Lleida

Totes les notícies


www.laciutat.cat

Entrevista Carles Vega – ERC-Avancem

Què en pensa sobre el pla de sanejament que es va aprovar el passat ple? És preocupant que l’equip de govern hi hagi volgut treure importància, en un intent de minimitzar la seua mala gestió, perquè és evident que un pla de sanejament és el resultat d’una despesa desbocada de diner públic durant molts anys, si no no s’entén que un ajuntament que recapta tant com el de Lleida hagi de passar angúnies financeres. També ens preocupa que Ros i el seu equip s’hagi pres la qüestió d’una manera poc valenta i decidida. Que fiï l’èxit del pla de sanejament a la dinàmica del creixement vegetatiu immobiliari per recaptar més IBI i més impostos i a una baixada espontània de les despeses, sense aplicar cap mesura concreta... Més enllà de demanar més crèdit als bancs i esperar que vagin vencent els que tenim, per pagar menys interessos. Més que un pla de sanejament, és un “qui dia passa, any empeny”. Que deixarà una economia municipal molt malparada per al proper alcalde, que estic convençut que no serà (ni pot ser) Àngel Ros.   Com creu que s’hauria d’haver posat solució al deute de l’EMU? D’entrada, posant tot l’interès a desenvolupar (i ja des de fa mesos) el Pla de l’Estació, on l’EMU hi té enterrats 22 milions. Després, reestructurant i posant ordre al deute, que en part és resultat també de la política de “puntada endavant”: de reduir el deute a curt termini a base fer operacions de crèdit a llarg termini. Allò de demanar crèdit per pagar crèdit, vaja! I un cop endreçada la casa, buscar la millor manera de reconvertir-la en una cosa més racional. Que vol dir, segurament, liquidar l’empresa reconvertint-la en una oficina d’habitatge. Perquè una empresa pública que només produeix pèrdues hauria d’acabar desapareixent.   Considera que hi ha una manca de transparència per part de l’Ajuntament de Lleida? Per part de l’equip de govern, i tant! Indubtablement. I ho patim contínuament: informacions que no se’ns donen o se’ns donen parcialment; política de fets consumats (com l’anomenat “parc de les arts”); opacitat en temes de rellevància, com l’afer del solar annex a al Llotja (on, a més, se’ns va mentir).