida s’ha compromès a continuar avançar en millores per promoure una mobilitat més sostenible i en un model on no predomini el vehicle de combustió en detriment dels vianants, bicicletes i altres elements de mobilitat. Els representants del col·lectiu BACC (Bicicleta Club de Catalunya) i VPM Lleida (Associació de Vehicles de Mobilitat Personal) han demanat a l’Ajuntament que continuï aplicant mesures decidides per afavorir la pacificació del trànsit i ha valorat positivament les reunions periòdiques que es realitzen en el marc de la Mesa de Mobilitat. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha recordat que dins del programa de govern i dels objectius de mobilitat ja hi figurava impulsar un nou model de trànsit i vialitat més sostenibles. En aquest sentit, Pueyo ha destacat que la pandèmia de la Covid-19 també ha contribuït a conscienciar la població sobre nous models de mobilitat que siguin més saludables i, a la vegada, segurs. Pueyo ha remarcat que l’Ajuntament de Lleida treballarà perquè la nova mobilitat promogui que “grans i petits puguin realitzar desplaçaments per la ciutat en bicicleta o altres elements que no siguin el cotxe, de manera segura”. La modificació de l’ordenança de trànsit per a que els carrers de la ciutat, de forma general, siguin zones 30, és un “pas important” però ha expressat que es continuarà treballant per afavorir un canvi de model adaptat a la Lleida del s.XXI.  

Pueyo destaca la confiança de les famílies en la seva comunitat educativa i els esforços fets per facilitar un retorn segur a les aules

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la regidora d’Educació, Sandra Castro, han visitat avui les escoles Pardinyes i Magí Morera, l’Escola Bressol Parc de Gardeny i l’INS Castell dels Templers coincidint amb el primer dia de curs que ha estat, també, la jornada del retorn presencial a les aules des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. L’habitual recorregut del paer en cap i de la regidora d’Educació a diferents centres escolars s’ha fet enguany amb totes les cauteles del context del coronavirus i, per aquest motiu, no han accedit a les aules o a espais comuns interiors i han saludat breument els equips directius a les entrades de les instal·lacions. Miquel Pueyo ha destacat el gran esforç que s’ha fet en molts fronts i per part del Departament d’Educació i de l’Ajuntament de Lleida perquè el retorn a l’escola sigui en les millors condicions. En el cas de la Paeria, i a banda de la gestió directa de les Escoles Bressol, s'ha treballat en competències com la neteja dels centres o en el control dels accessos i mobilitat que regula la Guàrdia Urbana. Però “el més destacable”, ha asseverat el paer en cap, “és l’esforç i el gest de confiança que suposa, per part de les famílies, sentir-se segures amb la comunitat educativa que han triat per als seus fills”. L’alcalde ha assenyalat que la situació actual és “molt distòpica per a tothom però és evident que l’educació dels infants, malgrat les oportunitats que genera la tecnologia, té un element de socialització i de relació personal molt important”. Pueyo ha afegit que la situació sanitària, segurament, pot experimentar oscil·lacions però que això no ha d’angoixar mentre es tinguin recursos per gestionar-ho, mentre el sistema sanitari aguanti i tenint en compte que ara se saben moltes més coses sobre com funciona la pandèmia que a mitjans del mes de març. Sandra Castro ha remarcat que s’ha d’agrair l’esforç immens que estan fent tots els equips docents, els claustres, les direccions, els i les conserges així com la confiança de les famílies: “si en algun moment es pot parlar d’algun tipus de normalitat és avui que, finalment, els infants, després de sis mesos sense escola, poden tornar als centres”.