Lleida

Totes les notícies


Esquerra, JuntsxCat-Lleida i el Comú tanquen les reunions a tres bandes parlant de transparència, ètica, participació i compromís amb la memòria

Avui s'han tractat les accions al voltant de la Lleida compromesa   El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Paeria ha tancat aquest dijous la ronda de reunions programàtiques a tres bandes amb representants de Junts per Catalunya-Lleida i el Comú de Lleida amb els temes que fan referència a la Lleida compromesa, és a dir, transparència, ètica, participació ciutadana, comunicació institucional i memòria històrica. A la reunió, en què han assistit els regidors d’ERC Jordina Freixanet i Jaume Rutllant, s'ha arribat a amplis consensos en establir mecanismes de lluita contra la corrupció, un codi ètic pels càrrecs electes i tirar endavant un nou reglament de participació ciutadana. Els tres grups municipals també coincideixen en voler transmetre una política comunicativa institucional informativa -i no propagandística com fins ara-. Pel que fa a la memòria, estan d'acord en l'eliminació definitiva de tots els carrers franquistes del nomenclàtor de carrers i en el desplegament d'una comissió investigadora sobre l'1-O per fixar els fets que van passar a Lleida l'1 d'octubre del 2017 durant la jornada del referèndum. De fet, tots tres formen part de l'anomenat consens del 80% de gent que està en contra de tenir presos i preses polítiques, que defensa una República en contraposició a una monarquia i que considera que el conflicte entre Catalunya i Espanya s'ha de resoldre amb una consulta d'autodeterminació. En els propers dies els acords es presentaran a les assemblees d'ERC i el Comú respectivament per a què siguin validats. En cas que hi donin el seu vist-i-plau, la setmana vinent es podria tancar un govern d'entesa entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya-Lleida i el Comú.  

ERC-Avancem denuncia que "Larrosa ha fet una revisió dels carrers franquistes a mitges pensant en les eleccions"

El grup d'Esquerra a la Paeria continuarà reclamant l'eliminació dels 9 carrers franquistes El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem considera que la decisió del Paer en Cap, Félix Larrosa, de retirar quatre carrers amb noms franquistes, és electoralista i anuncia que continuarà reivindicant l'eliminació dels 9 carrers que es van proposar en una moció conjunta dels grups d'ERC i la Crida a la Paeria l'any 2016 i que la plataforma Lleida Lliure de Franquisme va portar a judici. La regidora republicana Núria Marín considera que és una “revisió a mitges amb la qual Larrosa pretén fer un rentat de cara del govern municipal i desmarcar-se de Ros”. Així, ha titllat Larrosa de mostrar “poca valentia” i de “pensar només en les properes eleccions municipals”. En aquest sentit, ha advertit que “ERC-Avancem continuarà lluitant per netejar els carrers lleidatans de tots els noms franquistes per tal de restituir la dignitat de la ciutadania, la seva memòria i la ciutat”, i amb l’objectiu de complir la Llei de Memòria Històrica. Després de reunir-se amb responsables del Memorial Democràtic, Larrosa ha anunciat aquest dijous que es retiriran de forma immediata els noms dels carrers alcalde Areny, avinguda Recasens, germans Recasens i Sangenís Bertran. En canvi, no es preveu treure els carrers Carmelo Fenech, Juan Manuel Nadal i Gaya, alcalde Sangenís i alcalde Montanya al·legant que es van posar en el període democràtic. Tampoc es canviarà el nom del carrer Lluís Besa perquè, segons l'alcalde, no queda acreditat que participés en l'aixecament del 1936. Marín sí que ha celebrat que els nous noms de carrers es dedicaran a dones i ha recordat que el grup d'Esquerra ja ho va proposar al principi del mandat. 

ERC-Avancem lamenta que la Fundació Agenda 21 no compleix amb l’objectiu de captar mecenes per educació ambiental

Vota en contra de la memòria del 2017 i insisteix que s’informi sobre l’obligatorietat de protegir els nius d’oreneta a les façanes El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem a la Paeria considera que la Fundació Agenda 21 no està complint l’objectiu de captar mecenes per promoure la sensibilització i la conservació ambiental. El portaveu del grup, Josep Maria Baiget, destaca que “dels 247.000 euros d’ingressos de les activitats que la Fundació Agenda 21 ha fet al 2017, 200.000 euros provenen directament de la Paeria, mentre que només hi ha 5.500 euros de mecenatge, és a dir, un 2%.”  Per aquest motiu i per manca de temps per valorar la memòria econòmica del 2017, ERC-Avancem hi ha votat en contra. Baiget torna a denunciar “l’incompliment constant de no entregar la documentació als membres del Patronat de la Fundació fins al moment de la reunió, amb la impossibilitat d’estudiar-la que això suposa.” D’altra banda, proposa que la Fundació augmenti les ajudes als centres educatius que de forma voluntària participen en campanyes de sensibilització ambiental. Al 2017 es van repartir 12.600 euros entre 71 escoles. Baiget considera que és “una quantitat insuficient per sufragar les despeses que suposa per als centres educatius.” Més informació per protegir les orenetes Després de la reunió d’aquest dimarts, Baiget ha lamentat també la inacció de la Fundació Agenda 21 i del govern municipal perquè “fa un any es van comprometre a estudiar una proposta d’Esquerra per fomentar la protecció de les orenetes, que està obligada per llei, i no han fet res.”   Al juliol del 2017 ERC-Avancem va demanar que a les llicències d’obres que atorga la Paeria s’adjuntessin díptics informant que els nius d’oreneta i falciots instal·lats a les façanes estan protegits i cal una autorització preceptiva de la Generalitat per fer qualsevol actuació que els pugui afectar. El republicà destaca que les orenetes –que acostumen a fer els seus nius en cobertes, golfes, barbacanes, terrasses i altres parts de la coberta dels immobles- contribueixen al control de les poblacions d'insectes com el mosquit tigre i la mosca negra.

La Gota de Llet era una institució maternoinfantil de principis de segle XX

ERC-Avancem exigirà que el futur reglament del nomenclàtor de carrers de Lleida inclogui la retirada dels noms franquistes

Lleida dedicarà un carrer a la pionera de la ràdio Maria Tersa i a la Gota de la Llet, dues propostes del grup republicà El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a denunciar aquest dilluns que l’Ajuntament de Lleida Paeria continua incomplint la Llei 52/2007 de Memòria Històrica i la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Lleida sobre el recurs interposat per la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme pel manteniment dels nou carrers dedicats a persones destacades del règim franquista. Per acabar d’una vegada amb aquesta situació, Esquerra exigirà que en el futur reglament que ha de fixar els criteris del nomenclàtor dels carrers de Lleida, que es debatrà a l’octubre, s’inclogui la retirada dels carrers franquistes.  La regidora Núria Marín ha recordat a la presidència de la Comissió de Carrers d’aquest dilluns que “la mateixa sentència adverteix, textualment, que ‘el procediment sol·licitat per a la revisió dels noms dels carrers s’ha dilatat més del que seria desitjable’ i ha preguntat “quines mesures preveu el govern municipal per culminar el procés.”  Malgrat no hi ha hagut resposta per part de l’equip de govern de la Paeria, s’ha acordat convocar una sessió de la Comissió de Carrers el proper mes d’octubre per debatre i aprovar un reglament que defineixi de forma clara quins noms han de tenir els carrers de la ciutat. Marín ha assegurat que “Esquerra no descansarà fins que Lleida deixi de patir la vergonya de tenir carrers dedicats a Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya, tots ells actors directes i còmplices del cop d’estat del 36 i la repressió de la Dictadura”. La republicana ha reiterat que “no s’ha de preguntar als veïns si volen o no viure en un carrer que honora el règim franquista perquè és un tema que afecta tota la ciutat i, a més, es tracta de complir la Llei de Memòria Històrica.

ERC-Avancem insisteix al govern de la Paeria perquè restitueixi la dignitat dels funcionaris municipals víctimes del franquisme

Lamenta que no es compleixi la proposta aprovada pel ple al juliol El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem insta la Paeria a restituir la dignitat de totes aquelles persones funcionàries municipals que van ser víctimes del franquisme, tal com es va aprovar al ple de l’Estat de la Ciutat el passat mes de juliol fruit d’una proposta dels republicans. La regidora Núria Marín lamenta que “més de mig any després que la proposta prosperés amb els vots favorables de tots els grups municipals -a excepció del PP, que es va abstenir- no tenim notícies que l’Ajuntament de Lleida hagi fet res, fet que demostra l’interès del govern municipal per la restitució de la memòria històrica i la dignificació de les víctimes de la repressió”. El ple va aprovar iniciar els tràmits per a l’elaboració d’un treball de recerca que ajudi a identificar totes aquelles persones funcionàries que van patir la repressió franquista, restituir la dignitat d’aquests treballadors públics i donar compte de les mesures preses per al rescabalament de la memòria a les famílies de les víctimes. Marín recorda que “a l’arxiu municipal resten encara sense modificar tots els expedients dels funcionaris públics depurats pel franquisme” i afirma que el fet que la Llei d’Amnistia espanyola segueix vigent i emparant la impunitat dels crims de la dictadura franquista “suposa una perversió de la democràcia, un greuge i una agressió a les famílies de totes aquelles persones represaliades, especialment les qui eren funcionàries municipals en temps de la República”.

El grup municipal d’ERC-Avancem insisteix a Ros que tregui els carrers franquistes i li recorda que "reconciliació no és desmemòria”

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha tornat a exigir a l’alcalde de Lleida que elimini els noms franquistes del nomenclàtor de carrers de la ciutat. Els tres regidors republicans han reiterat durant tot la celebració del ple de desembre la reivindicació “Carrers franquistes, no!” i han fet una bateria de preguntes directes al Paer en Cap amb la intenció que aclareixi quines mesures pensa aplicar per complir la Llei 52/2007 de Memòria Històrica, que estableix que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. ERC-Avancem també ha preguntat com es resoldrà la demanda de centenars de ciutadanes i ciutadans i tres grups municipals, a més dels impulsors del manifest “Lleida lliure de franquisme”, d’eliminar definitivament els noms de carrer dedicats a alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, com ara Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens o Lluís Besa. Així, ha reclamat a Ros com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El president del grup republicà, Carles Vega, ha lamentat que Ros no hagi contestat cap pregunta i que hagi acusat ERC de voler destruir la tasca democràtica de reconciliació. Finalment, Vega li ha etzibat: “Reconciliació no és desmemòria”. "Pelotazo" a Torre Salses D'altra banda, ERC-Avancem ha denunciat que el govern municipal fomenti l'especulació posant a la venda 22 finques al SUR 42, on està projectat el projecte comercial de Torre Salses, perquè s'incrementarà el preu amb uns anys.

El grup municipal ERC-Avancem considera que Ros menysté les víctimes del franquisme i li exigeix que compleixi la llei de Memòria Històrica 

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem lamenta que l’alcalde de Lleida menyspreï els ciutadans i les entitats que donen suport al manifest “Per una Lleida lliure de franquisme”, a qui ahir va acusar de “fer demagògia”. També li exigeix que compleixi la Llei de Memòria Històrica i que expliqui al ple de la Paeria com pensa respondre oficialment davant la resolució de la comissió d’experts sobre els carrers franquistes, que al setembre va concloure que calia establir “uns criteris polítics clars” que “han de de ser fixats per la Corporació”. El grup republicà considera que Ros -que ahir va explicar als mitjans de comunicació durant el dinar de Nadal de la Paeria que va arriscar la seva llibertat quan militava al PSUC- va faltar al respecte als milers de ciutadans que van lluitar contra el franquisme, i en especial als que van patir represàlies i als que van ser empresonats o executats per la dictadura. Per a ERC-Avancem, les declaracions de Ros dient “és una competència de l’alcalde i considero que no toca al ple ordenar un canvi de vuit noms de carrers” reflecteixen una manera de governar autoritària i propera a la d’un cacic, que perpetua la creença que a Lleida hi ha famílies intocables en ple segle XXI, i molt allunyada de la democràcia i la voluntat popular. D’altra banda, el grup d’Esquerra reclama al Paer en Cap que informi al ple de les mesures que s’adoptaran per resoldre la demanda d’eliminar definitivament els carrers dedicats a Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens i Lluís Besa, alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936, tal com han deixat palès centenars de ciutadans i grups municipals.

El grup municipal ERC-Avancem s’adhereix al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’

El grup municipal d’ERC-Avancem a la Paeria s’ha adherit al manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ que exigeix al govern de la Paeria la retirada dels carrers dedicats a Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña, Jesús i Lluís Recasens i Lluís Besa, alts càrrecs del règim franquista i defensors del cop d’estat de 1936. També s’hi ha adherit Esquerra Republicana de Catalunya i regidors i diputats republicans a títol individual. El document, promogut per la família del sindicalista antifranquista Antoni Cantano, reclama ‘la retirada immediata dels carrers franquistes, tal i com disposa la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament de Catalunya sobre la presència de nomenclatura feixista a l’espai públic i la restitució immediata de la memòria històrica, amb un acte públic de desgreuge’. Cal recordar que el grup municipal d’ERC-Avancem ha reclamat al govern de la Paeria en reiterades ocasions la supressió del nomenclàtor franquista dels carrers de la ciutat. De fet, fa gairebé un any va presentar una moció al ple, però va ser rebutjada. El grup republicà insisteix que és necessari eliminar la simbologia franquista que encara hi ha a la ciutat per dignitat, higiene democràtica i respecte a les víctimes i les famílies de les persones represaliades per la dictadura de Franco, així com per complir la llei. Suport a la família Cantano El manifest ‘Lleida lliure de franquisme’ també rebutja que la Paeria dediqui un carrer a Lleida al sindicalista Antoni Cantano mentre n’hi hagi de personalitats franquistes, una petició a la qual ERC-Avancem dóna total suport. Antonio Cantano va ser un incansable antifranquista que va lluitar per la dignitat de la classe treballadora i per les llibertats nacionals catalanes. Fundador de les primeres Comissions Obreres a la ciutat, va passar deu mesos a la presó Model per participar a l’Assemblea de Catalunya (1973). Amb la fi de la dictadura va ser regidor del PSUC en la primera legislatura democràtica (1979 - 1983).

El grup municipal ERC-Avancem reclama que es decideixi al ple la retirada dels carrers franquistes

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha insistit aquest divendres a la Comissió Especial de Carrers perquè l’Ajuntament de Lleida retiri els noms de carrers dedicats a persones vinculades a la dictadura franquista. Els republicans mantenen ha de ser el ple l’òrgan que ha de prendre la decisió, ja que es tracta d’una qüestió de dignitat, justícia i higiene democràtica que afecta tota la ciutat. La regidora Núria Marín reitera que ‘es tracta d’un debat polític en què només els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Lleida poden prendre la decisió d’eliminar el nomenclàtor franquista’ i ha demanat ‘celeritat per resoldre un tema que el govern i altres partits ja han demorat prou amb l’excusa de crear una Comissió d’Experts que no ha decidit res’. En aquest sentit, ha criticat que la Comissió de Carrers deixi en mans de l’alcalde la decisió de portar el debat al ple o preguntar als veïns perquè considera que és ‘una altra maniobra dilatòria’ i ha demanat ‘valentia per no permetre que Lleida continuï sent una de les poques ciutats de Catalunya que encara ostenten símbols franquistes o antidemocràtics’. Així, ERC-Avancem ha tornat a reclamar que es compleixi la Llei de Memòria Històrica i la moció del Parlament de Catalunya aprovada el passat 3 de març que instava tots els ajuntaments a treure de la via pública tots els monuments, símbols i carrers amb noms relacionats amb el franquisme. Aquest divendres el portaveu de la Comissió d’Experts, Josep Lladonosa, ha valorat la tasca del grup d’historiadors, que ja va fer pública a l’estiu la conclusió de no fer ‘cap actuació de designació, supressió o canvi de noms de carrers si no hi ha prèviament uns criteris polítics clars per part de la Paeria’. La comissió també va presentar un resum del perfil de Ramon Areny Batlle, Miquel Montaña Carrera, Joan Casimiro Sangenís Corrià, Lluís Besa Cantarell, Joan Manel Nadal Gaya, Joan Recasens Ros (pare) i els germans Luis Recasens Gassió i Jesús Recasens Gassió, i Carmelo Fenech Muñoz.