Lleida

Totes les notícies


ERC-Avancem treballarà el 12 d’octubre com cada any

El grup republicà a la Paeria considera que és un dia laborable perquè no hi ha res a celebrar Els regidors i la regidora del grup municipal ERC-Avancem a l’Ajuntament de Lleida treballaran el proper 12 d’octubre com han fet cada any des que va començar el mandat. Així, el president del grup, Carles Vega, i la regidora Núria Marín faran les seves tasques habituals dins i fora del despatx municipal. També tenen previst assistir a l’habitual acte reivindicatiu del Jovent Republicà. Carles Vega assegura que “el 12 d’octubre, com cada any, pel grup municipal d’ERC-Avancem és un dia que no hi ha res a celebrar perquè continua tenint les connotacions de la raça hispànica, de l’extermini i de la dominació dels pobles”.  Malgrat és un dia festiu segons el calendari laboral, Vega afirma: “per a nosaltres és un dia laborable i farem la tasca habitual de regidor.” Pel que fa al portaveu del grup, Josep Maria Baiget, farà la seva jornada laboral a les Borges Blanques, on és Cap de l’Àrea Bàsica dels Agents Rurals de les Garrigues, una feina que compagina amb la de regidor a la Paeria. 15-O, homenatge al president Companys D’altra banda, el proper dilluns els regidors del grup municipal assistiran a l’acte que cada 15 d’octubre organitza la secció local d’Esquerra a Lleida per commemorar l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys a mans del règim franquista l’any 1940. A les vuit del matí es llançaran les tradicionals salves d’honor a la plaça de la Sardana de la Seu Vella i posteriorment es farà una ofrena floral al monument dedicat al president, que està situat al carrer Lluís Companys, davant el Teatre de l’Escorxador.

ERC-Avancem demana a Larrosa que la Paeria s’adhereixi a la investigació de les càrregues policials de l’1 d’octubre 

El bloc del 155 va rebutjar amb Ros diverses iniciatives de l’oposició per denunciar la violència policial, donar suport als ferits o explicar la veritat de l’1O     El grup municipal ERC-Avancem farà un prec a l’alcalde Fèlix Larrosa en el que serà el seu primer ple com Paer en Cap, el proper 5 d’octubre, perquè la Paeria se sumi com a acusació popular -com va fer l’Ajuntament de Barcelona- a la investigació per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el passat 1 d’octubre durant la jornada del Referèndum i que van acabar amb més d’un centenar de ferits a Lleida. ERC-Avancem - juntament amb els altres partits sobiranistes del consistori o els Comitès de Defensa de la República- ha presentat diverses iniciatives en el darrer any demanant que la Paeria denunciés i es querellés contra els responsables del govern de l’estat espanyol i els cossos de seguretat que van exercir violència desmesurada contra els ciutadans que anaven a votar en punts electorals com l’Escola Oficial d’Idiomes, el Centre Cívic de la Mariola, el departament de Benestar i Família, el CAP de Cappont i l’institut de la Caparrella; donar suport i fer un homenatge a les persones agredides per defensar les urnes; demanar la dimissió d’Àngel Ros per les seves declaracions justificant la violència policial; posar el nom d’ “1 d’octubre” a la plaça de davant del CAP de Cappont; o facilitar tot el material gràfic possible a l’Associació Catalana de Municipis per investigar els fets i fer un informe de la veritat del que va passar. Totes les propostes van ser tombades pel bloc del 155 (PSC, C’s, PP) quan Ros era l’alcalde de Lleida. El grup demana a Larrosa que demostri un canvi de tarannà respecte al seu antecessor, Àngel Ros, i que aprofiti el primer aniversari dels fets de l’1 d’octubre per esmenar els errors del passat.  Cal recordar, però, que Larrosa i la resta de regidors del govern municipal, han mantingut la disciplina de vot del PSC en totes les votacions que s’han fet al ple de la Paeria i no ham mostrat en cap moment un distanciament respecte les declaracions i actuacions de Ros.

El bloc PSC + C’s + PP + Salmerón rebutja posar el nom d’1 d’octubre a la plaça del CAP de Cappont

El ple sí aprova canviar el nom del carrer dedicat al genocida del poble gitano Marquès de la Ensenada Novament el PSC i els seus socis Cs, PP i la regidora trànsfuga han tombat la moció que demanava posar el nom d’1 d’octubre a la plaça que hi ha davant del CAP de Cappont, tal com havia demanat el Comitè de Defensa de la República (CDR) d’aquest barri de Lleida. La resta de grups, inclòs el d’ERC-Avancem hi han votat a favor. La regidora Núria Marín ha recordat com va viure la ciutadania de Lleida la jornada del referèndum d’autodeterminació: “l'1 d'octubre ens vam trobar amb unes forces policials estatals exercint la violència de forma arbitrària i desmesurada. Ens van atonyinar, estomacar i ferir a tots perquè si fereixen la meva veïna també em fan mal a mi.” Marín ha defensat que “els espais públics han de ser plurals i no neutrals com alguns defensen” i ha recriminat al govern de Ros que “se’ns obliga a homenatjar el passat ignominiós amb carrers franquistes i se’ns nega honorar la defensa de la democràcia”. Moció del carrer marquès de la Ensenada El ple sí que ha aprovat la moció de la Plataforma 8 d’abril que demanava treure el nom del genocida del poble gitano Marquès de la Ensenada d’un carrer de Llívia. El PSC, igual que el PP i Salmerón, s’ha abstingut. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha defensat que als carrers de Lleida no hi ha d’haver lloc per genocides ni franquistes: “no pot ser que al s. XXI encara quedi tot un poble tan marcat, denigrat, difamat, desacreditat. Lleida és ciutat gitana en la seua història, però també en el seu present. El Marquès de la Ensenada era com Hitler, no pot tenir un carrer.” Contracte de les TIC El ple ha tombat -amb el vot negatiu del PdCat, ERC-Avancem, Cria i Comú i l’abstenció de C’s- el plec de clàusules administratives particulars i tècniques per a la contractació del servei integral de les tecnologies de la informació i de les comunicacions per 7,5 milions d’euros per als propers 5 anys.

PSC, Cs, PP i Salmerón veten demanar un informe que expliqui la veritat sobre l’1-O

També rebutgen l’arxivament de la causa contra docents per debatre sobre la jornada del referèndum El PSC, Cs, PP i la regidora no adscrita a la Paeria han tombat la moció dels grups municipals d’ERC-Avancem, el PdeCat i la Crida per Lleida-CUP que demanava portar a terme diferents accions amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat del que va passar l’1 d’octubre a Lleida durant la jornada de votació del referèndum d’autodeterminació, en el marc d’una iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).  La moció instava la Paeria a facilitar tot el material disponible de les càrregues policials de l’1 d’octubre a l’ACM, i a fer un informe de la veritat, rigorós i acurat de la realitat perquè pugui ser útil per a totes les parts i el jutge. El debat de la moció ha comptat amb el testimoni d’Enric Sirvent, que va patir un infart al Centre Cívic de la Mariola. La regidora d’ERC-Avancem Núria Marín ha reivindicat que “saber la veritat és necessari” i que “l’acció de govern també és garantir l'honorabilitat dels homes i les dones, defensar la ciutadania de la violència sobretot quan és exercida arbitràriament i desmesuradament, és defensar la ciutat i el seu honor davant el relat manipulador de Fiscalia.”   Moció de suport als docents encausats D’altra banda, el tripartit del 155 i la regidora no adscrita també han rebutjat instar la Fiscalia a retirar les acusacions i arxivar el procediment judicial obert contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca i d’altres procediments judicials oberts com els dels centres educatius de la Seu d’Urgell, per debatre a classe sobre l’1 d’octubre, com demanava la moció d’ERC-Avancem. Sí que ha prosperat la majoria dels punts de la moció consensuada amb l’assemblea de professorat de l’INS del Palau i la Plataforma de suport 9 del Palau de Sant Andreu de la Barca: manifestar la solidaritat amb el professorat i tota la comunitat educativa, exigir que s’aturi la campanya de criminalització dels docents i l’ofensiva contra l’ensenyament  públic català i manifestar el compromís amb la convivència i la pau.

Presentació de la moció davant el Centre Cívic de la Mariola

Vega: “l’Ajuntament de Lleida ha de defensar l’honorabilitat de la seva ciutadania”

ERC-Avancem, PdeCat i Crida presenten una moció instant la Paeria a explicar la veritat dels fets de l'1 d'octubre El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem, juntament amb el PdeCat i la Crida per Lleida-CUP, presenten una moció al ple d’aquest divendres instant la Paeria a portar a terme diferents accions amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat del que va passar l’1 d’octubre a Lleida durant la jornada de votació del referèndum d’autodeterminació, en el marc d’una iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Regidors dels tres grups han presentat la moció davant el casal de Gent Gran de la Mariola, un dels centres de votació que va patir més repressió policial, acompanyats per l’home que va tenir un infart i altres ciutadans que també van viure de prop les càrregues policials. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha reivindicat la necessitat de no oblidar el que realment va passar l’1 d’octubre, davant les falsedats del relat del govern espanyol i la Fiscalia general de l’Estat, així com garantir la llibertat d’expressió a l’espai públic. En aquest sentit, ha retret a l’alcalde Àngel Ros les seves declaracions respecte la carta del delegat del Govern espanyol a Catalunya, en la línia d’acatar la demanda d’Enric Millo: “si el que vol l’Ajuntament és desvirtuar la realitat amb aquesta neutralitat, nosaltres reclamem tot el contrari: que l’alcalde i l’Ajuntament de Lleida defensi l’honorabilitat de la seva ciutadania i la bona imatge de persones com l’Enric Sirvent, que va patir l’infart defensant les urnes.” “No hi ha millor neutralitat que servir a la veritat i a la bona imatge de la ciutadania”, ha conclòs Vega. La moció insta la Paeria, en primer lloc, a facilitar tot el material que tingui a la seva disposició de les càrregues policials de l’1 d’octubre a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i, si fos necessari, demanant ajuda a la ciutadania.

ERC-Avancem rebutja assistir a l'aniversari de la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O i critica el silenci de la Subdelegada en una carta

La carta de resposta a la invitació de la commemoració del 194 aniversari de la creació de la Policia Nacional: A/ Sra. Imma Manso, Subdelegada del Govern d’Espanya a Lleida   Senyora,   En relació amb la invitació a l’acte de commemoració de l’aniversari de la creació de la Policía General del Reino (actualmente, Cuerpo Nacional de Policía), us comunico que no hi assistirà cap dels membres del nostre grup municipal. Com a norma general, el nostre criteri és no assistir a cap acte institucional que no organitzi o coorganitzi la Paeria de Lleida, llevat dels que es fan en motiu de la Festa Nacional de Catalunya o de l’homenatge al President Companys.   En el cas de la vostra invitació, hi concorren una sèrie de circumstàncies –que volem fer-vos paleses– que són motivació afegida a la del criteri abans exposat. En primer lloc, pel comportament impropi i abusiu per part d’un cos policial contra ciutadanes i ciutadans del nostre país que, en exercici dels seus drets civils, van sofrir com a resposta d’aquest mateix cos i de la Guàrdia Civil càrregues antiavalots i actes intimidatoris, amb més d’un centenar de persones ferides a la ciutat de Lleida. Comportament que va continuar en dies posteriors, tant en la seua presència al carrer (especialment davant de llocs tan sensibles com escoles o places públiques), acompanyada amb algunes situacions que incomodaven ciutadanes i ciutadans de Lleida. Circumstàncies que no van merèixer ni un sol acte de contrició, desgreuge o petició de perdó ni per part de la Subdelegación que dirigiu ni dels cossos policials.    En segon lloc, el nostre rebuig a l’actitud impròpia que, com a càrrec, vàreu tenir cap a la ciutadania de Lleida durant el referèndum del dia 1 d’octubre quan, amb motiu de les càrregues policials efectuades a diversos col·legis electorals de la ciutat i del territori, al no comparèixer en cap moment per donar explicacions ni –encara menys– demanar excuses per l’actuació violenta i desproporcionada de molts dels efectius que hi van intervenir.

La Paeria rebutja homenatjar les víctimes de l’1 d’octubre per la negativa del PSC, Cs i PP

Suport a la moció a favor del model lingüístic però no a acabar amb el 155 El ple de la Paeria ha rebutjat, amb els vots en contra del PSC, CS, PP i l’abstenció de la regidora no adscrita, una moció conjunta dels grups municipals ERC-Avancem, PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida que demanava que es retés homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre, en concret, amb la concessió d’una medalla de la ciutat als ferits i el nom "1 d'octubre" a un carrer, plaça o espai públic de la ciutat. La regidora Núria Marín ha afirmat que “l’1 d’octubre és l’acció política més important que hem fet els catalans el segle XXI i una de les més decisives dels darrers 300 anys”. Marín ha recordat la violència extrema i l’assetjament que es va viure en molts col·legis com l’EOI o el CAP de Cappont i “la valentia de la ciutadania que lluny de deixar els col·legis buits davant les amenaces va emplenar-los, així com la dels bombers, sanitaris, i el poble en majúscules.” Moció a favor del model lingüístic a Catalunya En canvi, el ple de la Paeria ha aprovat en part la moció dels grups municipals ERC-Avancem, PDeCat, la Crida-CUP i el Comú de Lleida en defensa del model lingüístic de Catalunya, després que el govern espanyol vulgui introduir una casella als formularis de preinscripció als centres educatius catalans per al curs vinent per tal que es pugui triar en quin idioma es fan les classes. Així, l’Ajuntament de Lleida rebutja tota acció que ataqui o posi en perill la immersió lingüística i pretengui, així, canviar la política lingüística de Catalunya; manifesta el seu suport al model educatiu català, com una eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i insta les administracions que no separin els infants i joves per la seva llengua d’origen. També reconeix i agraeix públicament la tasca del professorat i els altres professionals del sistema educatiu i manifesta tota la confiança en la seva professionalitat; i fa una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Moció conjunta per demanar que la Paeria reti homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre

Reclama concedir medalles de la ciutat als ferits i posar el nom "1 d'octubre" a un espai públic   Els grups municipals ERC-Avancem, PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida presenten una moció conjunta al Ple d'aquest mes de febrer per demanar que la ciutat reti homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre, desencadenades com a conseqüència de l'intent de l'estat espanyol d'intentar evitar el referèndum d'autodeterminació a través de la repressió. La moció proposa concedir la medalla de la ciutat al col·lectiu de veïns, veïnes i voluntaris que van patir la violència policial i, en especial, a les persones que van resultar ferides. Al mateix temps també es reclama a la Paeria que posi el nom "1 d'octubre" a un carrer, plaça o espai públic de la ciutat. El text de la moció recorda els fets de l'1 d'octubre a la ciutat de Lleida i relata la intervenció de la policia espanyola en diversos espais públics, com l'Escola Oficial d'Idiomes, el CAP de Cappont, els Serveis Territorials del Departament de Treball, l'Institut de la Caparrella o l'IES Ronda, entre altres, i es fa referència a les destrosses materials i, sobretot, a les desenes de persones que van resultar ferides. Entre aquests ciutadans que van patir la violència policial, es fa esment especial a una persona que va patir un infart al barri de la Mariola com a conseqüència de la situació que s'hi vivia i que va estar a punt de costar-li la vida. Els grups que subscriuen la moció demanen que la Paeria reconegui el mèrit de les persones ferides pel fet de voler exercir el seu dret a vot i per voler defensar les urnes per tal que altres persones també poguessin votar. Per fer-ho, proposen l'aplicació del Reglament especial d'Honors i Distincions, que regula la concessió de distintius honorífics i altres distincions, com ara la introducció en el nomenclàtor de carrers o d'instal·lacions municipals del nom de persones amb mèrits especials, fets de rellevància o dates destacables.